dilluns, 20 de gener de 2020

Premis Gaudí 2020




Aquest any 2019 he anat poc al cinema, i gairebé no he vist res de cinema català. Per això enguany no he publicat res sobre els Premis Patí. Quan vaig veure la llista dels nomenats als Premis Gaudí només hi vaig veure dues obres que em sonessin (encara que encara no les hagi vist).

La sorpresa vingué ahir, amb la cerimònia del lliurament dels Premis. Per les xarxes socials era generalitzat el desconeixement de les obres, i de molts premiats. No parlo de desinterés (que també n'hi havia, i de haters de la cultura catalana, també). Moltes obres no estrenades, o molt mínimament exhibides. I també molts professionals i empreses del país treballant per a projectes internacionals de prestigi. Allò que la gent diu "Ai, no ho sabia pas que qui feia això fos d'aquí".

Una cosa que em va agradar de la cerimònia d'ahir fou la confluència amb l'APM?, que va donar molt de joc. Arribats a aquest punt, i tenint en compte com està el pati audiovisual, proposo fer confluir la cerimònia dels Premis Gaudí amb el trol·leig tan nostrat, nominant persones i pel·lícules inexistents

— Nominat al Premi Gaudí als Millors Efectes Especials: La massacre caníbal de Gamínedes.
— Nominat al Premi Gaudí al Millor Guió Adaptat: L'Evangeli Segons Sant Lluc, el Musical.
— Nominat al Premi Gaudí a la Millor Perruqueria: When Gandhi meets Lenin.

I ja posats, i tenint en compte com ens agrada esbudellar l'altri, fer convergir els Premis Gaudí amb els Premis Patí.

dimarts, 14 de gener de 2020

Morir-se tranquil

Aquesta setmana he hagut de redactar un breu informe. L'objectiu d'aquest breu informe era deixar palesa la necessitat de posar un desguàs, o clavagueró, o forat per on s'escoli l'aigua, a les dutxes. Sí, heu llegit bé. No diré qui era el client, ni les circumstàncies que justifiquen aquesta feina, no fan al cas.
El que és important per a mi és haver fet un breu informe tècnic sobre una necessitat evident. I això m'ha permès entendre algunes coses.

Profesionalment parlant estic arribant a un punt culminant d'intranscendència. Contràriament al que pugui semblar, la intranscendència laboral no és l'atur. Si et trobes sense feina ets un problema pel govern, una arma per l'oposició, i una oportunitat pels malparits. No, la intranscendència laboral no és estar sense feina, és fer tasques com aquesta (encara que hagi estat un cas puntual).

I descobrir aquesta intranscendència m'ha permès entendre d'una altra manera una frase feta: ja em puc morir tranquil. Fins ara jo creia que aquesta frase es podia dir quan hom havia assolit una gran fita que li donava sentit a la seua vida (una gran obra, un títol esportiu, un premi nobel, una revolució...), però ara he vist que no és així. Pots morir-te tranquil quan veus que la teua absència no serà cap problema per a ningú.

I, sincerament, ara vaig molt més tranquil pel carrer.

dimecres, 8 de gener de 2020

Quatre lliures menys

Aquesta campanya de Nadal ha estat un èxit: entre Sant Zeferí i Reis m'he aprimat quatre lliures.
Aquesta campanya d'Hivern ha estat un èxit: entre el 30 de frimari i el 17 de nivós m'he aprimat un kilo i sis-cents grams.


dimarts, 31 de desembre de 2019

Llista Negra 2020


Un nou any, mantenint viva una tradició més antiga que la pròpia humanitat: dinyar-la.

— Felip d'Edimburg, Duc d'Edimburg.
— Paul McCartney, músic.
— Keith Richards, cantant.

— José Ortega Cano, torero.
— Manuel Benítez Pérez, El Cordobés, torero.
— Antonio Gala, escriptor.

— José María Carrascal, periodista.
— Pierre Cardin, dissenyador de moda.
— María Jiménez, cantant.

— Olivia de Havilland, actriu.
— Andrés Pajares, actor.
— Kirk Douglas, actor.

dilluns, 23 de desembre de 2019

Festes festives

A la nostra societat hi ha molta gent que té la tensió alta, el sucre alt i el colesterol alt. Aquesta gent ha de vigilar la seua dieta i, si cal, prendre la medicació que li recepta el metge. Entenc que molta gent té aquests tres problemes a la vegada.

Jo tinc la tensió baixa, el sucre baix i el colesterol baix. En algunes ocasions he tingut la tensió molt baixa i el sucre molt baix. A algunes revisions mèdiques m'ha eixit el colesterol per sota del mínim. No és res greu, afortunadament. En tot cas el meu problema és just el contrari del de molta gent.

Fóra absurd que jo volgués aplicar els meus remeis (cafè amb sucre) a la gent que té un problema que és just el contrari del meu.


A la nostra societat hi ha molta gent sola. Gent gran, però també jove. Gent amb pocs recursos, però també gent amb calers. Sé que ho passen malament en aquestes dates, i entenc que busquin companyia.

En aquest cas el meu problema és just el contrari: estic molt acompanyat, sovint massa acompanyat. I sovint no tinc temps ni espai per a mi.
Aquests dies de festa la meua família marxa a l'estranger i, per primer cop en molts anys, passaré aquests dies sol. No us podeu ni imaginar com de feliç em sento!

Que ho passeu bé, amb o sense qui calgui.

dijous, 19 de desembre de 2019

Resum del 2019


El crush va dir-li al ñordo: vols carn mechada? I la terf li va respondre a l'incel: si exhumem el cadàver de Franco i el deixem a l'institut de nova història, et regalo una T-Casual. I les gallines violades, després de la sentència europea, van haver de repetir eleccions, con la venia.
Tot això l'any de la setena mudança de la meua vida.
Tot això l'any que el portàtil es va espatllar greument.
Tot això l'any que encara no m'han tancat el compte de Twitter.

dimecres, 27 de novembre de 2019

De déu en déu!

Tens pensat fundar un conjunt musical, o enregistrar un disc, o filmar una pel·lícula, o publicar un llibre, o quelcom semblant? Doncs espera't tres mesos.

Si alguna cosa ha caracteritzat la nostra manera d'entendre la cultura, la moda i les tendències és per agrupar-ho per dècades: un disc dels anys 50', una pel·lícula dels 60', roba setantera, discoteca vuitantera, novel·la dels 90'... etcétera. Per alguna curiosa raó ens pensem que allò que va passar al novembre del 1969 és més similar al que va passar al febrer del 1960 que no pas al que es va fer al març de 1970. En principi, molt absurd. Gairebé sempre, sense cap ni peus.



Té alguna base tot plegat? Sembla ser que sí.

El juny del 1914 era assassinats a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran o l'arxiduquessa Sofia, hereus del tron d'Àustria-Hongria, a mans d'un radical serbi. Aquest atemptat, lligat a les tensions entre les potències europees i complex sistema d'aliances provocà una guerra d'abast mundial que durà quatre anys (amb un reguitzell de guerres posteriors menors també força cruentes).
El juny de 1919 es signà el Tractat de Versalles, que entrà en vigor el gener del 1920. Aquests anys de pau (a Occident) implicà un gran desenvolupament econòmic que finalitza l'octubre de 1929, amb l l'enfonsament de la Borsa de Nova York i les economies occidentals. Aquests anys de creixement, prosperitat i liberalisme social foren anomenats Els Anys Bojos, i, posteriorment, Els Anys 20. Així doncs, tenim efectivament una dècada amb un denominador comú.

L'anomenada Gran Depressió portà misèria i enfrontaments arreu d'Occident, sobretot a Europa, i culminà amb la invasió alemanya de Polònia, l'any 1939, que provocà la reacció de Gran Bretanya i França, amb el que es precipità una altra guerra d'abast mundial. Es parla de la Gran Depressió i també els Anys 30.

La guerra acabà l'estiu del 1945, donant inici a una nova època. Les dècades posteriors estigueren marcades per l'anomenada Guerra Freda. Mirant els esdeveniments que marcaren Occident, Europa i l'estat espanyol veiem que la revolta a França fou el maig del 1968, a Crisi del Petroli fou a la primavera del 1973, la Revolució dels Clavells fou l'abril de 1974 i Francisco Franco morí el novembre del 1975... Res passava al novembre/desembre d'un any acabat en 9, o gener/febrer d'un any acabat en 0. L'excepció és la caiguda del Mur de Berlín el novembre de 1989.

Però així van alguns. Adotzenats? No ben bé, més aviat adesenats.

S'acaben els anys sense etiqueta numèrica (sona fatal dir "anys zero", o "anys déu"), així que espereu-vos i que la vostra obra sigui dels anys vint (d'aquest segle).


dilluns, 18 de novembre de 2019

Ens espien!


Aquesta setmana és notícia l'Institut Nacional d'Estadística i la seua compra de dades massives (allò que en diuen Big Data) a les principals empreses operadores de telecomunicacions. Segons aquest ens públic, l'objectiu és saber per on es mouen 18 milions d'usuaris i així disposar d'informació fiable per a les polítiques públiques de mobilitat.

Hem hagut d'esperar fins el novembre de 2019 per a que els funcionaris i polítics que ens governen sospitin que posar una estació d'AVE a Yebes, o La Secuita, o Tardienta, o Utiel, o Guiomar no era una bon idea; i que els aeroports d'Osca, Ciudad Real, Alguaire i Albacete no eren gaire necessaris... Bé! 
Potser aquest estudi pugui ser útil per a saber que és urgent que el metro arribi a l'Hospital de Sant Joan de Déu (Esplugues), que el ferrocarril torni a Banyoles, Palamós i Palafrugell, o que es treguin els peatges de les autopistes de l'Arc Mediterrani (si escric Països Catalans igual em tanquen el blog).

Però és clar, segur que molts de vosaltres us malfieu de les intencions del govern central. Us entenc. Fa uns mesos vaig escriure sobre com trol·lejar l'algorisme que ens controla, i avui us proposo algunes mesures més:

Viatge impossible. Consisteix en deixar els nostres mòbils a un amic que viatgi molt, o que tingui cotxe i temps lliure. Aquest amic, amb cent mòbils connectats anirà a passejar amb el seu cotxe pels indrets més perduts i desolats del país. Vosaltres només us heu d'estar tres horetes sense mòbil, i el sacrifici valdrà la pena.

Operació Setge. Consisteix en quedar unes quantes persones i concentrar-se donant cercles davant les delegacions del INE i d'altres organisme que aspiren a saber més del compte. Com si fòssim indis a una pel·lícula de cowboys.

Coreografia impossible. Com ja ens ha ensenyat l'ANC, coordinar-nos i fer una rara coreografia, que provoqui desconcert. No és fàcil, però pot quedar molt bé.

Gest obscè. Consisteix en anar a un lloc desèrtic (els Monegros, per exemple) i allà, com hem après de l'ANC, ubicar-nos per trams i fer algun gest obscè.




Recordeu: si el present és lluita, el futur és nostre!