dimarts, 24 març de 2015

Paleontologia

S'anomena Paleontologia a la ciència que estudia els fòssils, i a partir d'aquest registre fòssil reconstrueix el passat.
Coneguts des de fa segles, els fòssils han despertat la curiositat i estimulat la imaginació. Després de molts anys d'estudi han anat apareixent diverses especialitats: Paleoclimatoliga, que estudia els climes antics i llur evolució; Paleobotànica, que estudia els vegetals antics i llur evolució; Paleoecologia, que estudia els ecosistemes antics i llur evolució; Paleoicnologia, que estudia les empremtes deixades pels organismes antics i conservades a les roques; Paleommicologia, Paleoedafologia, Paleozoologia....


Magrat tot, trobo a faltar una nova especialitat: Paleopaleontologia. La Palepaleontologia hauria de ser la ciència que estudia els paleontòlegs antics i llur evolució. Segur que, després de segles d'estudi, podem trobar els óssos d'algun paleontòleg perdut en acte de servei.

diumenge, 22 març de 2015

El clàssic

El partit de futbol anomenat Clàssic tingué el mateix resultat de sempre: dues dotzenes de milionaris sortiren guanyant diners, i milers de mil·leurats acabaren pagant mitja mesada per l'entrada i les begudes.

divendres, 20 març de 2015

Dura solidaritat

Et vas empassar les 678 pàgines de Els versicles satànis?

Et vas estar dues hores al cinema veient això?


I ara aniràs a mirar aquesta obra, oi?



Sí, és molt dura la vida del Solidari amb la Llibertat d' Expressió.

dijous, 19 març de 2015

Homenatge i paròdia

Hi ha pel·lícules a les que hi apareix una escena que és clavada a una altra escena d'una altra pel·lícula. En aquests casos l'autor no parla pas de plagi, sinó d'homenatge. Hi ha cineastes que omplen els seus films d'homenatges a les obres que més els han influït... i n'hi ha algun que sap fer-ho bé.

També hi ha un gènere cinematogràfic dedicat a fer imitacions burlesques d'obres serioses. D'aquest gènere en diem paròdia i se'n fan a totes les arts.

Si encara no l'heu fet, aneu a veure Kingsman. És un divertit homenatge (entès com a respecte, i no pas com a plagi) del gènere d'espies.


Per a paròdia del gènere d'espies, ací en teniu una:


Totes dues obres tenen el seu mèrit. No és gens fàcil fer paròdies ni divertits homenatges:


diumenge, 15 març de 2015

Bons, dolents i pitjors (cinquè aniversari)



Fa cinc anys esclatava la revolució a Síria. Milers de persones es manifestaven pacíficament contra el govern, i el dictador —que és tan criminal com intel·ligent— decidí reprimir durament els manifestants.

L'oposició no era homogènia ni estava coordinada, així que ràpidament sorgiren les divergències estratègiques i ideològiques. De les manifestacions es passà a les armes. Els grups actuaven dividits, però el règim seguia perdent força, a l'hora que els diferents grups rebels anaven avançant, i un d'ells, de caràcter laic i democràtic, l'Exèrcit Sirià Lliure, anava guanyant terreny i suports internacionals.

El dictador —que és tan intel·ligent com criminal, i que ha estudiat a Occident— sabia el que havia de fer per guanyar la guerra: atacar durament els opositors laics i democràtics (ben vistos per Occident), i deixar que els jihadistes (Al-Qaida primer, l'Estat Islàmic després) guanyessin terreny i esdevinguessin una greu amenaça.

Cinc anys després, Al-Àssad ha guanyat: Occident no intervindrà per a fer caure el seu règim criminal, i no podrà donar suport a uns rebels demòcrates delmats.
Al-Àssad rebrà el suport dels EUA i se'n sortirà: Occident no podrà confiar en la victòria dels bons, així que haurà de pactar amb els dolents per evitar que guanyin els pitjors.


Dedicat als furibundament anti-americans que fa un any i mig deien meravelles d'Al-Àssad i criticaven durament una possible intervenció a Síria per afavorir l'Exèrcit Sirià Lliure.

dimarts, 10 març de 2015

Balanç oficial

El director de l'Organisme Públic Destinat a Resoldre Tal Cosa es disposà a fer el balanç anual. Com que només feia balanç anual un cop l'any —cosa que agreujava la seua poca traça— decidí consultar el que deia el Manual del Director d'Organismes Públics. Comprovà alleujat que el manual només ocupava tres línies:

"Si el balanç és positiu, reclama que et mantinguin el pressupost, per així poder seguir fent bé la teua feina. Si el balanç és negatiu, exigeix que t'augmentin el pressupost, per així poder fer bé la teua feina".

dimecres, 4 març de 2015

Exercici de càlcul


He rebut un spam força interessant: m'ofereixen un estudi genealògic i escuts heràldics familiars. L'heràldica aparegué a tota Europa sense grans diferències cronològiques vers el segon quart del segle XII (1125-1150), així doncs aquests escuts, poden tindre més de vuit segles d'història.
És clar que molts escuts (ja no eren escuts d'armes) tenen un origen posterior, als segles XIII i XIV, i també al XV i XVI.

El nombre d'avantpassats que té cada persona és de 2n, sent n cada generació que tirem enrere (pare i mare, 4 avis i àvies, 8 besavis i besàvies, 16 rebesàvies i rebesavis...). Avui en dia d'una generació a l'altra hi ha 34 anys, però fins fa un segle aquesta distància era només de 20 anys.

Si volem tirar cinc segles enrere ens trobem que han passat vint-i-cinc generacions. Això vol dir 225, és a dir 33554432 avantpassats. Què hi podem trobar entre aquests trenta-tres milions de persones?

— Aristòcrates, és clar.
— Artesans, més que aristòcrates.
— Pagesos i ramaders, molts més que artesans i aristòcrates.
— Monges i sacerdots.
— Putes (molt més respectables que els anteriors).
— Leprosos.
— Infidels i heretges de tota mena.
— Bruixes i bruixots.
— Xoriços i lladregots.
— Analfabets de classe baixa, de classe mitjana i de classe alta.

I si filem ben prim, segurament no seran trenta-tres milions, ja que l'endogàmia era molta i els avantpassats es repetien.



dilluns, 2 març de 2015

Cuota, amb C

Els visionaris d'eixa formació política emergent insistiren molt en que eixe home anés a les llistes electorals, i en un lloc destacat.
No tenia un currículum brillant, ni acadèmic, ni professional, ni cívic, però el necessitaven a les llistes.
Ell sabia el perquè, i per açò se'n resistia: el volien només per a fer baixar la mitjana quan es publiqués la declaració de béns.
I no estava dolgut per pudor o vergonya de pobre, sinó perquè era conscient que, quan es aparegués la primera sospita de corrupció, ell seria el primer en ser senyalat amb el dit. Un dit amb anells cars, és clar.