dimarts, 21 octubre de 2014

Recicla't Cerillo


Cada cop són més insistents els rumors que diuen que en Josep Antoni Duran i Lleida plega de la política. Ignoro si debò es retira, es posa en guaret, o tot plegat és una manera de fer-se estimar, però per si la cosa va de debò, no em puc estar de donar-li alguns consells.

Aquest home començà la seua carrera política el 1977, fent de paer a Lleida, l'any següent fou nomenat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya i, poc després, fou escollit diputat per CiU al Congrés dels Diputats. En aquests 37 anys han canviat moltes coses, així que provaré de donar-li uns quants consells amb el burrículum.


Llicenciat en Dret: quan va acabar la carrera de Dret, encara estava vigent el Codi Penal del 1973 (amb pena de mort inclosa), la Ley de Vagos y Maleantes i tota mena de lleis i normatives franquistes. Fóra bo que es reciclés. Alguns pensareu que, havent passat tants anys a la càmera legislativa, hauria d'estar al cas dels canvis a les lleis. Però jo no posaria la ma al foc.

Habilitats d'oficina: probablement el jove Duran i Lleida era un crack en mecanografia i taquigrafia, però caldria posar coses noves, com cercar per Google, deixar bé l'empresa a les xarxes socials i fer caure els sucre correcte a la màquina de cafè.

Idiomes, informàtica i viatges: els ordinadors ja no van amb targetes perforades; el francès ja no és un idioma de prestigi internacional, i el rus ja no és l'idioma dels perillosos comunistes... Tot i que alguna cosa haurà après al Glady's, on una russa li haurà fet un francès. I pel que va als viatges i les estades a l'estranger, ja no es valora la Sorbona de París (en tot cas, que et sobornin a Madrid, que és on viu el poder), ni Oxford, ni Cambridge. Avui en dia es valora saber anar a Andorra, Suïssa, Jersey i les Illes Cayman.


dissabte, 18 octubre de 2014

Brumari català

"La revolució ja no és fa a les barricades, sinó que es fa des del Butlletí Oficial de l'Estat". Felipe González.

Si els governants d'aquest país segueixen necessitant mobilitzacions populars, el que es trobaran és amb una autèntica revolució. Pacífica, però revolució.

dimecres, 15 octubre de 2014

Agenda apretadeta


Saps que alguna cosa d'especial (i d'inquietant) té la teua vida quan has de triar entre anar a un curs de Captura en viu d'espècies depredadores o anar a les classes d'Strip Dance.

dilluns, 13 octubre de 2014

Herois hodierns

La literatura (poc), el cinema, la televisió, internet i els videojocs (molt) els havien preparat per a ser herois disposats a enfrontar-se a qualsevol perill, i a lluitar fins aconseguir la victòria.


Bé, a gairebé qualsevol perill, menys el de posar-se un EPI de nivell 4 i netejar les vomitades i les diarrees hemorràgiques d'un infectat.

dissabte, 11 octubre de 2014

Santiago Vidal

Vull expressar la meua solidaritat amb el Jutge Santiago Vidal. Com podem tindre fe en la justícia d'un país on la gent com jo té el certificat de penals en blanc?


És el que sempre s'ha dit: La justícia espanyola és a la Justícia el que el whisky espanyol al whisky (i al fetge).

dimarts, 7 octubre de 2014

Exportacions i comerç just


Després d'haver muntat una eficaç xarxa de botigues de comerç just, on els rics occidentals podien comprar per un preu just productes produïts pels pobres a cooperatives del tercer món, aquell parell de cooperants decidiren fer un pas endavant —arriscat i molt dolorós— per a millorar la qualitat de vida (i la pròpia esperança de vida) de la gent d'eixe empobrit país.

Sabedors de que eixa terrible malaltia no trobaria remei fins que no afectés també els rics, decidiren fer el mateix que ja els havia funcionat amb els productes de la cooperativa: exportar.

Fer de traginers els costà la vida a ells, i a alguns innocents més, però en poc temps es trobà guariment per a eixa terrible malaltia.

Ja ho diuen els economistes: l'exportació és la clau del creixement.


dissabte, 4 octubre de 2014

Dues hores extres

Invariablement, cada setmana es quedava a fer dues hores extres. Solia fer-ho dimecres o dijous. Les dues hores extres podia cobrar-les o acumular-les per a tindre dies lliures.
Tot i dur la feina bé i al dia —o, segons el seu cap, perquè la duia bé i al dia— es quedava aquelles dues hores. Però ell, en realitat, no es quedava treballant, sinó que estudiava atentament els portals de cerca de feina.

Algú podria considerar que aquest treballador estava cometent un frau, però no era pas el cas: la seua cerca de feina servia per a saber que a qualsevol altra empresa del sector les condicions eren pitjorss o molt pitjors.

Ell, d'això, en deia "treballar la fidelització del treballador amb l'empresa". O, si ho preferriu, team building, qu diuen als cursos de CEO.

dimecres, 1 octubre de 2014

Apunts autobiogràfics 14

No és cert que hagi abandonat les begudes estimulants com el te o el cafè, són elles les que m'han abandonat a mi, per ser poc (o gens) estimulable.
No és cert que m'hagi tornat abstemi, el que passa és que només bec alcohol quan tinc alguna cosa bona per a celebrar.



La principal diferència entre el divan del psicoanalista i el sofà de ma casa és que, en aquest darrer, almenys puc canviar de canal.