dijous, 22 de gener de 2009

Primers problemes amb l'organització

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Com ja us vaig comentar fa un parell de setmanes, enguany es celebrarà a Barcelona el Congrés Internacional d'Hermenèutica. Doncs bé, els companys que estan a la Comissió Organitzadora ja s'estan trobant els primers problemes:


1) Les dates. Si ja és difícil trobar pavellons disponibles a Fira de Barcelona (encara sort que amb la crisi alguns certàmens s'han posposat i d'altres han reduït espai) a sobre s'hi afegeix la disparitat de calendaris i efemèrides. Així doncs, els mestres hermenèutics que segueixen el calendari persa, tenen greus incompatibilitats amb els que es regeixen pel calendari gregorià. I els que fan servir el gregorià, resulta que els seus millors dies trepitgen les festivitats més importants del calendari jueu i del calendari xinès (que aquest any no lliguen ni amb cola). Al final s'han pogut fer quadrar les agendes, però el pavelló que ens queda assignat és massa car, i els hotels són massa lluny.


2) Els sopar de germanor. Ací ens ha tocat ser pragmàtics, a risc de quedar com uns impresentables. M'explico: no podem fer un sopar de menú, ja que és impossible que trobar un càtering a Barcelona que t'ofereixi un menú que sigui respectuós amb les prohibicions del judaisme, de l'islamisme, del zoroastrisme, del jainisme i del mandeanisme a la vegada. I després diran que Barcelona és molt cosmopolita, ha!

Però als convidats tampoc podem donar-los-hi una carta i que triïn lliurament. En el darrer Congrés, el sopar havia de començar a les set de la vesprada, però els convidats no començaren a demanar fins a la mitjanit. La raó? Doncs que es van passar quatre hores cercant missatges ocults en el redactat de la carta. I amb la quantitat de mudarnillus que tenim manegant fogons i dirigint restaurants a Barcelona, ja ens veiem a les set del matí fent una xocolata amb xurros de germanor.

Així que, si ningú no té cap idea millor, el que farem serà aprofitar que Barcelona és una ciutat "oberta al mar" i repartirem canyes de pescar entre els assistents i que s'espavilin. Diuen que es fan molts amics anant a pescar. Als jainistes i d'altres vegetarians els hi donarem una bosseta amb plancton i que els faci profit.


La bona notícia és que dues joves promeses de Mallorca, el Sebas i l'Àlex, ja han confirmat la seua assistència.




9 comentaris:

Markutis ha dit...

jajajaj Quina imaginació desbordant que té la gent. Boníssima la cançó dels Lunnis, ara que no sé si això es pot considerar hermenèutica, perquè el missatge no és que estigui massa ocult. El que trobo més misteriós é que és el primer cop que una cançó al revés sona a música.

Emily ha dit...

A mi si em dones la canya, amb plàncton.
Veig que tens un bon sentit de l'humor, que ja fa falta.

Haller ha dit...

Ai! els menús, les deconstruccions, etc
Proposse vosté fer la reunió i el menjar al "barito" que tot es fa amb creilla...
Els pavos dels lunnis son uns cracks!!

Simó Martí i Olmos DNI: 73586766-z ha dit...

en serio hi ha gent que dedica el seu temps a aquestes coses? A anar al congrés internacional d'hermenèutica, dic. Allò del vídeo em pareix de lo més normal...

Josep ha dit...

Benvolgut Markutis:
és que l'hermenèutica té diferents nivells. Aquests nois són massa joves.
Pel que fa a la música, som víctimes de Chimo Bayo, Pastis i Buenri, i ja no sabem diferenciar l'ordre de les notes.

Benvolguda Emily:
vols que et doni canya? Caram, és la primera vegada que algú m'ho demana.
Bé, també vols un plantón... quina dona més rara...
Ah no, espera, que ho he llegit malament!

Benvolgut Haller:
al, el mític Barito! Recorde jo la quantitat de vegades que hi he anat... concretament una. Una i prou, però la recorde.

Benvolgut Simó Martí:
és el que té la cosa aquesta! Igual que pixar. Pixar, pixa tothom, ara, només uns pocs especialistes es dediquen a l'urologia.

el tropilla ha dit...

Ahi valent!

Perdona que no sigue més original en la meua manifestació pero és que en el meu poble estem de festes, i mesclar tradició, cocaina i hermeneutica provoca cancer.

sr. manel ha dit...

A mi el que m'intriga de la canço de Los Lunnis es lo de: los lunis y los niños nos vamos a la cama. Aqui si fa falta organització...

Pare Bukkàkez ha dit...

És que és sempre un folló organitzar coses.

No permeti que cadaú pagui a escot, digue'ls hi que portin canvi i no permeti allò de "t'ho pago després, quan tingui canvi!".
Que la gent és dolenta de mena.

Josep ha dit...

Benvolgut Pau Tropilla:
doncs és d'allò més habitual! Quan a les sis de la matinà, amb el cos ple de combinats etíl·lics i clenxes de cocaïna, hom practica molt l'hermenèutica.
Per exemple, una dona et diu "xe, tio plasta, ves a fer la ma", i tu llegeixes el següent missatge ocult "fes-m'ho amb la ma, va matxote".

Benvolgut Senyor Manel:
això ho diu vostè en un col·legi i l'empresonen per pedòfil. Ai senyor...

Benvolgut Eminència Reverendíssima Pater Bukkàkez:
ben dit. Realment, sopars d'empresa, aniversaris i excursions són una font de problemes