dilluns, 24 de novembre de 2008

Llicència per a matar llicències

Aquest cap de setmana han coincidit tres esdeveniments aparentment inconnexos, però que en realitat estan estretament relacionats:

1) La no renovació per part del C.A.C. de les llicències de Girona i Lleida a la C.O.P.E.
2) L'estrena de la darrera pel·lícula del James Bond
3) La novena Assembla Nacional d'ICV.

Els de la COPE s'ho han pres molt malament i han omplert les seues emissions de falques reivindicatives. En una s'escolta L'Estaca de Lluís Llach i una crida a la llibertat d'expressió, en una altra es sent una retransmissió de Radio Espanya Independent "la Pirinenca" (emissora dels comunistes catalans i espanyols a l'exili, en temps de Franco) i una proclama contra la tirania. Podria semblar que van amb unes copes de més, però darrerament la dreta està revolucionada. Ara fins i tot nacionalitzen la banca!



Hom podria pensar que tot això del CAC i les llicències no està del tot ben muntant. Ja sia per TV3 al País Valencià, o per la COPE a Girona, sembla que això d'assignar les llicències a dit està fora de lloc i afavoreix les arbitrarietats i les injustícies.
Al cap i a la fi, quan algú vol publicar un diari bé que paga pel paper i la tinta que necessita, oi? I quan es treu un diari electrònic, també es paga el registre i l'allotjament web, no? Vull dir que aquests mitjans no esperen a que l'administració els hi subministre el suport físic sobre el qual emeten, el paguen i prou.

Tenint en compte que l'espai radioelèctric és limitat, el més coherent fóra fer una subhasta pública de llicències. Qui vulgui emetre, que pagui. I si no, que calli.

Però és clar, això seria massa fàcil per un país -i una classe política i funcionarial- com la nostra. Ja posats a caure en errors, arbitrarietats i complicacions innecessàries, jo propose nous mètodes d'adjudicació de llicències. Idees que deixe sobre la taula:

1) El Gran Hertziano. Real·liti xou on els aspirants a emportar-se llicències de ràdio i televisió conviuen en una casa plena de càmeres, es barallen, s'enamoren, es nomenen i el públic vota via SMS. Us imagineu el Lossantos, el Luis del Olmo i tota la trepa junts? Quin morbo!

2) El Boquesmolt. Adaptació del concurs El Bocamoll. En aquest cas, guanyarà el concursant que parli pitjor el català. Per a saber qui destrossa més la llengua d'Ausias Marc, es disposarà d'uns quants filòlegs de l'IEC. Qui provoqui més danys cerebrals entre els lingüistes, guanya.

3) El Diari de Putrícia. Adaptació del programa vespertí de testimonis humans. En aquest cas, el locutor/director d'emissora que expliqui la història més sòrdida, guanya una llicència.

Amb llicència per a matar llicències!

En tot cas, no deixa de ser casualitat que hagen fet la seua Assemblea Nacional eixos que, ara fa cinc anys, afirmaven que "El canvi de debò és que els tomàquets tornin a tenir gust de tomàquet". Un lustre més tard podrien ampliar les seues propostes:

- Que el wiski de garrafot torne a tindre gust de wiski de garrafot.
- Que la marihuana torne a tindre aroma de marihuana.
- Que les emissores de ràdio fatxes tornen a sonar com a emissores de ràdio fatxes.

Amb despatx i cotxe oficial de debò!

6 comentaris:

RAN ha dit...

encertats els acudits, t'importa si en faig servir algun aquest nadal? (pagui'n un i eemporti-se'n dos, jejejej) tens fusta d'humorista, si mai el Vallès t'inspira xiva'm l'acudit que el trauré, ja et passarée comissió

sergibr ha dit...

Com que sovint vaig fent aportacions al respecte, m'estalviaré elogis cap a la vella formació verda (no vella verda.

Ara que a tu ja et val obviar l'esdeveniment del cap de setmana per excel.lència.

Josep ha dit...

Benvolgut RAN:
gràcies pels compliments! Mai m'havien dit que la tenia de fusta, més aviat tot el contrari, que la tenia massa tova.
Cap problema per emprar algun acudit, les comissions sempre sób ne rebudes.
Ah, al Vallès hi tinc parentela.

Benvolgut Sergi:
home... volia parlar-ne'n, sí... però és que cada cap de setmana hi ha una moguda com aquesta!
De tota manera, no et tallis ni un pel a l'hora de rakhar dels pijo-verds d'Iniciativa... per mi encantat!!

Haller ha dit...

Quina gran idea El Gran Hertziano, a més tindría l'avantatje de no requerir repetidors perqué a la casa "todo se magnifica".

Josep ha dit...

Benvolgut Haller:
si algú va perpetrar un programa com El Castillo de las Mentes Prodigiosas, açò d'El Gran Hertziano és pecatta minutta

Vicent ha dit...

Ja t'havia comentat abans al meu bloc aquest post teu, i és que no es pot deixar un sol ciutadà nadiu d'una llengua històrica mut i sense cap televisió o ràdio o mitjà de comunicació en general tot i que el "mercat" el capriciós mercat diga el contrari, així el que ens ve, que serà l'aliança entre discurs de l'amo posat a sistema i el de l'universitari també posat a sistema que ja està actuant, és a dir el de la ciència, doncs quan arribe, i s'imbriquen en l'inconscient col·lectiu de la gent i governen hem de posar-li, ficar-li la llibertat, aquesta tasca la farem els diletantti filòsofs, periodistes, gent de la cultura en general i com a tal l'estat haurà de controlar el sistema humà i econòmic, o això o l'apocalipsi, creu-me el discurs capitalista frueix amb les plusvàlues i normalment no posem límits quan estem a aquest discurs i deixar-ho tot a l'albir dels mercats és com deixar un cotxe a un xiquet, en un bon començament, en aquest cas els tres primers segles tot rutlla però després el xiquet acaba fent una trapelleria, és a dir la globalització, l'endogàmia i l'entropia que farà que el sistema capitalista tal com el coneixem s'autofagocite, i no podem deixar-li mans lliures, de fet l'inconscient col·lectiu es savi i ja va controlant-lo fins l'arribada de la cienciocràcia, això sí amb llibertat que haurem de guanyar-nos-la tots els dies amb valentia i saviesa.

Vicent