dilluns, 6 d’octubre de 2008

PER L'AMOR DE DEU! 03

Benvolgut Professor Josep:

Sóc un dels milers de catalans que s’han vist atrapats per l’esclat de la bombolla immobiliària. Em vaig comprar un piset amb la meva parella en un barri modest de Manresa. En augmentar moderadament el nostre patrimoni, i exponencialment la nostra família (tinguérem bessons), vàrem haver de fer un pensament i canviar de llar, comprant un pis més gran.Varem demanar una nova hipoteca per al nou pis, bo i venent el vell per a liquidar-ne l’hipoteca i, de passada, afrontar l’entrada del nou pis. Però vet aquí que ningú ens vol comprar el nou pis. I l’Euríbor està pels núvols i cada dia ens costa més arribar a final de mes amb la hipoteca del nou pis.

Què he de fer?

Atentament, Ferriol P. un home en crisi


Benvolgut Ferriol:El problema que m’ expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.

El primer que t’has de plantejar és: Realment et cal una casa per a la teua família? Una família requereix tabics de pladur i falses xemeneies?

La segona qüestió és: Realment et cal una família?

Si fem una ullada a la Sagrada Bíblia, Llibre del Gènesi, capítol 12, versets 1-3, llegim allò que Deu li digué a Abraham: “El Senyor va dir a Abraham:–Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, jo també els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir -se”. I és que als pobles del Llibre no els hi cal la totxana, perquè allà on poden plantar la seua tenda ja tenen una casa.

Realment et calen propietats immobiliàries? Llegeix el Llibre Levític, capítol 25, versets 23 i 24. “Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.” Eus ací que la terra no pertany a La Caixa ni a Don Piso, sinó a Jahvè.

Així doncs, benvolgut Ferriol, segueix el missatge escrit a les Sagrades Escriptures: deixa la teua ciutat (Manresa, que tampoc és res de l’altre Món) i deixa la teua família (tal i com funcionen les ajudes que donen els de Benestar Social, és millor per a la teua muller ser mare soltera). Marxa lluny, allà on el senyor et deixe clavar el bàcul (el bàcul de caminar, si també pots clavar l'altre, millor per a tu). Pren dotze noves esposes, funda una nova tribu i amb els fills que engendreu arma un nou exercit. Recluta també els altres pàries de l’euríbor, i amb aquest exèrcit fes com feu Gedeó, fill de Joaix, i torna a la ciutat per a destruir-la. Així ho diu el Llibre del Jutges, capítol 8, verset 9, on Gedeó parla a les gents pobres de l’est del riu Jordà “Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel:
–Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre. I tota la ciutat

No sé si això resoldrà els teus neguits personals, però sí la crisi financera i immobiliària que pateix el país: després de la destrucció hi haurà una gran demanda d’habitatge, així com gran quantitat de solars edificables.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

7 comentaris:

Josep Barberà ha dit...

La vostra sabiesa no té limits, benvolgut professor Josep

SergiBR ha dit...

Estimat Josep: Aquesta setmana, a part de poder gaudir d'una bel.licosa exaltació patriòtic, et deixo també una resposta que he rebut al meu correu privat respecte el meu anterior escrit. Ara no goso ni sortir al carrer, si us plau, pots venir aquest cap de setmana a ripoll a omplir-me la nevera?

"què, m'envies això pèr picar-me? bueno, com deus suposar, estic en complet desacord. El govern de la burgesia catalana utilitza la llengua per aixecar fronteres (no ens ha d'estranyar, perquè és el que han fet sempre totes les burgesies locals per emportar-se més troç del pastís), no pas per unir al poble. I la política que estàn duent és calcada a la que portava franco. Aconseguir que el castellà passi a ser la llengua de dins de casa -si et deixen, perquè en els anuncis de la boca, ja saps, "utilitza la llengua" follant també- i el català la llengua vehicular a tot arreu. fins i tot als menjadors i wàters de les escoles s'exigeix a les monitores -que no profes- que facin servir NOMÉS el català. Això es diu opressió. A mi ningú m'ha de dir quina puta llengua he de parlar. Com si vull parlar hebreo. Una cosa és potenciar una llengua minoritària, ole, i una altra és impossar-la i crear ciutadans de primera i de segona segons la fàcin servir o no, donant infinites més possibilitats i drets per part d'aquest pseudo estat a qui es sotmeteixi. Per suposat, qui es sotmet als designis de les classes dominants acaba arreplegant alguna migaja. és patètic però és així com funciona.
De tota manera, la mani no tenia res a veure amb el castellà. Això és el que diu la premsa. La mani és per la llibertat, en tot. I si demanem la llibertat per poder decidir si volem abortar o no, també l'exigim perquè deixin d'imposar-nos una llengua o una altra. Aquí a Catalunya sóm uns 3 milions amb arrels extremenyes, andaluses, manyes, vasques, argentines o colombianes o el que sigui, i no es pot negar la realitat. Els extrems més patètics arriven a pares que no entenen als seus fills. Vaig conèixer un currante àrab que va venir a Vic amb la seva dona. Ells parlaven una mica de castellà. Quan van tenir fills, tot ho havien d'aprendre en català, i l'home m'explicava que no es podia comunicar amb els seus fills, que no sabien res de castellà, com si no existís, i que als pares els costava ensenyar-lis àrab. Això ja és un extrem absurd i vergonyos. Política de Franco, no es nada nuevo. Però aquests ja ni tan sols creuen en la família; també l'han de dividir. De fatxes encara en queden molts, el que passa és que ara van de progres i de salvadors de la pàtria i la cultura catalanes, quan l'unic que aconsegueixen és rebelió (tot el que tingui una mica de sang a les venes es rebela quan l'imposen algo una vegada i altra i altra). El que volen és empobrir-nos, fer-nos ignorants, mantenir-nos dins el petit món que és catalunya per seguir-nos explotant, i això si, seguir pagant a la Caixa obedientment cada mes.


A part d'això, que podem estar d'acord o no, em sembla bastant cutre que facis servir arguments tan baixos i propis de mitjans de comunicació grocs -com el país, vanguàrdia, el mundo, la razón, antena3, tele 5, COPE... o sigui tots- per descalificar una idea amb la que no estàs d'acord. Pots pensar el que vulguis, i ho pots criticar, però descalificar a l'altre dient que són pederàstes... vaya, això no és nou, això és el que van repetint com llorus ERC i demés, a falta d'arguments, ja que és una formació que no xupa de l'estat com ho fan la resta, i és clar, no passa pel tubu del xiringuitu que tenen muntat a la generalittissima. Son un grà al al cul, petit, però pica pica.


Ah, nosaltres també vam anar a la mani. Jo també sóc pederasta, doncs?


Saps que penso? que amb la que està caient, faria més falta preocupar-se de coses realment sèries i baixar al món real, on la gent te problemes de debó, on estàn tancant fàbriques i empreses a diestro i siniestro, retallant ajudes i drets socials. anem cap enrera como los cangrejos: amb l'excusa de la crisi volen colar-nos les 65 hores i congelar encara més els sous, con el beneplácito de la UGT por ejemplo. Espanya és el país més deutor del món en capital privat... es calcula que debem cada ciutadà 15.000 euros. Però no et preocupis, que el Solves diu que no pasa nada, que la banca española es la mejor del mundo i que els nostres estalvis estàn a buen recaudo. I mentrestant, sembla que el nostre únic problema és que el català s'està extingint."

Pots passar-me per la cara que tens molta més participació al teu blog, però cap comentari com aquest.

Josep ha dit...

Benvolgut Josep:
Gràcies pel compliment.

Benvolgut Sergi:
Qui carai és aquest andova? De què el coneixes!? Tinc molta curiositat!

Almogaver ha dit...

Recàspites!!!!! no sabria per on començar!!!!

Estimat Punk, il.lumineu el camí de tots nosaltres.

Sr. Sergi, no valoreu prou, ja ho estic veient, els visitants de ca seva. Frases com ara "anem cap enrera com els cangrejos" no tene preu. Envieu-li una carta d'agraïment ja mateix.

Josep ha dit...

Benvolgut Almogàver:
gràcies pel suport. Em gratifica saber que li sóc d'utilitat a la humanitat. Fins i tot al bocí d'humanitat que viu a Manresa.

Benvolgut Sergi:
volem saber qui és eixe personatge. Necessitem saber-ho!

Anònim ha dit...

no estic segura si us cal conèixel però per Deu, a ell li cal unes classes de català ya,l index de barbarismes és increible. Ja que tant parla de l assedi per parlar català aquest home, escriu en castellà fent barabarismes catalans? si es així si us plau envieu veure com algu diu en castellà esto pasa de mancha de aceite, em faria molta gràcia.

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:

I si els barbaries i les faltes ortogràfiques la la tia aquesta són, en realitat, un acte de rebeldia contra les normes.

Aquesta tia és comunista, de la UCE, oi? Doncs igual són coses del maoisme.