divendres, 13 de març de 2009

Eurovisions, strike 2

Alguns sociòlegs han estudiat seriosament Eurovisió. Segons aquests estudis, les votacions populars a Eurovisió no només reflecteixen els gustos musicals de la població de cada país, sinó que també mostren quines simpaties internacionals tenen.

Així doncs, els espectadors d'un país votaran una o dues cançons perquè els agraden, i després sempre donaran uns quants "puntets per simpatia" als representants de països vers qui tenen certa amistat. Per exemple, es escandinaus sempre es votaran entre sí, els bàltics també. Com que a Àustria i Alemanya hi ha molts immigrants turcs, d'aquests dos països sempre en sortiran alguns vots per a Turquia. El mateix es pot dir dels irlandesos que viuen i voten a Gran Bretanya.

Arribats a aquest punt ens preguntem, qui té simpatia per Espanya? I per a qui els espanyols senten simpatia? A la primera pregunta hem de respondre que els francesos i suïssos d'origen espanyol podran deixar anar algun puntet pel representant del país dels seus avis (ves per on, Manu Chao i el Chiki Chiki tenen una coseta en comú). A la segona és que, per raons que desconec, sempre hi ha puntets per simpatia per a Portugal. Això sí, si hi ha un país on la immigració espanyola es deixa sentir, aquest és Andorra.

Un altre detall interessant és l'ús de les llengües oficials d'Eurovisió: l'anglès i el francès. Amb el pas dels anys el francès ha quedat arraconat als països on és oficial, mentre que l'anglès ha anat guanyant terreny inexorablement. Si algú sap en quin any el presentador de TVE va deixar d' adreçar-se a Europa en francès i ho va començar a fer en anglès que ho digui. Crec que pot ser una dada interessant.

Observeu quin francès més meravellós parla el presentador d' Andorra TV. Tant de bo que tots els gavatxos parlessin igual!

7 comentaris:

morena ha dit...

jajajaja buenísimo el vídeo!!

saludos petit crak

Anònim ha dit...

Professor Josep: el festival d'Eurovisió compleix una misió cultural de primer ordre. No, no us espanteu: no em refereixo a les horterades musicals que s'hi poden escoltar, sino que és l'única manera que molts se n'enterin de quins estats hi ha a Europa, sobretot els nous.
Bé, la Lliga de Campìons compleix aquesta mateixa funció culturalitzadora, però amb lal lliga de Campions, jo no faig broma.

Andreu Totxana

SergiBR ha dit...

Curiosa estadística. Jo em pensava que els jurats votaven al país que portés un major nombre de mamelles saltirones.

Josep ha dit...

Benvolguda Morena:
moltes gràcies! Té vostè pagada una birreta.

Benvolgut Andreu Totxana:
és que hi ha coses que són sagrades!
Per cert, enguany triplet del Barça de futbol, oi?

Benvolgut Sergi BR:
d'aquestes coses només se n'ocupen persones sensibles com jo. Massa futbol i poca mamella saltirona, eus ací el problema de la Humanitat!!

Anònim ha dit...

Tant de bo hi hagi triplet! els equips britànics també van molt forts. Veurem.

Andreu Totxana

Josep ha dit...

Benvolgut Andreu Totxana:
estem parlant de futbol o de ties guiris que venen a Lloret de Mar (o Barcelona, o Benidorm) a fer un comiat de soltera?

Anònim ha dit...

Ha, ha, ha, parlo de futbol, però potser es pot aplicar als equips de guiris.

Andreu Totxana