dimecres, 17 de desembre de 2008

El parasitoidisme

El parasitoidisme és un tipus de relació interespecífica en la que el parasit mata l'hoste amb el temps. És un cas extrem de depredació, ja que els depredadors normals maten la presa i la consumeixen, però els parasitoides acaben matant la presa al final d'un cicle, quan ja han completat el seu desenvolupament.


És el cas de les vespes solitaries, de la família Sphecidae i Pompolidae. Aquests himenòpters ataquen les aranyes. Paralitzen la seua presa punxant-la amb el fibló i inoculant-li un verí. L'arrosseguen fins un forat al terra que empren com a niu. I allà comença l'infern per a la indefensa aranya.

La vespa posa el seu ou sobre l'aranya, i en ella (i d'ella) es desenvolupa la larva. La larva s'alimenta de l'aranya, evitant consumir-ne els òrgans vitals, i així mantindre viva la presa, que a més d'aliment també li dóna escalfor i protecció. Abans de convertir-se en nimfa, la larva consumeix completament l'aranya. Muda dins de l'hoste, del qual només en queda un feble tegument.



La vespa solitària, xunga amb ganes.

Un altre cas el tenim amb aquest jove (només té 33 anyets, gairebé és un adolescent).
Representa un espècimen de Dropus extremis, molt abundant a tot el continent.

La subespècie Dropus extremis academicus primer comença repetint cursos i canviant d'estudis, amb l'empara de la confusió juvenil i la manca d'informació. Després, un cop encarrilada la carrera, se la pren amb calma, compensant la lentitud amb bones notes. Participa en tota mena de tancaments, manifes i mogudes estudiantils. I fa l'erasmus de rigor. I una vegada ha finalitzat la carrera, un inacabable reguitzell de post-graus, seminaris i màsters li permet seguir uns quants anys més vivint de la seua presa. La manca de sortides laborals que té la seua formació, li permet rebre compensacions extres per part de la paralitzada víctima.

La subespècie Dropus extremis farrerus aprofita la precarietat laboral i la dificultat per accedir a l'habitatge per a gastar-se tots els seus ingressos en narcòtics, puix les funcions nutricionals bàsiques ja les cobreix la víctima.

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
Estudis recents mostren algunes pautes etològiques Dropus extremis. Per exemple: no només viu de la presa mentre viu i treballa, també mentre aquesta cobra la jubilació i fins i tot després de la mort de la presa. Fan creure a les autoritats que la presa és analfabeta i que ha de signar rebuts i factures amb la seua empremta digital. Quan mor la presa, el Dropus extremis n'amputa el dit amb el que signa i aprofita la resta de la carn per a fer una barbacoa. Sí, les estadístiques que diuen que l'esperança de vida dels catalans creix són errònies; es basen en dades de morts que aparenten seguir vius per a cobrar-ne la seua pensió.
A l'hora de reproduir-se, el Dropus extremis cerca una parella amb l'únic requisit de la proximitat. Així les preses compleixen la funció de nodrir les cries. És el que en llenguatge científic anomenem "avis que fan de cangur dels seus nets".

18 comentaris:

Anònim ha dit...

ui si, que tu desde els 18 anys que treballes i mantens a la teva familia

Super Coco ha dit...

No, pero es que aquest text esta ple de coincidencies. També hi ha una subespecie que es diu comodus totalis, que si es paga la carrera, trevalla i paga gastos i fins i tot hipoteca. Pero es queda a casa que es mes descansat que viure tot sol.

Markutis ha dit...

Tinc la impressíó que aquest post és una venjança contra algú en concret, i si és així... fot-li que es de Reus.

El que ja no tinc tan clar és que viure parasitat a casa dels pares sigui tan més còmode. Suposo que has de tenir una manera de ser determinada. A mí la llibertat que no me la treguin. Es clar que conec algún especímen de comodus totalis dictator que més que família té servei domèstic i no s'estan per hòsties a l'hora de fer-los fora.

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:
no et perdis el que publicaré demà.

Benvolgut Super Coco:
bona observació. Alguns experts consideren que el Comodus totalis és en realitat un Dropus extremis academicus aclimatat a un hàbitat hostil.

Benvolgut Markutis:
bona observació. En realitat ací jo practique la vil covardia. He posat la foto d'un amic que sé que no em pegarà. Però em moria de ganes de posar la foto d'altres persones.

sergibr ha dit...

Que malparit!! Em pegarà a mi.

Però en aquesta foto hi falta quelcom...no sé...una samarreta a ratlles? un paquet de ducados? una xurri despampanant?

Josep ha dit...

Estimat Sergi:
ja he dit adés que era un acte de covardia. Tots dos sabem d'una dotzena de coneguts (i conegudes) de qui en penjaríem la foto. Però la persona aquesta (que li té una retirada al Brad Pitt, sobretot amb la cara tapada) sé que no em pegarà.

No em pegarà a mi, i perdona'm el pleonasme.

MARTELL DE REUS ha dit...

Quan he començat a llegir el teu post d'avui pensava que parlaves dels españols que parassiten la seva víctima fins acabar amb ella un cop han completat el seu desenvolupament. Fins ara titllava els españols de colons, ara ras i curt són simplement paràssits.

Josep ha dit...

Benvolgut Martell de Reus:
el parasitisme requereix co-evolució, és a dir, que el paràsit evolucioni adaptant-se a l'evolució de l'hoste. Al cap i a ala fi, sense hoste, no hi ha paràsit.

Els espanyolistes NO evolucionen. Ni això.

Haller ha dit...

Sí senyor, una analogía pefecta. Jo em declare "semi-paràsit" per la meva situació laboral i els pensaments de futur que m'aboquen a fer un post-grau o cursos sense límit.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Mmmmmmmmmmmmmmmmm
Què és glumcida?
Per cert, si tens nebots, prepara't, que has de fer la carta als reixos.
Crec que t'ha faltat uns subspècie. El que estudia per gendre, a la vista que la seva pròpia família no dóna per a massa, em sembla que tens exemples fotografiats al teu propi bloc...o a blocs amics.
Gràcies i endavant amb les atxes, sí.

sr. manel ha dit...

A partir de quina edat es comença a ser parasit? Tinc encara marge per considerar-me un fill lícit si dic que tinc 23 anys? Encara serveixe d'escusa el dir que els pisos estan molt cars? També existeix la relació de simbiosi, on pare i fill tenen benefici mutu: com Woody Allen i la seva filla xina.

Josep ha dit...

Benvolgut Màrius Domingo de Pedro:
ací no hi ha prou espai per a parlar en termes químics, industrial i empresarials de la glumcida. Tal vegada la Wikipèdia.
Pel que fa els gendres... bé...

Benvolgut Senyor Manel:
segons la Constitució Espanyola, la majoria d'edat s'obté als 18 anys. I supos que ho calculen amb anys de 365 dies.
Quan siguem independents, la Constitució de la República Catalana tindrà un article dedicat a l'edat d'emancipació dels fills dels pares... i segons com, dels pares envers sons fills.

Jordi Moreno ha dit...

home, ells també tenen dret a descansar, com vostè!
els paràsits son els militars, que fan una feina inútil i s'hi guanyen la vida.

Albert ha dit...

pèls de punta al llegir la realitat urbana... motiu número 32491234 per a fer-se una vasectomia fulgurant a l'edat de 18 anys. Així s'evita ser víctima d'un fill "vespa solitaria".
Salut

Josep ha dit...

Benvolgut Jordi Moreno:
els militars es mereixen una categoria taxonòmica a part. Però molt a part.

Benvolgut Albert:
bona idea. I si vostè vol ser pare, el més aconsellable és adoptar una nena tailandesa de 17 anys.

Anònim ha dit...

Més d'un/a l'adoptarien d'uns quants anys menys. I algun d'ells/es han estat tertulians de la COPE...

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:
hi ha rumors que parlen de gent important, que volia fer amb ell més coses, a part d'adoptar-lo. Coses potents...