dissabte, 18 d’octubre de 2008

PER L'AMOR DE DEU! 04


Benvolgut Professor Josep:

Fa tres mesos vaig anar amb els meus amics a la zona de carpes de Tarragona. Allà vaig conèixer una noia molt maca, molt simpàtica i molt intel·ligent. Era tota dolçor i de seguida me’n vaig enamorar. Era la mena de dona amb la que jo volia casar-me i tenir dotzenes de fills.
Sóc un home decent i vull arribar verge al matrimoni, per això, aquests tres mesos de relació, ens hem dedicat a coses sanes com anar a veure pel·lícules de Walt Disney, ballar sardanes el diumenge al matí i gaudir de “Cine de barrio” mentre berenem a ca ma mare les tardes de dissabte. Però després de tres mesos de feliç i casta relació, he descobert que la meva xicota amaga un secret. Un terrible secret.

Mentre fèiem una bucòlica passejada pel camp, a la meva xicota li van venir ganes de fer pipí. Amb la netedat que la caracteritza, va anar a posar-se darrera d’uns matolls. I jo, en un moment de pecaminosa curiositat, em vaig atansar a mirar-la. Quina va ser la meva sorpresa en observar que la meva dolça estimada, en comptes d’orinar asseguda, ho feia dempeus. I és que ella té allò que només els homes haurien de tenir!

Crec que encara me l’estimo, però em sembla que tot plegat és pervers, i és pecat. Estic confós i desorientat. Què li he de dir? Què he de fer?

Atentament,

Aniol R. un home astorat


Benvolgut Aniol:

Primer de tot, deixa’m felicitar-te, ja que cada dia costa més trobar un home cast i pur. Temps de materialisme i hedonisme ens ha tocat viure! El problema que m’expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.
Quan he llegit el teu cas, m’han vingut al cap uns versets corànics, els de la Sura 83, Al Mutafifin:
Perdició pels defraudadors
Que quan compren als altres exigeixen la mesura i el pes correcte
Però que quan són ells els que pesen o mesuren, cometen frau
Càstig!
Certament podríem considerar que la teua nòvia ha comès un frau. I que mereix un càstig. Però qui som nosaltres per a criticar aquesta persona? Què potser tu li havies preguntat si tenia “trompa”? Ella no t’ha mentit pas! Al cap i a la fi, a tu el que t’atrau d’aquesta noia són les boniques virtuts de l’ànima, i no pas els lletjos detalls carnals, el que té amagat a les calcetes. Recorda el que diu el Llibre dels Càntics, capítol 7, versets 7 a 10:
Que n’ets, de bella i fascinant, amor meu deliciós!
Ets esvelta com una palmera,
els teus pits en són els raïms.
Jo m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera, n’agafaré els ramells.»
Que els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya,
el perfum de la teva cara, com el de les pomes!
La teva boca és vi exquisit,
que flueix suaument cap al teu estimat regalimant sobre els llavis endormiscats.”
Que traduït a un llenguatge més proper, vindria a dir que, si la silicona és bona , abundant i està ben posada, i la noia sap fer anar la boca, importa poc si entre les cames hi té sardineta fresca en comptes de bacallà. Al cap i a la fi, el mateix llibre fa un altre esment, encara més pragmàtic, llegeix el Llibre dels càntics, capítol 4, versets 4 a 7:
El teu coll és com la torre de David,
que s’alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts, tots els trofeus dels guerrers.
Els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela, que pasturen entre els lliris.
Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres,
me n’aniré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens.
Ets tota bella, amiga meva, no tens cap defecte.“

Així que no et capfiquis si, anteriorment, hi ha hagut mil guerrers que hi han penjat els seus trofeus. Ara, el parell de cervatells, són només per a tu.
Però malauradament, i donades les característiques anatòmiques i hormonals de la noia, no podreu fundar l’abundant família que tu desitjaves. Ja ix escrit al Llibre d’Osees, capítol 9, verset 14:
Senyor, dóna’ls…! Però què els donaràs? Dóna’ls entranyes estèrils, pits que no puguin alletar!“

Ai, benvolgut Aniol, amb aquesta noia no podràs pas engendrar fills. Una tragèdia? Potser, qui ho sap! Recorda el que diu l’Evangeli de Lluc Capítol 23, verset 29
Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han alletat!“”
En tot cas, i per tal d’estalviar-te patiments, et recomano que deixes aquesta relació i que busquis una noia que encaixi millor amb tu. Sé que a ella li farà mal, així que passa’m el seu telèfon que jo li donaré consol.
Al cap i a la fi, no hi ha millor consol que donar espiritualitat per la via més directa.
(Els lectors desorientats en aquests temes més carnals poden consultar el blog del Super Coco)

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

10 comentaris:

Super Coco ha dit...

Ben volgut professor Josep,

No puc estar mes d'acord amb tu amb el 99 % de la teva resposta, exceptuant un petit punt. No crec que trovi un dona que encaixi millor amb ell, ja que aqueta noia hi encaixa tant per davant com per radera, i a mes a mes, amb ella podrar formar la millor de las familias, ja que si busque dues noies, formoses i drogadictes com a mares de lloger podran duplicar la velocitat reproductiva. Aixo si sempre desde la castedat i netedat d'un tub d'assaig, no fosim pas pecaminosos.

Anònim ha dit...

et mola la carmen de mairena?

zel ha dit...

La mare que et va.... mira que he llegit cartes i respostes però el teu savoir faire, la teva erudició i el teu domini abolut dels textos sagrats m'han deixat fregida. Ara, com que mai he tingut confessor, ja sé a qui m'adreçaré... Als teus peus.

Josep ha dit...

Benvolguda Zel:
estic al teu servei per a tot el que necessitis.

Benvolgut Anònim:
doncs sí, per a mi na Carmen de Mairena és tot un referent. Crec que hauria de ser ella la consellera d'Interior. Ella sí que sabria estimular els Mossos d'Esquadra.

Benvolgut Super Coco:
té vostè raó pel que fa l'encaix. Però hauria de resolcre'm un dubte: com ens ho fem els que mengem massa picant? Ah, la dieta tex-mex passa factura!

el tropilla ha dit...

Hi han dones maques, simpatiques, inteligents i dolces mes enlla de tortosa cap amunt?

O totes tenen truc com en l'historia aquesta del post?...


pd. un valencia que sempre ha cregut que l'Eva biblica ja era catalana...

Super Coco ha dit...

Ben volgut professor Josep,

Per quest petit problema de la dieta que comenta, el del Tex Mex (son pitxors el vegetarians en aquest sentit) L'Epi i en Blai em diuen que hi han dues paraules claus: Flatofilia i Coprolagnia. Flato que es refereix al gasos propis del cos humà, copro, que tots sabem el que es, filia, que es amor o excitació y lagnia que significa, morboso, sexual y lujurioso. Aixi que, tot solociunat y que visca el tex mex

xavi ha dit...

Després de la visió del Farix ...no tinc capacitat de reacció d'entendre tot el seguit de cites religioses, ni tant sols visitant el bloc de super coco.
Em cal un croquis i una mica de vi per poder pair-ho tot.
Per cert que pixi dreta no vol dir que no pugui pixar sentada. I si no li ha vist com sap que la te?.
I a banda de tot això ... si se l'estima, la resta son petits detalls sense importància.

Josep ha dit...

Benvolgut Tropilla:
Al nord de Tortosa hi ha noies molt guapes i d'altres que semblen simpàtiques. Per fortuna, abunden més les de la primera categoria.

Sobre les dones amb trampa (o amb trompa, que diria eixe profeta anomenat Shin Chan) només li diré que si troba una dona que no té ni un gram de cel·lulitis, exhibeix uns pits perfectament simètrics i no pateix molèsties menstruals... CAL SOSPITAR! Com digué una Ex meua, "és que són competència deslleial!". (Com vostè ja sap, mai he cregut massa en les bones regles del mercat, ni tampoc sóc maniàtic)

Per cert, recents estudis arqueològics apunten a que l'Eva bíblica era de Puigcerdà. Crec que les excavacions les dirigeix un tal Jordi Bilbeny.


Benvolgut Super Coco:
li faré cas. Però espere que em puga vostè passar el telèfon d'un bon advocat.


Benvolgut Xavi:
Té raó amb això de les cites religioses i el vi. Quin creu vostè que és l'origen del vi de missa? Doncs sí, segons quins dogmes, només són creïbles sota els efectes de l'alcohol (o d'altres substàncies).
I això em fa pensar que, l'Església Catòlica, ja no fa la tradicional missa de 7. Llàstima, segur que molts joves hi anirien convençuts que allò és un after. I el cant gregorià, chill out.

xavi ha dit...

Jo vaig passar de fer d'escola a les processons de Setmana Santa, a presentar-me, acompanyat dels amics, ex-escolans en bona part, a la processo del Calvari, de Divendres Sant, amb una imatge de gavardines post-punk (finals dels 80), ulleres de sol i es que veníem de festa de Salou, això si vam complir.

Josep ha dit...

Benvolgut Xavi:
anar de processó en plena ressaca és una gran penitència. Felicitats per la capacitat de sacrifici.