dimarts, 19 de setembre de 2017

El parany de l'abstenció



Els contraris a la independència de Catalunya, en comptes de fer campanya pel no, han optat, majoritàriament, per fer campanya per l'abstenció. Això és un greu error. Analitzem-lo una mica:

— Abstenció habitual. A les eleccions catalanes del setembre del 2015 (també anomenades plebiscitàries) la participació fou del 74.9%, un rècord històric. En els darrers 15 anys l'abstenció ha oscil·lat entre el 32.2% (catalanes del novembre del 2012) i el 53.8% (europees del maig del 2014).
Resumidament: un de cada tres catalans amb dret a vot no té el costum de votar.

— Herri Batasuna. Durant anys hem sentit com els abertzales deien que la Constitució Espanyola no anava amb ells, ja que ells no l'havien votat. Quan es va fer el referèndum de la Constitució Espanyola el desembre del 1978 l'opció guanyadora (amb el 70.2% dels vots) fou el sí a la (que que després seria la) Comunitat Autònoma Basca. A Navarra els vots afirmatius foren el 76.4%. Si va guanyar el sí, per què els abertzales —sobretot Herri Batasuna— insistien en que els bascos no ?havien votat la Constitució Espanyola? Doncs perquè l'abstenció fou del 55.3% a Vascongadas (i del 33.3% a Navarra).
Com que alguns abertzales havien demanat el No, i alguns altres l'abstenció, van comptar l'abstenció i el vot blanc com una forma de dir que no. Una suma ben tramposa, tot sigui dit.
Ironies de la història: veurem la dreta espanyolista repetint el discurs de l'esquerra abertzale, i comptant al bloc del no les persones que no vagin a votar.

— Subjecte de dret. A què es déu aquesta aposta per l'abstenció?  L'espanyolisme nacionalista afirma que Catalunya no és —ni pot ser mai— un subjecte de dret. Segons l'espanyolisme nacionalista, no hi ha més nació que Espanya, i una cosa com la independència de Catalunya només podria ser votada pel conjunt dels espanyols.
Però la majoria dels contraris a la independència no són nacionalistes espanyols. La majoria dels contraris a la independència són federalistes, confederalistes i partidaris de la tercera via. Gent que havia votat CiU i UDC, el PSC i, fins i tot, ICV-EUiA (i CSQEP). Aquests partits consideren que Catalunya és una nació, i que té el Dret a Decidir el seu futur. Per què, en comptes de fer campanya pel no, estan fent campanya per l'abstenció?

— Por a la derrota. Tot indica que, davant la divisió dels contraris a la independència entre els nacionalistes espanyols (els que voten PP, Ciutadans, UPyD i VOX) i els federalistes (els que voten PSC, UDC i CSQEP), aquests segons, veient que no podran comptar amb els primers, no volen arriscar-se a una derrota i s'afegeixen al carro de l'abstenció.
Probablement aquesta por a la derrota sigui, realment, la causa de la seua derrota. Si pretenen que el nacionalisme espanyol, la resignació, la por, el semenfotisme i la mandra sumin el 51% d'abstenció s'arrisquen a fracassar i a que, les amenaces de Madrid i la inacció del PSC facin que sigui la participació la que superi el 50%. I potser superi de llarg aquest percentatge.
Tal i com vaig llegir fa poc a les xarxes socials: Si lluites pots perdre, si no lluites estàs perdut. Si votes pots perdre, si no votes ja has perdut.
Tal i com digué un amic meu: derrota per incompareixença.

— La suma. La suma dels vots de totes les candidatures que defensaven el setembre del 2015 el Dret a Decidir (JxS, CSQEP, CUP, UDC i Partit Pirata) era de 2437741 vots, això vol dir el 44.2% del  cens.
Els partits contraris al Dret a Decidir (PP, Ciutadans, PSC, Recortes Cero i Guanyem Catalunya) sumaren 1624451 vots, que representa el 29.4% del cens.

dijous, 14 de setembre de 2017

La campanya del referèndum (2)

Si les eleccions i referèndums són, com diu el clàssic, la festa de la democràcia, la nostra no pot deixar de tindre un bon cartell.
I com mana manen els clàssics, abans de l'estrella actuen els "teloners". Coses de la geopolítica, una setmana abans del referèndum català tindrà lloc el referèndum kurd. Del Kurdistan Meridional (Irak) per a ser precisos.



Caldrà estar amatents del resultat (segurament guanyarà el sí) i de les reaccions internacionals.
Estarem visquent una nova primavera de les nacions? En cas afirmatiu, quin serà el tercer?

dimecres, 13 de setembre de 2017

La campanya del referèndum (1)



Doncs ja la tenim ací. Aprovada la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, aprovada la Llei de Transitorietat Jurídica i convocat el referèndum pel proper 10 de vendimiari (diumenge 1 d'octubre). Com era previsible, l'estat s'hi ha posat en contra i, entre d'altres coses, han prohibit fer anuncis electorals, i ni tan sols es pot informar del referèndum.

Com que estic a favor de resoldre les coses civilitzadament, democràticament, procediré a ignorar l'ordre del Tribunal Constitucional i ha penjar al blog l'anunci del referèndum.
I que cadascú voti el que lliurement vulgui.


dimarts, 5 de setembre de 2017

Tragèdia imminent


Les autoritats competents, prèvia consulta als científics més destacats, procediren a alertar a la població del desastre imminent. La població, seguint les pautes marcades per Protecció Civil, procedí en ordre i sense histèries a comprar productes de primera necessitat.

Quan els experts constataren que la població només havia acumulat aliments vegans i medicaments homeopàtics, arribaren a la conclusió que realment era molt gran la magnitud de la tragèdia.

Acceleració

Ja és habitual que juliol em passi volant. Tot i ser un mes de 31 dies, a mi sempre se'm fa curt. Agost, en canvi, de petit se'm feia llarg i pesat. Probablement per l'avorriment a casa els iaios. La darrera setmana d'agost ja començava a ploure i tornàvem a casa.
Però amb els anys agost també se m'ha escurçat. Durant uns anys treballava a l'agost i feia vacances al setembre (menys gent i més barat). Aleshores agost començà a escurçar-se: el ritme més relaxat a la feina, sense quefes ni pressió, feia que la cosa passés molt millor. Els anys que em vaig repartir els 22 dies de vacances en dies solts, allargant caps de setmana, feren que tot passés encara més ràpid.

Però aquest any ha estat exagerat. A la feina, moltíssima feina. De vacances, moltes activitats. I, a sobre, un entorn en el que sempre estan passant coses (i massa sovint, coses tràgiques).

Sospito que setembre també serà ràpid, i que el que passi a partir de l'u d'octubre serà encara més trepidant.

Ignoro en quin estat arribaré al tradicional Castanyot de Brumari. Ni quin dia el podré celebrar com cal!!

dijous, 31 d’agost de 2017

Després de l'horror (3)


Mentides i ximpleries 2.0  Com sempre passa en aquests casos, rebem per via digital un bombardeig de dades i opinions.
En aquesta ocasió els grans triomfadors han estat els de la dreta xenòfoba, que han aconseguit lligar el terrorisme jihadista amb el procés independentista i les esquerres. Per una banda volien demostrar que Catalunya no pot ser independent perquè els catalans no estem capacitats per a complir amb les funcions d'un estat, com la seguretat. També han alertat del perill d'islamització, per la via demogràfica. Ens han recordat que si a Catalunya hi ha molts musulmans és perquè la Generalitat ha prohibit l'arribada d'immigrants d'Hispanoamèrica (perquè parlen espanyol) i ha afavorit els magribins. Val a dir que la Generalitat mai ha tingut les competències en matèria de ciutadania, estrangeria, vigilància de fronteres, passaports, visats, permisos de treball, permisos de residència, deportació d'immigrants i CIEs. També ens han dit que el terrorista més buscat s'havia apuntat com a voluntari pel referèndum de l'u d'octubre... quan encara no està obert el web d'inscripcions!
En un meritori segon lloc han quedat els tradicionals conspiranoics. Que el blog del Robot Pescador parlés d'aquest atemptat un any abans ha ajudar a fer-los creixer. Alguns conspiranoics s'alienaven amb els fatxes, tot dient que era molt rar que no fessin l'atemptat a Gràcia, en plena festa major i amb molta més gent. Pel que sembla, segons aquests, volien matar guiris i no catalans. D'altres conspiranoics parlen del Club Bilderberg i del Nou Ordre Mundial basat en la por.
I en un digníssim tercer lloc han quedat els giliprogres. Especial menció als que diuen que, atesa la joventut de la majoria de terroristes ("són nens" afirmaven, tot i la majoria d'edat), la culpa és de tota la societat.... Miri vostè, un servidor no en té cap culpa. I em temo que els morts, començant pel Xavi, el nen de tres anys, encara menys.

En fi, la morralla digital, per sort, es pot blocar i esborrar.


dimecres, 30 d’agost de 2017

Després de l'horror (2)

Manifestació. Calia organitzar una manifestació per a mostrar el dolor i el rebuig? A d'altres països fan minuts de silenci, cerimònies religioses, cerimònies laiques, funerals multitudinaris o concerts d'homenatge. Hi ha moltes maneres de mostrar el dolor i el rebuig.
I pensant en la manifestació del passat dissabte, aquesta es va fer després de cinc concentracions de rebuig. De debò calia?

Politització. Acusen a uns i altres de polititzar l'atemptat, i la conseqüent reacció. Avui en dia la millor manera de desprestigiar alguna cosa és dient que està polititzada. Però no és un atemptat terrorista una cosa política? No és el jihadisme una ideologia? No té un projecte polític l'Estat Islàmic? Quan es distingeix entre una organització terrorista i la resta del crim organitzat, no es fa per la intencionalitat política dels primers?

Banderes. L'any 1986 es va fundar Gesto por la Paz de Euskalherria, una organització pacifista que com a forma de protesta, tenia establerta la realització de concentracions silencioses de 15 minuts, en desenes de localitats basques l'endemà de produir-se una mort provocada per un acte violent. A les concentracions silencioses hi anaven amb ikurrinyes amb crespons negres. En aquell moment es va considerar important mostrar banderes basques a les concentracions de rebuig a ETA, ja que es volia acabar amb la imatge que tenia d'ETA d'organització basca que lluitava contra l'opressió espanyola (franquista i post-franquista). En aquell context no es va voler que l'entorn etarra fes seus els símbols bascos i la causa antifeixista i independentista.
El passat dissabte, a qui ofenien les banderes espanyoles? Jo no he vist cap mitjà de comunicació català dient que allò crispava i generava enfrontaments, però sí que he vist com als mitjans espanyols s'acusava els portadors d'estelades de provocar odi i enfrontaments.
Potser alguns miserables enyoren els anys del plom.



dimarts, 29 d’agost de 2017

Després de l'horror (1)


Els atemptats de Cambrils i Barcelona m'agafaren lluny de casa, sense wifi i molt enfeinat. Això m'ha permès no escriure en calent, i així no dir cap animalada.

L'horror m'agafa lluny. L'atzar ha volgut que els grans atemptats m'agafessin lluny, a mi, a la meua família i als meus amics. Fins i tot quan han tingut lloc a indrets on hi he viscut, o hi he estat, o hi tinc família (Londres, París, Bali, Barcelona...) eixe dia no hi havia cap dels meus allà.

Havia de passar. Els europeus hem assumit que estem condemnats a  patir un atemptat a casa nostra. Qualsevol país important, qualsevol ciutat de pes, està condemnat a patir-lo. Fins i tot es podria afirmar que una ciutat i un país no són importants si no tenen el seu atemptat: si no ets digne de patir un atac jihadista és que ets un mindundi. Aquesta afirmació és absurda, però mai hem menystindre la capacitat humana d'actuar estúpidament.
Al cap i a la fi va passar quelcom semblant quan es va destapar una xarxa d'espionatge a empresaris importants... Algun es va ofendre perquè, creient-se molt important, no havia estat espiat. I ell era molt important!

Autopistes de la informació. Un cop més es confirma que les autopistes de la informació (concepte de finals dels 90') són també les autopistes de la desinformació. I que els mitjans clàssics, per més que tinguin presència a les xarxes socials, segueixen donant per bones notícies falses.