dijous, 29 de gener de 2009

Canibalisme i callofília

S'anomena canibalisme a la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie. Quan aquesta pràctica la duen a terme amb éssers humans, parlem d' antropofàgia.

Al llarg de la història s'han conegut diferents tipologies de canibalisme. Hi ha casos de canibalisme per necessitat. És tracta de persones que viuen situacions extremes, en les que llur subsistència passa inevitablement per nodrir-se de carn humana. El més famós i cinematogràfic és el relacionat amb la tragèdia aèria dels Andes, Alive!, però n'hi ha molts més de documentats.

També hi ha casos de canibalisme social, ja que aquesta pràctica, en determinades cultures i en determinades circumstàncies, és ben vista. Aquesta antropofàgia sol ser ritual. Aquests casos no sempre estan ben documentats i cal trobar proves arqueològiques que ho corroborin. El canibalisme ritual es podia practicar com a ofrena als déus, o com a manera d'obtenir la força i el valor del guerrer enemic, o fins i tot per a adquirir les virtuts d'algú molt admirat (com intel·ligència, força, valor o carisma). En aquests casos el canibalisme era molt selectiu, i només es menjava la part que es suposava portadora de les virtuts desitjades, i els caníbals eren només aquells que havien de ser destinataris d'eixes virtuts.

La darrera tipologia de caníbal és la antisocial o psiquiàtrica. Tot i l'abundant producció cinematogràfica i literària relacionada, hi ha pocs estudis científics sobre el tema. És lògic, ja que en els països occidentals s'han donat pocs casos de canibalisme. El més recent a Europa fou el protagonitzat per Armin Meiwes el Caníbal de Rottemburg.


S'anomena callofília a la pràctica d'alguns homes consistent a relacionar-se sexualment amb dones lletges (també anomenades adefesis o callos).

Al llarg de la història s'han conegut diferents tipologies de callofília. Hi ha casos de callofília per necessitat. És tracta de persones que viuen situacions extremes, en les que llur subsistència passa inevitablement per mantindre relacions sexuals amb dones lletges.

També hi ha casos de callofília social, ja que aquesta pràctica, en determinats àmbits i en determinades circumstàncies, és ben vista.
Hi ha casos en que el callòfil cerca en la dona lletja virtuts que en teoria té, tals com intel·ligència, sensibilitat o pares ben situats.
En d'altres casos, el callòfil tria l'adefesi com a via d'accés a un Món pretesament intel·lectual, on consideren que les guapes solen ser tontes i que els homes que busquen dones guapes són sempre superficials, masclistes i indignes del llur respecte i favor.
Hi ha callòfils que creuen que les dones lletges, a causa de la fam que pateixen, al llit són autèntiques feres sexuals, complaents fins a límits insospitats. Recents estudis afirmen que això només és cert en adefesis de més de trenta anys.
I el darrer tipus de callòfil social catalogat és el callòfil arqueològic, que cerca en dones actualment lletges una bellesa perduda en dècades anteriors. I com en tota arqueologia, el mite acostuma a superar la realitat.

11 comentaris:

Haller ha dit...

Una analogia magistral! Pot ser podría haver inclós la "callofília trepa", en la qual no existeix necessitat, però l'individu callòfil vol pujar en l'escala social. Exemple: Letizia Ortiz.

Anònim ha dit...

Collons mestre!! Sou un provocador! Si les feministes llegeixen la darrera part del vostre post s'us cruspiran amb patates.
Als vostres admiradors ens sabria greu!

Andre Totxana

Noctas ha dit...

La callofília també és el recurs idoni pels qui volen follar i no poden fer-ho amb dones guapes. Busquen la lletjota i així almenys es defoguen..saludus

sergibr ha dit...

M'has fet venir gana!

Josep ha dit...

Benvolgut Haller:
en esta vida, la veterania és un grau. El que vostè diu queda reflectit ací "cerca en la dona lletja virtuts que en teoria té, tals com intel·ligència, sensibilitat o pares ben situats" És un cas extrem de PARES BEN SITUATS.

Benvolgut Andre Totxana:
mmm... feministes devorant-me....

Benvolgut Noctas:
sí. Però no direm noms. No cal humiliar ningú.

Benvolgut Sergi:
ix de l'armari, treu el callòfil que tens a dins!!

la raTeta Miquey ha dit...

MISOGÍNIA (f) PSIQ Aversió a les dones.

(exemple pràctic: http://www.youtube.com/watch?v=Rp6HcdH-6As)

sr. manel ha dit...

El cas més sagnant és l'últim: això de fer d'arqueòleg a unes catacombes... el temps de glòria ja ha passat. Es possible que en un moviment brusc es converteixi l'amant en pols com l mòmia de la pel·licula. D'aquei ve l'expressió quedar feta pols...

Lula ha dit...

Josep, t'has aconseguint una novieta??


Besooootes

Josep ha dit...

Benvolguda raTeta Miquey:
doncs no, no sóc misògin. Els meus problemes venen per ser just el contrari. Massa sovint.

Benvolgut Senyor Manel:
ja sospitava jo que l'etimologia de l'expressió venia d'ací. Vostè és un pou de sapiència. I d'altres coses que, per motius legals, no esmentaré.

Benvolguda Lula:
no em parle vostè de dones, que són una font inesgotable de satisfaccions i maldecaps. Si es pot fer cafè sense cafeïna i tabac baix en nicotina, per què no hi ha dones baixes en maldecapina?

Anònim ha dit...

jo sóc feminista (és clar, com no ser-ho amb hòmens i dones que confonen l'himen amb l'inem (per situar-te l'anònima)
però és que m'ha fet molta risa!
quin xiquet!
no sé si hi hauran dones callofiles
podries fer un post d'açò...
està ja tancat el tema?
s'acomiada qui prefereix ser anònima

Josep ha dit...

Benvolguda Anònima:
el tema no està tancat, en absolut. És més, quan aplegue la primavera serà més visible que mai.
Dones callòfiles? Sí, moltes. Per açò homes com jo poden pressumir de tindre una vida sexual rica i variada.

Un beset.