dimecres, 22 de maig de 2019

Enquestes 2019


D'acord amb la LOREG i les exigències de la JEC, no es poden publicar enquestes electorals. Però això no m'impedeix publicar algunes dades interessants que m'han donat les persones que treballen en el ram de les enquestes.

  • Els sous són extraordinàriament baixos. Entre 5.8 i 7.5 €/hora bruts. Alguns llocs paguen per enquesta verificada (un supervisor truca a la persona enquestada i comprova que, efectivament, és real). Pel que sembla, de cada 10 enquestes lliurades, són ratificades 5 o 6. Caldria revisar qui i quan fa les verificacions telefòniques, ja que l'enquestat acostuma a penjar-li el telèfon a la boca.
  • Hi ha gent que intenta lligar amb les enquestadores. És especialment neguitejant que passi això a les enquestes telefòniques, ja que l'enquestat no té ni idea de l'aspecte que té l'enquestadora. 
  • Toponímia i geolocalització. Una de les preguntes habituals és la residència. Ací la cosa pot ser divertida: persones que fa vint anys que viuen a Barcelona però que segueixen empadronades al seu poble. Persones que viuen a barris que, oficialment, no existeixen. En aquest cas la culpa no és de la gent, sinó dels buròcrates que dibuixen els mapes oficials. 
  • Edats dubtoses. O la gent està molt castigada de la vida, o menteixen quan diuen l'edat.  
  • Noms i sigles. Gent que et dóna sigles que ja no existeixen, o que mai han existit, o candidats que ja no es presenten o no s'han presentat mai. Gent que diu que votarà CiU, o l'Anna Colau de la PAH, o l'ANC. També hi ha gent que no sap què es vota, i que et diu, a Catalunya, què votarà per a les autonòmiques del 26A.
  • Selecció de personal. És habitual que busquin estudiants de Sociologia i de Ciències Polítiques per fer aquesta feina. No és que calgui gaire formació, però sí que, donades les condicions de treball, cal que qui faci la feina base s'ho cregui una mica. Si la matèria prima falla, la resta no pot anar gens bé. 


dimarts, 21 de maig de 2019

Euroreflexions eurovisives


 Un any més, i ja en van molts, el Festival d'Eurovisió ha estat l'esdeveniment no esportiu que més audiència ha tingut al continent europeu (i també fora d'Europa, a Austràlia i Israel).

Enguany la novetat ha estat la crida a boicotejar el festival. Val a dir que la majoria dels que l'han boicotejat són persones que habitualment no li feien gaire cas.

Quan arriba aquest festival no puc evitar fer una reflexió sobre una cosa que em sembla paradoxal: hi ha un èxit televisiu sense mercat, i mercat sense èxit televisiu. No hi ha un mercat musical europeu. La majoria de catalans no som capaços de dir tres artistes polonesos, ucranians o alemanys que triomfin al seu país (com a molt podem esmentar grups com Scorpions, amb molts anys d'història). De fet, tampoc escoltem música cantada en alemany o polonès. I cap artista català fa carrera musical a Alemanya, Polònia o Ucraïna.

Per contra, a Llatinoamèrica i als països àrabs sí que hi ha un mercat musical comú. És habitual que cantants mexicanes o colombianes triomfin a Perú i Argentina, també és habitual que artistes libaneses i egípcies omplin auditoris a Jordània i Tunísia. I també hi ha canals de televisió musicals que emeten per a tots aquests països. I, en canvi, no hi ha cap festival de música que els aplegui. Tots els intents de fer-ne un han fracassat.




Probablement sigui un cas únic en el món de l'espectacle.

Ah, el vídeo és de la primera cançó que va obtindre zero punts en aquest festival. Aquest fenomen ha tingut lloc en 36 ocasions, i el primer quàdruple empat a zero fou el 1962: Àustria, Bèlgica, Espanya i els Països Baixos. Més informació en aquest enllaç.

dilluns, 22 d’abril de 2019

Porra electoral valenciana 2015


Ara que la Junta Electoral prohibeix publicar enquestes, i amb una fidelitat no gaire diferent de moltes de les que es publiquen, us faig la meua porra electoral. El diumenge em dieu el què.
  • PSPV-PSOE: 22 escons 
  • Compromís: 22 escons 
  • PP: 21 escons 
  • Ciutadans: 17 escons 
  • Unides Podem: 12 escons 
  • VOX: 5 escons 
  • PACMA: 0 escons


Qualsevol cosa la podeu dir on posa Comentaris.

dijous, 18 d’abril de 2019

Viatge a l'Aragó (2)



Segons com van les majories polítiques, l'Aragó pot tindre entre una i cinc llengües oficials. Aquests dies que hi he estat el president Javier Lambán estava esmorteït per la Chunta, Esquerra Unida i Podem, així que les llengües oficials eren tres: Castellà, Català i Aragonès. LAPAO i LAPAPYP ja no tenien cap mena de reconeixement.

Alguns municipis com Osca han iniciat la normalització del rètol, i no sembla que la cosa vagi gaire més enllà. Per més que he remogut el dial radiofònic no he trobat cap emissora en aragonès, i a les televisions de l'hotel no s'hi sintonitzava cap canal en aragonès, ni en català, ni en francès. Tal vegada Osca té una orografia particular que interfereix totes les ones hertzianes que no vinguin de Saragossa o Madrid.

Gràcies a grups com Mallacan he après a dir algunes coses en aragonès, però malauradament ningú ha volgut seguir una conversa en aragonès amb mi. Per cert, fora de les comarques de la Franja també hi ha gent que sap parlar català. Penseu que molta gent ha estudiat i treballat a Catalunya, i que molta gent va passar la seua infantesa veien Bola de Drac i d'altres sèries per Tv3. A Montsó ho vaig comprovar amb un cambrer que tindria uns trenta-i-pocs anys.

Lingüísticament parlant el més interessant que m'he trobat és una recepcionista d'hotel a Osca. Ella era marroquina i parlava francès amb accent marroquí, però castellà amb accent manyo. Jo li vaig parlar en català i ella m'entenia perfectament, i fins i tot em deia algunes coses en català: té familiars i amics a Catalunya. La recepcionista sabia parlar àrab, tamazic (rifeny), francès, castellà, anglès i una mica l'italià. Probablement el multilingüisme ha estat, històricament, més propi dels pobres inconformistes que de les classes mitjanes conformistes.


dimarts, 16 d’abril de 2019

La tragèdia


En aquella època tota tragèdia esdevinia doble. Per una parta estava el fet tràgic en sí, per un altre costat estava l'allau d'opinadors, professionals i amateurs, que pontificaven sobre el tema, ja fóra per a dir com s'hauria d'haver resolt el problema, o per a proposar teories conspiranoiques, o per a recordar-nos que som uns malànimes per no preocupar-nos tant d'altres tragèdies encara més tràgiques.

Això sí, el gat lluïa un pentinat meravellós.

dimecres, 10 d’abril de 2019

Viatge a l'Aragó (1)


L'empresa per la qual treballo ha tingut un seguit de problemes administratius i m'ha tocat anar a l'Aragó. Dit així pot semblar que jo desenvolupo alguna mena de tasca administrativa, però no és el cas. Més simple encara: com que no podia atendre els clients que l'empresa té a Catalunya, m'ha tocat anar a atendre els de l'Aragó.
Val a dir que jo a l'Aragó ja hi he anat uns quants cops per a aquesta empresa, però sempre ha estat cosa d'hores, de pujar i baixar el mateix dia. Però en aquesta ocasió el que tocava era (és) estar-s'hi tota una setmana.

Abans de marxar vaig centrar-me en allò pràctic i vaig fer una llista de les coses que necessitaria pels dies que m'hi estaria: mitjons, calçotets, samarreta, diccionari espanyol-català, llaços grocs de recanvi...

Eixir de Barnàpolis fou complicat, ja que una vaga de metro i un seguit d'accidents de trànsit havien complicat la mobilitat a tot l'àrea metropolitana. Afortunadament m'havia oblidat de posar el despertador, i sortint a quarts de deu vaig trigar el mateix que si ho hagués fet a les set.

Apunt comunicatiu: fins a Montsó encara es poden sintonitzar emissores de ràdio catalanes. A Montsó vaig fer la primera feina a terres aragoneses. Encara m'esperaven sorpreses...

... continuarà

diumenge, 31 de març de 2019

L'Espanya Buida


Sindicats, patronals, partits polítics i entitats de tota mena, representants dels territoris menys poblats de l'estat espanyol, han convocat per aquest diumenge una gran manifestació a Madrid. Es queixen del despoblament i abandó que pateixen moltes províncies i reclamen solucions. Aquesta marxa s'anomena La España Vaciada.

Malgrat la pluja, la manifestació de La España Vaciada ha estat un èxit i han omplert el centre de Madrid. No m'afegiré al tradicional ball de xifres, però no em puc estar de fer tres breus reflexions:

1) Si volen augmentar la població dels seus territoris que aprofitin per trobar parella a Madrid i portar-les a un indret on l'habitatge és més barat i l'aire és més sa. Menys pancartes i més Tínder!

2) Volen gent nova al territori? Doncs ho tenen fàcil: Ja que es troben a Madrid, que s'intercanviïn els autocars: els de Terol a Palencia, els de Palencia a Sòria, i els de Sòria a Ourense. Gent nova en tindran, renovació del 100%.

3) Si han omplert Madrid, no hauran deixat buides del tot les terres d'on venen?

dijous, 28 de març de 2019

Període insurreccional


Una de les novetats que ens han deixat els episodis d'aquesta setmana de la sèrie Judici del Procés ha estat el concepte Període Insurreccional, parit pel tinent coronel Daniel Baena, i adoptat tot seguit per diversos polítics i tertulians.
Segons Baena, aquest Baena comença a finals de l'estiu del 2017 i s'acaba amb l'aplicació de l'article 155.
La historiografia pot emprar referents temporals estrictes (segles, dècades) o referents històrics, basant-se en fets rellevants que marquen la fi d'una època, i l'inici d'una altra. Sovint es combinen totes dues maneres. Per exemple:
Segle XIX Llarga: període de temps que va de la Revolució Francesa fins la Revolució Russa.
Segle XX Curt: període de temps que va de la Revolució Russa fins la dissolució de la Unió Soviètica.

Els períodes històrics poden ser d'abast universal, continental, nacional o local. I, dic jo, per què no d'abast personal? Us proposo alguns models, a veure què us semblen:

— Període pre-universitari. Per a algunes persones pot representar els anys de l'institut, per a d'altres tota la vida (si no han anat a la universitat, s'entèn).

— Període post-universitari. Lapse de temps que passa entre que acabes les pràctiques i passes a ser, oficialment, aturat de llarga durada.

— Període neomasturbatori. Després de tallar amb la teua primera nòvia.

— Període d'entre guerres. Feliç i breu espai de temps entre dues relacions formals de parella.

Si teniu més propostes les podeu dir on posa Comentaris.