dilluns, 6 d’abril de 2009

Xesco Boix i jo


Fa unes setmanes, la meua benvolguda Pissarra Negra es mostrava molt crítica amb la figura del Xesco Boix. I la meua no menys benvolguda Zel defensava la persona i l'obra.

No sé ben bé per que, però tinc un bon record del cantant de la gorra i la barba. He fet una petita cerca i ja sé quina mena de cançons em provoquen aquest bon record. Podeu escoltar en aquest enllaç un clàssic català, Els Cornuts, del disc Brilla Estel. Un fragment de la cançoneta:



Quan arriba l'estiu
els arbres floreixen
i als pobres cornuts
les banyes els creixen.
.......
Me la vaig tallar
per a fer-me'n una porra
i poder pegar
a la meva dona
.

Amb lletres com aquesta, hem de sospitar que en Xesco Boix fou l'inspirador dels Boixos Nois?

6 comentaris:

Pere Llufa ha dit...

Caldria que algú fes una anàlisi més acurada del significat real de les cançons d'en Xesco.

Una ràpida ullada als títols d'algunes d'elles ja deixen intuïr que alguna cosa oculta hi havia d'haver per força:

— Els Cornuts
— Beurem una goteta
— El dit
— El Papus
— El Cucut del meu avi

«Posa el teu dit a la boca, a la boca, a la boca, posa el teu dit a la boca...»

Agnès S. ha dit...

Jo em vaig fer gran sentint el xesco! I no passa res, fins que no tens una edad, cantes i prou, de la lletra no entens ni un borrall.

zel ha dit...

Doncs mira, el meu comentari anterior, no ha sortit...bàsicament deia que el Xesco cantava entre d'altres coses "comandante" als nens, i cosetes del Pete Seeger "Aquesta terra és la nostra terra, de la muntanya fins a la mar..." catalanisme amb forma d'iniciació... Jo me l'estimava, era el meu ídol reivindicatiu per a infants de casal...

captaire ha dit...

Ostres!! La Flor Romanial!!!
Fa anys que la buscava i no la trobava enlloc, ni en botigues ni a internet.

Agnès S. ha dit...

Captaire, la flor romanial, me la sabia de memòria, i m'encantava.
(A casa mons pares encara hi deu haver la cassette.)
Al darrera, el conte de la tortuga que talla la corda al caiman i a l'hipopotam.

Josep ha dit...

Benvolgut Pere Llufa:
és perillós...
1) L'avi i el cucut és apologia del gerontocidi
2) El cargol que arriba sempre tard apologia del decreixement
etc.

Benvolguda Agnès S:
però va quallant al subconscient... poc a poc

Benvolguda Zel:
la versió infantil de Negu Gorriak, ja ho sospitava

Benvolgut Captaire:
és un plaer ser-li d'utiitat