divendres, 23 de gener de 2009

Enriquim el llenguatge: espanyar

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

m'emociona veure com d'altres blogaires s'apunten a la campanya en favor de la nostra llengua. Animat per l'entusiasme del Markutis i Albhert, us propose una nova paraula: espanyar.

Espanyar: v. tr. [LC] Fer saltar el pany (d’una porta, d’un bagul, etcètera).

Els lladres van espanyar la porta del darrere.
Hisenda espanya la caixa amb els estalvis dels valencians.
Va caldre espanyar-li el tanga, que era d'un model que porta incorporat el cinturó de castedat.


Per d'altres accepcions del terme, i per a cercar paraules semblants, consulteu el diccionari.





NO SÉ A QUE ESPEREN PER A DONAR-ME LA CREU DE SANT JORDI!

21 comentaris:

Valero Sanmartí ha dit...

Josep, acaba de regalar un any d'acudits als humoristes gràfics de l'Avui i El Punt. Reclami la seva part de pasta abans que sigui massa tard, cony!

Albhert ha dit...

Una altra accepció de la paraula espanyar:

-Acció d'espatllar o carregar-se, Espanya, alguna cosa de Catalunya.

Exemples:

El dat pel cul d'en Felipe V ens va ben espanyar el país.

Els xaves que sempre parlen en castellà estan espanyant el poc que ens queda del català.

Els de Madrit ens espanyaran els pressupostos com ja van fer amb l'Estatut. (Aquesta frase és incorrecta perquè l'Estatut ja ens el vam carregar nosaltres solets, però com a exemple ja fa)

PS: De seguida que pugui faig la meva aportació al MEME.

Haller ha dit...

No es preocupi per la creu de Sant Jordi, vosté es el "guanyador moral" d'aquest títol.
El video aquest no te preu.

Markutis ha dit...

Paraula impagable, senyor Josep. Ha deixat ben clar que per molts deixebles que tingui vostè és el mestre.

La cançó que ho il.lustra també està ben buscada, però jo em pensava que seria aquesta:

http://es.youtube.com/watch?v=QGxRDA8MFNY

sergibr ha dit...

Quin verb més lleig. Tant o més que inestrillar i blaspinyar.

Anònim ha dit...

Ostres mestre! Que en sou de savi, sempre em deixeu parat. Mai no se m'hauria ocorregut una paraula de significat tan subtil com aquesta.

Andreu Totxana

Agnès ha dit...

Espanyar? Pensava que volia dir, convertir a espanyol i espatllar-lo.
Més o menys el que ha dit l'Albhert.

Exemple: Eixerit i nascut a la TerraFerma, se'n anà a Madrid i el van espanyar.

Tinc un cosí que li va passar.

(La paraula espanyolitzar, una mica vol dir el matex.)

Aida ha dit...

ay que vé cong que alegribibía que canta!! (així sóc jo quan estic espanyada...)

Modgi ha dit...

No confondre amb "Espanyal": País que ha quedat ressignat a absorvir tota la caca que ve de l'Europa Oriental.

iaiapunkarra ha dit...

EspaNYar: Acció continuada duta a terme per pericos per demostrar que el seu equip és tan català com el seu veí majoritari, obtenint resultats frustrants per més que tv3 hi faci campanya encoberta.

Josep ha dit...

Benvolgut Valero:
jo sóc un home generós. Sóc tan generós, que fins i tot els hi faré publicitat, penjat dibuixos seus al meu blog. I tot de franc!

Benvolgut Albhert:
exacte. De fet, és una derivació de la primera. Com el qualificatiu de "destraler", que va més enllà de fer servir la destral.
Com diu el Valencià Ninja: si s'espanya, que s'espanye.

Benvolgut Haller:
moltes gràcies. Entre tots acabarem amb aquest injust oblit.

Benvolgut Markutis :
gràcies pel compliment. I gràcies per l'enllaç. Realment, la cançoneta de Gibraltar no té preu.

Estimat Sergi :
tot arribarà.

Benvolgut Andreu Totxana:
moltes gràcies pel compliment. De totes maneres vull aclarir dos punts:
1) jo no sóc l'autor de la cançó
2) jo no sóc l'autor del diccionari

Jo m'he limitat a connectar-los. Res més.

Benvolguda Agnès:
caram, la biografia del teu cosí sembla interessant. Explica'ns, com era ell abans, i com es va quedar després.

Benvolguda Aida:
arsa y olé!

Benvolgut Modgi:
parlem de senyores eslaves que volen conèixer homes catalans econòmicament solvents?

Benvolguda Iaia Punkarra:
he he he... fins i tot Antena 3 i LibertadDigital ho escriuen amb NY.
Pobrissons, que aniran directes a segona divisió...

sr. manel ha dit...

Jo pensava que espanyar volia dir:

"procés mitjançant el qual una persona es fa socia de l'espanyol".

Pero no s'han donat massa exemples del cas.

Agnès ha dit...

Josep, m'has demanat que t'ho expliqués...tu mateix!

El meu cosí era un noi molt eixerit,intel.ligent, "cumbaià",... es va enamorar d'una madrilenya, se'n va anar amb ella a viure, i quan va tornar de visita, parlava amb tothom en castellà! Fins i tot amb la seva mare!
De mica en mica, les visites es van anar espaiant,ja que vam deixar de ser amics, i ara, ja no en sabem res. Mai va tornar a parlar en català.
Aquesta tia i ell mateix, el va ben espanyar.

Josep ha dit...

Benvolgut Senyor Manel:
no sigui vostè cruel, que els pobrissons estan a punt de baixar a segona divisió.

Benvolguda Agnès:
estic flipant! Quants anys tenia ton cosí quan va emigrar? Quant de temps es va passar a la Villa y Corte? De quina mena de família prové ELLA? Militars, policies?

AQUESTA HISTÒRIA ÉS MOLT HEAVY!

Anònim ha dit...

hola
preferisc ser anònima..
bueno,
m'he posat aquest blog en preferits perquè així els dies de caps ajaguts, puga riure'm
ha,ha
m'ha fet molta risa el post de
inem o himen
(has fet bé en aclarir-ho...donat que segur molts hòmens estarien confosos)
i
les enquestes (però no puc votar perquè ja estan tancades!!)
ale, a dinar!!!
adéu!!

Agnès ha dit...

Josep, ja que veig que t'interesa la història del meu cosí, segueixo.
No tinc idea de qui ni que eren la família de la noia en qüestió, però es veia entre "progue" i de casa bona. ( ? ), o amí m'ho va semblar. Estava molt bona, i tenia un fill d'uns 6 anys quan la vaig conéixer,(mare soltera per vocació, que no per penalt,pel que em van dir).
El meu cosí també es macot, o ho era!
Bé,poca cosa més puc dir, tret que la gent que l'apreciavem,ens vam sentir traïts.
Jo me'l estimava, perquè apart de cosins erem amics. Volía pensar que li havía passat alguna cosa traumatica, per no pensar que ens
repudiava, o alguna cosa per l'estil.
El que està clar, es que si mai el veig aniré a parlar amb ell, en català, com sempre, i si no es porta bé, li penso dir:
M'hagués estimat més que t'haguessis fotut en una secta satànica que amb aquesta tia,espanyat! més que espanyat!

(Però confio i tinc esperança que almenys em dediqués una mirada d'amic, jo que sóc la cosina petita que l'admirava molt.)

Lula ha dit...

Gran, Josep, molt gran....

Vaig oblidar aquella trucada, per l'abril tens la creu, ves miran-te un trajo


Besoootes

sergibr ha dit...

A veure si ara, som nosaltres els que de veritat descansem...

Josep ha dit...

Benvolguda Anònima:
m'afalaga açò que dius/escrius. Després d'aclarir les diferències entre Himen i Inem he decidit fer una Guia Dislèxica de Conceptes Difícils. Creus que triomfaré aquest Sant Jordi?

Benvolguda Agnès:
el teu cosí s'anomena Albert Boadella?
Bromes a part. el teu cosí tu ereu molt amics, d'amics que van de farra? O amics, rotllo, "quan més cosins, més endins"?
Eh, la pregunta és de bon rotllo, i no tens cap obligació de respondre'm.

Benvolguda Lula:
a l'abril, compromisos mil
a l'abril, bodorrius mil
a l'abril, comunions mil
a l'abril, leg-fuckings mil

Benvolgut Sergi:
d'il·lusió també es viu, diuen

Agnès ha dit...

Ets genial!
Amb el meu cosí, tot hi que de petits habíem jugat a metges, i de grans mai ho vam comentar,només erem amics.

Josep ha dit...

Estimada Agnès:
gràcies pel compliment.

I els meus més sincers condols per la pèrdua de ton cosí.

Jo en tinc un que és tonto i treballa a La Caixa.