dilluns, 15 d’octubre de 2018

Tutorial de Youtube

Després de passar hores de cerca infructuosa per tota mena de llibreries, decidí provar sort 2.0 i es submergí per l'apassionant món dels youtubers, influencers i d'altres fars del segle XXI.

Però no servia de res: cap manul d'instrucció ni cap tutorial vàlid de com funciona la vida.

I apagar la pantalla es quedà del tot satisfet.

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Spin Off: independentistes per la unitat


Fa un any vam poder descobrir un interessant fenòmen, els dels unionistes per la independència. Enguany sembla que hem aconseguit superar aquest rècord. Anem a pams.

Ahir 12 d'octubre es celebrava el Día de la Hispanidad (i de la Guàrdia Civil, i del Pilar), i diversos partits i entitats unionistes van organitzar un cercavila per Sarrià (Los de Artós, es fan dir), una manifestació al passeig de Gràcia (VOX, PP, Ciutadans i d'altres moderats) i una concentració a la plaça de Catalunya (Hablamos Español, que es pot traduir com "no volem parlar català"). Per animar l'acte projectaren vídeos de connotacions patriòtiques i van cloure l'acte amb una actuació folklòrica llatinoamericana. Com que el nacioalisme espanyol té poca tirada entre els llatinoamericans residents a Catalunya, només van poder fitxar una entitat cultural. Aquesta entitat fou presentada com "del oriente boliviano", però lluïen pas la bandera de Bolívia, i sí la de Santa Cruz. Pel que he pogut saber, alguns dels integrants d'aquesta entitat són furibundament contraris a Evo Morales (com la gent de VOX, PP i Ciutadans) i partidaris de la independència de Santa Cruz.

No sé com acabarà tot plegat, però de moment ja hem aconseguit que els unionistes exigeixin la independència, i que els independentistes actuïn a les concentracions unionistes.


dijous, 4 d’octubre de 2018

Adéu FNAC


Anys enrere un servidor era client habitual de l'FNAC. Hi anava a comprar tot sovint, i era dels pocs establiments comercials on hi anava només a passejar i mirar (allò que les tietes fan a les botigues de roba, calçat i complements). No cal dir que tenia el carnet del Club FNAC, i que en treia bon profit dels descomptes. Potser, en algun moment, el carnet del Club FNAC era una mena de DNI per a hipsters, culturetes, mudarnillus i frikis.

Però vingueren les crisis (les meues i les de tothom) i vaig deixar de comprar, i d'anar-hi a tafanejar, i ja no em vaig renovar el carnet. Hi vaig passar a anar-hi un o dos cops a l'any, per a comprar regals pels altres, i prou.

Diuen que regalant llibres es fan amics, i que deixant-los se'n perden, així que vaig pensar en obsequiar una amiga mexicana amb l'obra d'un autor català exiliat a Mèxic. Vaig pensar en Avel·lí Artís Gener Tísner, i en Pere Calders, però esperava que a l'FNAC m'assessorarien bé. Quan jo n'era client sempre em trobava amb depenents experts en la seua matèria (música, cinema, literatura...) i sempre m'havien aconsellat bé.
Quina fou la meua decepció quan vaig demanar ajuda a dues dependentes! No sabien qui era Pere Calders, ni Tísner, ni sabien que hi havia hagut catalans exiliats a Mèxic. Tampoc coneixien escriptors i cineastes mexicans (i això que Octavio Paz va guanyar el Premi Nobel de Literatura). En un moment d'inspiració una de les dependentes va parlar de Mèxic dient "bueno, es que no se mucho de Sudamérica".

Vaig deixar les dues noies, molt modernes i ben abillades, al basar de gadgets i electrodomèstics en que s'havia convertit aquella antiga llibreria i em vaig adreçar a La Inexplicable, una nova llibreria d'allò que abans havia estat el meu barri. Allà m'assessoraren i m'oferiren llibres bons. I el preu era més baix!

Per cert, vaig arrodonir l'obsequi amb un vi català, comprat a un celler on saben què venen. I també em va sortir bé de preu.

diumenge, 30 de setembre de 2018

Cunillera, Teresa

José Gaspar de Vigodet, Río de la Plata
José Coppinger, Florida oriental
José María Callava, Florida occidental
Juan de la Cruz Mourgeon y Achet, Nueva Granada
Francisco Lemaur de la Muraire, Mèxic
José de la Serna y Martínez de Hinojosa, Perú
Adolfo Jiménez Castellanos, Cuba
Diego de los Ríos, Filipines
Federico Gómez de Salazar y Nieto, Sàhara occidental
Teresa Cunillera i Mestres, Catalunya


Un any després podem estar desorientats, emprenyats i un xic cansats, però ni de bon tros estem derrotats. I analitzant fredament la situació, ells estan encara més desorientats.

dilluns, 17 de setembre de 2018

Grisor 2.0


Tenia una vida tan trista, grisa i avorrida que tot allò que penjava a les xarxes socials era vist i entès en clau metafòrica. I milers de persones el seguien, repiulaven, se'n feien amics, fans i admiradors.

I la grisor s'anà extenent per aclamació.

divendres, 10 d’agost de 2018

Primers aniversaris


Mai s'està prou desconnectat. Fa dies que s'escriu i es parla del primer aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona, de l'acció policial i del CNI. Després farà un any dels escorcolls, de la reacció lúdica popular i de les primeres detencions. I un any del referèndum, de la violència policial i de la resistència popular. I un any de la Declaració d'Independència, i un any dels empresonaments i del 155.

Però tornant als fets de l'agost, per a mi hi ha també un primer aniversari important: un any d'haver engegat a la merda (digitalment) a uns quants fatxes mentiders i atiadors de l'odi.

I sabeu què us dic? No em penedeixo gens!

dimarts, 31 de juliol de 2018

Tu ets tan pre i jo sóc tan post

Fa uns anys el que es portava era apostar per l'economia col·laborativa, els models circulars i les criptomonedes.
Avui en dia el que es porta és no dir res del que has perdut en criptomonedes, ignorar les teories circulars i criticar la dura explotació de la mal anomenada economia col·laborativa (hi ha cap economia que no es basi en el benefici de dues parts?). Si fa un parell d'anys el que tocava era ser usuari de Glovo, Deliveroo, Cabify i Uber, ara el que cal és deixar d'emprar aquests serveis. I la meua pregunta és: què hem de fer els que mai n'hem fet ús? Si no ens podem donar de baixa per a condemnar la competència deslleial i l'explotació laboral, quina alternativa tenim? A Twitter li pots fer unfollow a qui ja seguies, i si no el seguies mai li fas block, però... i amb aquestes empreses? Puc blocar una app que mai m'he baixat?

Senyores i senyors, vaig tan tard que he arribat abans d'hora.

dissabte, 7 de juliol de 2018

Tu vivras toujours grande et belle


Ja fa anys que molts analistes coincideixen en que el Regne de Bèlgica acabarà desapareixent, que avui en dia ja hi ha dos nacions, i dues societats, prou diferents, i que la cosa no té futur.
De fet ja fa anys que es diu que no té futur  (una manca de futur amb molt de passat). I fa molts anys que es diu que walons i flamencs només tenen tres coses en comú: la ciutat de Brussel·les, la monarquia i el Partit Comunista Belga

Però ja fa temps que Brussel·les ha deixat de ser una ciutat belga per a ser una ciutat europea (i, sobretot, d'euròcrates), el rei Felip de Bèlgica no desperta passions entre els seus súbdits i el PCB-BKP és extraparlamentari (i el seu espai polític l'ocupen formacions d'esquerra anticapitalista walones i flamenques, per separat). 

Però vet ací que, en els darrers mesos, flamencs i walons han trobat quelcom que els uneix: els catalans. Els refugiats catalans a Bèlgica li han donat protagonisme i dignitat al país, i el seleccionador Robert Martínez ha aconseguit que el seu combinat federal hagi aconseguit un èxit històric al Mundial de Futbol de Rússia.

No sé si aquesta situació s'allargarà durant gaire temps, però ja veig el cantant Valtònyc (exiliat a Gent, Fandes) fent una versió trap de La Brabançonne.