diumenge, 31 de maig de 2009

Cal Bolonya? Strike 3

[Nostàlgic Mode ON]
La universitat catalana està en perpètua reforma. No recordo quin any va ser, ni quina lumbrera en fou l'impulsora, però el fet és que es va obrir un espai de debat i propostes pel futur de la universitat. I es va obrir la porta a la participació dels estudiants.

Convençut de poder millorar les coses vaig proposar l'implementació (bonic verb) d'una nova carrera: Ciències Catastròfiques. A Ciències Catastròfiques els coneixements científics (epidemiologia, sismologia, vulcanologia...) i tècnics (construcció de refugis, extinció d'incèndis...) es veien complementats amb alguna assignatura social i humanística (dinàmica de grups sectaris, teologia de les sectes apocalíptiques, clàssics del cinema de desastres...)

No cal dir que la meua proposta fou ignorada. Però aquest any he observat que, a diferents universitats catalanes, han proliferat màsters i postgraus de caràcter catastrofista. Es tracta només d'una casualitat?
[Nostàlgic Mode OFF]





Més propostes per a màsters i postgraus, ara que tenen un preu públic:



- Biotecnologia Multicultural. Els musulmans no poden menjar carn de porc, els jueus tenen prohibit el marisc i la vaca és un animal sagrat pels hinduistes. És just que aquestes persones no puguin gaudir del pernil d'aglà, les mariscades i l'entrecot de vedella!?
Gràcies a la Biotecnologia Multicultural, es poden obtindre xais que donin pernil amb gust de jabugo, sardinetes amb sabor a llamàntol i hamburgueses de castanya amb salsa barbacoa.
Qualsevol dia aconseguirem que els tomàquets tornin a tindre gust de tomàquet!

- Fotoxopeig per a Pedòfils. Cada setmana tenim alguna notícia relacionada amb les xarxes de pedòfils que operen per internet. I també cada setmana, la revista Interviú ens ofereix un reportatge fotogràfic en el que una senyora post-menopàusica exhibeix els seus encants rejovenits, gràcies al maquillatg, l'il·luminació i el Photoshop. L'únic que cal és portar el fotoxopeig al límit, i convertir les fotos de putots caducats en imatges de tendres preadolescents. No és fàcil, però tot sacrifici val la pena si és per acabar amb aquesta xacra! (la xacra dels seguidors de Michael Jackson, no pas la de les senyores madures poc exigents)


- Enginyeria de la Glumcida. En temps de crisi cola qualsevol cosa.


2 comentaris:

Luluji ha dit...

Doncs a mi m'agradaria escriure com ho fas tu, quin post, és l'ostia!!!
Apa, bon lo que queda de festa, peto

Josep ha dit...

Benvolguda Luluji:
moltes gràcies, m'afalagues molt!