dimarts, 30 de setembre de 2008

Cine fòrum: coses que es quedaren al pap


Feia temps que no anava a un cine-fòrum. I amb motiu! El darrer cine-fòrum en el que em vaig implicar (juntament amb el Pep A.) oscil·lava entre el muermu cultureta i el friqueig cinefíl·lic. Els parroquians eren joves políticament compromesos, jubilats addictes a qualsevol cosa que fos de franc, trentones solteres d’alt nivell cultural i cada vegada més baix nivell d’exigència amb els homes, el Pep A. i un servidor. Una de les conclusions a les que vaig arribar era que, quan més bona era la pel·lícula, més lamentable esdevenia el debat.

Però bé, l’objectiu d’aquest escrit (o post) era parlar del cine-fòrum que organitza Caixa Fòrum a Barcelona: La comèdia de la teva vida. Presentat per Carles Capdevila. La que projectaren ahir la trià el Toni Soler i era El sentit de la vida dels Monty Python, de l’any 1983. Com que un auditori amb més de cent persones no és la mena de lloc on s’ha de monopolitzar el micròfon, aprofitaré aquest blog per a dir (gairebé) tot allò que em quedà al pap:

1) Els grups humans es cremen per un excés de contacte, massa fregament provoca friccions incendiàries. El Monty Python feren gires per tot el Món. Massa temps massa junts. Passa en grups de teatre, conjunts musicals i fins i tot a colles d’encofradors.
2) L’any 1983 els Monty Python havien deixat de ser l’avantguarda cinematogràfica. La paròdia dels debats filosòfics i religiosos ja els havia fent abans, i millor, el Woody Allen; l’humor amb escenes fastigoses ja l’havia emprat abans, i millor, John Waters en pel·lícules com Pink Flamingos; l’humor gore (i el porno gore) ja havia estat fet abans, i millor, el Jess Franco; la crítica política i social era una constant del cinema setentaire...
3) La fi dels Monty Python va permetre que els seus integrants iniciaren profitoses carreres per separat
4) Sovint allò que el creador vol fer i el que l’espectador acaba rebent són coses molt diferents. De vegades qui vol fer riure fa pena, qui vol fer por fa riure i qui vol fer un documental científic acaba sembrant el pànic. Al cap i a la fi el primer film de terror era el senzill enregistrament d’un tren arribant a l’estació.
5) Gràcies als precedents que deixaren els Monty Python, a la BBC hi pogueren aparèixer sèries com La Caiguda i l’Ascens de Reginald Perrin (The Fall and Rise of Reginald Perrin), Els Joves (The Young Ones) i Salut i Peles (Bottom).
6) Els gustos evolucionen per assimilació de precedents. Sense el Rhythm and blues i el Rock and Roll, no hauria punk ni metal, per exemple.
De tota manera, els Monty Python eren uns genis.
Bufa, sort que em vaig reprimir. L'auditori m'haguès apallissat per paiobrasses.

[Nota tècnica] al guguelimatges he cercat “Carles Capdevila” i “Toni Soler” i m'ha eixit el que veieu allà dalt.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

ni punk ni polles, ets un rollero cultureta

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:
doncs sí, ja ho havia advertit, aquest post és dens i pesat. Ho confesse i ho advertisc.

Però tranquil, ho compensaré amb posts alegres i lleugers.

marta ha dit...

Diria que el gat del cap és d'alguna trentona. Hi ha alguna ciència que estudiï els fenòmens paranormals relacionats amb Sant Google?

Josep ha dit...

Benvolguda Marta:
És força interessant la teoria del gat de la trentona. Jo em pensava que era fruit de la macrocefàlia i l'al·lèrgia al xampú.

Pel que fa a les consultes al guguelimatges, crec que l'Hermenèutica Digital estudia aquests temes.

Anònim ha dit...

Josep,
digues el q vulguis però
en el Cine-Fòrum t'ho vas passar pipa martiritzant als espectadors,
sobre tot amb
la peli aquella de les Titelles-ninots !!!

pep

Josep ha dit...

Caram, caram, però si ens visita el Pep A.! Benvingut al blog!

En tot cas, i en defensa pròpia, voldria matisar un parell de coses:

- Jo il·lustrava els participants. No els martiritzava pas, crec.
- Team America fou la millor pel·lícula que es projectà al cine-fòrum. En tot cas era MOLT MILLOR que qualsevol
nouvelle vague, de François Truffaut, Marcel Camus, Alain Resnais, o qualsevol altre culureta gavatx.

En aquest país tenim un excès d'intel·lectuals!!

Josep ha dit...

Per cert, Pep A. ets tu qui sempre signa com Anònim?

No em molesta pas, és només curiositat.