dissabte, 13 de setembre de 2008

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1978

Amb ritme i melodia els missatges entren millor. Són fàcilment recordables i reproduïbles. La cançó de l'estiu no és una creació facilota. Aparenta ser intranscendent, però amaga grans misteris. L'art i la ciència d'estudiar i desxifrar aquestes claus ocultes s'anomena hermenèutica.



L’estiu del 1978 la cançó que més va sonar a guinguetes, xiringuitos i discoteques fou “Hay que venir al sur”. El tema interpretat per Raffaella Carrà era en aparença una cançó picant sobre les virtuts amatòries dels homes del sud. Només en aparença.

Una lectura acurada de la lletra de la cançó ens desvetlla una realitat molt més frapant. Analitzem-la!

La primera estrofa diu així “Por si acaso se acaba el mundo, todo el tiempo he de aprovechar, corazón de vagabundo, voy buscando mi libertad”. A què es deu aquesta referència a la fi del Món? Qui són aquests captaires que van pel Món cercant la llibertat?

La segona estrofa diu així “he viajado por la tierra, y me he dado cuenta de que, donde no hay odio ni guerra, el amor se convierte en rey”. Un missatge hippy a favor de l’amor lliure? No pas per a uns ulls ben entrenats. A la tercera estrofa comencem a entendre clarament el missatge

Tuve muchas experiencias, y he llegado a la conclusión, que perdida la inocencia, en el Sur se pasa mejor”. Ací és on tot plegat comença a prendre sentit. Innocència perduda? Per quina mena d’experiències? Els més ingenus creuran que la rossa italiana es refereix a qüestions sexuals, però no. En el fons, tot plegat, és una referència a la història italiana i europea. Les experiències fracassades són el liberalisme, la democràcia cristiana i la socialdemocràcia.

Para hacer bien el amor hay que venir al sur” A quin Sud es refereix? Al sud d’Europa, al sud d’Itàlia? No, es refereix a la República Sud-africana. Els rodamóns que volten pel Món cercant la llibertat són els mercenaris, i els activistes anticomunistes, que s’hi refugiaven.

sin amantes! quien se puede consolar, sin amantes! esta vida es infernal” Ací la Carrà empra un truc d’encriptació per fonètica. Cal escoltar “sin diamantes”, en clara referència al negoci dels diamants que mantenia econòmicament la República Sud-africana.

Para hacer bien el amor hay que venir al sur, lo importante es que lo hagas con quien quieras tu...” Un cop més la Carrà fa un gir fonètic “que lo hagas con quien debas tu” en clara referència a la prohibició dels matrimonis mixtos que hi havia en el règim de l’Apartheid.

y si te deja no lo pienses mas... búscate otro mas bueno, vuélvete a enamorar!!!” Per a entendre aquesta part hem d’analitzar primer la següent estrofa

Todos dicen que el amor, es amigo de la locura. Pero a mi que ya estoy loca, es lo único que me cura”. Aquesta estrofa tanca l’anterior i la inicial. L’amor és una al·legoria de la guerra nuclear, i de la necessitat de participar en la cursa armamentística per tal de mantenir la pau. “Ya estoy loca y es lo único que me cura” vol dir “com que ja estic en guerra, he de tirar endavant i hem calen més armes”. I quan diu que si et deixen has de cercar un de nou i més bo fa referència a les campanyes de boicot anti-apartheid que hi havia en els països occidentals, i a l’acostament de Sud-Àfrica a modèliques democràcies com l’Irak.

Cuantas veces la inconciencia, rompe con la vulgaridad, venceremos resistencias, para amarnos cada vez más” Aquesta estrofa ens anuncia la necessitat de fer una passa endavant, per a que el règim de l’Apartheid pogués sobreviure: desenvolupar armament nuclear.

I efectivament, mesos després, la República Sud-africana iniciava el seu programa nuclear. Amb aquesta cançó la Raffaella Carrà volia defensar el règim de l’apartheid, i el dret dels sud-africans blancs a tindre armament nuclear.
En aquest enllaç teniu el videoclip de la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=G5Y6uFjEYBM





NOTA PER ALS INVESTIGADORS QUE VOLEN ANAR MÉS LLUNY: mireu els que ballarins que fan la coreografia, hi ha un noi amb bigoti i cabells enrinxolats. Si us hi fixeu bé veureu un jove Pere Bascompte (fundador de Terra Lliure). Segons les nostres fonts, es trobava en una missió d’infiltració per a localitzar els ultradretans que recolzaven l’apartheid.

2 comentaris:

zel ha dit...

Qui et va parir, la investigació és un exerxixi digne dels germans Marx...com he rigut!

Josep ha dit...

Gràcies ZEL

I prepara't, que en vindran més.