divendres, 19 de juliol de 2019

Trol·legeu l'algoritme


Les xarxes socials, el Big Data i la intel·ligència artificial estan entrant amb força a les nostres vides, i la privacitat i les nostres dades en són les primeres víctimes.

Amb la voluntat de servei que em caracteritza, procedeixo a donar-vos alguns consells útils sobre com protegir la vostra privacitat:

1) Revisa les configuracions de seguretat. Mira bé a veure quines autoritzacions has donat a segons quines aplicacions. Si cal, posa la famosa tireta a la webcam del portàtil.

2) Desinstal·la.  Treu totes les aplicacions que no necessites: gasten electricitat, dades i ocupen memòria. I moltes no saps per a què les tens.

3) No portis el mòbil a tot arreu. Si és cert que et tenen controlat, geolocalitzat, enregistren el que parles i filmen el que fas, el millor és que aquest petit espia electrònic no surti de la petita cel·la analògica (un calaix de fusta).

4) Trol·leja l'algoritme. De moment la intel·ligència artificial no és capaç de captar el matisos de la ironia, el sarcasme, la mentida pietosa i la supervivència. Com es pot trol·lejar l'algoritme? Ací teniu alguns consells:

Fes cerques de coses que no t'interessen, i fins i tot de coses que et desagraden. L'algorisme començarà a buscar nínxols de mercat tan absurds i innecessaris com les vostres cerques. I us faran ofertes realment bones.... tan bones com prescindibles.

 Aplica el like a coses que no t'agraden. L'algorisme pot acabar trobant una relació entre la galvanoplàstia i el vot a la ultradreta si sou prou gent fent els mateixos likes. Només així es poden entendre segons quines promeses electorals.

Escolta música que no t'agrada, i posa vídeos que no t'interessen. De fet, no cal ni que escoltis ni que vegis, n'hi ha prou amb que et treguis els auriculars, o que afluixis el volum dels altaveus (els que van amb rodeta), i que no miris la pantalla on es projecten els vídeos que te la bufen (bé que hauràs de passar el fregall, fer la bugada o baixar a comprar el pa).
Si els teus amics i tu us coordineu bé, podem aconseguir que es pensin que els votants de la CUP són uns entusiastes seguidors de Cine de Barrio i dels acudits de l'Arévalo.

Au, no us rendiu. Si el present és lluita, en el futur l'algoritme us proposarà  un ampli ventall de productes per a lluitar contra l'algoritme.

dimecres, 10 de juliol de 2019

Dispersió, dispersió!


Sempre he tingut molts parents prop de casa, per a mi era ben normal passejar pel carrer i creuar-te amb una tieta o una cosina. Però hi ha dos moments a l'any, festes nadalenques i estiu, en el que es produeix una interessant, divertida i relaxant dispersió.

En aquestes setmanes puc tindre la mare a Andorra, un nebot a Montecarlo i cosins dispersats per mitja Europa. No és que estiguem tot juliol i agost viatjant —ja ens agradaria!— però sí que ens trobem amb que un torna i vint-i-quatre hores després marxa l'altre.

Només ens falta que passi alguna cosa —i sempre passa alguna cosa— per a que ens interessem per si es troba bé l'altre.

— Ha entrat en erupció l'Etna, com es troba la tieta, que feia vacances a Xipre?
— Atemptat a Istambul? Ràpid, a veure si es troba bé el teu cosí, que estava de viatge a Budapest.

Però la resta, tot bé.

dilluns, 8 de juliol de 2019

Lectures d'estiu (1)

Com cada estiu pretenc aprofitar les vacances per a llegir una mica més. I com cada estiu, no em dóna temps de gaudir de tot el que m'he comprat.

Aquest estiu he començat amb dos relats i un recull de contes. Ací els teniu:

— Cardona, de Gabriel Pallarès. Relat de clares influencies lovecraftianes, ambientat a la Catalunya central durant els anys 50'.

— El destino de los idealistas, de Sergi Sallent. Relat futurista sobre el poder i la revolta.

— El abrevadero de los dinosaurios, de Daína Chaviano. Relats curts de fantasia, amb molts dinosaures.

diumenge, 7 de juliol de 2019

Tristor ascendent al casal d'estiu

Tothom sap que hi ha un desajust entre el calendari laboral de la majoria de persones que tenen criatures petites i el calendari escolar. Això es resol per dues vies: família i casals d'estiu. O una combinació d'ambdós.

Hi ha moltes menes de casals d'estius, però els més consumits, si més no quan les criatures són més petites, són els que es desenvolupen a la mateixa escola. Hi ha tarifes diverses, n'hi ha que cobren per dies, d'altres per setmanes, i cobreixen diversos serveis.

Una cosa que m'entendreix és veure com va minvant el nombre d'alumnes al casal, a mesura que va avançant l'estiu. Els primers dies hi són gairebé tots, el canvi els últims dies en són ben poquets. N'hi ha que, si no tenen un nombre mínim d'alumnes, ja ni es programen (per això les inscripcions són un o dos mesos abans). N'hi ha que fusionen diverses escoles, si aquestes estan prou properes.

Què pensen els nens d'aquesta minva de companys i amics? S'entristeixen pels que falten? S'alegren que, segons qui, ja no hi vagi? Estan més contents perquè així tenen més espai, joguines i atenció dels monitors? Pot ser el més creatius s'imaginen alguna història tipus Deu negrets d'Agatha Christie, qui sap.

I els adults? No ens posem una mica trists quan passem per davant d'un pati d'escola i el veiem buit i callat? Bé, això últim depèn, perquè ja se sap que a l'estiu s'aprofita per a fer obres. I la maquinària de la construcció és molt més sorollosa que les criatures jugant.

dilluns, 1 de juliol de 2019

Escapada de cap de setmama

El calendari no és uniforme a tot arreu, ni per a tothom. Això ho saben les agències de viatges, i per això ofereixen escapades de cap de setmana a preus molt interessants. Això és ben normal.

Un servidor ha tingut relacions de tota mena, però té el mal costum d'acabar bé, de bon rotllo, i conserva amistat, o certa simpatia, amb moltes ex-amants. Això també és normal.

Però un bon dia el càlcul de probabilitats intervé, combina dos elements ben normals, com els anteriorment descrits, i fa que dues ex-amants, que no es coneixien entre elles, facin una escapada de cap de setmana al mateix indret. I és clar, com que hi ha bon rotllet, t'ho expliquen, i pengen fotos a les xarxes socials. I ara és quan un servidor comença a patir.

Un servidor pensa racionalment, i conclou que és molt poc probable que s'allotgin al mateix hotel. Però el que un servidor sap és que, amb tota seguretat, tenint en compte les destinacions i horaris, hauran agafat el mateix vol.

Elles no es coneixen. Elles van amb amigues. Però pot passar qualsevol cosa.

Inclemències meteorològiques. Vagues de controladors aeris. Amenaces terroristes.

Un servidor pateix, un servidor s'imagina escenes. Perquè és clar, què passa quan el teu vol, per la raó que sigui, va amb retard? Al final acabes parlant amb els altres viatgers. I ara ve el neguit d'un servidor: quant de temps han d'estar parlant dues senyores per a que, com qui no vol la cosa, el meu nom acabi apareixent a la conversa?

La humilitat em fa pensar que hi ha milers —milions!— de temes de conversa possibles. No cal que parlin de mi, pensar en que poden parlar de mi és molt egòlatra!

Però un servidor té un fàtum que porta les coses a desafiar les lleis del càlcul de probabilitats.

Dies després, una senyora amb al qual un servidor no ha tingut cap afer, va penjar a les seues xarxes social que, el mateix cap de setmana, havia anar a la mateixa destinació.

Un servidor porta uns quants dies sense eixir de casa. Per si de cas.



dimarts, 11 de juny de 2019

Un famós

Jo no sóc famós, i mai ho he estat. Això no és cap sorpresa, ja que la immensa majoria de la població tampoc ho és. No tinc cap familiar, ni amic que sigui famós, ni que ho hagi estat. Això potser és menys habitual, però sospito que igualment la majoria de la població comparteix aquesta circumstància. Tampoc crec que sigui un problema.

Avui acabo de llegir que una persona relativament famosa va estudiar al meu institut, que ens portem un any i que tenia els mateixos gustos musicals que jo. Si us he de dir la veritat, no recordo de res aquesta persona, però em temo que, per alguna estranya raó, aquesta persona sí que em recordi a mi. No sé què li passa a la meua memòria, però tendeixo a oblidar les persones.

Potser és el moment de recordar el cas de Els Nens del Ferrol.

dijous, 6 de juny de 2019

Passar de llarg


Avui recordem que fa 75 anys que aquells que vingueren a alliberar Europa, passaren de llarg. És la lliçó que ens va deixar la història: quan un enemic és prou petit, i en tens un de nou i més gran, amb poca cosa pots convertir el petit enemic en un petit aliat.

Al cap i a la fi, aquell petit enemic era fàcilment derrotable, sí, però hi havia d'altres prioritats. I, amb ben poca cosa es podia aconseguir que fos un petit aliat fidel. Fidel com un gos.


dimecres, 22 de maig de 2019

Enquestes 2019


D'acord amb la LOREG i les exigències de la JEC, no es poden publicar enquestes electorals. Però això no m'impedeix publicar algunes dades interessants que m'han donat les persones que treballen en el ram de les enquestes.

  • Els sous són extraordinàriament baixos. Entre 5.8 i 7.5 €/hora bruts. Alguns llocs paguen per enquesta verificada (un supervisor truca a la persona enquestada i comprova que, efectivament, és real). Pel que sembla, de cada 10 enquestes lliurades, són ratificades 5 o 6. Caldria revisar qui i quan fa les verificacions telefòniques, ja que l'enquestat acostuma a penjar-li el telèfon a la boca.
  • Hi ha gent que intenta lligar amb les enquestadores. És especialment neguitejant que passi això a les enquestes telefòniques, ja que l'enquestat no té ni idea de l'aspecte que té l'enquestadora. 
  • Toponímia i geolocalització. Una de les preguntes habituals és la residència. Ací la cosa pot ser divertida: persones que fa vint anys que viuen a Barcelona però que segueixen empadronades al seu poble. Persones que viuen a barris que, oficialment, no existeixen. En aquest cas la culpa no és de la gent, sinó dels buròcrates que dibuixen els mapes oficials. 
  • Edats dubtoses. O la gent està molt castigada de la vida, o menteixen quan diuen l'edat.  
  • Noms i sigles. Gent que et dóna sigles que ja no existeixen, o que mai han existit, o candidats que ja no es presenten o no s'han presentat mai. Gent que diu que votarà CiU, o l'Anna Colau de la PAH, o l'ANC. També hi ha gent que no sap què es vota, i que et diu, a Catalunya, què votarà per a les autonòmiques del 26A.
  • Selecció de personal. És habitual que busquin estudiants de Sociologia i de Ciències Polítiques per fer aquesta feina. No és que calgui gaire formació, però sí que, donades les condicions de treball, cal que qui faci la feina base s'ho cregui una mica. Si la matèria prima falla, la resta no pot anar gens bé.