dilluns, 5 de juliol de 2021

Apunts d'una pandèmia: El nen ha fet ciències

Des de que tinc memòria que a tots els mitjans de comunicació hi ha tertulians i antaradillus. Quan jo era petit, a les televisions públiques (i això inclou la denostada Canal 9) hi havia en plantilla algun periodista científic i a la graella hi havia programes de divulgació científica. Però amb el temps tot açò va anar desapareixent. A dia d'avui sóc incapaç de dir qui són els caps visibles del periodisme científic a la gran majoria de mitjans. I sí, és cert que hi ha youtubers i blogaires que difonen molta ciència, però també hi ha molts (molts més) opinadors, magufos i conspiranoics que difonen qualsevol collonada que els hi rota.

Malgrat tot he pogut observar que hi ha unes generacions anteriors (àvies, mares i tietes) que confien en la formació científica dels seus fills/néts/nebots i ens pregunten tot de coses. Des de fa un any i mig, és clar, tot de coses de virologia, immunologia, infectologia i epidemiologia.

Aquestes dones (perquè la majoria són dones) tenen una foto nostra, una foto de grup on eixim amb uns companys de la universitat, amb bata blanca i al laboratori, i aquest document gràfic és la prova fefaent de la nostra capacitat de resoldre tota mena de dubtes al moment.

I a vore qui els diu que has estudiat Geologia i eixa foto es va fer al laboratori de minerologia, o que has fet Agrònoms i allò que es veu és el laboratori d'edafologia, o que has fet Ambientals i estàs analitzant aigües contaminades! El poder de la bata blanca!

Pel que sembla, les generacions que van patir la tirania anticièntífica de les bates negres (en el nostre cas, crec que la cosa es remunta fins l'alta edat mitjana) ara troben confort en el raonament i l'empirisme de les bates blanques, on el coneixement es basa en els fets demostrats i no en l'autoritat atorgada per un presumpte poder diví.

Sí, això afalaga molt, fins que has d'informar a tietes, àvies i mare que tu al microscopi mires llevadures de cervesa, i no pas restes de COVID.

I ja sabem que l'hàbit no fa el monjo, però pot ajudar a semblar-ho.

Potser per això homeòpates i acupuntors van sempre amb bata blanca.

dimecres, 30 de juny de 2021

Apunts d'una pandèmia: El Dia de la Victòria

Aquest matí, mirant els informatius de la televisió, li he fet una ullada a la banda inferior de la pantalla. A primer cop d'ull no he estat capaç de saber si el reguitzell de topònims i xifres es corresponia amb la informació meteorològica, l'estat de les platges o l'índex de rebrot de la COVID-19. Perquè a dia d'avui aquesta informació —fins i tot quan és molt tràgica—  no deixa de ser llegida com una informació de servei més (com el trànsit, que també pot ser molt tràgic). 

Malgrat que una part de la població hagi interioritzat i normalitzat la pandèmia, hi ha molta gent (potser la majoria) que ho veu i ho viu com una cosa temporal, amb una data no determinada de finalització, i així estan esperant els esdeveniments. 

Moltíssima gent està esperant que passi com amb la verola i es declari oficialment erradicada. I de ben segur que ja n'estan assajant les celebracions.

Però també vull recordar-vos el que moltes oenagés ens deien abans de la Pandèmia: al Tercer Món hi ha gent que mor de malalties que al Primer Món ja estan erradicades.

dimarts, 29 de juny de 2021

Ambigüitat i Interseccionalitat

Un any més celebrem la Setmana de l'Orgull GLBTI, i un any més tenim polèmiques i nous conceptes.

No entraré ara amb les terf i la transfòbia, cosa que dóna per a moltes hores de polèmica a les xarxes socials, sinó que parlaré d'un dubte que fa anys que tinc: per què ningú es pensa que jo sóc gai?

A veure, si volem acabar amb els tòpics i normalitzar la situació, hauríem d'acceptar que qualsevol tio pot ser gai i que qualsevol tia pot ser lesbiana. No cal tindre ploma per a ser gai, ni cal semblar una camionera per a ser lesbiana, si més no això és el que jo penso. Però darrerament, que veiem com es reclamen parcel·les per a tot, ens trobem tota mena de queixes. Però el fet és aquest, només dues persones s'han pensat que jo podia ser gai. I les dues eren dones. Per contra, la gran majoria de dones que han tingut relació amb mi (parella formal, druda, amistançada o cardamiga) a banda de no tindre dubtes sempre han tingut un bon grapat d'amics gais. Com si s'haguès de compensar vés-a-saber-què.

Un altre tema que fa temps que corre és l'anomenada interseccionalitat. Bàsicament consisteix en fer causes comunes i lluites compartides, vinculant causes diverses com l'aniracisme, l'antifeixisme, o el feminisme. I ací és on sí que apareix l'ambigüitat: al llarg dels anys m'han près per membre de diferents ètnies i nacionalitats. 

Així és la meua ambigüitat: italià, grec, àrab, jueu, gitano, kinki... però sempre ben heterosexual! Sincerament, no em sento gens afalagat, però tampoc gens ofès, ni per una cosa ni per l'altra.

dilluns, 28 de juny de 2021

Desenxarxat

El seu perfil a LinkedIn era tan brillant que cap empresa el volia contractar, per por a no poder-li pagar allò que es mereixia.

A Tínder era tan atractiu que cap dona li feia Like, per por a no estar a l'alçada.

A Facebook només rebia polzes alzats, puix ningú podia fer cap comentari que estigués a l'alçada dels seus escrits.

I així fou com es va fer un Compte B per a trol·lejar-se i criticar-se a si mateix.

dilluns, 21 de juny de 2021

Avançant decepcions

Encara no ha començat l'estiu i sospito que, enguany, tampoc aprofitaré aquests mesos per a escriure eixa novel·la, ni eixos relats, que fa anys que vull escriure, ni tampoc dissenyaré aquell joc de taula que fa tant que tinc en ment, ni els guions que tant us podrien agradar. Segurament tampoc faré submarinisme, ni aniré en una moto nàutica.

El que no sé és per què encara em penso que l'estiu equival a tindre temps lliure per a fer coses que sempre he volgut fer i mai he pogut.

És com creure que, perquè arriba el setembre (inici del curs escolar) o el gener (inici de l'any segons el calendari occidental), he de començar una col·lecció, o un curs, o vés a saber què.

En el fons la culpa és meua, per confiar en mi.

divendres, 11 de juny de 2021

Llarga vida

A la vida havia comès errors, com tothom. Però era intel·ligent i honest: feia autocrítica i aprenia dels seus errors. Mai repetia el mateix error, sempre cometia errors nous.

Per això havia de viure molts anys, perquè per pur càlcul de probabilitats algun dia seria capaç de viure sense equivocar-se.

dimarts, 8 de juny de 2021

El discurs de les marfallones

 

A cada paràgraf del seu article hi apareixien mots com vermiònic, plènstum i marfallona.

Generós de mena, i sabedor del nivell de manipulació barroera que patia, havia decidit inventar-se paraules. Així, inexistents al diccionari i al llenguatge quotidià, les seues paraules serien més difícils de manipular, però més divertides d'interpretar.

divendres, 4 de juny de 2021

Vaccinament dels menors de 50

Les autoritats sanitàries s'estan afanyant a vaccinar la població. Cada país té el seu ritme i el seu mètode, però en general la tendència és: població de risc (per edat o per patologies), treballadors en contacte amb població de risc (hospitals, CAPs i residències) i treballadors essencials (concepte no universal i força discutible).  També, és clar, hi ha els barruts, els parents i els que paguen bé.

Segons el web de Sanitat cal tindre en compte els següents punts: 

Abans de vacunar-te, consulta amb el teu centre sanitari de referència en cas que et trobis en una d’aquestes situacions: 
A) TPH (Transplantament de Progenitors Hematopoyetics). 
B) Trasplantats d’òrgan sòlid i llista espera. 
C) Persones en hemodiàlisis i diàlisis peritoneal (grup àmpliament vacunat pels centres hospitalaris i equips mòbils). 
D) Persones solteres en bon estat de salut.

El dia de la vacunació, és necessari que portis amb tu: 
La targeta sanitària individual (TSI) juntament amb el DNI, NIE o passaport. 
L'SMS de convocatòria o l’SMS de la programació de la cita enviat per /Salut.
Si formes part de la grup D: Bona música (preferentment de quan eres jove), roba que t'afavoreixi, desodorant, maquillatge (també les dones), preservatius, lubricants, i la cartilla de desgreuges correctament actualitzada. També és recomanable portar les claus d'un picadero, o haver fet reserva a un hotel.

Perquè qualsevol cosa bona pot passar quan s'ajunten centenars de persones nascudes quan existia la URSS, les Torres Bessones estaven dempeus i VOX era el nom d'un diccionari.