dijous, 25 de setembre de 2008

El misteri Enric Duran

L'afer Enric Duran no ha durat més d'una setmana. Ja ningú en parla, ja no es comenta, ni s'analitza. Ni tan sols es parla d'emular-lo.
Malgrat la crisi financera global, malgrat el cabreig generalitzat, malgrat la tendència foteta-insubmissa que tenim els catalans... malgrat tot... els mitjans li dedicaren més temps al gastrònom suís (i barrut) Pascal Henry que a l'antisistema català. Tenim els mitjans de comunicació que ens mereixem?
En fi, sort que la Wikipèdia no esborra les entrades caducades: http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Duran_i_Giralt

2 comentaris:

Lector ocasional ha dit...

Parece que no hay periodistas en estas tierras, dispuestos a profundizar en la noticia. ¿Qué noticia? Bueno, aunque sólo fuera que un grupo de personas logran entregar en mano 200.000 ejemplares de una publicación que informa de varios temas fundamentales para nuestra sociedad que los medios de comunicación "normales" callan: cénit del petróleo, dinero-deuda, crisis ecológica aguda, alternativas en marcha...

¿Es que a nadie le interesa el futuro? ¿Y el presente?

Josep ha dit...

Bemvolgut Lector Ocasional:

tens tota la raó. I d'això em queixe. Els mitjans de comunicació d'aquest país dediquen més temps i més espai a la rinoplàstia de Letizia Ortiz que a l'acció no-violenta de l'Enric Duran.

La majoria de mèdia no busquen l'adoctrinament, sinó l'aborregament. Al cap i a la fi, l'actual model capitalista no convenç per les seus virtuds, simplement sobreviu per la manca d'alternatives.

Una salutació cordial.