dissabte, 21 de setembre de 2019

Homentge als caiguts


L'estiu dura fins l'Equinocci de Tardor, que a ca nostra sol coincidir (més o meny) amb es festes de Santa Tecla i La Mercè. I com que encara dura l'estiu, i jo tinc un parell de dies lliures, he aprofitat per a començar el darrer llibre d'Albert Sánchez-Piñol.

No es tracta d'un novel·la, ni d'un assaig d'història i política, sinó d'un recopilatori de 80 articles narrats a la ràdio, una mena de 80 columnes amb històries i reflexions. La Contraportada, en deien.

Aquestes columnes radiofòniques les emeti fa uns onze o dotze anys al programa El Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. No recordo haver escoltat mai aquestes contraportades, ni mai he estat gaire del Bassas, per això aquest llibre m'ha agradat: per a mi tot és nou i interessant (fins i tot quan parla d'històries que ja conec).

És un llibre ideal per a llegir en el transport públic.

Nota pels editors: Tot just al principi, a Una eternitat infinita, a la pàgina 11, escriu: Cada matí, a le set en punt, al veu d'en Bassas s'escampava per les ones , i ho feia amb aquell to tan seu: «Bon dia, són les vuit».

Anem a vore: o és un error de transcripció, i volia dir "a les vuit en punt" o "són les set", o el tal Bassas és un geni de les ones i aconseguia que la gent saltés del llit, desdejunes mentre es vestia, i arribés a la feina mitja hora abans.
Si és així, merescuda la Creu de Sant Jordi!


dijous, 19 de setembre de 2019

La Nit de l'Homofòbia


Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Barcelona la tradicional Nit de l'Homofòbia. Durant aquesta nit (que també té activitats de matí i tarda) hom pot visitar diferents col·lectius homòfobs. Aquests col·lectius homòfobs, amb molta amabilitat i molta vocació pedagògica, es presenten, expliquen el seu origen, les seues conviccions i les seues principals activitats.

Sovint en conviden a un refrigeri (no sé si aquests refrigeris t'ajuden a ser més heterosexual). També fan xerrades, projeccions de documentals, debats i actuacions de música, teatre i dansa. Tot plegat molt heterofriendly.

I com passa amb moltes coses a Barcelona, La Nit de l'Homofòbia té el suport de l'Ajuntament (actualment presidit per Ada Colau, amb el PSC, Manuel Valls i qui calgui).

Per raons d'imatge, el nom oficial de La Nit de l'Homofòbia és La Nit de les Religions.

Nihil novum sub sole.

diumenge, 1 de setembre de 2019

El típic agost sense notícies

Segons el clàssic del periodisme, l'agost és un mes amb poques notícies. Per això cal estirar el xiclet informatiu tot el que es pugui, i apareixen les tradicionals serps d'estiu.
Aquest ha estat l'estiu del crush, el ñordo i el ghosting.
De Jordi Bilbeny i l'Institut de Nova Història.
De la carne mechada, la listeriosi, la tularèmia, la salmonel·la i el botulisme.
De la repetició electoral i els governs de coalició en solitari.
De la compra de Groenlàndia.
De les bombes vintage a les platges.
Dels galls que violen gallines al Santuari Animal.
De Blanca Fernández Ochoa i l'ètica periodística.
De Neymar i la compravenda de fitxatges.


Perquè Líbia, Iemen i el Kurdistan ja no són trending topic, I Papua Occidental encara no està disponible a Netflix.

diumenge, 25 d’agost de 2019

Amb poca cosa


Aquell home humil era feliç amb poca cosa, i d'ací venia la seua dissort: al ser feliç amb poca cosa, poca cosa calia prendre-li, poca cosa calia espatllar-li, i de poca cosa calia privar-li.

divendres, 23 d’agost de 2019

Groenlàndia


Una de les notícies de la setmana ha estat la proposta de Donald Trump de comprar-li Groenlàndia a Dinamarca. Com era d'esperar, aquesta proposta ha estat objecte de tota mena d'acudits, memes i facècies. Però, si ens ho mirem bé, la proposta no sembla pas tant dolenta. Dues observacions:

1) El canvi climàtic és una realitat. Donald Trump, en campanya electoral, s'ha dedicat a menysprear i riduculitzar científics i ecologistes, però la dura realitat s'acaba imposant. Sense saber ben bé com estarem d'ací a trenta anys, no sembla pas mala idea comprar els 2.166.086 km² de superfície del país (on hi viuen menys de 60.000 persones) i buscar un espai alternatiu per a la gent de Lousiana, Califòrnia o Florida.

2) País a cop de talonari. Els EUA han ampliat les seues fronteres comprant més que envaint. Florida als espanyols, Lousiana als francesos (2 144 476 km²), Alaska als russos, i la  Mesilla de Tucson als mexicans. Dos terços del seu territori han estat guanyats per compra.

Sincerament, anar al Museu d'Història i veure que, en comptes de quadres i fotografies d'heroiques batalles hi exhibeixen factures i rebuts, ha de ser una cosa digne d'admirar.

"Aquesta és la meua pàtria, i tinc una factura que ho demostra!"

diumenge, 18 d’agost de 2019

Lleida?


Quan arriba l'estiu augmenta espectacularment la quantitat de fotos que penja la gent dels llocs on va de vacances.
Ho posen a l'Instagram, al Facebook, al perfil de Whatsapp, al Twitter, a l'Snapchat, al Pinterest, als grups de Whatsapp, Telegram, i Signal, t'ho envien per correu electrònic, t'ho ensenyen si estàs assegut al seu costat, obren un blog de vacances i, si cal, imprimeixen les fotos i les enganxen a la porta de ta casa.

Amb aquest allau d'imatges de platges idíl·liques, gent fent submarinisme, skyline de ciutats com New York, Tokio o Hong Kong, neu a la gent que va a Lapònia o a les antípodes, temples budistes, taoistes i maoistes, rius inmensos, selves tropicals, elefants i massai fent saltirons a preu taxat, jo només responc amb una pregunta: Lleida?

Els meus viatgers s'afanyen a aclarir que són a Vietnam, Tibet, Xangai, l'Amazònia, Paris o el Ganges. I augmenten el nombre d'etiquetes que hi posen.

Però encara cap d'aquests viatgers socials (perquè això és com l'alcohol i la marihuana, es gaudeix més en col·lectivitat) ha fet servir l'etiqueta #noésLleida.

dimecres, 14 d’agost de 2019

Conspiració terraplanista


En els darrers anys han proliferat per internet (canals de Youtube, audios d'Ivox, grups de Facebook, blogs i perfils de Twitter) que afirmen que la Terra és plana i que hi ha una gran conspiració per a enganyar-nos.

La inmensa majoria de persones que defensen aquests postulats són bromistes. Quan més treballats són els càlculs, els vídeos, les gràfiques i les referències, més es nota que són un bon grapat de fotetes. És clar que hi ha gent que s'ho creu, però quan veus el que escriuen i diuen —i com ho  escriuen, i com ho diuen— te n'adones que els pobres no toquen quarts ni hores. Aquests darrers, a manca d'arguments geomètrics o experimentals sòlids, apunten a la conspiració. Per a ells, tots els astrònoms, geògrafs, navegants, científics o turistes que han demostrat que la Terra és una esfera són membres d'alguna malvada conspiració.

I jo, darrerament, començo a creure que hi ha una Conspiració Terraplanista, però d'una altra mena. Podria ser que, més enllà del saludable exercici de fer conya, hi hagi la volguda intenció de ridiculitzar qualsevol mostra de pensament dissident? Fixeu-vos que, a dia d'avui, qualsevol plantejament discrepant amb la línia oficial (no necessàriament en ciència) és titllada de conspiranoia i equiparada amb el terraplanisme.

Que alguna cosa no et quadra en un cas criminal? Ets un conspiranoic i t'equiparen als terraplanistes.
Que no et creus les xifres oficials en algun tema? Ets un conspiranoic i t'equiparen als terraplanistes.
Que no te'n refies de segons quines empreses? Ets un conspiranoic i t'equiparen als terraplanistes.

Sincerament, tant els bromistes com els curts de gambals li estan fent un gran favor a aquells que ens volen enredar. I l'ensarronada no té res a veure amb la forma de la Terra, si no a empassar-nos segons quines mesures (d'austeritat, de seguretat, de sostenibilitat) que ens venen com a imprescindibles.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Autocine


Escolto per la ràdio que hi ha el projecte de fer un autocine a Barcelona. Aclariment: escolto aquesta notícia l'agost del 2019. Ja sé que, segons el tòpic periodístic, a l'agost hi ha poques notícies i cal tirar de serps d'estiu i d'altres coses poc importants. Però la notícia té el seu què.

Segons la ràdio, es planteja ubicar l'autocine al Fòrum, Bellvitge o la Zona Franca. Segons la notícia, el preu de la entrada serà de 10€ per vehicle, i les pel·lícules s'emetran per un senyal de ràdio que el públic podrà sintonitzar a l'aparell del seu automòbil, podent triar si volen versió original o doblada (no especifiquen l'idioma del doblatge, però ja posats, podrien fer en català i en castellà, i que cadascú triï el dial que més li plagui).

Pot semblar contradicotori que una ciutat que li ha declarat la guerra a l'automòbil permeti un autocine, però si filem prim veurem que li ha declarat la guerra al transport en automòbil (sobretot de motor dièsel). I un cotxe aturat no contamina. I, segons sembla, estaria a un barri sense àrea verda d'aparcament, així que no perjudicaria els veïns.

Idea de negoci: 10€ per vehicle és un preu molt interesant. Si hi va una parella els surt la pel·lícula a 5€. Si hi va una parella amb dos fills, a 2.5€. A la ciutat de Barcelona l'aparcament és escàs i car; a la ciutat de Barcelona cada cop hi ha més gent que no té cotxe (i molts d'ells són cinèfils). I si fem una app que vinculi tots dos col·lectius?
Anem a veure: si la pel·lícula dura dues hores, et surt l'hora d'aparcament per 5€. Fent que paguin l'entrada a parts iguals propietari del cotxe i espectadors, a 2.5€ l'hora. Si al cotxe hi anem tres amic, ens surt la pel·lícula per 1.67€
això sí, l'app haurà de preveure despeses addicionals si la pel·lícula és infantil (els nens i les crispetes, ja se sap) o si és romàntica i sensual (les parelles, o els trios, encara pitjor).