dilluns, 14 d’agost de 2017

Turisme i economia col·laborativa

En temps de turismefòbia (o hauria d'escriure turismofòbia?) costa parlar de turisme i economia col·laborativa sense que algú et salti a la jugular. Malgrat tot ho faré.

Després de comprovar els preus abusius de llogar un vehicle en ple agost, i de veure com de mal comunicat està bona part del país, he decidit que el més barat és quedar amb un amic que visqui prop de la zona on vull anar i convidar-lo a dinar a canvi del servei.

Allò que Cabify i Über mai podran oferir: el plaer d'una vetllada amb mi.

dimecres, 9 d’agost de 2017

Aeroport 2017




Aquest estiu els aeroports són notícia. Bé, fa anys que a l'estiu els aeroports són notícia. Aquest agost n'hem parlat per vàries raons.

Èxit de Tv3. Enmig de la mala qualitat de la graella televisiva estival, la televisió pública catalana ha apostat per un programa sobre la vida a l'aeroport.

Protesta contra una expulsió. Un grup de passatgers es va rebel·lar per evitar l'expulsió d'un senegalès. El detonant del motí fou el mal tracte que rebia la persona expulsada, que sembla ser que anava lligada de peus i mans. No em puc estar de fer-me una pregunta: aquest individu era realment perillós? Si no era perillós, no tenia cap sentit lligar-lo d'eixa manera. I si realment era un individu perillós mai hauria d'anar en un avió de passatgers amb persones "normals" (i, si era realment perillós amb els seus possibles còmplices en la fuga). Oi que quan porten els delinqüents als jutjats, els transporten en vehicles policials blindats? No van pas en autobús i tramvia amb la resta del passatge!

Vaga dels treballadors d'Eulen. Entenc que la seguretat privada està per a protegir recintes privats i interessos privats, mentre que la seguretat pública vetlla pels espais públics i els interessos públics.  Si l'aeroport d'El Prat és una infraestructura de titularitat pública, i la lluita contra el terrorisme (i el narcotràfic, i d'altres delictes) és un interès públic, què carai fan el segurat·tes revisant l'equipatge i els passatgers? Aquesta feina no la feia fins fa poc la Guàrdia Civil? Per què ha deixat de fer-la? Quina diferència de salari hi ha entre un pikolet·to i un segurat·ta?  I, per a mi, la pregunta més important: partir de quin sou un professional de la seguretat comença a ser subornable? 



dilluns, 7 d’agost de 2017

Buidant la memòria

Ja fa temps que tinc la mateixa adreça de correu electrònic, a Gmail. Tinc aquesta adreça perquè a la feina algú va fer alguna pocasoltada i van capar internet, podent accedir només a quatre llocs autoritzats. Un d'aquests llocs autoritzats era Google, i per això em vaig haver de fer una adreça de Gmail.
Google oferia una memòria pràcticament il·limitada. Bé, il·limitada pel consum de dades que teníem fa una dècada. Doncs bé, amb tanta memòria gairebé mai havia d'esborrar correus.
Fa un any i mig que vaig trobar-me que s'esgotava la memòria i que havia d'esborrar coses. Vaig començar amb els que portaven fitxers adjunts sense interès.
Però les buidades periòdiques no han estat suficients, així que he hagut de mirar-m'ho amb més detall per a no superar el límit dels 15 GB.  I ací és quan el passat ha tornat.


Capbussant-me en els arxius rebuts, enviats, i en els esborranys, m'he trobat amb moltes coses que tenia oblidades. Des de projectes creatius (una web sèrie, una revista d'humor) fins a currículums per a cobrir diferents ofertes de treball (tant de lumeu com d'altres perfils laborals) fins a correus plens de paraules dolces amb la que aleshores era la meua parella.

Per un costat dóna gust veure com algunes pors s'han anat esvaint, per un altre banda et preguntes que se n'ha fet de la gent amb la que vas tindre projectes professionals o creatius que no van quallar, o que ja fa temps que vam deixar.

He vist fotos entendridores, que he descarregat tot d'una, correus que no entenc i una cosa ben curiosa: dotzenes d'esborranys sense cap ni peus.

Per un moment he estat temptat de fer un còpia+pega d'alguns correus, i penjar algunes fotos. Però he pensat que és millor no fer-ho: vull preservar la privacitat dels altres, i vull que els records romanguin en el passat, i recuperar-los només quan ho necessiti.


diumenge, 30 de juliol de 2017

Juliol rapidet

Un any més, i ja en van molts, juliol em passa volant, tot i ser un mes de trenta-un dies. Que el hit estival d'enguany hagi estat Despassito tampoc ha ajudat.
Un juliol més no he llegit el que volia llegir, no he escrit el que volia escriure, no he anat als cursos d'estiu que volia anar, ni als museus que tinc pendents. Un juliol més no he perdut els kilos que em sobren, ni he aprofitat per a visitar parents que fa massa que no veig.


No és el Despassito, però també fa estiu.

dilluns, 24 de juliol de 2017

Més enllà del surrealisme


La mateixa setmana hem tingut dues notícies interessants: l'exhumació del cadàver de Salvador Dalí i la mort de Miguel Blesa. Més enllà de les conspiracions i les frikades, voldria fer una reflexió: per què en els protocols de tractament de difunts no es contempla deixar una mostra d'ADN per a possibles necessitats posteriors?

La tècnica és ben simple: treure una petita mostra de sang i teixits del cadàver, i conservar-la en un congelador. Si algú vol fer una demanda de paternitat, o esclarir un crim, o sospita que un mort en realitat és viu, ho té ben fàcil.

És una idea senzilla i relativament barata (crec), així que, probablement, no prosperi.


diumenge, 16 de juliol de 2017

Afilieu-vos, colla de cretins


Actualment a Catalunya hi ha més ex-militants que militants, és a dir: hi ha més gent que estigué afiliada a un partit polític i que avui en dia no milita enlloc, que no pas persones que tinguin el carnet d'un partit. I em temo que a la major part del sud d'Europa passa el mateix. La gent no milita.

Això no seria dolent, si no fos perquè la majoria de persones tendeixen a votar el mateix. Agafeu una persona de més de trenta anys, i pregunteu-li què ha votat a les darreres 10 convocatòries electorals. Gairebé ningú us dirà 10 candidatures diferents. La majoria repetiran vot en 7 de les 10 ocasions. I no serà rar trobar-se gent, sobretot entre els més grandets, que sempre voten el mateix.

I si gairebé sempre votes el mateix, per què no et fas militant o simpatitzant del partit que sempre votes? Et donaré tres bones raons per a fer-te militant o simpatitzant:

1) Independència econòmica. Si tots els incondicionals fessin una petita aportació econòmica, molts partits no haurien hagut de cometre il·legalitats per a finançar-se.

2) Aportacions estratègiques i programàtiques. Sovint ens trobem que el partit que més ens agrada (o que menys ens desagrada) no es fixa en temes que ens importen. Sovint veiem que es preocupen molt per coses que ens agafen més lluny (i "més lluny" de vegades vol dir el poble del costat) i no per les que tenim a casa (al poble o al barri). Hi ha decisions estratègiques que tampoc compartim.
Doncs bé, si ens fem militants o simpatitzants, almenys podem dir la nostra i ,qui sap, igual ens fan cas!

3) Frenar els trepes i els corruptes. Quan veiem la corrupció (i també la incompetència) política, sovint ens preguntem "Com pot haver arribat fins a qui el personatge aquest?". Doncs bé, si els ineptes i els corruptes arriben tan amunt és perquè —entre d'altres raons— no hi havien d'altres candidats millors per a ocupar el càrrec. Potser aquest candidat millor haguessis estat tu.

I bé, si mai et canses de militar a un partit, donar-se de baixa és ben fàcil


divendres, 14 de juliol de 2017

Remodelació de govern

I quan va despertar de la migdiada del pont aeri, la Puta i la Ramoneta havien estat destituïdes dels seus càrrecs de govern.

diumenge, 9 de juliol de 2017

Cap de setmana 11/2017

Un cap de setmana de juliol sol ser un cap de setmana de festivals (música i arts escèniques), festes majors, universitats d'estiu i festa en general. Aquest cap de setmana ha estat això, i també ha estat el cap de setmana de la Llei 11/2017 del 4 de juliol.


Aquest ha estat, també, el cap de setmana en el que els néts i besnéts s'han descarregat les 2569 pàgines amb els noms dels represaliats pel franquisme. El cap de setmana on hem cercat al familiar injustament castigat, i on hem mostrat als nostres majors la llei on ens diuen —per fi!— que aquestes persones eren innocents, i que la sentència queda invalidada a tots els efectes.

Un cap de setmana que celebrem amb 40 anys de retard.

"Els néts expliquen als seus pares com fou la guerra dels avis"