diumenge, 20 juliol de 2014

Gràcies pels serveis prestats


Aquest parell de botes velles acaben de rebre una merescuda jubilació, i ací els vull retre un humil homenatge i donar-los-hi les gràcies pels serveis prestats.



Possibles lectures d'aquesta breu entrada:

A) Poso dues botes velles a l'alçada de segons quines persones, cosa que demostra què penso de segons qui.
B) Comparo anar al contenidor de rebuig amb rebre una merescuda jubilació.
C) He arribat a un punt d'egocentrisme tan gran que ja prefereixo parlar de dues botes velles (meues) abans que fer-ho sobre Ucraïna o Gaza.
DEstic tan fart d'antaradillus i tertulians que pontifiquen sobre qualsevol cosa, així que parlo de botes velles.


(A les rebaixes me n'he comprat de noves)

dijous, 17 juliol de 2014

Protocols moderns

I quan ja portava quaranta-vuit hores sense donar senyals de vida als whatsapps i les xarxes socials, els seus familiars procediren a denunciar-ne la desaparició a la policia.

Donada la gravetat dels fets, anaren en persona a comissaria.

dimarts, 15 juliol de 2014

Perills a la platja

En detectar l'animal marí les autoritats competents aixecaren la bandera vermella, i reforçaren la seguretat a les platges de la zona per tal d'assegurar-se que ningú s'hi banyés, i que ni tant sols s'hi apropés.

Era qüestió de vida o mort i no volien córrer cap risc: no podien permetre que s'extingissin els darrers exemplars d'eixa espècie marina.

dijous, 10 juliol de 2014

Necrofília a Pedralbes


El mític cantant Paul Anka actua al jardins de Pedralbes, i interpretarà el seu gran clàssic Diana, una cançó que comença dient "Jo sóc tan jove i tu ets tan vella" (I'm so young and you're so old).


Quan aquest tema l'interpreta un jovencell de disset anys es pot entendre com una simpàtica invitació al milfeig, però quan qui canta és un senyor de setanta-tres anys, què em de pensar? Tal vegada és vol beneficiar una senyora de noranta-cinc anys? De què estem parlant? De gerontofília? De corrupció de majors?

Bé, igual la Diana de la cançó ja és morta. Necrofília? Potser no, tal vegada és quelcom més espiritual, innocent i pur, com els que fan air-sex (sense ouija).

dimecres, 9 juliol de 2014

Àrabs morts

No tots els àrabs són iguals, ni tant sols quan són morts. Per a certa esquerra europea, hi ha quatre categories segons el causant de la mort:

— Quarta categoria (la més baixa i la que no requereix la nostra atenció): Àrabs morts per altres pobles no occidentals. És el cas dels àrabs del Khuzestan, que moren a mans dels perses. De fet, la majoria d'occidentals és incapaç de situar el Khuzestan a un mapa.

— Tercera categoria: Àrabs morts per d'altres àrabs. És el cas, per exemple, dels sirians. En aquest cas el dolent de la pel·lícula serà l'àrab més proper a Occident. I, òbviament, la culpa la té Occident.

— Segona categoria: Àrabs morts a mans d'occidentals. Era el cas dels iraquians fins fa uns anys. No cal recordar que la culpa la té Occident.

— Primera categoria (la més alta i la que requereix la nostra atenció i solidaritat): Àrabs morts per Israel. És el cas dels àrabs de Gaza.

I ara ja em podeu insultar on posa Comentaris

diumenge, 6 juliol de 2014

Política d'alta volada

— És un cuiner molt bo, m'encanta com fa els arrosos. Votaré el que ell voti.
— És un dentista molt bo, m'encanta com fa em treu les càries sense provocar dolor. Votaré el que ell voti.
— És un pilot molt bo, m'encanta com enlaira i aterra avions, suau i segur. Votaré el que ell voti.
— És un xapero molt bo, m'encanta com fa les fel·lacions, amb el nivell de salivació i canvi de ritme escaient a cada moment. Votaré el que ell voti.

— És un cantautor molt bo, m'encanta la lletra i la melodia de les seues cançons. Votaré el que ell voti.

Per què la darrera opció és la única que donem per bona?

dissabte, 5 juliol de 2014

Assertivament empàtic

El directiu empàtic repassà mentalment el que havia après al curs d' Implementació de l'assertivitat al coaching del management. No és fàcil comunicar-li a un treballador —un bon treballador— que no li renovaran el contracte i que s'anirà a l'atur. No és fàcil, però ell havia de fer-ho.

Condicionà l'entorn, preparà opcions formatives i perspectives de noves contractacions en cas de millora del negoci i convidà a seure al treballador.


— T'he de donar una mala notícia.— Parlant-se de tu, i transmetent que feia seu el problema del seu interlocutor, el directiu empàtic gestionava millor la incidència.
— Dispara.— Respongué tranquil·lament el treballador, prova fefaent del bon feng-shui del despatx.
— Malauradament no et podrem renovar el contracte...— Controlava les pauses, per a que el missatge es digerís bé.
— I quina és la mala notícia?— Respongué el treballador, ràpidament reconvertit en emprenedor.

La recuperació econòmica era quelcom més que un rumor.

dimecres, 2 juliol de 2014

Criminologia parmenidiana

Els diferents governs que havia tingut eixe país ho havien intentat tot per a reduir l'elevada taxa de criminalitat que patien: polítiques pro-actives, polítiques reactives, més repressió, menys repressió, més ajudes socials, menys ajudes socials, educació, comunicació... Però tot fracassava!

Per fi un prestigiós jurista i sociòleg trobà la solució: retallar articles del Codi Penal, per a que hi hagueren menys delictes per cometre. Per a que la cosa no quedés massa prima, es farcí el text legal amb delictes impossibles de cometre (volar amb les orelles, caminar amb sis cames les nits de lluna plena, insultar fent anagrames en llengües mortes...).

L'èxit fou rotund, si més no a les estadístiques.