dimecres, 21 de setembre de 2016

Thàbit tenia raó



Thàbit ibn Qurra Al-Sabi fou un matemàtic i astrònom que visqué a Bagdad en temps de l'Imperi Abbàssida. Destacà en diferents àmbits, entre d'altres la teoria de nombres.

A partir de l'estudi dels nombres enters, desenvolupà la teoria dels nombres amics. Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.
Per exemple, 220 i 284 són nombres amics, ja que la suma dels divisors propis de 220, 1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 11 + 20 + 22 + 44 + 55 + 110 = 284, i la suma dels divisors propis de 284, 1 + 2 + 4 + 71 + 142 = 220.
D'altres parells de nombres amics són el 1184 amb el 1210, el 2620 amb el 2924 i el 5020 amb el 5564.

A partir dels nombres amics desenvolupà els nombres perfectes. Un nombre perfecte és un nombre enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix. Així, 6 és un nombre perfecte, perquè els seus divisors propis són 1, 2 i 3, i 6 = 1 + 2 + 3.
Els següents nombres perfectes són 28, 496 i 8128.

M'encanta aquesta definició: és perfecte aquell que és amic d'ell mateix.

No sóc capaç de donar-vos cap aplicació pràctica i quotidiana d'aquesta teoria, però el que sí que procuraré fer és, sempre que hagi d'ocupar un lloc numerat, triar un que tingui un nombre perfecte. A veure què.

Tot i que em costarà deixar de banda el número de la sort que he estat fent servir fins ara: el 13.




dissabte, 17 de setembre de 2016

Fires i mercats de cap de setmana


Aquest cap de setmana Vic tornarà a omplir-se de gent que va a gaudir del Mercat de Música Viva de Vic. Aquesta fira s'adreça als professionals del sector (promotors, productors, compositors, intèrprets...) i també al gran públic. Tots dos sectors tenen llocs i moments separats, cosa que fa que funcioni prou bé.

Al nostre país hi ha fires, mercats i festivals de tota mena: de la construcció, del llibre, del cinema de terror, de l'steam punk, de l'alimentació, de l'ensenyament, de les entitats, medievals.... Només en faltava una: la de les religions.

Aquest dissabte es celebra a Barcelona La Nit de les Religions. Vint-i-quatre comunitats religioses fan una jornada de portes obertes on ens mostraran com són. O, dit d'una altra manera, 24 empreses del sector mostraran els seus productes als visitants (potencials clients).
Friso per veure les hostesses, abillades amb els vestits propis de cada creença, mentre els agents comercials t'expliquen els avantatges de fer-te soci de cada fe: requisits, pregàries, pecats, recompensa al més enllà.

Per acabar-ho de reblar, també es celebra la gala de Miss Trans Star Internacional 2016.

Que cadascú es quadri l'agenda com pugui.


dimarts, 13 de setembre de 2016

A la victòria, i a la derrota

Diuen que «La victòria té molts pares, i la derrota és òrfena», ves que no sigui per això que els que guanyen acostumen a ser una colla de fills de puta.

dilluns, 12 de setembre de 2016

Irreversible

La primavera de l'any1945 Adolf Hitler es suïcidava al seu búnker, el Tercer Reich es rendia incondicionalment i Alemanya passava a ser repartida en zones d'ocupació per part de les quatre principals potències guanyadores a Europa.



Fruit d'aquesta divisió de sorgiren tres estats alemanys: la República Democràtica Alemanya (DDR), la República Federal Alemanya (DBR) i el protectorat del Sarre (Saarprotektorat).

D'acord amb la voluntat majoritària (pacífica i democràtica) dels seus habitants, el 1959 el Sarre s'integrà a la República Federal Alemanya. El 1990 ho feia la RDA.

Dividir una nació en dos o tres estats independents no és irreversible, si la gent que hi viu es sent membre d'una mateixa comunitat nacional i té la voluntat democràtica de compartir un mateix estat.

Quan la cheerleader del Procés (aka ministre Margallo) diu que «d'una crisi se'n surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible» en el fons li dóna la raó als independentistes: Catalunya no forma part de la nació espanyola. Fa tres segles que formem part de l'estat espanyol, de la monarquia borbònica espanyola, però no ens integrat ni assimilat a la nació espanyola.

Per això la independència seria irreversible.

Gràcies Margallo!



divendres, 9 de setembre de 2016

Estivacions 7

Quan s'acaba l'estiu?

Astronòmicament parlant, l'estiu comença amb el solstici d'estiu i finalitza amb l'equinocci de primavera.
Administrativament parlant, l'estiu és el mes d'agost, declarat inhàbil per les administracions; i els mesos de juliol, agost, part de juny i part de setembre per a les escoles i instituts.
Astronòmicament parlant, l'estiu
Comercialment parlant, l'estiu comença quan s'acaba el Ja és primavera a Elcortinglés, i s'acaba amb la tornada a l'escola a Elcortinglés.
Climàticament parlant, l'estiu dura de quatre a sis mesos a les nostres latituds. En tot cas, el problema és definir l'hivern. Si no vius als Alps o als Pirineus, l'hivern dura mes i mig a tot estirar.

Per a la majoria de catalans, l'estiu s'acaba amb la Diada. A partir de l'u de setembre desitgem que les temperatures baixin, i creiem que després de la Diada ja ha esclatat la tardor i ens vestim com si fóssim a Londres.

Després de tres estius anòmalament plujosos, ens trobem amb que les temperatures no acaben de baixar. I, un cop més, oblidem que ja fa anys que fem la castanyada amb màniga curta. De fet, les darreres nevades que han caigut al litoral mediterrani han estat al març.

Però res, deixem que l'oratge segueixi sent el nostre tema de conversa d'ascensor preferit. L'any que ve, més.

diumenge, 4 de setembre de 2016

Estivacions 6

Si a l'agost ja posen a la venda la loteria de Nadal, és lògic que també preparin ja les eleccions del 25 de desembre, fum, fum, fum.
No sé de què us queixeu!

dimecres, 31 d’agost de 2016

Estivacions 5

No entenc els que critiquen la política i els polítics, titllant-los de dropos i vividors.
Però si treballen fins i tot a l'agost!