dilluns, 16 de gener de 2017

Vint anys no són res

Saps que et fas gran quan una pel·lícula que has vist d'adolescent compleix els deu anys. I saps que ets gran quan aquesta ja en fa vint.

A part dels remakes, les segones parts, les seqüeles, les preqüeles i els spin off, el negoci audiovisual ha trobat una altra manera d'aprofitar un èxit: el retorn vint anys després.

Fa un parell d'anys foren Dumb i Dumber els que tornaven dues dècades després


Ara els que tornen són els ionkis escocesos de Trainspotting.


No és pas un fenomen nou, Vint-i-set anys després de la mítica La Dolce Vita, s'estrenava Intervista, una retrobada dels protagonistes.


D'exemples n'hi ha més: com La Gran Familia, que facilità el retrobament disset anys més tard a La familia bien, gracias i a La gran familia 30 años después.

Això sí, es manté una constant: no tenen tant d'èxit, no capten públic més jove i no fidelitzen tot el públic vell.

divendres, 13 de gener de 2017

Que votin tots els espanyols

Un cop més, i ja en portem molts, s'ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya on hi puguin votar tots els súbdits del Regne d'Espanya.
Un cop més s'han tret els arguments d'uns i altres. Uns al·leguen que això ens afecta a tots i ho hem de decidir entre tots, i uns altres responen que cap problema per a que voti tothom, però la opinió que importa és la dels ciutadans de Catalunya.  I un cop més ha sorgit la mateixa qüestió: que passarà si a Catalunya guanya el a la independència, però a la resta de l'estat guanya el NO?

Tot i que això és el més probable que passés, no és la única opció possible.

Sí a Espanya i Sí a CatalunyaNo a Espanya i Sí a Catalunya
Sí a Espanya i No a CatalunyaNo a Espanya i No a Catalunya

Un resultat opció i resoldria el problema, igual que un de NO i NO. Però el més interessant seria un de SÍ a Espanya i NO a Catalunya. Com s'hauria d'interpretar i com caldria actuar?

La interpretació sembla clara: estamos hartos de los catalanes, que se larguen ya! Però, i què caldria fer? Com haurien d'actuar les autoritats espanyoles, catalanes i internacionals per a respectar i fer complir el veredicte de les urnes?

No seria la primera vegada que un estat independent cedeix un territori (i els seus habitants) a un altre estat, sense fer cas de la voluntat dels seus habitants. De fet, l'estat espanyol ho ha fet un munt de vegades. La darrera fou el 1976, quan cedí la província espanyola del Sàhara al Regne del Marroc (part nord) i la República de Mauritània (part sud). Anteriorment l'imperi espanyol havia cedit i venut tota mena de territoris. Especialment, territoris que ja havia perdut, com les Florides, les illes Carolines o les illes Marianes.

Però en aquest cas concret: pot un estat renunciar a un territori, a canvi de res i sense cedir-lo a cap altre estat (pre-existent)?


Mirant el mapamundi polític observem un parell d'anomalies frontereres: Entre Egipte i Sudan hi ha dos territoris que no queden ben delimitats. Un territori és el cobejat Triangle de Halaib, mentre que l'altre és el rebutjat. Segons els sudanesos, la frontera ha d'anar més al nord (frontera 1902), i segons els egipcis més al sud (paral·lel 22).

Segons els sudanesos la cosa hauria d'anar així


En canvi, segons els egipcis, hauria de ser així


Així doncs, per a quedar-se amb el territori cobejat (en blau) cal renunciar al que està en marró.



A la independència per afartament i rebuig! Bé, sovint es compara la nostra situació amb un divorci. I crec que tothom sap d'algun cas on un dels membres de la parella, davant les dificultats de la ruptura, va optar per donar-li motius al cònjuge. I que fos l'altre el que prengués la decisió.  

dimarts, 10 de gener de 2017

Decepció lexicogràfica

Després de consultar els diccionaris generalistes, els diccionaris tècnics específics i el web del Termcat, va caure en una profunda depressió: allò que ell tenia no podia ser stress post-vacacional, ja que per a patir stress post-vacacional primer calia haver tingut alguns dies de vacances.

El seu coach li suggerí desar la tristor i la decepció per a una ocasió més propicia. Per exemple: quan comencés vacances forçades a l'INEM.

dissabte, 7 de gener de 2017

Temporada nadalenca 3


Sorteigs. El Gordo de Navidad, la Grossa de Cap d'Any, el Sorteo del Niño, el Sorteig Extraordinari de l'ONCE.... Sembla que en aquesta època de l'any cal temptar la sort. I prou que la tempten molts, a jutjar per la quantitat d'accidents de trànsit relacionats amb els desplaçaments i àpats típics d'aquestes dates.
Un detall curiós: mentre que les rifes espanyoles volen provocar la llagrimeta, les catalanes tendeixen al bon rotllet, la grifolda i la xerinola. Si més no, en els seus anuncis.
Ja sabeu que les loteries i travesses són imposts voluntaris que només paguen els que no han entès el càlcul de probabilitats (o no han pogut fugir dels assaltants amb participacions per-una-bona-causa).

A mi, sincerament, l'única rifa d'aquesta època de l'any que m'agrada és la Llista Negra.



Treva nadalenca. El calendari ha volgut que caiguessin en cap de setmana Nadal i Cap d'Any, i Sant Esteve i Reis just per a fer un cap de setmana llarg. Molta gent s'ha reservat dies de vacances per Nadal, i treballar aquests dies (si no et dediques al comerç o a l'hostaleria) ha estat molt bé.
Dilluns Sant Ornemi, i a patir embussos i/o mala llet.

Àpats i més àpats. Enguany he reduït els àpats familiars, però m'han augmentat els de les entitats i associacions on faig alguna cosa. Enguany he tornat a passar del sopar d'antics alumnes de l'escola. El 2014 tenia compromisos familiars, el 2015 no tenia diners i el 2016.... Pintava sosset. Gràcies a les cròniques en temps real via WhatsApp i xarxes socials, vaig comprovar que sí, que fou avorridot i que no em vaig perdre res.
O, potser, qui sap.... Tal vegada fou una desfasada del quinze, i les cròniques només eren per a tranquil·litzar a les parelles dels assistents. Només hi ha una manera de saber-ho: anat-hi l'any que ve.

dimarts, 3 de gener de 2017

SMART 2017

En un atac de realisme decidí que els objectius SMART del nou any serien els mateixos que els de l'any anterior.


  • Specific – target a specific area for improvement. 
  • Measurable – quantify or at least suggest an indicator of progress. 
  • Assignable – specify who will do it. 
  • Realistic – state what results can realistically be achieved, given available resources. 
  • Time-related – specify when the result can be achieved.


Era el més  específic, mesurable, assignable, realista i ajustat a temps que se li va ocórrer.

Fou un atac de realisme, sí, i també de mandra.

dissabte, 31 de desembre de 2016

Llista Negra 2017


Tal i com mana la tradició, comencem l'any amb la porra inevitable, també anomenada Llista Negra.
Els dotze candidats d'enguany són:

— Elton John, cantant
— Nina Hagen, cantant
— María Jiménez, cantant

— Andrés Pajares, actor
— Gérard Depardieu, actor
— Kirk Douglas, actor

— Olivia de Havilland, actriu
— Marc Márquez, pilot de motos
— Diego Armando Maradona, futbolista

— Carles Capdevila, periodista
— George HW Bush, 41è president dels EUA
— Antonio Gala, escriptor


dimarts, 27 de desembre de 2016

Que en siguen 151

Una de les notícies lingüístiques de l'any ha estat la voluntat de l'IEC de suprimir la majoria dels 150 accents diacrítics.
El que molts catalanoparlants (i, sobretot, catalanoescrivents) ignoren és que, per raons polítiques, al nostre domini lingüístic hi ha dues autoritats lingüístiques: el IEC i la AVL.
A dia d'avui, l'AVL no ha dit res de llevar els accents diacrítics. És més, al diccionari de l'AVL n'hi ha 151, un més que al diccionari del IEC.
La paraula en qüestió és tòs.

tòs [tɔ́s] [pl. tossos]
1. m. ANAT. Part posterior del cap i superior del bescoll.
2. m. ANAT./ZOOL. Part més alta del cap, entre les banyes, d'un animal boví, oví o caprí.
3. m. GEOL. Tossa 2.
4. caure de tòs loc. verb. Caure cap arrere.
5. com si em besares el tòs loc. orac. S'usa per a indicar que una cosa que algú vol fer ens és indiferent o que no l'apreciem.

Així doncs, estimats/des catalanoparlants i, sobretot, catalanoescrivents, podeu seguir emprant els accents diacrítics. I si algú de l'IEC us diu res, sempre li podeu etzibar: Jo seguisc les normes bones, les de l'AVL. I si no t'apanya, per mi com si em besares el tòs.

dissabte, 24 de desembre de 2016

Temporada nadalenca 2

Un exercici habitual d'aquests dies és repassar els nous conceptes (pocs) i les noves paraules i expressions (més) que ens ha deixat l'any en curs.
En el meu cas, han estat aquestes:

Diacrític: accent que s'afegeix a una lletra per a distingir-la entre paraules similars.

Postcastrista: període de la història de Cuba posterior a la mort del Comandante. O, a jutjar per certes informacions, el Coma Andante.

Postveritat: substantiu que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les conviccions i creences personals.

Sororitat: substantiu que descriu la necessària xarxa de complicitats entre les dones feministes que, entre d'altres coses, impedeix que les dones es critiquin, àdhuc contradiguin, en públic.