dimarts, 6 de gener de 2009

Vaig de cul

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

Els compromisos em superen i no done per a tot:

- La feina. Costa molt mantindre uns ritmes de producció tan baixos. M'absorveix molt de temps.
- El piset. Arreglar les goteres, pintar les parets, esferificar les portes, assassinar els meus veïns.... Molta feina, i m'absorveix molt de temps.
- La universitat. Copiar els exàmens i plagiar els treballs dels altres és més cansat del que sembla. I m'absorveix molt de temps.
- La família. La poligàmia té l'avantatge de poder mantindre relacions sexuals amb quatre dones, però l'inconvenient d'haver d'aguantar vuit sogres. M'absorveix molt de temps (i d'altres coses que, per decòrum, no diré)




És per això que, aquests mesos de gener i febrer no podré actualitzar el blog tan sovint com vosaltres voldrieu.

Espere que pugueu viure amb una dosi més baixa de mi.

18 comentaris:

Lula ha dit...

Vaja, només ens descobrim i ja....


Bué, fue bonito mientras duró.


Besoootes

Markutis ha dit...

El video m'ha deixat sense paraules...

Anònim ha dit...

Ui si vigila, que l'humanitat patirà un daltabaix sense els teus brillants articles. Ja veig la penya tirant-se pels balcons...

Enzo ha dit...

Deu ser la crisis que arriba als blogs. Segur que t'has enganxat al feisbuc i per això et falten hores.

Aida ha dit...

faré el cor fort i resistiré. Per cert "se me suelta el corason"... no sabia jo que estava allà abaix...

bon dia de reis ;)

Xavi Ochando ha dit...

Vaja, pareix que els Reis... d'Orient, ens han portat carbó enguany!

No se que farem sense les seues brillants reflexions hermenèutiques, senyor Josep.

Sempre ens quedarà el fèixbuc!

Josep ha dit...

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores:
no dic que plegui, només que baixo el ritme.

Benvolguda Lula:
donaaaa... que no m'he mort pas!

Benvolgut Markutis:
has escoltat la música i la lletra?

Benvolgut Anònim:
qualsevol excusa és bona per a posar el videoclip d'unes noies remenant el cul.

Benvolgut Markutis:
això MAI! segueixo lluitant contra el feisbuqueig

Benvolguda Aida:
l'anatomia és una ciència sorprenent

Benvolgut Xavi Ochando:
segons com se mire... per a molta gent el carbó seria aguantar el cabró cada dia (ves quin rodolí)

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

No ens deixis amb el dubte...aquestes també són travestis?
Molt em temo que no.
Aprofita el temps, farem el que podrem.

Valero Sanmartí ha dit...

Poesia excelsa la del vídeo aquest. Això sí que son "versos tristes" i no lo del seu compatriota Neruda.

eva al desnudo ha dit...

Abans de deixar-nos en segon plà, em pots dir com enllaçar-te que no hi ha manera? Josep? Descans? un homa que descansa? l'home descansador? descansat? o tot junt?

Apa, més deures!

Petonàs

Verificació: SESSES (Glups)

la raTeta Miquey ha dit...

Tot just ens coneixem i te les pires? no sé com s'ho faràn aquesta colla de calents mentals que et segueixen i resisteixen gràcies als teus interessants videos i fotos... rés, deu ser cosa dels exàmens i que fins ara t'has distret una mica...

Baixa el ritme però no ho deixis, porfa. MARRAMUAAA!!!

Sergio Fidalgo ha dit...

siempre nos quedaran las canciones de esteso para recordar tus palabras...

penyabogarde ha dit...

si vols t'enviem un escamot de suport organitzat directament des de la mare selva maresmenca i et posem el blog al dia, t'arreglem les goteres, et muntem un piset nou i et suplantem per examinar-te.
Els trotskistes som així...treballem en equip, com el Barça de Guardiola. Anims!

Josep ha dit...

Benvolgut Màrius Domingo de Pedro:
només hi ha una manera de saber-ho. Ens animem?

Benvolgut Valero Santmartí:
diria que aquestes són de SOnora, al nord de Mèxic. Però mai se sap. I si resulta que la lletra de la cançó és un gran anagrama amb versos de Pablo Neruda?

Benvolguda Eva al Desnudo:
queda una mica lleig autoafalgar-se, no? Aix... no sé que dir...

Benvolguda raTeta Mickey:
no pateixis. Baixaré el ritme i prou.

Benvolgut Sergio Fidalgo:
això ha sonat com una amenaça. Perquè, si no vaig errat, avui en dia les cançons de l'Esteso es posen en velatoris i funerals, oi?

Benvolguda Penya Bogarde:
Acabo de visitar el vostre blog i és una passada, molt wapu

eva al desnudo ha dit...

Autoafalagar-se? Si el que vull es el teu link per enllaçar-te al blog. Ara la que me quedat de pedra he sigut jo. Vagi bé doncs.

Josep ha dit...

Disculpa'm, no t'havia entès.

Ací tens l'enllaç a Descans, el blog d'un home que descansa http://descans.blogspot.com/ .

Per cert, què tal s'han portat els Reis?

iaiapunkarra ha dit...

.La teva dona ha descobert en què et dedicaves les hores, i t'ha posat a ratlla (perquè li ha sentat pitjor descobrir la teva adicció bloggera que no si hagués descobert una adicció a senyoretes de lloguer).

.Pitjor encara, ho ha descobert la teva sogra i ara ja sap per què no venies els diumenges a dinar.

.Al Riviera fan unes rebaixes excepcionals durant gener i febrer.

.No pots amb el pes de la fama i les groupies post-adolescents t'assetgen a la porta cada dia i t'envien contínuament videos que et col.lapsen el correu.

Josep ha dit...

Benvolguda Iaia Punkarra:
doncs sí, la meua dona ha descobert el meu blog.

Fa uns quants anys, els propietaris d'un bar (on de tant en tant s'hi fan actuacions musicals) es trobaren que una colla de boneheads hi anaven a fer unes birres. Les birres allà eren barates (per la zona que era).
No volien apujar el preu de les consumicions, cosa que putejaria els clients habituals i desitjats. Tampoc podien fer-los fora directament, perquè no volien arriscar-se a una reacció violenta dels pelats.
La solució? Punxar contínuament la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el Sol, fins que es van cansar i mai més hi tornaven.

És per això que, durant un parell de setmanes, el meu blog estarà ple de fotos de travel·los i articles científics.

--------------------------

Apèndix:
un dia, el senyor Jaume Sisa anà al bar aquest, ja que s'hi feia una actuació que l'interessava. Acabada l'actuació, un cambrer va fer petar la xerrada amb el cantautor i li explicà l'anecdota dels boneheads. El cantautor es va enfadar moltíssim, i va marxar indignat del bar, al qual mai més ha tornat.