dimecres, 12 de novembre de 2008

Els titulars de la crisi

La majoria dels meus amics tenen feines honrades i productives. Malauradament hi ha excepcions, i alguns d'ells s'han de guanyar les garrofes fent de periodistes. Sóc generós de mena, així que els hi estalviaré feina adelantant els titulars i els reportatges del propers mesos:

- Temporada d'esquí en crisi. Enguany hi ha neu, però no calerons. La pràctica de l'snowboard amb taules de planxar. Fabricació casolana d'esquís reciclant lleixes de l'Ikea.
- Nadal en crisi. El sopar d'empresa es transforma en un berenar al Pans & Company. Les famílies es sinceren i deixen de convidar els familiars que odien o bé ja tenen massa vistos: cal estalviar un plat a taula. En comptes de convidar un pobre, seuen al sopar un broker de Wall Street.
- Cap d'any en crisi. Respectables pares de família fan l'ampollot a la via pública. Això sí, vestits de vint-i-un botons i consumint vins i caves de qualitat.
- Reis en crisi. Melcior i Gaspar són dos homeless, però amb les barbes i amb tanta roba no es nota. Baltasar és un topmantaire sense papers. Els patges, en comptes de llençar caramels, tiren closques de festuc els més generosos, i esputs els més rebotats de la vida.
- Rebaixes en crisi. Tendes de campanya plantades a la porta de les grans superfícies. Violència extrema als grans magatzems. L'esfereïdor cas de les calcetes amb ungles incrustades, testimoni d'una lluita ferotge.
- Setmana santa en crisi. Gran èxit de la processó dels descalços (la gent no té diners per a comprar-se sabates). Com fabricar una túnica amb les cortines de la dutxa i un capirot amb un con de trànsit.
- Primavera en crisi. El Corte Inglés reconverteix la planta de dormitoris en un alberg social.
- Sant Jordi en crisi. Èxit de vendes dels llibres de supervivència domèstica. Best-seller del 2009: Entre el reciclatge i la síndrome de Diògenes. Reviure l'any 1929. La gent es regala guies telefòniques, manuals d'instruccions de forn microones i tota mena de llibres gratuïts (i igualment prescindibles, com cada Sant Jordi).
- Selectivitat en crisi. Les carreres més demandades, i amb major nota de tall són: Veterinària (per a poder menjar carn un cop al mes), Ciències Ambientals (per aprendre les millors tècniques de reciclatge), Filologia Bantú (per a emigrar a països més pròspers, com Malawi i Zimbabwe) i Enterramorts (per a menjar carn un cop per setmana, i reaprofitar la roba del difunt). Empresarials, ADE ,Arquitectura i Estudis Immobiliaris es queden sense alumnes.
- Estiu en crisi. Gran èxit de les platges nudistes (la gent no té diners per a comprar banyadors, i amb la fam que hi ha tothom llueix un tipet envejable).
- Diada en crisi. Durant l'ofrena floral, els manifestats llencen ous i els polítics paren el cabàs.

I un bon dia en deixaran de parlar. Com ja va passar amb els gossos perillosos, les abelles assassines africanes, els jocs de rol sagnants, Madeleine McCain, o el gastrònom desaparegut a El Bulli.

11 comentaris:

Jordi Moreno ha dit...

bona, jeje
vaig pensar, no fa gaire, de fer un recull de titulars sobre conseqüències curioses de la crisi, com quan deien que s'havien exhaurit els exemplars d'El Capital de Marx (no és broma), o d'un reportatge sobre empresaris que assistien a un curs de nosequants mil eurus per afrontar la baixada amb optimisme, i coses d'aquestes. Però no tinc paciència.

per cert, el gourmet que va desaparèixer tornava a sortir l'altre dia al diari, que es veu que l'han denunciat!

sergibr ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Haller ha dit...

JO espere impacient les rebaixes als estats units. Ames de cassa amb armes automàtiques disparant-se...
- prenga vosté les bragues, que jo no les necessite (a continuació dispara fins que la sang li arriba als peus i continúa el seu discurs) de qui són les bragues ara? eh? de qui? Respon filla de puta!!

sergibr ha dit...

En aquest bloc es CENSURA, com a la DICTADURA!!!

Josep ha dit...

Benvolgut Sergi:

si no vols que tujasapsqui s'enfadi amb mi i em faci vesasaberquè cal evitar certs temes i certs termes.

De moment, si més no.

NO ÉS CENSURA, ÉS PREVENCIÓ D'INCIDENTS VIOLENTS CONTRA LA MEUA PERSONA!!!

Anònim ha dit...

ui si, ara resulta que la mafia, la cia i el mossad et van al darrera.

Josep ha dit...

Benvolgut Jordi Moreno:
és més fàcil parlar de coses insubtancials com l'afer del gourmet, que no pas de gent que se la juga, com l'antisistema Enric Duran.

Benvolgut Haller:
imagine's vostè que ací legalitazaren les armes, com canviaria la nostra societat!

Benvolgut Anònim:
m'agradaria dir-te que només em van al darrera les noies maques (problemes d'estar massa bo). Però la realitat és que al darrere només em va El Cobrador del Frac (problemes de ser massa insolvent)

sergibr ha dit...

I sort de tu. Que si estiguessis forrat, t'aniria darrera el cobrador de les FARC i llavors si que tindries problemes dels grossos. D'altra banda, aquest anònim cada cop em cau millor. Tens una copa pagada al Terra d'Escudella company!!

Josep ha dit...

Benvolgut Sergi:
qualsevol dia seré un expert en Afers Paiopònics, és per això que t'informe d'un interessant fet: les colombianes que viuen a Catalunya, majoritàriament, rebutgen les FARC. En canvi, les equatorianes i les veneçolanes les veuen com un mal menor.

xavi ha dit...

Jo també em penso fer fan de l'anònim, i del censurat, ja posats.
I segurament de la cobradora de les FARC, tot sigui multiculturalitat.

Josep ha dit...

Benvolgut Xavi:

la veritat és que jo només sóc el teloner de l'Anònim, la veritable ànima d'aquest blog.