dilluns, 2 de març de 2009

Apunts autobiogràfics de cap de setmana


La meua infantesa estigué fortament marcada per l'integrisme religiós que professava ma mare. Era tan fanàtica que, hores d'ara, encara no tinc clar quina religió practicava.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres! Portava el cap tapat fora de casa i et deia que quan fóssis gran si la dona no és portava bé la podríes pegar?
O tenia imatges d'un home torturat i clavat en una creu, i et deia que arrivessis vege al matrimoni?
En quin col.legi et va portar?

Ni una pista?

SergiBR ha dit...

La teva infantesa marcada per la religió, i la teva adolescència marcada per freqüentar baretos de travel.los. Amb que ens sorprendràs en el futur?

iaiapunkarra ha dit...

Ara ho comencem a entendre tot...

(paraula de verificació: racriat)

La RaTeta Miquey ha dit...

La divergència entre el ying i yang està clara. El teu futur pintava que seria de color de rosa i sempre esdevindries l'ovella negre. Això si, pasturant pel prat. Bonica religió. Llavors, segur que no existeix.

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:
crec que era una de les religions monoteistes, però no m'atreveixo a preguntar.
Les religions monoteistes solen ser més perilloses que les politeistes, ja que tota la feina l'ha de fer un sol deu, i això cansa i estressa molt. I una divinitat estressada pot fer molt de mal!

Benvolgut Sergi BR:
el lloc de naixement. No és Elx, tampoc és Barcelona... mai ho he dit... no t'has fixat que en el DNI sempre tinc una taca on diu "lugar de nacimiento"?

Benvolguda Iaia Punkarra:
sí... sóc com LOST, però en kinki.

Benvolguda RaTeta Miquey:
ho buscaré a les Pàgines Grogues