dilluns, 31 d’agost de 2009

La pleiotropia



En genètica, s'anomena pleiotropia (del grec pleio, molts i tropos, canvis) al fenomen pel qual un únic gen és responsable d'efectes fenotípics diferents i -aparentment- no relacionats.

Un exemple el trobem en el gen W dels gats, que per un costat els hi dóna un pèl de color blanc brillant molt bonic, però per l'altre els provoca sordesa i, en alguns casos, vertigen.

Un altre exemple el trobem en algunes formacions polítiques, on un gen constitutiu genera manifestacions diverses. Per exemple: el gen saplanista, que provoca dreta espanyolista valenciana i corrupció urbanística.



Una variant del concepte és la pleiotropia antagonista, definida com l'expressió de variants genètiques (al·lels d'un gen) que afecten diversos caràcters, de manera favorable en les primeres etapes de la vida i de manera desfavorable posteriorment. Aquesta formulació és una de les que, des de l'evolucionisme, ha permès explicar en termes genètico-poblacionals la fortalesa de les etapes reproductives i el declivi físic de la vellesa.

El biòleg nord-americà George Williams va identificar el cas de l'alta producció de testosterona en els homes, que de joves en fomenta la reproducció i de vells els augmenta el risc de patir un càncer.

També és present en moltes formacions polítiques, que veuen com el gen que els va donar la majoria absoluta fa vint-i-cinc anys, ara els pot condemnar a la perpètua oposició.

5 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

La pleitropia també es manifesta en l'il·lustre cos de jutges i notaris que són capaços de tenir tot el cos legislatiu a la seves ments prodigioses i en canvi són incapaços de poder aprendre cap mot en català.

Valero Sanmartí ha dit...

Genètica i política, l'última frontera.

PS: espero el corresponent post que relacioni política i frenologia.

Vironer ha dit...

els gitanos es passen pel folre la pleitropia, i la política en menor grau. De fet, he sentit a dir que Abraham Lincoln de jove tocava un casio en un cor evangelista.

Marta ha dit...

Quan a la natura hi ha mutacions al.leatòries que afecten algun gen només es perpetuen si són d'algun avantatge si no el que fan és que el qui el pateix estigui en desavantatge i tingui més dificultats per perpetuar els seus gens, per tant, la mutació en sí, tot i ser atzarosa és una mecànica de la natura per millorar les espècies. Això és el que hauríem d'aprendre. No totes les mutacions són iguals però la majoria són útils cadascuna en la seva diversitat i sabent-ne treure profit.

Josep ha dit...

Benvolgut Martell:
el que passa amb els jutges té un altre nom... i és un nom molt lleig i contundent!

Benvolgut Valero:
doncs sí, i després ens titllen de nazis per barrejar aquests conceptes.
Pel que fa la frenologia, hauré de documentar-me una mica primer.

Benvolgut Vironer:
sap vostè que en certa ocasió jo vaig votar el Partit Nacionalista Caló?

Benvolguda Marta:
brillant lliçó de biologia evolutiva.
Un dia parlarem dels trets vestigials i de la selecció sexual. Serà interessant.