diumenge, 28 de setembre de 2008

Política i futbol: deixeu que es barregin

Periòdicament, periodistes i esportistes reclamen que no es “polititzi” l'esport en general i el futbol en particular. Greu error. Eus ací alguns avantatges de polititzar el futbol:

1) La gent podria canviar d'equip amb la mateixa velocitat i privacitat amb la que pot canviar de vot (el Barça i el Madrit podrien passar de la glòria a la desaparició, com la UCD, el CDS o el GIL).
2) Els periodistes esportius guanyarien prestigi i podrien difondre tota mena de falsedats en nom de “fonts pròximes”. Com el Jordi Barbeta, el Xavier Rius o el Pedro J.
3) Com en l'afer Sarkozy, es pot parlar de la vida privada dels altres sense semblar tafaner. “Qüestió d'estat, cal vetllar per la imatge que es dóna del país”.
4) Als 39 anys un jugador encara seria una jove promesa.

I òbviament, en lògica correspondència, el que caldria també és esportivitzar la vida política. Ací teniu tres grans avantatges:

1) Controls antidopatge. Perdríem genis com el Bono, Trillo o Toni Cantó, però guanyaríem molta tranquil·litat.
2) Durant la nit electoral només hi hauria un guanyador.
3) Les faltes violentes només serien contra els jugadors de l'equip rival.

4 comentaris:

Almogaver ha dit...

Bona idea, d'aquesta manera el Barça mai més no estaria en crisi, sino en lleu recessió.

Anònim ha dit...

els clubs de futbol podrien fer coalicions com els partits polítics

Mireia ha dit...

Molt bon aquesta ;)

Josep ha dit...

Benvolguda Mireia:
gràcies! moltes gràcies, coses com aquesta em fan pujar l'autoestima.

Benvolgut Anònim:
un cop més tens raó. Per què sempre ets el mateix, oi? (o la mateixa, no sé).

Benvolgut Almogàver:
tens raó. I a la política hi podria haver un Minguella que es dediqués a comprar avals i vots. Però ara que hi pense... això ja exiteix!!