dijous, 31 de desembre de 2009

Propòsits per aquest nou any

Estimats lectors, estimades lectores:

ja sé que és una cosa vella, sabuda i suada, però crec que cal fer-la. L'any té dotze mesos i cal fer una llista de dotze bons propòsits pel nou any que comença.
Però no vull abusar, així que en faré només sis, a veure com va enguany:

1) Deixar de fumar. D'acord, jo no fumo i és fàcil pensar que estic fent trampa. Però és important començar la llista amb alguna fita fàcil d'assolir. Per pujar l'autoestima, més que res.

2) Treure'm els carnets professionals. DDD qualificat, IBT bàsic, IMCA/IMCL i Llicència d'Armes de Primera i Segona Categoria. La crisi està resultant més llarga i més dura del que en Nacho Vidal podria emular.

3) Aprendre idiomes de manera autodidacta. Com el francès, que diuen que torna a estar de moda.





4) Escriure un assaig de Teoria Política que demostri que l' Steven Seagal és socialdemòcrata.




5) Visualitzar la filmografia complerta d'Isabel Coixet en 3D. Diuen que les ulleres blau-i-vermelles de visualització tridimensional es fan amb montura de pasta, i que a La vida secreta de les paraules 3D l'imatge del Tim Robbins és tan real que surt de la pantalla i li pega dues bufetades als espectadors que s'adormen.

6) Practicar la monogàmia. Hi ha gent que ho fa. Si els altres poden, jo també puc.



dimecres, 30 de desembre de 2009

Rei i cagadetes del tió

— Li has de regalar una cosa útil. Útil, personal i intransferible.
— Un perruquí?
— No! Mon pare no és calb.
— Ah, no?
— No. Té una deslocalització capil·lar.
— El què?
— Deslocalització capil·lar. Els cabells del cap es deslocalitzen, marxen a llocs més òptims com les orelles i l'esquena. És el que els experts anomenen dúmping dermatològic.
— Ah... Algun suggeriment?
— Doncs ja ho saps, alguna cosa que li sigui d'utilitat.
— Entesos...
— I res de coses hermenèutiques de les teves, que porta un any estudiant i examinant el darrer regal que li vas fer.
— Et refereixes a la meua col·lecció de Llibres Imprescindibles per a Entendre el Nou Mil·leni?

— Si a tu et semblen imprescindibles el Manual del Sexador de Pollastres de la Universitat Politècnica del Waziristan, la Guia Telefònica d'Albacete i la tesi doctoral El pensament de Friedrich Nietzsche a la filmografia de Pajares i Esteso...
— Sóc un incomprès.





I vet ací que el Tió ha obsequiat aquest home amb un val de vint sessions de solàrium i un jess-extender.

Si és que on fico l'ull, fico la pota.

diumenge, 27 de desembre de 2009

El pes del passat

M.V. — Llavors, si té cognoms estonians, el grup sanguini 0 i l'Rh negatiu, guanya quatre punts positius.
Josep — Exacte.
M.V.— I si els seus pares són catòlics i murcians, en perd tres?
Josep — Correcte.

M.V. — Ets tan rar que superes qualsevol llei antidiscrimació.



Què pot espatllar l'encís d'una dona maca?

Que siga curteta i diga ximpleries? No pas, per a fer callar educadament una dona tenim les besades a la boca i el sexe oral. I normalment funciona.

Que no sigui elegant? Gens ni mica, la manca d'elegància es pot resoldre amb la nuesa. Despullar-la ràpidament i així perdre de vista eixe modelet espantós.

Que siga pobre? Això rai! Per algun motiu les religions majoritàries contemplen la poligàmia: una muller et treu de la pobresa i l'altra de la fam.

La mala olor corporal? He de confessar que el nas és una de les poques coses sensibles que tinc, però per alguna raó s'inventaren els jacuzzis i els perfums. La banyem, la perfumem i ens la beneficiem. Per aquest ordre, sobretot.



En el meu cas, allò que més espatlla l'encant d'una noia maca és que haja estat amb un home lleig. No puc, em destrempa moltíssim estar amb una dona que anteriorment ha barrejat els seus fluids corporals amb els d'un adefesi.

Mire els seus cabells i hi veig la calba del seu ex. Li vull xiuxiuejar coses boniques, però el pèl a les orelles del seu anterior xicot m'ho impedeix. La voldria abraçar, però els mitxelins del seu anterior manso no em deixen.

Serà que he format part de molts col·lectius indecorosos, i no em ve de gust compartir llista amb segons qui.

I serà per això que (gairebé) mai demane de vore les fotos dels seus anteriors xicots. De vegades és millor viure en la feliç ignorància.



Post dedicat a M. C. i a les coses inexplicables que tinguèrem en comú.

dijous, 24 de desembre de 2009

El proper dilluns al kiosk

El proper dilluns 28 de desembre, dia dels Sants Innocents (i Dia Mundial dels Mestres d'Escola Admiradors d'Herodes) el setmanari El Triangle publica un especial de sàtira i humor perpetrat pels éssers humans que fem El Web Negre.

Pel preu d'un cafè i un croissant podeu gaudir d'aquesta joia de l'humor intel·ligent ("humor intel·ligent" vol dir que, si no us fa gràcia, és culpa vostra, que teniu poc agilitat mental) i gaudir de il·lustracions com aquesta.



Així que aneu a un dels pocs kiosks on el venen, i feu-vos amb un exemplar.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Mengeu amb moderació

Unes celebren el Nadal, d'altres el Khanukkà i d'altres el Solstici d'Hivern.
Però per a totes, quan s'acaben aquestes dates, comença la famosa Operació Bikini.



Mengeu amb moderació, feu esport i preneu exemple d'aquesta noia, que no en duu pas de bikini.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Corrupte de la setmana: Carlos Fabra



Fa 1200 anys que l'emperador Carlemany prengué la decissió de fer hereditàries les responsabilitats administratives de l'Imperi. Es tractava de les marques i els comtats, però al País Valencià la cosa sobreviu en forma de Diputació Provincial.

L'any 1874 la Dinastia Fabra prengué possessió de la Diputació Provincial de Castelló. L'impagable Victorino Fabra Gil aka L'Agüelo Pantorrilles prengué possessió del càrrec que en aquests darrers 135 anys han exercit set membres del mateix llinatge.

Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, va moure entre el 1999 i el 2004 prop de 15 milions d'euros a través del centenar de comptes bancaris en els que ell hi figura com a titular, o com a persona autoritzada, i que està investigant el jutjat número 1 de Nules i la Fiscalia Anticorrupció, a partir d'una denúncia per delicte contra la salut, segons els extractes bancaris que són ja al sumari.

Almenys sis milions d'aquests ingressos no tenen cap justificació, segons la investigació. Una bona part dels ingressos són aportacions que, de moment, resulten opaques per als investigadors, ja que procedeixen de xecs o ingressos en efectiu. Açò impedeix saber qui li va pagar quant a canvi de què, just la tasca que ara s'investiga amb l'actual requeriment de documentació a 23 bancs.

Els 15 milions d'euros ingressats a comptes bancaris de Fabra contrasten amb els seus ingressos oficials declarats: 73.000 euros el 1999, segons l'informe de l'Agència Tributària.

Per aquest exercici, Hisenda ja li va imputar un delicte fiscal, ja que va ocultar més de 800.000 euros que va ingressar aquell mateix any. La suma de 15 milions d'euros que es deriva de la documentació en poder del jutjat només reflecteix les quantitats que han circulat pels seus comptes, i no inclou la resta del seu patrimoni, segons fonts coneixedores de la investigació, en la qual participen experts de la Policia i d'Hisenda.

El senyor Carlos Fabra afirma haver guanyat en tres ocasions el premi gros de la Loteria Nacional, en aquests darrers 10 anys.

El senyor Carlos Fabra ha anunciat que, si li toca una altra vegada la Loteria, anirà a pixar-se a la porta de la seu d' EUPV.





diumenge, 20 de desembre de 2009

Home solter, home casat

Estimats lectors, estimades lectores:

aquestes dues converses transcrites tingueren lloc ja fa temps. Una d'elles és meua.
Premi per a qui endevini quina
.

I doncs?
I doncs?
Em convides a pujar a ta casa?
Mmm.... m'agradaria, però em temo que no.
No? I per què no?
Cal que t'ho digui?
Dona, t'ho agrairia.
Doncs perquè ets un home casat. M'agrades molt, però no vull complicacions.
Què? Jo casat? Però ... d'on ho treus tot això!?
T'he sentit parlant més d'una vegada de la teva dona.
Com? Què? Aaaah... Deu meu! Em referia a la meva admirada, admiradíssima, Donna Summer. En sóc molt fan, tinc tots els seus discos. Si vols pugem a ta casa i et xiuxiuejo els seus grans hits.
I aquest anell? És de casat o és de compromís?
Aquest anell? És de la meva graduació, quan vaig acabar el servei militar!
Us donen un anell quan acabeu la mili?
Només si has servit en un cos d' èlit. Jo era dels Stormtroopers
Els Stormtroopers de La Guerra de les Galàxies?
No, dels Himalaia Stormtroopers... i aquest anell me'l donaren per salvar-li la vida al rei del Nepal!
I per què li havies de salvar la vida al rei del Nepal?
La política d'aliances de l'OTAN és força complexa.
Ja... i per què fa un moment parlaves per telèfon dient coses com "amoret" i "bombonet"?
Perquè sóc client d'Euskaltel, i parlava amb l'operadora. En basc, "amoret" vol dir "canvi de contracte", i "bombonet" significa "error a la factura".
Ja... i la fotografia que duus a la cartera? L'he vist, hi duus una noia.
Aquesta noia? És la meva germana. És la petita, la Lourdes.
Però si aquesta noia és negra!
Què insinues?
Doncs que aquesta noia és de raça negra.
Tu també? Tu també?
Jo també? Què vols dir?
Durant anys hem hagut d'aguantar tota mena de calumnies sobre ma mare i ma germana. Com que la Lourdes té la pell molt bronzejada, i els cabells molt arrissats i els llavis molt molsuts... la gent diu que és negra, i que ma mare li va fotre el salt a mon pare, i això és mentida i... buah, buaaaah!
Si us plau no ploris.
I la gent deia que la meva germaneta petita és filla d'un altre... i ara tu també...
Perdona'm, no volia fer-te mal...
Aaaah.... i mon pare es va arruïnar fent dotzenes de tests de l'ADN, però ningú li creia....
Perdona'm, no sabia que fos tan dolorós. Vine que t'abraci.
Sí, abraça'm.
Ja està, calma't, vinga, no ploris més.
Puc descordar-te els sostenidors? És que sóc al·lèrgic als teixits sintètics.
Doncs llavors t'hauràs de treure tu també la samarreta. No vull que tinguis un xoc anafilàctic.
Els calçotets també són de teixit sintètic.





Fem l'última a ma casa?
Ui no, he begut massa i vaig de tort.
No cal que prenguis alcohol. Tinc sucs de fruites, red bull, cafè, te.... et puc fer el que vulguis...
Gràcies, però no. He d'anar a casa, que demà he de matinar i...
I per què no et quedes a dormir a ma casa?
Gràcies però el sofà em sentaria fatal a l'esquena.
I qui ha parlat de sofà?
Com?
Au vinga, que t'he de fer un dibuix, o què!? Vols pujar i tenir sexe amb mi?
Ah, és això. Doncs la veritat és que m'agradaria molt, sí...
I doncs?
És que no puc..
Ja faré que puguis, sé fer coses que no saps ni que existeixen.
No voràs és que jo...
Tu què? Què passa amb tu ara?
Doncs que tinc nòvia. Tinc parella formal i tal
Què dius?
Que estic casat...
No me n'havies dit pas res.
Tampoc me n'havies preguntat res.
Mai has parlat d'ella.
Sóc discret.
Mai t'he vist amb ella. Mai ningú t'ha vist amb ella. Mai ningú m'ha parlat d'ella!
Ja, és que...
I anell de compromís? O anell de casat?
No m'agraden les joies. Distorsionen la meua veu quan parle pel mòbil.
I per què mai ningú t'ha vist amb ella
Bé, té una senzilla explicació.
Quina?
La meua dona és ...
És què?
És a la presó. Està complint condemna al Centre Penitenciari de Wad Ras
Com?
Sí, ella és una víctima innocent d'aquest sistema cruel que...
Estic flipant
Sí, no és pas fàcil ...
Duus alguna foto seva? A la cartera, els homes hi solen dur una foto de la seva dona.
No, no podria. Cada vegada que desés la cartera tindria la sensació d'estar tancant, un cop més, la porta de la cel·la.
I quant fa que és a la garjola
Uns quants anys... la justícia és tan lenta!
I durant tot aquest temps tu... tu no...
Sí, durant tot aquest temps li he estat fidel.
Ja...
Sí, ja veus....
Escolta, i si et desfogues amb mi una estona? Ulls que no veuen...
Com em pots demanar una cosa així? Jo sóc un home decent!
D'acord, entesos. Ets un home decent. Casat amb una presidiaria, practicant del celibat i molt fidel.
Sí, eixe sóc jo!
Només tinc un dubte.
Tu diràs...
Tot això no serà una bola? No ets capaç de dir-me que no t'agrado?
Quina mena d'home et penses que sóc?
Un gorreres que va començar plagiant-me els treballs de la universitat i ha acabat quedant-se el meu cotxe, un mentider malparit i un covard que no sap dir les coses clares i a la cara. Ah, i un garrepa que és incapaç de pagar el compte quan anem a prendre alguna cosa.
Puc demanar el comodí del 50%?


divendres, 18 de desembre de 2009

Lanzarote i Copenhagen

L'actualitat d'aquests darrers dies es centra en dos llocs:

Copenhagen. Gran cimera sobre el canvi climàtic on els grans líders mundials prendran decisions en aquesta matèria. Barack Obama, Hillary Clinton, Nicolas Sarkozy, José Luis Rodríguez Zapatero... exacte, una colla de llicenciats en Dret parlant de Química Atmosfèrica.
Seguint la mateixa lògica podrien deixar que els llicenciats en Ciències Ambientals fessin la carrera judicial. A l'Audiència Nacional, al Tribunal Constitucional, a l'Advocacia de l'Estat... ja veuríeu quines sentències més divertides!

Lanzarote, El-Aaiun. La senyora Haidar ja ha pogut tornar al Sàhara Occidental, territori ocupat i saquejat per l'exèrcit marroquí. Aclariment per a despistats: aquests 32 dies la solidaritat era amb Haidar, no pas amb Haider.

El parrandero del Jörg, en comptes de vaga de fam feia vaga de son.


Nota tècnica: a partir de 1958 el Sàhara Occidental esdevingué una província espanyola. Tan espanyola com Valladolid, o tan poc espanyola com Girona. I els seus habitants eren legalment espanyols, tan espanyols com els de Toledo o tan poc espanyols com els de Guipúscoa.

Ja ho veieu: per a que els espanyols defensin el Dret d'Autodeterminació d'una província espanyola només cal que aquesta sigui envaïda pels marroquins. El Segrià i l'Osona ja van pel bon camí.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Always on my mind (Elvis 3.0)



Maybe I didn't treat you
Quite as good as I should have
Maybe I didn't love you
Quite as often as I could have

Little dicks are not as painful
I just never took the time

You were always on my mind
But never in my ass

Tell me, tell me what are tou doing in my bed
Give me, give me more lubricant
To keep you satisfied, satisfied

Maybe I didn't hold you
All those lonely, lonely times
And I guess I never told you
I'm so happy that you're mine
If I make you feel second best
Boy, I'm sorry I was blind

You were always on my mind
But never in my ass.

Tell me, tell me that your friendship hasn't died
Give me, give me one more chance
To keep you satisfied, satisfied

Little things I should have said and done
I just never took the time
You were always on my mind
But never in my ass
You are always on my mind
But never in my ass.



dimarts, 15 de desembre de 2009

Incursió terrorista a La Défense

— Bon dia senyor, què voldrà prendre?
— Un cafè, un cafè no amb llet, sinó un cafè amb cafè cafè.
— Ah...
— Un cafè estirat.
— Perdoni senyor?
— Un cafè tot allargassat, un cafè de les estiramentes.
— Eh?
— Un cafè com el fan les americanes. Un cafè de les estils de les americanes.
— Em sembla que no l'entenc, senyor.
— Un American coffee.
— Ah sí, un cafè americà. Amb què el voldrà acompanyar?
— Amb aquesta senyoreta que ve amb mi.
— Senyor, què vol prendre per acompanyar el cafè?
— Una magdalena de xocolata, però sense magdalena.
— Perdoni senyor?
— Una magdalena plana i dura. No una magdalena gran i tova, sinó una magdalena plana i dura.
— Una galeta?
— Sí això, una galeta. Una galeta de les xocolates.
— De seguida senyor. Parla vostè un francès molt peculiar, puc preguntar-li d'on és?
— Sí, és clar, jo de vivim per les viles de les Barcelones.
— Em temo que no sé on para això.
— A les afores de Perpinyà. He après francès de forma autodidacta.
— Ho sospitava.




— Això és la palanca per triar la funció de la butaca.
— La butaca?
— Sí, això és una butaca que fa massatges, d'una forma automatitzada. I amb aquesta palanca tria quina mena de massatge vol, i a quina alçada vol estar.
— Aaaah.
— I això és la pantalla de l'ordinador.
— Pantalla, ordinador.
— Sí, i això és la webcam.
— Webcam.
— Sí, i el micròfon per a parlar per videoconferència.
— Videoconferència.
— Exacte. Això és una cabina amb una butaca que fa massatges, amb telèfon i un ordinador connectat a internet, per a que hom pugui fer una videoconferència mentre es destensa els muscles.
— Els muscles.
— Sí, muscles. Cabina de descans i telecomunicacions. Dit d'una altra manera: AIXÒ NO ÉS UN URINARI PÚBLIC!
— No és un urinari públic...
— Exacte senyor. Entén ara per què li estic posant aquesta multa?
— Multa.



Kerzh da garc'hat pariz emoc'h!

dilluns, 14 de desembre de 2009

El preu del coit

M.V. — Jo sóc un home ètic. Jo sóc un home que té ètica.
Josep— Algun dia hauràs de triar entre ser un home amb ètica o ser un home amb vida sexual.
M.V. — Tu tractes a les dones com a putes.
Josep— Això és fals, rotundament fals! Si tractes a les dones com a putes, les que s'emboliquen amb mi obtindrien algun benefici. I fins ara cap dona ha obtingut cap benefici d'estar amb mi.



Quin és el cost estríctament econòmic de la nostra vida sexual? Quin és el preu dels nostres coits?

Fa uns 10 anys vaig descriure aquesta senzilla fórmula per a calcular-ne el preu. On P és el preu dels nostres coits, F és la freqüència estadística dels èxits (o total d'èxits sobre el total de dies que sortim a lligar), D és la despesa, el total de doblers que ens deixem quan anem a lligar i R són les repeticions, quantes vegades mantenim relacions sexuals amb la persona amb la que hem lligat.


Per exemple:

— El senyor A ix a lligar divendres i dissabte. I triomfa un de cada quatre dies que ho fa (F = 1/4, és a dir 0.25). Comptant totes les despeses (entrada a la discoteca, consumicions...) es deixa 20 euros cada nit (D = 20). I cada vegada que lliga, la dona afortunada decideix repetir tres vegades més (quatre coits, és a dir R = 4). Al senyor A cada coit li costa 20 euros.

— El senyor B també surt els caps de setmana, però triomfa menys. Només lliga una de cada deu nits que ho intenta ( F = 1/10, és a dir 0.10). L'home no s'està de res i es deixa 50 euros cada nit que surt de cacera (D = 50). I alguna cosa no rutlla gaire al llit, ja que les dones que estan amb ell només hi tornen una vegada (R = 2). Al senyor B cada coit li costa 250 euros.



Al senyor B els coits li surten massa cars, oi? Jo li recomanaria que moderés la seua despesa, que s'esforcés en fer-ho millor al llit i així augmentar la seua R i que cerqués d'altres targets on poder augmentar el seu percentatge d'èxit, és a dir tindre una F més alta.

És clar que també el senyor B podria contractar professionals altament qualificades, que per 250 euros segur que el deixen ben servit i ell tindria més temps per a eixir a beure i xerrar amb els seus amics.


Per consell del meu advocat no diré res de les persones casades.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Normalitzant el país: Independence Day

Quan cal proclamar la República Catalana?

No estic preguntant quan hi haurà una majoria social i política que permeti proclamar la República Catalana. Tampoc estic preguntant quan hi haurà una conjuntura internacional que faciliti el reconeixement d'una Catalunya independent. No, jo el que estic plantejant és: quan ens convé celebrar la festivitat de la independència? Després de l'eufòria inicial el que ens quedarà serà un festiu al calendari, així que convé triar quan volem que sigui festa.

Una multitud celebrant la proclamació d'un nou festiu al calendari.


El 12 d'octubre i el 6 de desembre deixaran de ser festius, òbviament. I seran substituïts per dies com el de la Proclamació de la Independència. Volem aprofitar el festiu per anar a la platja? Llavors podríem proclamar-la a finals de maig o primers de juny. Volem anar a esquiar? Aleshores caldria proclamar-la a mitjans de gener. Ens ve de gust un bon pont? Doncs la proclamem el 23 de desembre i empalmem amb Nadal i Sant Esteve. O el 3 de gener i ens fem un aqüeducte entre Cap d'Any i Reis. Tot i que si el que volem és racionalitzar horaris i calendaris, el millor seria proclamar la independència un dilluns, i celebrar-la cada any en dilluns. "Per què és festa el tercer dilluns de maig? Ah sí, pel dia de la Independència. Sempre em faig un embolic i ho confonc amb la Setmana Santa i la Fi del Ramadà".

Amb el vostre permís faré una mica d'Història-Ficció i miraré que hauria passat si hagués reeixit alguna de les quatre vegades que hem proclamat l'Estat Català.

17 de gener del 1641, proclamada per Pau Claris. Avui en dia la gent aniria a esquiar o a fondre la targeta de crèdit a les rebaixes.

5 de març del 1873, presidida per Baldomer Lostau. Actualment els estudiants aprofitarien la festivitat per a fer la gran farra de celebració de la fi dels exàmens del primer quadrimestre.

14 d'abril de 1931, proclamada per Francesc Macià. Alguns anys coincidiria amb la Setmana Santa, però avui en dia seria un dia fantàstic per a fer pícnics primaverals.

6 d'octubre del 1934, proclamada per Lluís Companys. Els professionals de l'ensenyament agrairien un dia de treva després de l'inici del curs lectiu. Però la majoria de ciutadans no podrien aprofitar per anar a la platja, ni a esquiar, ni a fer pícnics primaverals.

En fi, com deia el meu rebesavi, a la cinquena va la vençuda. Val a dir que el meu rebesavi era polígam.

divendres, 11 de desembre de 2009

Reflexions democràtiques de cap de setmana

170 municipis i 700.000 ciutadans amb dret a vot.
Triar el propi futur no és només un Dret, també és un plaer.




Llàstima que no sigui vinculant.
Tot i que si guanyés el NO a la independència, igual si que Espanya el consideraria vinculant i definitiu.

dijous, 10 de desembre de 2009

Reflexions blaugranes de cap de setmana

"Sota les llambordes hi ha una platja" París, maig del 1968


"Sota els llambordins hi ha una afició" Barcelona, maig del 2010

Culés: gaudiu d'aquest any, i dels set títols que us endureu en futbol (Champions, Lliga, Copa Catalunya, Copa del Rei, Mundialet de Clubs, Supercopa d'Europa i Supercopa d'Espanya), i els que cauran en bàsket i handbol, que a partir del juny del 2010 tornarà el nyunyisme.



S'admeten apostes.

dimarts, 8 de desembre de 2009

M'agrada que em facis aquesta pregunta

A la meua vida he tingut conversa amb tota mena de dones. Companyes de classe, companyes de feina, amigues, amants o xicotes formals, totes tenien una cosa en comú: les preguntes que em feien quan hi havia una mica de confiança.





Ací teniu les 5 preguntes més recurrents que m'han fet les dones que n'han tingut ocasió. De menys a més habitual:


5) Ets psicòleg? Variants com "Estàs estudiant psicologia?" o "Estàs estudiant sociologia?". Ignore quin és l'origen d'aquesta pregunta. El meu desconeixement de la condició humana es basa en la feliç ignorància i no en una traumàtica carrera universitària. Respostes habituals: "No", "És clar que no" i "Tot el que sé de psiquiatria, neurofarmacologia i lobotomies d'urgència ho he après al Centre Penitenciari de Fontcalent".


4) Ets mig alemany? Variants com "Ets d'origen escandinau?" o "Els teus avis eren del nord d'Europa?". Ja sabem que l'Europa central i nòrdica té cada dia més immigrants del nord d'Àfrica, però fins ara els manuals d'antropologia no descriuen els pobles germànics amb trets com "cabells negres arrinxolats, llavis molsuts i pell bruna". Respostes habituals: "No", "Sí, el meu avi era un oficial de les SS refugiat a l'Espanya franquista. Saps que tinc un uniforme de la secció femenina de les SS que t'afavoriria molt? " o "Doncs sí, mig alemany. Per a ser més exactes sóc alemany de cintura cap a dalt i mandinga de cintura cap a baix".


3) Ets jueu? Segons les font solvents en el tema, als Països Catalans hi ha uns 25.000 jueus, així que la probabilitat de trobar-se'n un és del 0.2% Ignore per què m'ho pregunten, igual és per a no convidar-me a marisc, o qualsevol altre luxe no kaixer. Respostes habituals: "No, treu-te les calces i posa't mirant cap a La Meca", "Sí, treu-te les calces i posa't mirant cap a Jerusalem" i "Vols que t'ensenyi la diferència entre descapotable i descapotat?".


2) Has mantingut relacions sexuals amb una noia trans. Variants com "T'has follat un travesti?". Supose que m'ho pregunten perquè sóc un ferm defensor dels seus drets. I perquè que quan les veig dretes s'em posa ferma. Respostes habituals: "Les noies que no es depilen també compten? " o "M'estàs dient que aquella noia alta, sense cel·lulitis, sense alteracions menstruals i amb un clítoris de 30 centímetres, m'està amagant alguna cosa del seu passat? "


1) Has anat mai de putes? Variants com "Alguna vegada has pagat per mantindre relacions sexuals? ". Aquesta me l'han fet el 100% de les dones que han tingut una miqueta de confiança amb mi. Ignore l'origen. No sé si és que em veuen cara de viciós, o de macarra, o de molt ben servit o de desesperat. Qui me la ha fet demostra que no em coneix gaire, ja que sóc un home garrepa i desconfiat. Com que sóc garrepa, no pagaré per allò que puc obtindre de franc. I com que també sóc un desconfiat, si contractés un servei de dues hores, m'hi passaria una hora i 53 minuts buscant càmeres ocultes, i dedicaria només 7 a l'enclotamenta. Ni moralista ni feminazi, sinó desconfiat i garrepa. Respostes habituals "No", "És clar que no", "De moment no" i "De moment no, però si em dones 150 euros ho puc resoldre".


Aquesta foto meua a La Défense de París tampoc respon cap dubte, ni hi pinta res ací.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Predicant la virtut en el desert del pecat

"La medicina fa malalts, la matemàtica, tristos, i la teologia, pecadors" Martí Luter, teòleg i impulsor de la Reforma Protestant.

El deure del pastor és guiar els fidels, allunyant-los del pecat i aconsellant-los correctament. Però Satanàs és vell i savi, i sap fer bé el que els músics dels anys 80' només fan malament: reinventar-se. És per això que el bon pastor a d'estar sempre a l'aguait de les noves formes que pren el Maligne. I si cal arremangar-se i embrutar-se, ho fa.

Però alguna cosa no han acabat d'entendre bé les esglésies evangèliques que prediquen la Fe al Continent Paiopònic. Fixeu-vos en aquest sermó del pastor mexicà Aaron Guzmán i analitzem-lo detingudament:





1) La primera part del sermó sembla patrocinada per Jean-Marie Le Pen, José Anglada, Celestino Corbacho o qualsevol altre polític xenòfob europeu. "No aneu a Europa!" savi consell, sí senyor.

2) La referència a grups suecs que fan rock satànic em genera alguns dubtes. A quin conjunt es refereix? Tal vegada es refereix als Satanic Slaughter? O tal vegada a grups més infernals, com els ABBA? O encara pitjor, els Billy the Vision and the Dancers (famosos per la cançó Summercat)??
A mi Suècia és un país que em fa por, sobretot si la cançó de l'estiu la canta un víking transvestit.

3) Quan penseu en un home que s'està tot sol en una habitació d'hotel mirant porno durant tres hores, en què penseu? Sí? Doncs sou una colla de malpensats! Aaron Guzmán mira porno per a conèixer millor el pecat i així ser més efectiu a l'hora d'ajudar el pecador.
És un home molt sofert que es sacrifica pels seus fidels.

4) "Sexe explícit sadomasoquista, sexe interracial". Si el sexe sadomasoquista no és explícit, que és? Un combat de pressing catch amb final feliç!? I tenint en compte que Llatinoamèrica és un continent ple de mulats, mestissos i zambos, què és el que veu ell de dolent en el sexe interracial? Tal vegada hi ha sexe amb races mutants!?

5) "Sexe amb dones obeses" Ara sí que em picat os, el sexe amb dones molt grasses és doblement pecaminós, doncs s'hi ajunten la luxúria i la gola. Doblement pecaminós, i potser de mal gust i tot.

6) La referència final al programa d'Andreu Buenafuente i la noia amb discapacitat intel·lectual m'ha deixat encuriosit. No sabia que el Buenafuente hagués entrevistat a la Infanta Helena de Borbó.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Les aparences enganyen 01

TOTHOM DEMPEUS I SALUDANT LA BANDERA




No m'he tornat fatxa, colla de malpensats. Aquesta és la bandera nacional del Kuna Yala, una nació indígena del Panamà habitada pels Kuna.

L'actual estatut d'autonomia dels Kuna té el seu origen en la revolució del 25 de febrer de 1925, en el qual els indígenes Nele Kantule i Simral Satisfan lideraren un grup armat que atacà els policies racistes i corruptes que oprimien els indígenes. Així doncs, aquesta és una bandera antirracista i defensora de la Llibertat i la Dignitat.

La bandera del poble Kuna es remunta a l'any 1925, molt abans de l'arribada del Tercer Reich, i no té res a vore amb els nazis, ni amb l'espanyolisme.


_______________________



Post dedicat a les persones que m'han vist sortint de les discoteques METRO i ARENA.

dijous, 3 de desembre de 2009

Recicla les teues pors

Reciclar és vital. I per a reciclar bé, primer cal classificar les deixalles correctament.




Vivim en un Món en constant evolució. És molt important adaptar-se als canvis. Nosaltres, els nostres costums i el nostre entorn canvia, així doncs és coherent que també canviïn les nostres pors.

Però en aquest planeta és limitat i no podem malbaratar els recursos escassos. Cal reciclar-ho tot, fins i tot les nostres pors. I hem de fer-ho bé: reciclarem les nostres pors al contenidor escaient.

La por al Col·lisionador de Hadrons del CERN anirà al contenidor verd, on ja hi tenim l'Efecte 2000, la radiació de les pantalles d'ordinador i la guerra termonuclear total.

El Calendari Maia, anirà al groc, on ja hi descansa el Segon Mil·lenni, Nostradamus i les profecies de Sant Malaquies.

I l'Asteroide Apohis anirà al calendari blau, on farà companyia als volcans, tsunamis i terratrèmols.

Com totes les campanyes de reciclatge, començarà així, fàcilment, i poc a poc ho anirem complicant. Més categories, més contenidors i més pors. Por als joves, als vells, als rars, als normals... No patiu, l'espectre cromàtic dóna per a dotzenes de contenidors!

Recicleu bé, els petits canvis són poderosos!
Per cert, segons els Bahà'í fins l'any 2863 no vindrà Nostresenyor, així que calma.


dimecres, 2 de desembre de 2009

Senyora, si us plau!

Ella— He llegit el teu darrer post i m'ha agradat molt?
Jo— Ah sí? Gràcies, m'afalagues molt.
Ella— Crec que hauríem de posar-nos-hi. Ara mateix, sense perdre ni un segon.
Jo— Bé, el projecte de llei ja està en comissió...
Ella— M'encanta com parles de les ereccions.
Jo— Com? Ereccions? No... jo parlava de les ELECCIONS.

Ella— Saps que m'agrada el puntet sado que li dones?
Jo— Puntet sado?
Ella— Sí, quan parles de fer circumcisions. Ha de ser molt excitant circumcidar un home.
Jo— Però.... jo parlava de CIRCUMSCRIPCIONS. Circumscripcions electorals.
Ella— Tu et deixaries circumcidar per mi?
Jo— No. M'agrada més ser descapotable que descapotat.
Ella— On puc trobar un home que es deixi circumcidar?
Jo— Al consultori d'urologia. O a la sinagoga. Tot depèn de si ets una dona de ciència o una dona de fe. O si t'agrada més vestir de blanc o de negre.

Ella— I quan esmentes les set vergues dures, les set vergueries.... mmm.... com em posava!
Jo— No! Jo deia VEGUERIES.

Ella— I tens molta raó amb això de la paritat?
Jo— Ah sí?
Ella— Sí, és absurd que hi hagi el mateix nombre de dones que d'homes. Que cadascú s'ho faci com vulgui.
Jo— És clar.
Ella— No vull paritat. Jo vull fer-ho en un grup de vuit: set homes i una dona... mmm...
Jo— Com!? Jo em referia a la paritat al Parlament, no pas al sexe en grup!

Ella— No et facis el tímid, que el teu blog traspua erotisme. Només cal veure les il·lustracions que hi poses.
Jo— Un votant ficant la papereta a l'urna....
Ella— Sí... L'urna eixarrancada a la taula electoral, tot esperant que els homes vagin a ficar-li la papereta... és pura pornografia, m'excita i m'excites!

Jo— Amb el teu permís, he d'anar a fer les maletes.
Ella— Marxes de pont?
Jo— Sí, un creuer relaxant per les costes de Somàlia i un tranquil safari fotogràfic a Mauritània.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Via Laietana 43

Mirándote a los ojos juraría
Que tienes algo bueno que contarme
Empieza ya chaval, no tengas miedo
Mi compañero no tiene tanta paciencia
Y dentro de un ratito será tarde.

Y quién es él?
En el Casal, quién le habló de ti?
De dónde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Respóndeme
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Y como es él?
Lleva cresta, rastas o melena?
De donde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Confiesa ya chaval que se hace tarde
y tápate la cara por si hay fotos.
El Juez está deseando enchironarte,
y yo estaré orgulloso de meterte.
Y abrígate, te sienta bien esta capucha gris
Límpiate, que no se note que has sangrado
y déjame, que vaya avisando a tu abogado.

Perdóname
Si te hago otra pregunta

Y quién es él ?
En el Casal, quién le habló de ti?
De dónde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Respóndeme
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.

Y como es él?
Lleva cresta, rastas o melena?
De dónde es?
A qué dedica el tiempo libre?
Pregúntale
Por que ha colgado una ikurriña
en el balcón
de la Kasa Okupa.



Amb motiu del desè aniversari de la detenció d'uns amics.

dilluns, 30 de novembre de 2009

La Llei electoral catalana (opinions radicals)

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores


com vostès ja saben, l'Estatut del 1979 deixava pendent la redacció d'una Llei Electoral Catalana. Però en 23 anys de pujolisme no se'n va aprovar cap i els catalans del Principat anàrem tirant amb l'adaptació de la llei espanyola. El nou Estatut —pendent del TC, però vigent— contempla l'aprovació d'una llei electoral pròpia. I pel que sembla, el President Montilla vol que s'aprovi abans d'acabar la legislatura.


Amb tot la humilitat del Món, faré les meues aportacions al debat. Com que no sóc cap expert que cobra per fer informes, gaudiu d'aquestes propostes que no us han costat ni cinc.






— Cens electoral: Qui ha de ser elector i elegible? Ens agradi o no, som ciutadans de l'estat espanyol, i ens agradi o no, som ciutadans de la Unió Europea, així doncs seran electors i elegibles els ciutadans espanyols i europeus residents al Principat a Catalunya. La pregunta és quant de temps cal estar residint a Catalunya per a poder votar a les eleccions del Parlament de Catalunya? Si les legislatures duren quatre anys, caldrà concloure que són electors i elegibles els ciutadans espanyols i europeus que portin un mínim de quatre anys empadronats a Catalunya. Fins ara patíem una greu injustícia: un gallec que portes sis mesos empadronat a Catalunya podia votar, però un portuguès que portes sis anys no.

I els que no són de la Unió Europea? Hi ha països com Andorra que ens són propers i els seus ciutadans residents a Catalunya (un mínim de quatre anys) haurien de poder votar a les nostres eleccions. I pel que fa d'altres països, tot és discutible. En qualsevol cas seria interessant veure com un ciutadà provinent de Guinea Equatorial pot votar lliurement a Catalunya, però no pas al seu país d'origen

— Escons i participació. Quants diputats han de formar el Parlament? L'article 56.1 ho diu ben clar "El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. " Crec que el més democràtic i representatiu seria composar el Parlament en funció de la participació. Si la participació és baixa (menys del 50%) hauria de tindre el mínim, 100 escons. Si la participació és alta (més del 80%) hauria de tindre el màxim. A partir d'ací es podrien fixar escons proporcionalment a la participació.

Per a què serveix això? Segons el meu punt de vista, serveix per a tres coses:

- Estalviar diners. Un diputat no deixa de ser un representant, com un advocat, un procurador o un agent comercial. Si una part de la ciutadania no vol votar, no vol triar representants, no té perquè pagar el sou d'aquests representants que li són sobrers. L'efecte negatiu serà pels que han estat escollits, que tindran més feina. Però això també és positiu, ja que els obligarà a espavilar-se i fer pujar la participació a les properes eleccions.
- Visualtizar la realitat política del país. Si en un plenari, si anant-hi tots, només omplen dos terços de l'hemicicle, els polítics d'aquest país recordaran constantment qui són i a qui representen en realitat. Una mica destrempant, ho admeto, però crec que necessari.
- Majories qualificades. Les majories qualificades han de ser realment qualificades, i reflectir la societat a la que representen i per la que treballen. Aconseguir 75 vots en un parlament amb 150 escons ocupats és més fàcil que fer-ho en un que només n'ocupa 120 perquè té 30 vacants a causa de l'abstenció. Al cap i a la fi hi ha lleis importants que s'han d'aprovar amb majoria qualificada precisament perquè volen representar una majoria social. En canvi hi ha lleis que es poden aprovar per majoria simple, i fins i tot simplíssima.


— Circumscripcions electorals. Segons l'article l'article 90 del nou estatut "90.1 La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis.
90.2 La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos
", així que el més lògic és que la vegueria passi a ser la circumscripció electoral. Si tenim 7 vegueries tindrem 7 circumscripcions electorals. Val a dir que hi ha grans diferències de població entre elles, així que ens podríem plantejar si es poden agrupar dues vegueries veïnes i poc poblades per a fer una circumscripció electoral. Per exemple l'Alt Pirineu amb les comarques de Ponent (territori gairebé coincident amb la província de Lleida). Ho he parlat amb gent del Pirineu i no els sembla bé. Doncs res, set circumscripcions electorals, una per vegueria.


— Repartiment territorial dels escons. Habitualment s'adjudiquen un parell a cada circumscripció i la resta es reparteix proporcionalment en funció de la població de la circumscripció electoral: si a una vegueria hi viu el 12% de la població, li adjudiquen un 12% dels escons. A mi em sembla un error. Jo crec s'haurien d'adjudicar un parell a cada circumscripció i la resta s'haurien de repartir proporcionalment segons la participació a les eleccions.

Pot ser que a una vegueria hi visqui el 73% de la població, però que la participació sigui més baixa i només aporti el 69% dels vots emesos. Crec que aquesta vegueria hauria de rebre el 69% dels escons. També pot passar que una vegueria tingui el 11% de la població, però allà la participació sigui més alta i aporti el 12% dels vots. Crec que aquesta vegueria hauria de rebre el 12% dels escons. Al cap i a la fi voten les persones, no pas els territoris. O si ho preferiu, voten les persones que viuen, treballen i paguen impostos en un territori, però en tot cas el vot d'un ciutadà només pot representar a eixe ciutadà. No podem pretendre que el meu vot em representi a mi i al meu veí que passa d'anar a votar.

Això té un petit inconvenient: fins que no s'hagi fet el recompte dels vots no sabrem quants escons s'escullen a cada vegueria. En tot cas el ball d'escons no serà de més de quatre diputats a la vegueria metropolitana de Barcelona, i d'un diputat a la resta de vegueries.


— Llistes desbloquejades. Aquests darrers 30 anys hem vist quins són els efectes de les llistes tancades, i estem d'acord que no ens agrada. Però si vulguèssim fer llistes totalment obertes, on cada elector triï els candidats que vulgui de les llistes que vulgui, ens trobaríem amb dos problemes:

- Alguns es farien un embolic i tindríem molts vots nuls. Cal que l'acte de votar sigui senzill i fàcil per a tothom.
- Tindríem campanyes personalistes. Si cada candidat ha de guanyar-se individualment l'escó, les campanyes seran més llargues, denses i cares. I hi hauria la temptació de promoure el vot gremial (arquitectes fent una llista només amb arquitectes, discapacitats fent una llista només amb discapacitats, etc.) i perdríem visió de conjunt.

Jo proposo llistes desbloquejades. La llista de cada partit inclourà una casella al costat del nom de cada candidat, així el votant podrà triar el que més li agradi. Què un partit obté 10 diputats en una circumscripció? Doncs obtenen l'acta de diputat el cap de llista (només faltaria!) i els 9 candidats que hagin obtingut més creuetes.

— Percentatge mínim per a entrar en el repartiment d'escons. Jo crec que ha de ser el més baix possible, un 1%. Els percentatges alts són antidemocràtics (al País Valencià prou que sabem que és tindre un 11% dels votants fora del Parlament). Algú dirà que un percentatge baix faria el Parlament ingovernable o facilitaria l'entrada de frikis. Està equivocat, al País Valencià amb un percentatge alt hem tingut un friki de la categoria de Vicente González-Lizondo presidint el Parlament. I un Parlament és tan governable (o ingovernable) com ho sigui el seu reglament, la voluntat dels seus diputats i la capacitat del seu President. La pluralitat no ens ha de fer por. El nostre Parlament ha de ser tan plural com els nostres ciutadans vulguin.

— Proporcionalitat. La volem pura o corregida amb la Llei D'Hont? L'objectiu de la Llei D'Hont és afavorir els partits majoritaris i facilitar la formació de govern. És a dir, que un partit amb el 49% dels vots ja tingués majoria absoluta al Parlament. O amb el 48%, o el 47%, o 46%... només una dada, l'any 1989 el PSOE obtingué majoria absoluta amb només el 39.6% dels vots. No van arribar ni al 40%. Això ja és massa, no us sembla? Té una explicació aritmètica: quan hi ha pocs diputats a les circumscripcions electorals (o moltes circumscripcions electorals amb pocs diputats) la Llei D'Hont castiga excessivament les candidatures menys votades i premia excessivament les més votades. Si volem circumscripcions electorals més petites (Alt Pirineu, Terres de l'Ebre...) cal que apliquem la proporcionalitat pura.

— Quotes de gènere. Hi estic en contra. Obligar un partit polític a configurar les seues llistes en funció del gènere (o la raça, o l'opció sexual, o la discapacitat) dels seus militants és atemptar contra la sobirania dels partits. I no només això: és un maquillatge perillós. Els partits que defensen la igualtat de gènere ja fan (o ja intenten fer) llistes paritàries. Què volem? Que els partits masclistes no ho semblin, encara que ho siguin? Això és enganyar l'electorat! El mateix es pot dir pel que fa la raça o l'opció sexual. Què volem? Que algú digui "Ei mira, els de la Falange tenen de candidata una negra lesbiana, això vol dir que ja no són fatxes. Els votaré" !?


Ja em direu que us semblen aquestes propostes.
Ah, m'oblidava, he fet un càlcul de com hauria quedat l'actual Parlament (el de les eleccions del 2006) aplicant les meues propostes. He de dir que no queda tan diferent, però en tot cas hem de fer aquesta Llei pel bé del país, i no pas pensant només en els nostres interessos partidistes.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Cinema espanyol: la lliçó de Leitza

La mateixa setmana que s'anuncia la fi de les subvencions pel cinẽma ẽspanyol té lloc a la ciutat navarresa de Leitza un cas com un cabàs: un atemptat d'ETA fereix un guàrdia civil, i després de les condemnes i manifestacions habituals, es descobreix que no havia estat un atemptat d'ETA. Ni tan sols un atemptat.

Segons les fonts oficials, l'agent en qüestio, en Salvador Menéndez va fingir-ho tot. Amb tiroteig al mig del poble inclòs. I amb ferida superficial inclosa. L'incident em provoca dues reflexions:

- Hi haurà una nova concentració i una nova condemna de l'autoatemptat? S'anul·larà l'anterior? Per tal d'evitar tornar-se a trobar amb aquesta situació, faran pancartes de condemna del tipus "Condemnem el que ha passat, sigui el que sigui i ho hagi fet qui ho hagi fet"? Per cert, aquest eslògan podria ser l'inici de la meua biografia.

- I si el cinẽma ẽspanyol vol recuperar subvencions de la mamella pública hauria de prendre exemple d'en Salvador Menéndez i organitzar-se autatacs. Amb les seues brillants dots interpretatives ningú els descobrirà i podran beneficiar-se de la publicitat obtinguda i la solidaritzat mobilitzada.
Per exemple: figurants que omplen la Gran Via madrilenya fent top manta amb la filmografia complerta d' Isabel Coixet; un actor de repartiment simula ser un fan obsessionat amb Carmen Machi i amenaça amb autoimmolar-se si l'actriu no accedeix a casar-se amb ell; un actor de doblatge es dedica a visitar els castells i cementiris més sinistres del país, tot deixant psicofonies amb missatges subliminals.




Per cert, fa ja set mesos que vaig estar a Leitza per darrera vegada, arran d'unes noces a Sant Sebastià. La comarca és bufona, molta postaleta.

Reflexions nadalenques de cap de setmana

Què li puc regalar als meus sogres aquest Nadal?




Oberverveu que aquest vídeo també es pot emprar per a il·lustrar el partit Barça Madrit. Per cert, no he trobat ningú que em vulgui acompanyar a vore el matx a la Pena Madridista de San Ildefonso La Esquinita del Bernabeu. Tindré collons per anar-hi tot sol?

divendres, 27 de novembre de 2009

Dubtes personals de cap de setmana

Sóc un home que inspira confiança? O sóc un home que provoca ràbia?

M'explico. Darrerament tres persones m'han explicat aspectes importants de la seua vida personal.

- Una ex-nòvia de la universitat m'ha enviat un relat que ha escrit, vol que li faci una valoració literària. A la noia li encanta fer trios de dues noies i un noi. I allà on viu, agraden molt els tios morenos com jo. La tia viu a Copenhaguen (København en danès, ves quina cosa!).

- Una amiga, feliçment casada, s'ha tornat addicta al sexe. La senyora viu a 500 km de ma casa, així que no en trauré cap profit. Estic per enviar-li un paquet de vitamines i viagra al seu marit. I a ella donar-li el telèfon del psicòleg que em va curar de l'addicció al treball.

- Una amiga i antiga amant ha tallat amb el seu xicot. Per a canviar d'aires ha marxat de vacances al Marroc. Malgrat la meua insistència, la noia no ha volgut vindre a Sants a fer turisme sexual cultural. Per a que no s'avorreixi a la sala d'espera de l'aeroport, li he regalat el llibre La pasión turca d' Antonio Gala.


El meu dubte és: tot això m'ho expliquen perquè em tenen confiança o per a provocar-me ràbia!?

dijous, 26 de novembre de 2009

Estatut i subvencions

La bona notícia és que el cinema espanyol es queda sense subvencions. Gràcies Ignasi Guardans!

I la mala notícia és que, segons les filtracions, l'estatutet retallat pel pacte Mas-Zapatero quedarà encara més afaitat. Més que afaitat, depilat.

Per sort, els éssers humans que perpetrem El Web Negre no estem gens subvencionats, i per això podem fer megaproduccions com aquesta:


Que tremolin els de PIXAR. Ens hi pixarem a sobre!

dimarts, 24 de novembre de 2009

Tribunerus de poca fe

Barça 2 Inter 0



Hi ha homes que es casarien amb una nimfòmana, només per queixar-se de les banyes.

Hi ha gent que s'aniria a viure a la Zona Hermètica de Sabadell, només per a criticar el xivarri i la brutícia.

I hi ha persones que paguen el carnet de soci i l'abonament a tribuna només pel plaer de queixar-se, treure mocadors i cridar "burruuuu!" o "Laporta dimissió". Aquest dimarts han quedat decebuts (decebuts i fins i tot dassapsiunats). Aquest diumenge ho tornaran a intentar.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Admiradors, imitadors i parodiadors

"No em molesten els imitadors, ni que em facin imitacions. Al cap i a la fi només s'imita allò que s'admira" Raphael, phenomen musical i cinematogràphic.

Estaré perdent el meu confortable anonimat?


Un servidor mai ha estat famós. Mai he marcat tendència ni he aspirat a ser un model a seguir. És per això que em sorprèn que hi hagi un ésser humà (es fa dir Xussep) que destini uns minuts de la seua vida a fer un blog on s'imita i es parodia el meu blog: http://destorb.blogspot.com/

No sé si això és l'inici d'un nou i perillós moviment — el Josepisme— o només una moda breu —la Josepmania. En qualsevol cas és una pàgina interessant per visitar, sempre que no es caigui en la Josepfòbia.

Qui imita l'imitador? Qui parodia el parodiador? Qui critica el crític? Entrarem en un bucle paradoxal?

diumenge, 22 de novembre de 2009

Reflexions espiritistes de cap de setmana

La ouija comet errors ortogràfics?



La ouija, la taula per a comunicar-se amb es esperits, fa faltes d'ortografia?

- En cas afirmatiu, ens mereix confiança un mitjà, i un esperit, que no sap escriure correctament? La ouija reflecteix el nivell cultural de l'esperit interpel·lat? Què passa si invoquem l'ànima d'un analfabet? Si cridem l'esperit de Vicente González-Lizondo, ens respondrà amb la seua particular adaptació blavera de l'ortografia valenciana?

- En cas negatiu, no seria una bona eina didàctica? Ara que als nostres adolescents els hi tira tant la moda gòtica i sinistra, una mica de ouija per a compensar els nefastos efectes de la comunicació SMS sembla una opció a considerar. Al cap i a la fi, no és el docent el que ha d'obrir ponts amb l'alumne? Els professors del nostre país, en comptes de llegir les obres de Marta Mata i Rosa Sensat, haurien de col·leccionar els DVDs de l' Iker Jiménez.

Per cert, què passa si invoquem un mort que en realitat està viu (Michael Jackson, Elvis Presley...)? Ens surt un missatge dient "El mort invocat no existeix"? I si un esperit, després de purgar els seus pecats va al cel, la ouija ens notifica que "aquest abonat a canviat de pla dimensional"?

dissabte, 21 de novembre de 2009

Avantatges de LQDQN

Alguna gent em pregunta perquè no parle de les que digueren que . Bé, entre d'altres raons perquè cal ser agraït.

I que carai, l'avantatge de parlar de les dones que digueren que no és saber que cap d'elles, malgrat les crítiques, em replicarà cantant aquesta cançó:




I ara us he de deixar, que he d'anar al gimnàs a fer els exercicis habituals: bicicleta, abdominals, peses i jes-extender.

dijous, 19 de novembre de 2009

Euskaltxungoa (LQDQN)

Fou durant els anys de l'aznarisme, i per pur rebot estàvem (gairebé) tots ancorats a l'extrema esquerra. I fou a una festa alternativa que no sóc capaç d'ubicar al mapa, ni al calendari. Potser perquè les festes alternatives no deixen de seguir uns patrons oficials. Només recorde que feia calor, però amb el canvi climàtic tant podien ser les Festes Alternatives de Gràcia com la Castanyada Alternativa de Baqueira Beret.

Ella era guapa de cara i espectacular de cos. Potser no era tan alta com jo voldria, però tenia tot allò que hom voldria trobar, on i com ho voldria trobar i amb més abundància de la que es sol trobar. I per acabar-ho de reblar, anava acompanyada d'una amiga seua, que s'anomenava igual que ella, vivia al mateix barri que ella i estudiava el mateix que ella. I estava tan bona com ella.

Sóc realista, així que de seguida vaig tindre clar que no hi hauria un trio. Sí, el cine porno ens ha proporcionat grans moments de joia, però ens ha distorsionat la percepció de la realitat. Així doncs, com que la primera amb qui vaig xerrar va ser ella, ella fou l'objectiu. Cal optimitzar recursos. Ah, l'anomenarem L5, per a preservar la seua intimitat.


No es pot dir blat fins que és dins del sac i ben ejaculat.



El fet és que la vetllada avançava d'allò més bé. I just quan la cosa estava en el punt de no-retorn ella em xiuxiuejà "Tinc nòviu".

— Com? Què tens agòbiu? Treu-te la samarreta... ja t'ajude jo...
— No, que dic que tinc xicot.
— Què tens un xic d'escot? Vaig a fer-li una ullada...
— Au va, para ja, que tinc nòviu i això no està bé.
— Tens raó, no està gens bé.
— M'agrada que ho entenguis. A mi tampoc m'agradaria que em ell em fotés el salt.
— El que no està bé és que m'ho hages dit ara. O m'ho dius de bon principi, i em dedique a la teua amiga, o m'ho dius al final quan la feina ja està feta.

Arribats a aquest punt voldria matisar un detall important: no li critique que em digués que no, però si li retrec que em tragués oportunitats. Òbviament jo ja no tenia opcions amb la seua amiga (que en eixa època no tenia xicot), i a l'hora que era jo ja no tenia res a fer amb cap altra dona. Això de l'hora és molt important.

És cert que, a mida que avança la nit, augmenten les probabilitats d'èxit, ja que augmenta el nombre de dones poc exigents, o les dones baixen el seu nivell d'exigència.




Malauradament també hi ha un moment de la nit en el que baixa la quantitat de dones disponibles.

I sobretot, quan baixa la qualitat de les dones disponibles. A partir de les tres de la matinada augmenta el percentatge de dones poc exigents, però baixa críticament la quantitat i la qualitat de dones disponibles.


Malgrat tot no acaba ací la cosa. Mentre intentava lligar amb ella li havia parlat del meu pis, que en eixe moment era per a mi tot sol, tot i que un company de pis no m'aniria del tot malament.

— El meu xicot, el Z‡ vindrà a estudiar aquí.
— El Z‡ aquest és estranger?
— Sí, és basc. I molt kombatiu i revolucionari.

El que faltava, un basc! Disposant d'un català, la noia preferia un basc!!
Per si algun/a lector/a no sap a que m'estic referint, que li faça una ullada a la següent imatge:


El fet és que uns dies després tenia el basc ficat a ma casa, escarxofat al meu sofà, bevent-se la meua cervesa i mirant la meua tele per cable, tot decidint si es decidia a ser el meu company de pis.

I l'andova va decidir que no, que preferia allotjar-se a un barri més glamourós. Malgrat tot algunes nits es va allotjar a ma casa.

Afortunadament, tot i ser molt revolucionari i kombatiu, mai va sortir per la tele.



Passaren els anys i l' L5 i el Z‡ tallaren. L'L5 ha tingut unes quantes relacions estables, però sempre amb homes com el Z‡ , és a dir kombatius i revolucionaris, amb grans ideals, persones intel·ligents i cultes però — sincerament— poc atractives físicament.

Qui sap, potser algun dia l' L5 canviï de criteri i triï parella basant-se només en la més pura superficialitat. I eixe dia, un paio com jo, s'embolicarà amb sa filla. Recordeu: els anys no perdonen (i com podeu vore, jo tampoc)

dimecres, 18 de novembre de 2009

Corrupte de la setmana: Georges Garcia



Al sud de La Jonquera, les autoritats locals i autonòmiques tenen més competències i més recursos econòmics que les que es troben al Nord. Aquesta és la raó per la qual les tupinades que es fan al Sud són més elegants i sofisticades: empadronaments fraudulents, ús partidista de la ràdio i televisió públiques, modificacions interessades de la llei electoral, finançament atípic de candidatures que tenen un nom sospitosament semblant al del principal partit rival...

A la Catalunya del Nord, territori pobre i perifèric, víctima d'un estat centralista, les tupinades són més casolanes, humils i mancades d'elegància i sofisticació. Tal és el cas del senyor Georges Garcia, l'home que a les eleccions municipals del 2008 va amagar-se unes quantes paperetes de Joan-Pau Alduy als mitjons, el Tàpies de la política nordcatalana. Ja en vàrem parlar fa uns mesos.

I si en comptes de ser rossellonès, en Georges Garcia fos valencià? Dotzenes de romanesos empadronats a la mateixa casa, aparició d'exòtiques candidatures d'esquerres, omnipresència a Canal 9, organització de tota mena d'innauguracions i saraus amb presència de jubilats i repartiment de canapés...

És una llàstima que els del PP sentin tant de rebuig per a tot el que ve de Perpinyà. En Georges Garcia seria un militant perfecte del PP valencià.

El cel blau, el sol al cor i el nostre bonic accent cantarí:


I recordeu: les espardenyes no van amb mitjons.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Beu d'aqueta copa

Beu d'aquesta copa, amor meu
i notaràs com la son
t'ennuvola en un segon,
relaxa't, que no serà greu.

Un cop estiguis adormida
i ja ben esmolada l'eina
em posaré mans a la feina
fins deixar-te ben espellida.

Que té quelcom d'encisador
veure com ajudes debades
a les persones necessitades
amb la teua bellesa interior.

Tinc un pacient voltorí
que necessita urgentment
que li faci un trasplantament
i a mi... a mi em va el bisturí.

Pulmons, ulls i mans
melsa i bíceps femoral,
tampoc és immoral
el tràfic d'òrgans humans .

diumenge, 15 de novembre de 2009

Aclariments tècnics sobre LQDQN

Els vells gentlemen deien que un veritable cavaller mai presumeix de dones ni de diners.
Jo mai parle de diners perquè em pose a plorar. I tampoc parle de dones perquè em pose ... melancòlic.

Ara que encete aquesta nova secció, Les que digueren que no, voldria fer un aclariment de tipus tècnic. No donaré cap nom. Donaria les inicials, però alguna persona involucrada llegeix aquest blog, i alguna altra persona no-involucrada té la punyetera casualitat de tindre les mateixes inicials que la sí involucrada. Així que empraré un mètode d'encriptament que només coneixen els serveis secrets de.

També intentaré narrar els fets amb un llenguatge apte fi i curós. Les mateixes coses es poden dir d'una manera discreta o d'una manera directa.

Exemple de discreció:



Exemple de grolleria:


Al cap i a la fi, si ja és de mal gust anar pels blogs dient "Ei, a aquesta tia me la vaig follar jo", molt pitjor és dedicar-se a dir "Ei, a aquesta no me la vaig pas cardar, i perquè ella no va voler". Ha de ser humiliant per a una dona que se sàpiga que no s'ho va fer amb mi.


Al cap i a la fi, d'honors i d'estrenes internet n'és ple:


Us estareu preguntant si jo també tinc vídeos com aquest, oi?

dissabte, 14 de novembre de 2009

Poesia i terror a Sants

Aquest cap de setmana es realitza a la ciutat de Barcelona la Convenció Nacional del PP. Jo em pensava que aquest conclave pepero era l'inici de la Marató de Cinema de Terror de Sants, però sembla ser que no. Començarà el dilluns 16 de novembre i durarà fins el dissabte 21. Es realitzarà al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants. Un lloc poc escaient, ja que l'acústica és dolenta i les cadires molt incòmodes. Ignore perquè no es fa en d'altres lloc propers, amb millor acústica i butaques més còmodes (el Centre Catòlic, el Palau Balaná, la Fundació Cultural d'Hostafrancs). I si el que volen és un ambient terrorífic amb ganes, el teatre de Sant Medir.

Aquest dilluns 16 de novembre, a les 19.30, també tindrà lloc a a la sala d'actes del Centre Cívic de les Cotxeres de Sants una sessió de oberta de poesia. Qualsevol persona pot anar allà a recitar els seus versos. Si no hi ha cap impediment d'última hora, hi aniré i recitaré els meus poemes, i potser també poemes dels grans autors oblidats.

divendres, 13 de novembre de 2009

Fires de Sant Narcís 2009 (segona part)

Josep— Anar a Girona i no cardar és com anar a missa i no combregar.
M.V.— Vols dir que lligaràs amb una tia aprofitant les Fires de Sant Narcís?
Josep— Gens ni mica! Per a combregar primer cal estar confessat. I jo no ho estic pas.
M.V. — No sé per què et pregunto res, si només dius que collonades.



Una de les primeres coses que em va sobtar va ser la poca alçada de les gironines. Feia temps que no veia tants gironins junts, i no recordava que fossin de desenvolupament horitzontal. Bé, he d'aclarir que eren les dones gironines les extraordinàriament baixetes, els homes gironins eren normals. Darrerament he visitat d'altres comarques, com el Segrià i el Rosselló i la gent té una alçada normal.

Mentre jo teoritzava sobre els efectes de la contaminació de l'aigua del riu Ter, i de les nul·les capacitats nutritives de la llet de vaca gironina, el M.V. — home pragmàtic— sentenciava "No sé de que et queixes, ja les tens a l'alçada ideal".

Una altra cosa que em va sorprendre és que anaven molt abrigats. Hi havia molta boira, i havia bufat molt de vent els dies anteriors, però no feia pas fred. O en tot cas jo, que sóc més del Sud, no en tenia pas. "Serà que al Sàhara de nit fa molt de fred, i vosaltres els tuaregs ja hi esteu acostumats" va comentar-me el M.V. tot posant en dubte la meua puresa racial ària.

En acabar el concert dels KOP hi hagué uns aldarulls entre alguns assistents al concert i uns Mossos de paisà. Van ser molt breus, tot just havia agafat embranzida per a fer un terrible gra dode tae ... i ja s'havia acabat la batussa. "No cal que fugis més, que ja s'ha acabat" va ironitzar el M.V., mentre jo em treia de les sabates el fang del Llac de Banyoles (havia agafat molta embranzida)

Havia anat a Girona en cotxe, així que després de prendre unes begudes sense alcohol, vaig programar el navegador per a tornar a Barcelona. No volia problemes amb les obres i la boira. "Quan arribis a Perpinyà dóna-li records de part meva al Josu Ternera" va reblar el M.V., que mai ha tingut fe en la tecnologia.


Sort que només hi ha Fires una setmana a l'any.