dilluns, 24 de juliol de 2017

Més enllà del surrealisme


La mateixa setmana hem tingut dues notícies interessants: l'exhumació del cadàver de Salvador Dalí i la mort de Miguel Blesa. Més enllà de les conspiracions i les frikades, voldria fer una reflexió: per què en els protocols de tractament de difunts no es contempla deixar una mostra d'ADN per a possibles necessitats posteriors?

La tècnica és ben simple: treure una petita mostra de sang i teixits del cadàver, i conservar-la en un congelador. Si algú vol fer una demanda de paternitat, o esclarir un crim, o sospita que un mort en realitat és viu, ho té ben fàcil.

És una idea senzilla i relativament barata (crec), així que, probablement, no prosperi.


diumenge, 16 de juliol de 2017

Afilieu-vos, colla de cretins


Actualment a Catalunya hi ha més ex-militants que militants, és a dir: hi ha més gent que estigué afiliada a un partit polític i que avui en dia no milita enlloc, que no pas persones que tinguin el carnet d'un partit. I em temo que a la major part del sud d'Europa passa el mateix. La gent no milita.

Això no seria dolent, si no fos perquè la majoria de persones tendeixen a votar el mateix. Agafeu una persona de més de trenta anys, i pregunteu-li què ha votat a les darreres 10 convocatòries electorals. Gairebé ningú us dirà 10 candidatures diferents. La majoria repetiran vot en 7 de les 10 ocasions. I no serà rar trobar-se gent, sobretot entre els més grandets, que sempre voten el mateix.

I si gairebé sempre votes el mateix, per què no et fas militant o simpatitzant del partit que sempre votes? Et donaré tres bones raons per a fer-te militant o simpatitzant:

1) Independència econòmica. Si tots els incondicionals fessin una petita aportació econòmica, molts partits no haurien hagut de cometre il·legalitats per a finançar-se.

2) Aportacions estratègiques i programàtiques. Sovint ens trobem que el partit que més ens agrada (o que menys ens desagrada) no es fixa en temes que ens importen. Sovint veiem que es preocupen molt per coses que ens agafen més lluny (i "més lluny" de vegades vol dir el poble del costat) i no per les que tenim a casa (al poble o al barri). Hi ha decisions estratègiques que tampoc compartim.
Doncs bé, si ens fem militants o simpatitzants, almenys podem dir la nostra i ,qui sap, igual ens fan cas!

3) Frenar els trepes i els corruptes. Quan veiem la corrupció (i també la incompetència) política, sovint ens preguntem "Com pot haver arribat fins a qui el personatge aquest?". Doncs bé, si els ineptes i els corruptes arriben tan amunt és perquè —entre d'altres raons— no hi havien d'altres candidats millors per a ocupar el càrrec. Potser aquest candidat millor haguessis estat tu.

I bé, si mai et canses de militar a un partit, donar-se de baixa és ben fàcil


divendres, 14 de juliol de 2017

Remodelació de govern

I quan va despertar de la migdiada del pont aeri, la Puta i la Ramoneta havien estat destituïdes dels seus càrrecs de govern.

diumenge, 9 de juliol de 2017

Cap de setmana 11/2017

Un cap de setmana de juliol sol ser un cap de setmana de festivals (música i arts escèniques), festes majors, universitats d'estiu i festa en general. Aquest cap de setmana ha estat això, i també ha estat el cap de setmana de la Llei 11/2017 del 4 de juliol.


Aquest ha estat, també, el cap de setmana en el que els néts i besnéts s'han descarregat les 2569 pàgines amb els noms dels represaliats pel franquisme. El cap de setmana on hem cercat al familiar injustament castigat, i on hem mostrat als nostres majors la llei on ens diuen —per fi!— que aquestes persones eren innocents, i que la sentència queda invalidada a tots els efectes.

Un cap de setmana que celebrem amb 40 anys de retard.

"Els néts expliquen als seus pares com fou la guerra dels avis"



diumenge, 2 de juliol de 2017

Part de la crisi

Els experts en Economia informaren als darrers resistents: la crisi ja s'ha acabat, podeu tornar a consumir amb normalitat.
I amb tota la normalitat del món, deixaren el seu trist i minvat consum de temps de crisi per un conscient i decreixentista consum responsable.

dilluns, 26 de juny de 2017

Bambi 2017

Ahir no vaig veure l'episodi final de La Riera. Tampoc he vist el Salvados on apareix el comissari Villarejo i es parla de l'Operació Catalunya.
Però què us espereu d'un des-ubicat com jo, que de petit no va veure Bambi i que ja grandet, fins l'any passat no vaig veure Martin Hache ni La Vida dels Altres?
No patiu, que veuré el Villarejo Superestar (el culebrot, sincerament, no puc... no vull tornar vuit anys endarrere).

Per cert, es veu que fan un remake de la mítica pel·lícula de Paco Rabal:  Los Santos Inocentes.

dilluns, 19 de juny de 2017

Cretinisme 2.0


Proposta de petit experiment socio-digital:

  1. Pengeu a les vostres xarxes socials alguna afirmació clarament falsa, però presentada amb una introducció que pugui fer pensar que té certa credibilitat.
  2. Deixeu que la gent opini.
  3. Responeu als comentaris amb coses que no hi tinguin gaire a veure.
  4. Un cop el volum de comentaris sigui abundant, heu de queixar-vos de patir assetjament.
  5. Qualsevol resposta a les vostres rèpliques ha de ser resposta amb qualsevol cosa poc relacionada, i heu de rematar amb una frase tipus: "És la meua opinió. Heu de respectar la meua opinió! Què passa, que no voleu llibertat d'expressió!?"
  6. Amenaçar amb denunciar els comentaris menys contundents.

Uns dies després aclariu que tot plegat era un experiment. Per si de cas.


diumenge, 18 de juny de 2017

Dues pestanyes

I mentre a una pestanya del navegador d'internet hi tenia posat el cercador de vacances (vols i allotjaments), a l'altre hi tenia les xarxes socials, comentant com de dolent, destructiu i gentrificant és el turisme.

Per sort la intel·ligència artificial no entra en contradiccions.