dimarts, 10 de març de 2009

PER L'AMOR DE DEU! 09

Benvolgut Professor Josep

Sóc una dona moderna, culta, alliberada i barcelonina. Fa mig any que surto amb un noi guapo, simpàtic i educat, a qui li explico tot els meus plans, anhels i neguits, i amb qui comparteixo tots els meus secrets. Darrerament però, he observat alguns canvis a la seva conducta.

Només vol que anem al teatre, si es tracta de fer una activitat cultural. A mi el teatre ja m’agrada, però anar-hi tres cops per setmana em sembla excessiu. I només vol que practiquem submarinisme, si fem alguna activitat a l’aire lliure. I el més fort és a l’hora de mantenir relacions sexuals, ja que ara només vol que li faci sexe oral, una vegada i una altra... fins i tot quan ell està esgotat i ja no té energies per a res més!

Estic preocupada. Què li passa? Què he de fer?

Atentament, Laia C. Una barcelonina que pateix.


Benvolguda Laia:

El problema que m'expliques té difícil solució, però en la fe sempre hi trobaràs una resposta.
Deixa’m que et reciti una part dels versos de la Siràcida:

Feliç el marit d'una dona com cal:
viurà el doble d'anys!
Una dona forta és l'alegria del marit:
aquest passarà en pau els anys de la seva vida.
Una dona com cal és sempre un bon partit,
que toca en sort als qui veneren el Senyor;
tant si són rics com si són pobres, tindran el cor content
i sempre portaran l'alegria a la cara.


No t’has fixat en que totes les coses que et demana el teu xicot tenen una característica en comú? Doncs sí, totes aquestes activitats requereixen que callis. Si m’ho permets, et transcriuré el verset catorze, del capítol 26 del Llibre de la Siràcida.

Una dona callada és un do del Senyor
i una dona ben educada no té preu.


Així doncs, si el que has de dir no és més bonic que el silenci, ni més interessant que els anuncis que fan a la tele, estigues calladeta i deixa que el teu xicot estigui tranquil. La lluita contra la contaminació acústica comença a casa.

Rep una salutació cordial i espiritual del Professor Josep.

18 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Josep: compte que si no parla amb el seu xicot, no sigueu vos a qui expliqui els seus, anhels i neguits,secrets,...A veure si l'altre s'emportarà la millor part! ;-)

Anònim ha dit...

Alliberada? Potser li cal alliberar-se d'aquest pardal i buscar-ne un de més comprensiu.

Andreu Totxana

Els dijous nous ha dit...

MmmmMMmmM!!!Mai havia pensat en les sanes virtuts del submarinisme...potser algun dia d'aquests sigui bo per començar...
Lluís

sr. manel ha dit...

Ai sr. Josep, si la Pilar Rahola fos lectora de vostè... Segur que hagués armat el seu exerècit de 100.000 feministes de Terracota i ara seria una victima més de la seva ira.

Josep ha dit...

Benvolguda Agnès S:
per això existeixen els "amics gais", que aguanten les neures de les ties sense treure'n profit carnal. La Humanitat està en deute amb el col·lectiu gai. Un monument es mereixen.

Benvolgut Andreu Totxana:
comprensiu? Què vol dir comprensiu?

Benvolgut Lluís:
cada esport té la seua cara oculta. Tots sabem que representa l'esquí, o la marxa atlètica...

Josep ha dit...

Benvolgut Senyor Manel:
en eixe cas, moriria com un heroi.

Anònim ha dit...

Què vol dir? Home, la signatura ja ho diu: una barcelonina que PATEIX.

Andreu Totxana

Anònim ha dit...

Home, mireu professor Josep: si voleu li podeu dir "un home que no la faci patir", en lloc de comprensiu.

Andreu Totxana

zel ha dit...

Jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, la riallada és monumental!!!! Jo no callaria, i que sa la m--és ell mateix, si s'hi arriba!

La RaTeta Miquey ha dit...

Tota la raó, Sr. Josep, si, si, si. Per què xerrem si no tenim rés a dir? a més pretenem conversar quan vostès el que volen és jeure a jugar a la Play, mirar com suten la pilota o observar fotos de trans relacionant-se. Sort de la srta. Laia ha fet públic el problema que fa temps que preocupa als ciutadans.

Per cert, vostè creu que el Sr. Nuvi de la Srta Laia, si s'ajut s'hi arriba?

Josep ha dit...

Benvolgut Andreu Totxana:
un home que mira Lost i juga amb la Pleiesteixon no fa patir. Passar d'una tia no és fer-li mal.

Benvolguda Zel:
no et crec. Totes la mameu, amb més o menys passió, però això ho feu totes les dones heterosexuals.

Benvolguda RaTeta Miquey:
mmm... crec que l'investigació amb cel·lules mare podrà resoldre aquest problema... Per cert, vostè s'hi arriba?
Bé, aquesta noia ens ha d'ensenyar moltes coses
http://descans.blogspot.com/2009/01/les-autocites.html

Comtessa d´Angeville ha dit...

el astò al blog desficium ha deixat vore clarament els seus orígens... del sud del sud!!!

La RaTeta Miquey ha dit...

Què no sap que faig hores extres fent de contorsionista al Circ Raluy?i jo que creia haver-lo vist per allà!
http://www.youtube.com/watch?v=6EsW8MMcyfk

Josep ha dit...

Estimada Comtessa d'Angeville:
visc, treballe i pague impostos al País Barceloní, ergo sóc barceloní.
Per aquí mol·la molt anar de xarnego, o més ben dit, neo-xarnego: Ojos de Brujo, Andreu Buenafuente, Ramón de España...
Però per una d'eixes injustícies de la vida, els valencians no entrem en el pack castís-immigrant, és a dir, no ens donen subvencions per a fer mascletàs. Algun dia parlaré de la Feria d'Abril de Barcelona i la FECAC.
Veges tu! Ni Països Catalans, ni dret a presumir de xarnegos... els valencians al País Barceloní es tornen invisibles!

Estimada RaTeta Miquey:
has encertat de ple! Sóc un negat pels esports de raqueta. Frontó, tenis, pàdel, pingpon, esquaix... per a mi és impossible encertar la piloteta amb la raqueta!!
Per cert, l'ho del vídeo té mooolta sort

Anònim ha dit...

Professor: ara heu dit una gran veritat: passar d'una tia no és fer-li mal, encara que moltes s'escarrassin en que els han de fer cas, tan si vols com si no.
I jo dic: sem lliures d'anar amb qui volem, no?
I aquesta "barcelonina culta i alliberada", que a mi no m'ho sembla tant, que passi d'ell i es busqui la vida en un altre lloc, en lloc de queixar-se tant.

Andreu Totxana

Josep ha dit...

Benvolgut Andreu Totxana:
i si resulta que moltes dones no són tan llestes com es pensen?
L'imbecilitat masculina és coneguda i reconeguda, però la femenina?

Un tema difícil, certament.

AhSe ha dit...

Doncs l'imbecilitat femenina te com a simptomes mamar-se-la a un tio al qual no se la volen mamar.
Quina bestiessa aquesta carta! En lloc de donar-li les gracies al pobre noi qui li regala de la seva font de vida cada vegada que en te l'oportunitat, fins i tot quan esta cansat, ella es queixa!!! Si vol que se la fiqui per algun altre forat, hauria de parlar amb l'altre forat! (Uf! I segons el que fos l'altre... quin fastic! yak)

Josep ha dit...

Benvolguda AhSe:
no és fàcil gestionar un consultori, sigui de la mena que sigui. Cal evitar els atacs personals, i no jutjar precipitadament.

Però sí, té vostè raó. De desagraïts el Món n'és ple!