dimarts, 7 d’octubre de 2008

Cine fòrum: Scary Movie


Com que els meus cinèfils de capçalera han emigrat en massa a Sitges, un servidor assistí al Cine Fòrum La comèdia de la teva vida, que organitza Obra Social de La Caixa al Caixa Fòrum, acompanyat d'una noia morena i guapa. Sincerament, crec que la meua imatge pública ix guanyant.

Bé, com ja vaig fer la setmana passada, us relataré algunes coses que es quedaren al pap (al meu, no al de la noia morena). Ja sabeu, no s'ha de monopolitzar el micròfon. Si ho fas poden sospitar que ets un cultureta o un gai reprimit (no em direu que un micròfon no és fal·liforme!).

Coses sobre el cicle:

- Obra Social de La Caixa. La baixa qualitat del so, i els problemes en la reproducció els van descobrir: el DVD era pirata. Em va sorprendre gratament que La Caixa emprès un DVD pirata comprat al top manta. És pura obra social: ajuden els més pobres i castiguen els malvats (com Ramoncín, el reichprotektor de l'SGAE).
- No es va projectar cap comèdia no volguda. Sovint al cine, i en moltes altres manifestacions artístiques, un no sempre obté allò que volia fer. Hi ha pel·lícules que pretenen fer riure i fan pena, n'hi ha que volen fer por i fan riure i n'hi ha que volen divulgar veritats científiques o fets històrics (i de passada formar consciències) i acaben fent por.
A principis del segle XIX es projectà la primera pel·lícula de terror, i era no volguda. Es tractava de la filmació d'un tren entrant en una estació, i va provocar el pànic entre els assistents.
Probablement, el primer autor cine de terror no volgudament humorístic fou Ed Wood. Veure alguns dels seus films acompanyats de col·legues i litrones és tota una experiència.
I segurament, el primer en combinar humor amb terror, gore i porno fou Jess Franco. Jess Franco, el cineasta espanyol més prolífic i menys subvencionat (crec que zero euros).
Val a dir que el pas del temps és implacable, i que pel·lis que avui en dia fan por, d'ací a trenta anys probablement facin riure.

Coses sobre la pel·lícula:

-Ritme. En cap moment va perdre el ritme. Els germans Wayans ha après dels germans Zucker. Dosifica i diversifica els gags, alternant els moments d'humor banal amb la ironia mordaç (tampoc tant, però deunidoret).
-Paròdia. Tot i parodiar una quinzena de films, no calia haver-los vist tots per a no perdre el fil. La majoria del públic era major de 60 anys i no va deixar de riure en cap moment. Tota una lliçó de guionatge.
-Homenatges. El darrer minut està dedicat als homenatges. No són plagis disfressats, no. Són tres homenatges a Very Bad Things, Sospitosos Habituals (The Usual Suspects) i Destí Final (Final Destination). I ben merescuts!

[Nota tècnica] al guguelimatges he cercat "Empar Moliner" i no he trobat cap foto on hi sortís afavorida, així que n'he penjat una de l'Scarlett Johanson. Al cap i a la fi, l'Scarlett ha viscut i treballat a Barcelona igual que l'Empar Moliner.
La foto del Carles Capdevila és la mateixa que la de la setmana passada.

8 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Una noia morena fa pujar el teu catxé?

Josep ha dit...

Benvolguda Què t'anava a dir:

La morena despampanant em fa pujar el catxé, l'autoestima i el compte habitatge.

La morenassa és la meua parella.

I aquesta morena en qüestió és la meua parella. Sembla increïble, però és cert.

Algun dia escriuré un post sobre les dones guapes, intel·ligents i amb un bon sou que es lien amb paios com jo. A què es degut? L'amor és cec? L'amor és sord?

Ben mirat, jo no sóc la seua parella, jo sóc la seua ONG.

el tropilla ha dit...

el teu blog prolific supera la meua activitat cibernetica... deixa un poc de temps per al debat collons!


pd. m'agraden les cuixes de scarlett johansson (amb perdo per als i les feministes)

Anònim ha dit...

cultureta cultureta cultureta cultureta cultureta cultureta cultureta cultureta cultureta cultureta

Almogaver ha dit...

Algú ha de fer un comentari taberneu i aquest seré jo.
Sr Punk, us podríeu haver buscat una altra foto de la Johanson, que n'hi han a cabassos...perque en aquesta que heu penjat sembla més aviat la Paltrow hormonada fins a l'esternocleidomastoideo.

Sento el comentari, però vós m'hi heu forçat.

Josep ha dit...

Benvolgut Tropilla:
Crec que tens raó. En menys d'un mes he penjat 33 escrits (posts), cosa excessiva per a un blog que s'anomena Descans. Intentaré moderar el ritme.

Benvolgut Anònim:
dir-ho 10 vegades no et dóna més raó. No sóc un cultureta. Mai ho he estat.

Benvolgut Almogàver:
He posat una foto recatadeta de l'Scarlett pel vostre bé. Imagineu-vos si haguès penjat un reportatge fotogràfic ben excitant: no farieu cap altre cosa que mirar (i fer d'altres coses) aquest blog. Acabarieu adictes. I jo no sóc cap camell!!

Almogaver ha dit...

Senyor Punk, la vostra actitud prolífica vers el seu propi blog és el mínim que de vós s'espera. Ara, en temps de crisi (mundial), es necessiten humans com vostè. No abaixi el ritme.

Josep ha dit...

Benvolgut Almogàver:
dit i fet. Ací teniu el nou escrit (o post que se'n diu avui en dia)