dijous, 9 d’octubre de 2008

Respecte professional


En aquesta vida sempre hi haurà algú que ens destorbi. I encara que no ens agradi admetre-ho, també nosaltres podem resultar molestos. Què hi farem!? Vivim en societat, oi?
Malgrat tot, no sempre reaccionem igual amb els que ens molesten. Hi ha molta gent que tendeix a perdonar les molèsties quan són originades per una activitat laboral. "Deixa'ls, total, fan la seva feina", és la frase que ho resum. Una frase perillosa, certament. Analitzem-ho:
- Si un vailet truca a la porta i ens desperta de la migdiada, ens enfadem. Però si ho fa un repartidor de correu comercial som més comprensius, ja que "està fent la seva feina".
- Si un desconegut ve a casa nostra a explicar-nos la seva vida, el farem fora i avisarem la policia. En canvi, si ho fa un venedor a domicili ens mostrarem més tolerants, doncs "està fent la seva feina". El mateix podem dir de les trucades comercials, dels horaris de recollida de la brossa o de la pol·lució generada per determinades obres públiques. "Fan la seva feina" i que no els hi falti. Arribats a aquest punt, us he de fer dos suggeriments:

1) I si reformem el Codi Penal? Que la comissió de faltes i delictes, si es fa cobrant un sou, sigui atenuant. Us imagineu quin descans per a les famílies dels assassins a sou? "El pare no és un vulgar assassí amateur, el pare és tot un professional, un Tècnic en Homicidis Personalitzats"

2) I si creem empreses destorbadores? Empreses que es dediquin a generar molèsties per encàrrec. Què un client nostre té un veí que li cau malament? Doncs oferim el servei "trucades promocionals en horaris intempestius". Què un treballador pateix mòbbing? Doncs engeguem el servei "obres caòtiques de gran enfangament" i que el capitost torracollons es quedi aïllat a sa casa, sense emprenyar els pobres treballadors.

No sé si aquests propostes reeixiran. En tots cas, jo les deixo sobre la taula.
Els temps estan canviant, i jo no en tinc la culpa.

6 comentaris:

newyorkDC ha dit...

Perquè de jove fou candidata a miss Alaska i no deixa de ser una dona atractiva, però va anar per mal camí

newyorkDC ha dit...

Més que candidata, suposo que s'hauria de dir aspirant, va quedar 3ª.

el tropilla ha dit...

les empreses destorbadores!!!! les meues esperances profesionals fetes realitat!!! Per fi una cosa per la qual he naixcut despres del sexe interracial...

Josep ha dit...

Benvolgut NewYorkDC:
jo voldria parlar de candidates més nostrades, com na Dolors Camats, Marina Llansana, Montserrat Nebrera i, el gran mite eròtic, Rita Barberà.
Però si vostè insisteix, li faré cas a la Pallin. (O a la Elena Valenciano, del P$O€)

Benvolgut Tropilla:
faça'm arribar el seu burrículum, i miraré el que.
ah, pel que fa al sexe interracial, algun dia li contaré una bonica anècdota...

Doc Moriarty ha dit...

Ai, els que truquen...

Josep ha dit...

Benvolgut Doctor Moriarty:

és ben evident, la trucada transcrita a l'enllaç fou un encàrrec per l'Empresa Destorbadora que jo propose.

El Pingüí, o algun altre malvat. Bon malvat, és clar, que qui paga mana.