diumenge, 25 gener de 2015

Un cas pelut


Experts juristes no eren capaços de saber què fou primer: si l'expressió se't caurà el pèl, o l'ús de perruques als tribunals.

Enllaç.

divendres, 23 gener de 2015

Original i còpia

Twitter, Facebook, Instagram i Whatsapp són uns gasos que ocupen tot l'espai que troben. Fins i tot l'espai de la creativitat, el de la casualitat i el del plagi.


Ací teniu un exemple: l'original té 104 repiulades, i la còpia 42. Sembla ser que fins i tot hi ha espai per a la Justícia Poètica Digital.


dilluns, 19 gener de 2015

Ciutat Morta


Aquest cap de setmana, la televisió pública catalana ha emès un reportatge sobre la plataforma Castor, un documental sobre l'atemptat d'El Papus i un altre documental sobre el cas 4F a Barcelona, Ciutat Morta.

Cinema de denúncia. El cinema històric i el cinema documental han produït grans obres de denúncia: État de siège de Costa-Gavras, Z, també de Costa-Gavras, El crimen de Cuenca de Pilar Miró, La Battaglia di Algeri de Gino Pontecorvo o les dues pel·lícules que Vicente Aranda va filmar sobre el Lute: El Lute: camina o revienta i El Lute II: mañana seré libre.
El documental Ciutat Morta és un film amb bona qualitat cinematogràfica, té ritme, enganxa l'espectador durant dues hores i sap arribar als sentiments de l'espectador, però no és un bon documental.

Qualitat documental. Un documental de denúncia ha de procurar que hi surtin totes les parts implicades: els bons, els dolents i els neutrals. És molt difícil que els dolents vulguin sortir, però Michael Moore ho ha aconseguit a documentals com Bowling for Columbine. És molt difícil que dos policies condemnats per tortura parlin, però els seus advocats i els sindicats de policia bé que poden parlar, i bé que han de parlar. Sobretot aquests últims, ni que sigui per dir que "No tots els policies som iguals".
També es troben a faltar alguns dels bons, que no volen parlar perquè encara estan afectats.
Es troben a faltar també els neutrals, els que poden demostrar l'absurditat de les acusacions.
I també es troba a faltar la contextualització. Qualsevol que conegui Barcelona sap de què va el documental, però si aquest film el veu un foraster no ho entendrà. Cal esmentar d'altres casos que ajuden a entendre el què ha estat passant en aquesta ciutat: la família Royuela, el jove hospitalenc Pedro Álvarez, el cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, la garçonada del 92...  O, en tot cas, caldria dir el que no ha passat: no hi ha hagut transició democràtica a les comissaries i als tribunals. Sobretot als tribunals.
"La transició encara no ha arribat als tribunals" Antoni de Senillosa, any 1991.

Censura. Per ordre judicial no s'han emès cinc minuts del documental. Cinc minuts que no perjudiquen a ningú, i que amb aquesta absurda interlocutòria han aconseguit que el documental tingués més audiència.


Més enllà de la pantalla. Aquest documental ha estat un èxit, perquè ha aconseguit el que volia: que es parli del cas, que es vulgui investigar la veracitat dels fets. Ens demostra que hi ha policies violents, cosa que ja va fer investigar el Conseller Joan Saura (mireu aquest vídeo), i que encara hi ha jutges que es creuen (es volen creure) tot allò que diu la policia. De la Fiscalia ja no cal ni parlar.

Pessimisme. Malgrat tot, sóc pessimista. No crec que es faci gaire cosa. La mateixa nit de l'emissió ja es va veure gent propera a la CUP i PODEM atacant als d'ICV. Segons ells, com que ICV formava part del govern municipal, és còmplice dels crims.
També li va tocar el rebre a Joan Clos. L'ex-alcalde de Barcelona pot ser un il·luminat, un malbaratador, o un negligent, però en cap cas ha ordenat als policies municipals torturar punks i lesbianes.

Darrera reflexió. Si l'alcalde de Barcelona no controla la Guàrdia Urbana, com pretenem que el conseller d'Interior controli els Mossos o que el ministre de l'Interior controli la Policia Nacional? Què és el que falla?

dissabte, 17 gener de 2015

Novetat domòtica

Senyores i senyors:
Amb tots vostès la darrera innovació que ho petarà molt al proper Saló dels Mòbils i Ginys Cars per a Geeks Sense Criteri...
... La màquina definitiva...
... Allò que cal a tota casa modern....
.... La perfecta fusió entre el 3GSM i Ikea...

LA MÀQUINA DE SELFIES



dimecres, 14 gener de 2015

Unes veus interiors

Sentia veus al seu interior. Unes veus persistents, incansables, que no paraven de donar-li ordres.
 A diferència d'altres persones afectades per aquest trastorn, en el seu cas les veus donaven uns missatges força diferents:

— "Sigues amable amb tothom", "treballa", "llegeix", "estudia", "menja sa", "fes esport", "cedeix el seient a qui ho necessita"...

Òbviament, els psiquiatres el tancaren a una habitació encoixinada amb una camisa de força.


dimarts, 13 gener de 2015

Un fogot

— Buf, vaig calent com una moto.
— Jo vull amor i matrimoni.
— Entesos: Nena, deixa-t'ho fer tot i em caso amb tu
— D'acord.

Unes hores després

 — Ho sento, no puc casar-me amb una porca que s'ho deixa fer tot.

divendres, 9 gener de 2015

La gravetat dels fets ocorreguts

Davant de la gravetat dels fets, l'opinió pública (i, sobretot, la publicada) reaccionà com en les millors ocasions:

—  Pontificà sobre allò que desconeixia.
—  Culpabilitzà les víctimes.
—  Ridiculitzà els fets.
—  Creà teories conspiranoiques.
—  S'oblidà del tema tant bon punt aparegué una cosa nova.

dimecres, 7 gener de 2015

Tot està polititzat

Vivim temps d'intensa activitat política, però alguns en fan un gra massa i ho polititzen tot.


— L'altre dia vaig acompanyar l'àvia a l'ambulatori i vam haver de fer una cua terrible.
— És el que tenen aquest coi de retallades del PP i CiU, que han col·lapsat la sanitat pública.

__________

— Vaig quedar per sopar amb una mamelluda. Anàrem al restaurant La Camarga.
— Ah, La Camarga, el restaurant on van espiar la Camacho i l'amant del Pujol.

__________

— La setmana passada vam segrestar un noi menor d'edat, negre i immigrant il·legal, per a extreure-li els òrgans i vendre'ls al mercat negre. Ja que érem quatre a la furgoneta vam aprofitar per anar pel carril BUS-VAO.
— Ah, el carril BUS-VAO, innecessària i caríssim caprici del govern trist-partit!