divendres, 26 de desembre de 2008

Hermenèutica de la cançó d'estiu. 1999

No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, ni pitjor sord que el que no vol sentir

L’estiu de l’any 1999 estigué marcat per la por a l’efecte 2000. Els més joves, així com els més desmemoriats i àdhuc els més predigitals, no sabran de que parlo. L’efecte 2000 era la versió moderna del mil·lenarisme medieval. L’efecte 2000 era la possibilitat del bloqueig de molts sistemes informàtics, ja que podrien confondre el canvi el 01/01/01 com el primer dia de l’any 1901 i no del 2001.

Però contràriament al que caldria preveure, les cançons d’eixe estiu no eren gens apocal·líptiques. Les dues que més sonaren foren “Two times” d’Ann Lee i “Sigue al líder (Follow the leader)” dels S.B.S. Una era més jove i discotequera, l’altra més garrula i verbenera. Però totes dues seguien un mateix objectiu.

Some many mind, Watcha gonna do Easy gone Come the way you go I never find What I'm looking for Easy gone Darling gimme more... “ Mai trobo el que busco? Però que és el que busco? Dóna’m més, que!?
Two times, three times, two times, three times” Dues vegades, tres vegades... el què!?
Don't you are mine But I'm looking for Wont you just look behind And we'll give you more Oh until the end and now see you thru Baby you have gotta friend To take you right into the blue...Two times, three times, two times, three times” No ets meu, però et busco. Un cop, dos cops.


La segona cançó era encara més neguitejant:

Manos arriba y abajo, arriba y abajo, arriba, abajo, arriba y abajo, todo el mundo una mano arriba solo una mano arriba nos vamos a la izquierda, a la derecha”. A què fan referència aquestes pujades i baixades? Alteracions en el cicle econòmic? Salutacions feixistes?
Follow the leader, leader, leader, follow the leader sígame” Qui és el líder? On ens du?
izquierda, derecha izquierda, derecha (vámonos) izquierda, derecha izquierda, derecha (sigame, sigame) ” Que vol dir aquest canvi constant de sentit?

Totes dues cançons tenen un mateix objectiu. La primera ens diu que hem de repetir, dues i tres vegades. La segona ens diu que hem de seguir al líder, superar els alts i baixos i l’eterna dicotomia dreta-esquerra. Totes dues cançons volen deixar el mateix missatge: la cosa va bé, Espanya va bé i al president Aznar li cal un segon mandat per a que tot vagi millor. Totes dues cançons eren part de la precampanya electoral del PP.

Els mil·lenaristes i els apocalíptics tingueren raó. L’apocal·lipsi arribà el març de l’any 2000, amb la majoria absoluta de José María Aznar.

El video disco:




El vídeo verbenero:

7 comentaris:

La iaia ha dit...

Hola Josep,
t'escric des de la clandestinitat de cals vells. No em registro pq té una versió antiga de l'explorer que no deixa eliminar una sola web (i si elimino tot l'historial seria massa sospitós). Déumusenguard que trobés el meu blog, estaria condemnada a l'ostracisme definitiu.

Que sàpigues que he utilitzat el teu blog per fer la prova de l'explorer, i efectivament, no el puc eliminar sense eliminar l'historial sencer.

Que sàpigues, per tant, que podria ser que el vell descobrís el teu blog.

Que sàpigues que no em faig responsable de les conseqüències. Fins i tot penso que si em trobés el meu blog ja no li sorprendria res. Els tinc acostumats, ja.

Per cert, la cançó Two Times la tenia gravada -sense saber-ho- enmig d'un cd ple de punkarrades que vaig posar una vegada amb un colega. S'en va enrecordar que havia d'anar a buscar tabac i no el vaig tornar a veure mai més.

newyorkDC ha dit...

Sento dir-li que no a les dues preguntes, curso els meus estudis d'Enginyeria Friki a la UAB i, que jo sàpiga, no tinc cap filla de 16 anys (dubto que amb 3 anyets em corrés una juerga tan bèstia com per no recordar res d'aquella nit).

Haller ha dit...

Quins records, aquella, la meva época més pròxima al quillisme. Recordo perfectament les dues cançons, a qual més caspa. Però, en aquells temps n'hi havia que andar de caçeria...

Mireia ha dit...

Recordo perfectament la por de l'efecte 2000., però encara més del següent any, amb l'entrada de l'euro, on, desdel 15 de desembre del 2000, fins al març del 2001, es feia servir les dues monedes.

Això ens va tenir prou distrets, mentre els del PP anaven fent de les seves.

Valero Sanmartí ha dit...

Ah, l'efecte 2000, quina gran farsa! Afortunadament serví per veure grans esperpents yankees els caps de setmana per Tele5. Films on els ordenadors es tornaven ximples i ho mataven tot. Per una vegada, en una pel·lícula de la tarda a Tele5 el veí del costat no era el dimoni personificat.

sr. manel ha dit...

Ahh! Follow the leader és encara a dia d'avui un dels hits de les bodes!! SI que te cert component dictatorial, pero els efectes de l'alcohol ens fan immunes. Es necesari un especial king africa i de la seva bomba. Un dels hits a Orient Mitja.

Josep ha dit...

Benvolguda Iaia Punkarra:
tinc dos dubtes.
El primer, a què es dediquen els teus progenitors?
El segon dubte, tu has sentit a parlar del famós recopilatori Monsters of Rumba?

Benvolgut New York DC:
els joves cada dia són més precoços, no veig per què vostè, intrèpid i valent, no pot haver fundant una família (o una nissaga) als tres anys d'edat. Pel que fa a la UAB, tothom comet errors.

Benvolgut Haller:
no em parle vostè del meu killisme xunguet. El pitjor és que no era buscat, jo volia anar elegant i acabava semblant un lolailo integral.

Benvolguda Mireia:
sí senyora! i com que tothom va fer bé la seua feina, al final molts digueren "i tant de sidral per a res..."

Benvolgut Valero Sanmartí:
algun dia haurem de fer un Festival de Cinema Caducat, amb "Efecte 2000", "Que vienen los socialistas", etc... èxit assegurat!

Benvolgut Senyor Manel:
gràcies a aquestes cançons hi ha tantes parelles de fet, perquè la gent no vol passar per la vergonya (pròpia i aliena) de cantar i ballar aquests temes de bodorriu. Res de bodes!