divendres, 19 de setembre de 2008

He perdut el meu pendraif

He perdut el meu dispositiu usb de memòria, també conegut com a pendraif Kingston. Davant d'aquesta dramàtica pèrdua només puc fer quatre coses:

1) Llistar-vos els continguts, posant l'accent en eixos documents que no tenien còpia enlloc. Fotos, dibuixos, articles, guions, organigrames... És molt important ressaltar la importància dels meus escrits i les meues creacions. Egòlatra? Sí, és clar, si no tingués un puntet egòlatra no escriuria un blog... oi?

2) Positivar la pèrdua, fer-li un comiat, mirar el que guanye i fer totes eixes coses que explica l' Albert Espinosa en el seu llibre El Món Groc. Algú podrà objectar que no es pot equiparar un pendraif amb una cama o un pulmó. És cert, però si llegiu detingudament l'apartat 1, constatareu que tinc un puntet egòlatra,

3) Alcohol i sexe, els homes poden convidar-me a beure per a oblidar, i les dones poden oferir-me sexe per a consolar-me. És clar que, segons quines dones, és millor que em conviden a alcohol per a oblidar-me d'elles.

4) Rebre les vostres crítiques, que carai! Al cap i a la fi tampoc s'ha mort ningú, i la gent té problemes molt més greus. Aneu ací abaix, on posa "comentaris" i expliqueu-me quines coses valuoses heu perdut (com un cotxe nou, o la parella, o la feina, o la virginitat). També em podeu dir de quines coses horribles encara no us n'heu pogut desfer (com un cotxe vell, o la parella, o la feina, o la virginitat).



De més verdes en madures, torres més altes han caigut, al pot petit hi ha la bona confitura, al maig cada dia un raig i el futbol és així. Quan anem a un funeral també diem tòpics, oi? Doncs en aquest cas, amb aquesta dramàtica pèrdua, també.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

egòlatra, cregut, fantasma, capullo, imbècil, pedant, pasat de moda, fricandó, guarro, punki perro flauta, cabrón, monyas, irreverent, hipòcrita, elitista, nazi, gilipolles, fatxa, karka.

Laia ha dit...

be Josep he d'agrair que el teu català esctrit sigui ben ric i variadet. I m' explico, estic fins els nassos de sentir que els barcelonins no coneigem la nostre estimada llengua, sempla que per alguns parlar catala be i ser de Barcelona, recordo que cap i casal de Catalunya, és quelcom irreconciliable.
Per parlar be el català no cal nèixer a un poble remot. Els de la resta del principat tambe fan barbarismes, i és un fet contrastat, experiència empìrica.

Anònim ha dit...

Sento molt la teva perdua, però hi ha un enfoc més mistic que tal vegada ha passat desaparcebut.
Talvegada aquest pendrive no tenia que ser per tu,no tel havies guanyat o t has guanyat la seva absencia per valorarlo o be havies de perdre aquestes coses per renovar.
Ja fos pel teu karma o el seu, o per designis del destí ell ja no és aqui. Així que superau.

Josep ha dit...

Estimada Laia: gràcies pel compliment. M'afalaga molt. Hi ha crisi econòmica, però no hem d'estalviar accents, dièresis i bon rotllo.

Benvolguts anònims: la llista d'insults és molt incomplerta. Hi manquen "garrepa", "alitòsic", "ejaculador precoç" i "admirador de Carmen de Mairena". I pel que fa al KARMA tens raó. Crec que he de superar la pèrdua, comprar-me'n un de nou i celebra-ho a la discoteca KARMA (ara són festes a Barcelona).

co ha dit...

Sé que arribo molt tard... Però tu ja saps per què, bandarra!!!

He de dir una cosa... EL pendraif era meu!!!!!!!!!! Vaja, que TU vas perdre el MEU pendraif...!

A favor teu he de dir que me'n vas comprar un altre...