dimarts, 19 agost de 2014

Dret canònic

A l'Esglèsia Catòlica encara hi ha sacerdots que es neguen a declarar en un judici al·legant el secret de confessió.
Caldrà veure com resol la religió majoritària, el Materialisme Dialèctic Post-Capitalista, el greu cas de revel·lació de secret bancari que han patit a Andorra.

Per què, hores d'ara, tot açò ja és cosa de Fe, oi?


divendres, 15 agost de 2014

Quinze d'agost

Segons les autoritats competents, el dia 15 d'agost, sobretot pels volts del migdia, ja pots fer qualsevol cosa, que per més extraordinària, bona o dolenta que sigui, a la televisió només donaran programació refrescant i als diaris només hi haurà suplement d'estiu.



dimarts, 12 agost de 2014

Wireless

Els dirigents polítics i econòmics d'eixa ciutat havien apostat per l'avantguarda i la modernor, per això decidiren per fer de la seua una urbs sense fils, wireless, amb connexions inalàmbriques a tot arreu.

I aquella fou una decisió molt encertada: sense fils les titelles es controlen millor.

divendres, 8 agost de 2014

El Tercer Copríncep




Segons publiquen els mitjans, la fortuna del clan Pujol-Ferrusola a Andorra arriba fins els 1.800 milions d'euros.
Segons les estadístiques oficials, el Producte Interior Brut andorrà és de 2.507 milions d'euros (i un Valor Afegit Brut de 2.203 milions d'euros).

Si les dues xifres són certes, ens trobaríem en que, de facto, Andorra és un triunvirat, amb tres coprínceps: un copríncep imperial (el successor de Carlemany, actualment el President de la República Francesa), un copríncep religiós (el representant del Sant Pare a les valls, el bisbe d'Urgell) i un tercer copríncep financer, que manté econòmicament el país: en Jordi Pujol i els seus hereus.

Mirem-nos-ho pel cantó positiu: els convergents ja han arribat a Ítaca, però no en vaixell.



diumenge, 3 agost de 2014

Procrastrinar

Era capaç de posar-se a procrastrinar fins i tot per a plegar de la feina i anar-se'n de vacances.

dilluns, 28 juliol de 2014

Ionkarres

Com dirien els periodistes esportius, allò era un Fi de Cicle.  Canvi de casa, de feina, de cotxe i d'estat civil, que era una manera de dir divorciat, pobre i de tornada a cals pares.

Volgué desfer-se dignament dels mobles, llibres i electrodomèstics: Donà llibres a biblioteques públiques i lectors particulars; portà els electrodomèstics que ja no necessitava a la botiga d'empenyoraments (o Cash & Converters) i va deixar que els interns d'un centre de rehabilitació de toxicòmans s'enduguessin els mobles vells.

Aquests darrers recollien mobles i electrodomèstics vells, els condicionaven, i després els tornaven a vendre. Era una manera de donar feina a eixa gent. I és clar, per a fer la seua faena visitaren la casa per a examinar el material.

Vingueren tres homes que presentaven diferents proporcions de pena, fàstic i por, però el propietari (futur ex-propietari) mantingué la cara de póker.  Quan marxaren reflexionà sobre els tres individus: Era el primer cop que tenia tres toxicòmans a casa.

Després, amb més calma, s'adonà que allò no era ben bé així. Havia tingut sota el mateix sostre addictes a l'amor (o a algun dels seus succedanis).
I addictes a l'odi.
I addictes al perill.
I addictes al patiment.

Al cap i a la fi, el que feia diferents aquells tres individus era que la seua addicció es podia resumir en una fórmula química.

diumenge, 27 juliol de 2014

Males companyies

És cert que anava amb males companyies, però ho feia per a ser sempre el millor de la colla.

És cert que sovintejava les males companyies, però ho feia perquè encara li quedava un  any de permanència.

És cert que anava amb males companyies, però ho feia perquè creia en l'homeopatia, i en el poder de la poma sana per a guarir un cubell ple de pomes podrides.

dissabte, 26 juliol de 2014

Nomadisme i retorn

Fa tres anys i mig vaig fer la darrera mudança, amb el convenciment de que m'hi estaria molts anys a la nova llar. Vaig escriure aquesta entrada.
Tres anys (i una separació) després, em torno a mudar. I el que més em trenca és que en uns mesos em tornaré a mudar.

Venc i regalo mobles i llibres (si viviu prop de Barcelona, feu la vostra proposta on posa Comentaris).

A tot això, què he de fer administrativament parlant? M'he d'empadronar a cada nova casa on pernocti? Quantes mudances he de fer per a que se'm consideri nòmada?

Ni sedentarisme ni monogàmia... a veure si resulta que sóc un beduí i no me n'havia adonat!