diumenge, 17 de maig de 2009

Eurovisions, strike 3

La Nit dels Museus (esdeveniment cultural) i la victòria del Vila-Real contra el Real Madriz (esdeveniment hooligan) han eclipsat la que hauria d'haver estat la notícia del cap de setmana, i que uneix els interessos de tots dos col·lectius: el Festival d'Eurovisió.

Un cop més s'ha demostrat que la música espanyola és a la música el que el whisky espanyol al whisky, i la senyoreta Soraya ha derrotat els finesos, deixant-los a ells en darrera posició.

Algú els hauria de recordar que l'important no és guanyar, sinó participar. Com en una orgia, no cal acabar el primer, sinó gaudir de la festa.



mmm... quin culet que té el Josmar!

6 comentaris:

Valero Sanmartí ha dit...

Ploro per Eurovisió. Amb Lordi, Alf Poyer, el Chikilicuatre, semblava que el festival assumia la seva essència sense ús de màscares ni de pretensions. Llàstima que tornin a la línia habitual.

SergiBR ha dit...

JO NO SÓC L'ANÒNIM!!!!

Markutis ha dit...

Josmar, un dels punts àlgids de la meva adolescència. Què patètic.

Per cert, això de que el futbol i la nit dels museus han eclipsat Eurovisió no està tant clar. En conec algún que no hi estaria gens d'acord.

MARTELL DE REUS ha dit...

Estic una mica fora de joc del hit parede musical i m'has deixat bocabadat en comentar que la portantveu del PP al Congreso de los Diputados d'Epaña es dediqui a la música lleugera. Efectes perniciosos de la crisi...

Comtessa d´Angeville ha dit...

ha guanyat noruega!!!

Josep ha dit...

Benvolgut Valero Santmartí:
els irreductibles d'Eurovisió han triomfat

Benvolgut Sergi BR:
la llista és ben curta, com tu...

Benvolgut Markutis:
a mi el culet del Josmar me la posa dura. És una dada de tipus estadístic.

Benvolgut Martell de Reus:
el PP és cabaret de grans artistes i joves promeses musicals.

Benvolguda Comtessa:
sí, un belorrús que cantava per Noruega. A vore si algun dia una valenciana es presenta representant Mònaco i Ciutat del Vaticà. Tindria el seu que.