divendres, 3 de juliol de 2015

Tractament mèdic posposat

Agafà la recepta, anà a la farmàcia i adquirí els medicaments.
Els posà ben endreçats a la farmaciola, llegí detingudament les instruccions d'ús i repassà la pauta de medicació que li havia donat el metge.

Com que no contravenia les indicacions, decidí posposar uns quants dies l'inici del tractament: havia començat a escriure una tragèdia teatral, i no volia que aquells ansiolítics i antidepressius li estabornissin les muses.

dimarts, 30 de juny de 2015

El funeral del suïcida

A la sala de vetlles hi havia dues menes de cretins: els que no s'esperaven que allò passés, i els que afirmaven que allò ja es veia a venir.

dissabte, 27 de juny de 2015

Mas i els transversals

Si el Mas fos independentista i valent, hauria proclamat la independència l'endemà del ‪#‎9N‬.
Si el Mas fos independentista i pragmàtic, hauria convocat eleccions constituents l'endemà del #9N. I no li calia cap llista unitària per a guanyar-les, amb l'embranzida de la consulta anava sobrat.

Potser l'Artur Mas és independentista, però el que no és —o no li deixen ser— és valent, ni pragmàtic. Ha perdut temps i embranzida, ha permès que UDC i el Club del Pont Aeri li marquessin l'agenda, ha deixat que una colla de frikis ataquessin obsessivament ERC (agradi o no, l'únic partit que porta trenta anys defensant la independència a les institucions) i ara, amb una visió estratègica nefasta, està plantejant com a conceptes antagònics «independència» i «esquerra» (sí, el mateix President que l'any 2010 pactà i fou investit amb els vots del PP). Malgrat, el PSAN, l'MDT, ERC o la CUP, ens vol fer creure que hem de triar entre una cosa i l'altra.

Artur Mas podria haver estat el President que proclamés la independència, però ja podrà donar les gràcies si no passa a la història com el president que no va saber (voler o poder) assolir la República Catalana.
Ens veiem el ‪#‎27S‬.

dilluns, 22 de juny de 2015

Conseller en potència

Lamente informar-vos que no he estat nomenat Conseller del nou govern del Mas.
I és una llàstima, perquè entre prendre possessió del càrrec, saludar tots els funcionaris del Departament, les vacances d'agost... arriba la convocatòria de les eleccions —estant en funcions no es pot fer gairebé res— i... No sé vosaltres, però jo era el candidat idoni per a estar-se quatre mesos sense fotre ni brot.

diumenge, 21 de juny de 2015

Innovació geofísica

La comunitat científica es mostrà d'allò més sorpresa, corpresa i esmaperduda quan comprovà que aquell iceberg no tenia punta.

dimecres, 17 de juny de 2015

Taxonomia políticament correcta

Els primers zoòlegs els descrivien com "un rinoceront amanerat i anorèctic", però com que no quedava políticament correcte, optaren per anomenar-lo Unicorn.
Avui en dia diuen que és mitològic.

dilluns, 15 de juny de 2015

Primavera del 5


Primavera del 1985.
Es funda l'associació Lesbians and Gays Support the Miners que dóna suport moral i econòmic a la vaga dels miners britànics.
La casa Sega treu al mercat el vídeojoc I'm sorry, dedicat al corrupte primer ministre japonès Kakuei Tanaka. Un vídeojoc on el protagonista —el primer ministre nipó— ha de furtar el màxim de doblers possibles. S'enfronta amb homes de negre, que quan el capturen l'atonyinen en sostenidors; també amb negres catxes, Michael Jackson i Madonna. La música és un tecno-folk molt aconseguit.
Ací en teniu tres minuts:

 

Primavera del 1995.
Entra en funcionament el sistema operatiu Windows 95.
A Puerto Rico una senyora que acabava de visionar la pel·lícula Species va afirmar que un animal com el del film havia atacat el bestiar de la casa. Probablement es tractava d'un cànid amb una malaltia a la pell, molta gana i, probablement, sota els efectes d'alguna droga. Sí, el gos d'un rastaflauta, (segurament després de menjar-se el tripi del seu amo). Però la llegenda encara dura.

Primavera del 2005.
Catalunya li diu que a la Constitució europea. Poc després, França i els Països Baixos diuen que NO i el text se'n va en orris. Un servidor va participar de la campanya pel NO a Catalunya.

Primavera del 2015.
Primàries de PODEM-Catalunya, el candidat animalista carlí Jesús Martin Mejía no aconsegueix vèncer al candidat oficialista, Albano-Dante Fachín Pozzí que guanya amb 1534 vots (el 64.3% dels 2448 vots emesos).
Es vota la consulta interna d'Unió Democràtica de Catalunya. Guanya el a la Llarga Pregunta. Han votat 2654 militants.
Catalunya; un país on 5102 persones determinen com faran la Puta i la Ramoneta dos partits minoritaris (però condicionants).



dijous, 11 de juny de 2015

Reunió amb el senyor Smith

Quan va trucar al senyor Smith, aquest no es va sorprendre gens, i ni tan sols va preguntar qui era. No calia, el senyor Smith ja sabia qui el trucava, i intuïa quin era el motiu de la seua trucada. La conversa telefònica fou breu i quedaren per parlar a un lloc discret.



— Bon dia.— Fou el senyor Smith qui va adreçar-se.
— El Senyor Smith, suposo.— No hi havia cap to de befa, sabia prou bé que el seu nom autèntic era Oriol Smith, fill de mare catalana, pare americà i detectiu de professió.
— Jo mateix.
— Suposo que molta gent voldrà parlar amb vostè.
— La llista és llarga i pública, malauradament, però jo, a diferència del delinqüent que ha filtrat la llista de persones investigades, guardaré el secret professional— Emfatitzà les paraules delinqüent i investigades (és a dir: espiades).
— Ja...
— No diré qui va contractar els meus serveis, tampoc diré què vaig descobrir de les altres persones investigades, només aclariré per enèsima vegada que només tenim obligació de informar a la policia si detectem alguna il·legalitat.— To de veu pausat i professional.
— Ho sé.
— Llavors, si no vol saber qui va encarregar que l'investiguessin, i no vol saber res més de les altres persones investigades, quin és l'objectiu d'aquesta trobada?
— Vostè m'ha espiat, o investigat com diu vostè, durant quant de temps?
— Sis mesos— Clar i concís
— Hores d'ara vostè és qui millor em coneix, qui ha estat més atent al que jo faig. I no té cap vincle amb mi— Allò semblava important —Necessito que em digui en què coi estic fent amb la meua vida, i saber en què estic perdent el temps.

Feia cara de necessita els seus serveis. El desori que havia estat la seua vida necessitava un observador extern que posés les coses al seu lloc.