dilluns, 8 de febrer de 2016

Fundat i enfonsat

Primer fou dom Alejo Vidal-Quadras, que va fundar VOX i, després de la patacada electoral, se'va donar de baixa (i demana el vot per a d'altres partits).
Ara és la Rosa Díez, que funda UPyD i, després de la patacada electoral, es dóna de baixa del partit.

Si segueix la moda dels fundadors-enfonsadors, i els refundadors de partits, friso per veure el proper en estripar el carnet.


(I els seus hereus, agraïts)

dijous, 4 de febrer de 2016

Mal diagnòstic

El metge mirà les proves, tot i que no calia (ja sabia el resultat), ni servia de res (la màscara del vestit de protecció s'entelava i li impedia llegir bé).

— Lamento dir-li que la contra-anàlisi ha confirmat que té vostè Ebola. Haurà de romandre en aïllament. Amb els nous tractaments la mortalitat ha baixat molt, i vostè és jove i fort, i crec que....

Però el pacient ja no escoltava les paraules del metge. Estava abatut, durament colpit per la notícia. No li preocupava tant la gravetat de la malaltia, sinó el moment en el que la patia: En comptes de patir un virus mainstream com el Zika, l'havia infectat un microbi demodé com aquell.
Era tan del 2014....

diumenge, 31 de gener de 2016

Premis Patí 2016



Premi Patí a la pitjor direcció... Isona Passola, per L'Endemà.
Premi Patí al pitjor documental.... L'Endemà i Per on passa el futur, ex aequo.
Premis Patí al pitjor actor de doblatge.... Ivan Labanda, per Frozen, el Regne del Gel.
Premi Patí a la pitjor presentadora de gales: Rossy de Palma.

Òbviament, també hi ha coses bones:



diumenge, 24 de gener de 2016

L'enterramorts mandrós

Mentre feia temps per a posar dues làpides, fer una fossa, arranjar el caminet del cementiri i recollir les eines, l'enterramorts feu en veu alta la següent reflexió: La vida no és més que una procastrinació de l'inevitable mort.

Centenars d'hostes haurien aplaudit la sàvia reflexió, però estaven massa morts per a fer-ho,

divendres, 22 de gener de 2016

Els afalacs (reflexió)


Les floretes, també anomenades piropos o afalacs, s'assemblen a les oenagés. Tenen aquestes cinc semblances:

1) Qui les rep, no les ha demanat.
2) La majoria dels que els reben, tampoc noten que els faci cap benefici.
3) Alguns dels que els reben, fins i tot es senten molests.
4) Alguns que no en reben, en voldrien rebre.
5) Qui els fa, està convençut que està fent una cosa bona.

diumenge, 17 de gener de 2016

L'art de buidar, 1


Mai he tingut segona residència, és una cosa massa cara i poc aprofitable. El que sí que he tingut és un traster, un espai propi a un magatzem de Bellvitge. Uns pocs metres quadrats on vaig deixar elements de la penúltima mudança, i alguns estris de la feina.

Però fins i tot aquest petit espai m'era massa car de mantindre. Car, i segurament poc útil. Per això l'he deixat. Bé, primer em vaig canviar a un de més petit (a menys de cinc metres, dins del mateix magatzem), però ara he decidit desfer-me d'aquests luxe.

He començat el 2016 amb l'habitació plena de capses. Algunes coses les regalaré, d'altres les vendré i moltes les acabaré llençant.

I sabeu què us dic? Que tot això és terapèutic.


dimarts, 12 de gener de 2016

Igualtat vs Fraternitat

Al final, tots els homes són iguals. 
No ens enganyem, totes les dones són iguals. 
Què t'esperes? Tots els funcionaris són iguals.
Ves amb compte, tots els gitanos són iguals.
Ho veus? Tots els moros són iguals.
No siguis ximplet, tots els ionkis són iguals.
....

Sembla clar que, quan diem que són iguals, volem dir que són igual de dolents.

dissabte, 9 de gener de 2016

Chapeau Chapo

"A base de dir que tots els skins són violents, el que han aconseguit és que tots els violents es facin skins". Un antropòleg l'any 1995
"La màfia russa admira i emula la màfia siciliana que han vist al cinema. Els imiten en tot". Un criminòleg, l'any 2005



El narco mexicà Chapo Guzmán va protagonitzar una fuga que va deixar amb un pam de nas a les autoritats mexicanes, i va provocar l'admiració de molts catalans (especialment els que viuen a barris on no hi ha metro, o a pobles que necessiten un túnel per millorar les seues comunicacions).

Avui hem sabut que la policia mexicana ha pogut detindre el narcotraficant. La clau fou controlar els contactes amb la gent del món del cinema, ja que el Chapo volia vendre els drets per a fer una pel·lícula autobiogràfica.

Potser la clau de tot plegat està en satisfer les vocacions frustrades. Potser el Chapo volia ser actor o guionista, i falta d'oportunitats a la ficció, ha hagut de fer el seu personatge en la vida real,

Ves que això, amb més o menys intensitat, no ens passi a la gran majoria.