dijous, 20 de novembre de 2008

Els isòmers

Anomenem isòmers els compostos que tenen idèntiques fórmules moleculars però que es diferencien en la naturalesa o ubicació dels enllaços entre els seus àtoms, o en l'ubicació dels seus àtoms a l'espai. Aquestes diferències en la forma fa que sovint els isòmers tinguin característiques físiques diferents, tot i que els elements químics que el composen siguin els mateixos i estiguin en la mateixa proporció.

Un exemple d'isòmers el tenim en el grafit i el diamant. Tot i que ambdós compostos tenen la mateixa fórmula química -C, carboni pur- difereixen en la seua estructura. I per això el grafit és negre, tou i abundant, mentre que el diamant és translúcid, dur i escàs. I lògicament, és molt més car el diamant que el grafit, uns 10.000 cops més car. I per això hi ha gent que paga per un anell de diamant, però encara no es coneix cap persona que tingui als dits anells de grafit.


Un altre exemple d'isomeria el trobem en les botifarres. Són molts els bars i restaurants d'aquest país que, a l'hora de preparar una botifarra l'obren en canal, deixant-la obscenament desmanegada. Amb aquesta acció, l'embotit elaborat farcint un budell de porc o de boví, deixa de ser botifarra i esdevé un altra cosa que no té les característiques pròpies de la botifarra.

La darrera vegada que vaig preguntar per què ho feien, el cambrer-cuiner m'etzibà "lo hassemo hassín pa que se cuessa mejó". "Tol mundo lo hasse" afegí l'andova.


És per això que us proposo que, cada vegada que algún terrorista gastronòmic torni a cometre aquest atemptat, vosaltres actueu en conseqüència i li aboneu a preu de grafit allò que hauria pogut ser un diamant. Unes 10.000 vegades menys que el preu que apareix a la carta del restaurant.

21 comentaris:

iaiapunkarra ha dit...

Collons però a quins bars vas, tu? per aquí poc que ho fan això, crec que es liaria una de ben grossa si ens toquessin la nostra santa i sagradíssima butifarra.

Però tot arribarà. És com allò tan infame de sucar la tomata -prèviament triturada- amb un pinzell al pà.

Boicot als bars on suquen la tomata amb pinzell i obren la butifarra ja!

Anònim ha dit...

veig que per fi parles d'un tema que coneixes be: les butifarres.

kap ha dit...

Jo, com a dibuixant, em fa més peça el grafit que el diamant.
Pel què fa a la botifarra, el problema és que la majoria del que et donen pels puestos dient que és botifarra, no conté ni un 10% de carn de debó...

Super Coco ha dit...

Butifarra,

Que es aixo, un joc de cartes o carne en barra.

El tema esta en que hi ha molta gent que demana la botifarra oberta per que quedi ben feta, clar que tambe hi ha molta gent que la deman que quedi crueta, per tant no es que sigui un atenta gastronomic fer aixo, en tot cas ho es fer la butifarra com al baretista li sembli sense pregutar. Per sert, no es un plat tipic les seques amb botifarra esparrecada?.

Josep ha dit...

Benvolgut Super Coco:
et pots creure que no sé jugar a la botifarra? Sí, sí, el joc de cartes, doncs no en sé.
Anys i anys jugant a go, escacs, rol, estratègia... i al final, una cosa tan propera, no la conec. Quins pebrot!

Benvolgut Kap:
si algun dia et cases, fes un anell de grafit (una mina de llapis gruixut pot anar bé). "Un diamant és per a sempre, un matrimoni amb un ninotaire dura tant com aquest bocí de grafit".

Benvolgud Iaia Punkarra:
ves, que igual tu i jo haurem coincidit a més d'un concert, més d'un local i més d'una moguda.
Pel que fa al pinzell pel pa amb tomaquet, no tinc paraules per a descriure el fàstic que em fot.

Benvolgut Anònim:
visita aquest web allargacomplexos, que et pot ser d'utilitat.

Haller ha dit...

Pagar 10.000 vegades menys implica pagar amb pessos mexicans o fugir. Normalment no porto pessos mexicans...

Com moltes altres cosses, les butifarres resulten més atrctives quant menys obertes estàn.

iaiapunkarra ha dit...

Això de la tomata amb pinzell ho va acabar fent el cuiner del bar on currava, amb l'excusa de "guanyar temps" i aprofitar millor la tomata. I qui havia de treure i presentar l'entrepà érem els cambrers, que ja prou vergonya ens feia. El millor de tot és que quan nosaltres ens fèiem els entrepans per a "consum propi", ens sucàvem les tomates com-déu-mana. El cuiner el primer.

Josep ha dit...

Benvolgut Haller:
totes dues opcions són bones. La primera dignifica els immigrants subsaharians (amb monedes devaluadíssimes), i pel que fa al Simpa, fa anys que no en faig cap.

Benvolguda Iaia Punkarra:
fins i tot als bars més tirats del país hi ha hipocresia! Així s'ennueguin amb els pels caiguts del pinzell!!!

Sagristana ha dit...

Ufff no sap la ràbia que em fa això que obrin les botifarres!

L’altre dia justament m’estava coent una botifarra de bolets a la planxa per sopar. La meva companya de pis estava amb mi a la cuina i en un acte vil i obscè va agafar el ganivet per mutilar-la.

La mare que la va parir!!! Li vaig fotre un crit a l’estil “ però què cony fas???” i em va contestar el mateix que li va contestar el cuiner-cambrer que esmenta.

Tssss quina puta pressa tenia jo eh??? Ja li ho diré: CAP! I per culpa seva l’àpat va ser desastrós.

Perdoni’m, però és que la indignació va ser màxima davant aquest fet i al veure el seu post he reviscut aquell moment tant traumàtic i desagradable.

Sort que veig que encara queden persones amb senderi en aquest món...

Elemne ha dit...

Doncs tampoc ni ha per tant,cadascú menja la botifarra com li sembla, no? Amb la poma ho mateix, hi ha qui la pela,
Jo li dic al cuiner q la vull tancada, dura i ben feta, i mai he tingut cap problema, ah també m'agrada que li penji el cordillet

sergibr ha dit...

Això et passa per anar a menjar a llocs com el "Bulli" o a l'"Agua de Panela". Ves a un "Marcelino" dels de tota la vida, cou-te a vinatxo guerriller i fins i tot la tapa d'escarbats més vomitòria, et resultarà un àpat deliciós i suculent.

Josep ha dit...

Benvolguda Sagristana:
entenc la seua indignació. Una botifarra de bolets a la planxa demana el seu temps. La propera vegada li suggereixo que li tregui el ganivet a la seua companya de pis i li talli el clítoris, a vore si li fa gràcia.

Benvolguda Elemne:
sort que sóc un home decent. Si no ho fos, ara ja estaria fent comentaris trunyosos sobre "cadascú menja la botifarra com li sembla", o "la vull tancada, dura i ben feta", o "hi ha qui la pela", o... Sort que sóc un home decent!!

Benvolgut Sergi:
ací hi ha un petit error. On jo sope és a "El Bulles", no pas a "El Bulli". No et dic que és el que passa cada vegada que algú critica la qualitat del menjar que s'hi dóna...

Questionaire ha dit...

Doncs a mi, la boifarra esparracada ja m'està bé. La carn de vedella, crueta, però la de porc, més aviat feta, i si no és oberta, malament rai...

rosella ha dit...

què guai tio! entrré sovint al teu blog...

Josep ha dit...

Benvolguda Rosella:
gràcies pels elogis, sempre són benvinguts. PEr cert, conec ex-membres del BLOC a la Plana. Ex-membres perquè ja s'han jubilat... he he he, els anys passen i pesen.

Benvolgut Questionaire:
vostè que té estudis i cultura, perquè no hi ha embotit halal? I embotit koixer? A què esperen els multicultis per a prendre mesures en aquest tema!?

Xavi Ochando ha dit...

Hola, Josep!

M'he sorprés avui gratament al veure el teu comentari al meu bloc, i encara m'he sorprés més gratament quan a l'entrar al teu he vist un post tant interessant i de tant rabiosa actualitat política, científica i religiosa com és el tema de les botifarres.

Jo és un tema que no domine però del que sent a parlar molt a sovint, sobretot quan vaig al Mercarronya, pel que immediatament he vist la llum, m'he fet fan teu i t'he afegit al meu llistat de blocs amics... o coneguts.

Espere que tingues ocasió de visitar de nou el meu bloc (www.bonanitcresol.blogspot.com) i si vols m'agregues també. Espere que puguem xarrar de botifarres, de la Catalunya Nord i del País Valencià, que estan molt connectats (per les botifarres, clar)

Salut!

Xavi

Simó Martí i Olmos DNI: 73586766-z ha dit...

Sí senyor!! Acabem amb aquest imperi del terror!! PER LES BOTIFARRES DE VERITAT!!

Anònim ha dit...

veig que això de les butifarres te exit. Que serà el proper que farás? parlar de melons?

Josep ha dit...

Benvolgut Xavi:
gràcies pels compliments! Un parell de consells sobre el Congrés Comarcal

1) Les votacions després de dinar són perilloses. Postre, cafè, copa i puro provoquen somnolència i un estrany sentit de l'humor per a votar segons quines esmenes.

2) Eviteu les lectures hermenèutiques de certs discursos. No hi ha cap missatge ocult que no entengueu, no cal patir. Simplement és que s'ha colat un friki al partit i el seu discurs és ple d'anades de l'olla. Ni cas.


Benvolgut Simó:
al menjador de la teua universitat servixen botifarra? Quin percentatge de dones teniu a les aules?
(no són preguntes inconnexes, encara que ho semblen)

RAN ha dit...

Doncs jo em quedo amb el grafit, que almenys serveix per alguna cosa, ara, la butifarra, com la farlopa, molt millor sense tallar
bon blog, intel·lectual!

Josep ha dit...

Benvolgut RAN:
sabia que un dia o un altre, algú acabaria comparant la botifarra amb la farlopa. Era qüestió de temps!

Gràcies pels compliments!