dilluns, 21 de setembre de 2009

La Llei del Menor (opinions radicals)

[PARENTAL ADVISORY]

Tot seguit us donaré la meua opinió sobre la Llei Penal del Menor, i quines propostes tinc per a millorar-la. Si vostè té fills menors d'edat, el millor que pot fer és deixar de llegir just en aquest punt.

________________________


Els polítics diuen que no s'ha de legislar a cop de titular, i jo estic d'acord amb ells. Per això, ara que no tenim cap escàndol criminal o judicial relacionat amb els menors d'edat, us diré que és el que en penso.

De fet, segons les enquestes, la majoria de ciutadans són partidaris de reformar la Llei del Menor. Els partidaris de la reforma es mouen en dos fronts:

1) Retardar l'edat penal, actualment als 14 anys. Hi estic d'acord. La Història Delictiva d'aquest país ens ensenya que il·lustres personatges com El Vaquilla, El Torete o Dieguito El Malo, als 12 anys ja cometien petits furts, i als 13 ja participaven en robatoris amb violència. Són casos excepcionals, però la Llei ha de preveure les actuacions d'aquesta petita i perillosa minoria.

2) Ampliar les condemnes. Fins a 8 anys, o 10 anys si hi ha reincidència en delictes greus, i si ets major de 16 anys. Si ets menor de 16 anys, 5 anys com a màxim. Hi estic d'acord, es podria augmentar uns quants anys més ens els casos més greus.



Però un servidor voldria que la reforma de la Llei Penal del Menor anés també en un tercer front: la responsabilitat dels pares o tutors legals.

Anem a l'arrel de les coses: què vol dir que una persona és menor d'edat? Bàsicament que la persona, atesa la seua edat, encara no té prou maduresa com per a ser plenament responsable dels seus actes. Per això són penalment menys responsables, per això tenen penes més petites. Però si són menors d'edat hi ha d'haver persones majors d'edat que són responsables del menor d'edat: el pare, o la mare o els tutors legals. Els majors d'edat han d'assumir les seues responsabilitats.

Quina és la meua proposta? Doncs ben senzill: que la diferència de condemna entre la minoria d'edat i la majoria d'edat sigui assumida per la persona major d'edat responsable del menor delinqüent.
Per exemple, si per la comissió d'un determinat delicte a un major d'edat li cauen 20 anys, i a un menor d'edat només 8 anys, que els 12 anys de diferència siguin assumits pels pares del menor (6 anys pel papa i 6 anys per la mama).



Abans de posar-vos les mans al cap, deixeu-me que us recordi tres coses:

1) Ací els anticonceptius són legals i barats. Alguns, com el preservatiu, fins i tot es reparteixen gratuïtament.

2) L'avortament és lliure. D'ençà que es va aprovar el quart supòsit, sense dir les coses pel seu nom, i sense estar totalment cobert per la seguretat social, l'avortament és lliure. Lliure i en molts casos gratuït, tot i que pels dèficits que té la Seguretat Social, la majoria de dones avorta en clíniques privades. La darrera vegada que una dona anà a la presó per avortar fou el 1986.

3) Donar en adopció és lliure i legal. Si una dona no vol avortar, sempre pot donar el seu nadó en adopció. Milers de parelles aspiren a adoptar, i hi ha oenagès que ajuden les dones que opten per donar el seu fill no desitjat en adopció.

Dit d'una altra manera: si ets mama o papa és perquè vols. Així que assumeix les teues responsabilitats. Oi que si una persona cria un gos perillós per atacar persones comet un delicte? Oi que si una persona condueix temeràriament un automòbil comet un delicte? Doncs qui educa temeràriament un menor perillós també comet un delicte.


I ara, si voleu, podeu dir la vostra on posa Comentaris.

30 comentaris:

Albhert ha dit...

Doncs com a pare d'un parell de camacurts, li dono la raó.
I, miri, miri:

http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg

Aquest ho té claríssim, i és jutge de menors de Granada.

Per cert, no, no crec que m'arribi a Fires de Girona. Com a casat i emmainadat aquest any ja he fet el cupo de sortir (s'han de racionar els avis-cangurs!), però faci un cubata a la meva salut i passi-s'ho be!

Jordi ha dit...

T'has passat tres pobles. Saps que no s'aplicarà mai.

Valero Sanmartí ha dit...

Josep, sap vostè que valoro molt els seus esforços de reconduir aquesta societat, però a pesar del seu esperit crític ha passat per alt que el problema d'aquesta societat és que la justicia ja no funciona segons la Llei del Talió, o Lex talionis.

Gabriel ha dit...

Crec que es el primer post d'aquest blog en que no utilitzes l'humor i a sobre he de estar d'acord amb tu.

Señor San Marti no crec que el que Josep comenta sigui llei del talió. La Llei del Talio es fer el que t'han fet. Aqui s'assigna una condemna, per un jutge, que correspon a uns fets. no veig llei del Talió per en lloc.

Com el condemnat no es plenament responsable del seus actes es distribueix la responsabilitat sobre els responsables legals del menor. Aquí tampoc veig llei del talió, el nen igual a matat a algu pero no es mata a ningú ni als pares ni al nen.

Es com si els pares ens fessim legalment avalistes dels actes dels nostres fills tot just neixen. Si ets avalista en una hipoteca si el fill no pot pagar pages tu. en l'aval legal si el fill es condemnat i no pot cumplir condena per ser menut vas tu a la presso.

Ararat ha dit...

Brillant,

has fusionat el món de la teoria econòmica amb el pon de la justícia penal.

Es necessiten incentius per fer que al societat actuï correctament. De la mateixa manera que ens multen per deixar que el nostre cocker spaniel defequi al carrer (incentiu), compartir les condemnes de manera proporcional entre els menors i els pares em sembla una idea genial per incentivar que aquests últims no descarreguin totes les tasques educatives a l'escola.

la niña del pozo ha dit...

Hi estic totalment d'acord. Com que no tinc fills... Però crec que els nens avui en dia foten fàstic per la manera com estan no-educats pels pares. I per tant, els pares haurien de ser responsables dels actes de la seva descendència. I cal pensar positivament i creure que més d'un nen tindrà prou consciència per deixar de fer una cosa si sap que allò pot enviar la mama al trullo (tot i que això és sobreestimar una mica massa aquests petits monstres egoistes, també coneguts com a fills).

javilon5 ha dit...

Hi ha casos totalment vergonyosos com aquell dels tres imbècils que van cremar a una rodamón en un caixer automàtic a Barcelona.

Si el pare d'un d'aquests nois veu que el seu fill comença a penjar esvàstiques a l'habitació, dur botes militars i a escopir-li a la cara cada cop que li diu que no torni massa tard a casa i ho ignora llavors té part de responsabilitat. Home i tant!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Estic fart de sentir sempre allò de: Quina culpa tenen els pobres pares?.

Quina culpa? Doncs tota. Si haguessin educat als seus fills en el respecte als altres segur que no haurien criat delinqüents.

Tens tot el meu suport.

Valero Sanmartí ha dit...

Gabriel, jo li deia al Josep que em semblen molt bé totes aquestes mesures que proposa, però que el problema d'arrel és que la nostra justicia no funciona segons la Llei del Talió.

En cap moment he equiparat el que proposa a la Llei del Talió.

Markutis ha dit...

Estic d-acord en la base ideologica, pero primer s-hauria de determinar si hi ha negligencia o no, abans de condemnar als progenitors. De la mateixa manera que sent del Barsa et pot sortir un fill madridista (Deu meu quin malson!), no sempre un malparit es producte de l-educacio familiar. N-hi ha que ho son de naixement o perque opten lliurement per ser/ho malgrat els esforsos paterns.

Jo ho he vist. Companys d-escola amb pares igual de responsables o irresponsables que els meus a casa eren normals i fora es comportaven com autentics fills de puta. Alguns han acabat a la preso i no se m-acudiria mai responsabilitzar els progenitors. De res serveixen els castigs i la severitat quan el teu fill decideix adoptar una nova familia del carrer. Que pots fer! Empresonar/los a casa... Denunciar/los a la policia...

De vegades se-ns oblida que la formacio de la personalitat no es una ciencia exacta i que existeix el lliure albedriu. Potser aquests pares dels que parlo no son els casos majoritaris, pero nomes que se-n condemni a un injustament pels actes del seu fill no val la pena.

P.D> Perdo per les faltes pero el meu teclat ha embogit de cop.

Noctas ha dit...

Si n'ets de bo!

Albert ha dit...

Bravo sr. Josep!
No sé què fa perdent el temps en blocs on només el llegim mediocres de mig pèl quan podria estar dirigint masses a l'alcaldia, què dic alcaldia!, a la Generalitat,què dic Generalitat! al Parlament Europeu!
Vota Josep Intel·lectualpunk!

Modgi ha dit...

En qualsevol cas, el que tinc clar és que tancar a un delinqüent potencial en una edifici on convisqui amb més delinqüents potencials que el formin en els secrets del crim no ajuda gaire a la reinserció. En el fons del que es tracta no és de ser just amb ells sinó de que nosaltres no correm cap perill.

Virgínia ha dit...

Em sembla fantàstic!

Josep ha dit...

Benvolgut Albhert:
m'ha agradat molt el vídeo del jutge de menors. Molt potent.

Benvolgut Jordi:
només tres pobles? És poc!

Benvolgut Valero:
la nostra societat està malalta. Com (gairebé) totes.

Benvolgut Gabriel:
gràcies! Ara només cal que li escriguis un imeil al teu diputat favorit, i li facis la proposta.

Benvolgut Ararat:
gràcies pel compliment! En aquest refotut país, les ciències socials aspiren a ser qualsevol cosa menys científiques. I els pitjors de tots, els de la Facultat de Dret.

Benvolguda Niña del Pozo:
només els nens/adolescents d'avui en dia? O això ha existit sempre?

Benvolgut Javilon5:
cal aclarir que la majoria de menors delinqüents i violents no són tan "sincers" i no guarneixen l'habitació amb svastikes.

Benvolgut C.E.T.I.N.A.:
moltes gràcies!!

Benvolgut Markutis:
qualsevol persona pot tindre un fill tarat, és ben cert. Però quan hom es dedica a negar l'evidència i en comptes de cercar ajuda professional, es dedica a justificar les anades d'olla perilloses de son fill... llavors és un cas de negligència criminal!

Benvolgut Noctas:
moltes gràcies!

Benvolgut Albert:
valoro més l'opinió dels lectors d'aquest blog que la dels entxufats del PSC, CiU o qualsevol altre partit majoritari.
Gràcies pel suport!

Benvolgut Modgi:
"La presó, la universitat del crim". Sí, sabem que la trena, en moltíssims casos, no reinserta el convicte.
Però no tinc temps ni espai per a redactar un Codi Penal Alternatiu.

Benvolgut Virgínia:
moltes gràcies!

Albert ha dit...

Sr. Josep: Si al seu darrer comentari ha escrit blog en cursiva per fer-me saber que no es diu bloc, refaci la columna de la dreta de "l'arxiu del bloc".
Si no ho ha fet amb aquesta intenció doncs que tingui bona nit i tapi's. :)

Josep ha dit...

Estimat Albert:
al principi jo era molt metòdic amb les negretes, les cursives i els subratllats. Al principi, tot obeia una lògica estricta.
Però amb el temps, d'una manera lenta i inexorable, m'he acabat tornant un torracollons sense cap criteri coherent.
Per sort, la majoria de lectors passen olímpicament de les meues tonteries en HTML.

d å v i d ha dit...

Josep, de vegades ets un visionari. Es una idea radical, però amb sentit. Estic d'acord amb tu.

Josep ha dit...

Estimat David:
de vegades sóc visionari,
d'altres, presidiari
la societat és un calvari
que jo examino a diari.

(la poesia patètica, un gènere a reivindicar)

Markutis ha dit...

Només una puntualització. En català normatiu se suposa que el que nosaltres escribim és un bloc i això ens converteix en blocaires. Ara bé, com no vindrà d'un anglicisme més o menys, qui vulgui dir que escriu un blog i que és un blogger endevant.

P.D: Resulta especialment fascinant la fortuna que ha fet entre els blocaires en general la paraula midget en comptes del nan de tota la vida.

Josep ha dit...

Apreciat MArkutis:

serà que sóc un clàssic, i que veig un bloc com un munt de paper lligat, o com una formació política amb grans aspiracions (Bloc Nacionalista Valencià, Bloc Nacionalista Gallec...)

A més, blocaire sembla que vulguis bloquejar algú o alguna cosa... calla, que igual ve d'aquí la cosa!!

la niña del pozo ha dit...

Bé, Josep, jo no sé com eren els adolescents del segle XIII. Potser si un dia em faig una regressió hipnòtica podré respondre a la teva pregunta.

Josep ha dit...

Benvolguda Nina del Pozo:
al segle XIII les adolescents eren breus. Als 13 anys entraven a l'adolescència i als 14 ja estaven casades i amb fills.

Puji ha dit...

A la pressssssoó tots!!!

Josep ha dit...

Estimat Puji:
tant de bo tothom hagués de passar un examen, com has hagut de passar tu.

Salut i molta sort!

zel ha dit...

Jo tinc una mena de teoria alternativa, entre la trena i l'educació, potser pel fet que tinc un fill amb 16 anys que n'ha fet de grosses, ens han tractat de tot i vam ser prou estrictes amb ell, pel que fa a educació i normes, però el que tenia era un transtorn que ningú va disgnosticar a temps, fins que la cosa va acabar molt malament, de centre de salut a psiquiatria, i no sabien si començar per l'angoixa, el TDAH, el transtorn de conducta o que nosaltres ens tiressim literalment al pou. Han sigut tres anys llargs de la nostra vida que no desitjo ni al pitjor enemic... Però crec que el codi penal no és la solució...

Quan els nens neixen, cada vegada més, els pares actuen com satèl.lits entorn del fill, que no veu altra cosa que totes les seves necessitats satisfetes sense ni que hagi de fer un petit xiscle... el nen és el rei de casa en tots els sentits, i jo crec que tenim el concepte d'amor patern/matern capgirat...i consti que amb això no proposo tracte d'hòstia, sinó de posar cadascú al seu lloc. Així creixen, amos del món, i jo que els tinc a l'escola dels 5/6 fins als 8 ho puc certificar.

Bé, prou que m'allargo...

zel ha dit...

He deixat al teclat que tinc un altre noi, que en té 22 i que s'ha manifestat com l'altra cara de la moneda...

Josep ha dit...

Benvolguda ZEL:
l'actual Llei del Menor ja contempla els casos psiquiàtrics. En tot cas fallen tres coses:
1) Els jutges saben de lleis, no de psiquiatria ni neurologia.
2) Als pares els costa admetre que un fill seu tingui alguna mena de transtorn. On els altres veuen els primers indicis d'un transtorn, els pares només hi veuen "coses de nens/adolescents"
3) La resta de la gent, començant pels mestres, no gosa dir res quan veu els primers indicis.

I per això aquestes coses es detecten tard, i si hi ha alguna causa criminal associada, massa sovint es gestionen malament.

Joana ha dit...

Deunidor!
No estic d'acord amb alguna part del teu escrit, en d'altres si.
Alguns exemples és evident que son "culpa" dels pares i mares. Però digues, lo del beure ho podem valorar igual?.
Jo crec, seriosament, que si un fill agafa un coma etílic, després hauria de fer serveis a la societat fins que pagui la factura.
Condemnar els pares i mares, no crec que sigui la solució.
El meu petit ja tremola... i això que sols ha sortit, de moment, tres cops de nit!

Josep ha dit...

Benvolguda Joana:
el text de l'avantprojecte (encara no s'ha votat ni aprovat res) especifica "reiterats comes etíl·lics"