dijous, 17 de setembre de 2009

Matisos i confessions


Per raons que no fan al cas, un servidor de vostè estava gaudint d'una breu però gratificant estada en un emblemàtic Hotel-Resort - Parc Temàtic que hi ha al centre de Barcelona. En un moment donat, mentre parlàvem animadament sobre l'obra de Schopenhauer (concretament els diferents punts de vista envers el controvertit assaig L'arrel quàdruple del principi de la Raó Suficient) quan va apàreixer l'animador de l'hotel, acompanyat de dos grums impecàblement uniformats, i ens proposà una divertida activitat "Vamo a ve, nessessito uno moreno con el pelo largo pa la rueda de reconossimiento".

Animat i participatiu de mena, em vaig oferir voluntari per a tan divertit càsting. Val a dir que la resta d'hostes de l'Hotel-Resort - Parc Temàtic eren bakales, skins, magribins, subsaharians i paioponis, raó per la qual el meu perfil era el més escaient per a participar en aquesta variant judicial del conegut joc de taula Quien es quien.

Val a dir que els participants, tots morenos amb els cabells llargs, ens assemblàvem com un ou (d'estruç) i una castanya (transgènica), però l'important era participar.

Quan va arribar l'aspirant a protagonista -també portava la polsera distintiva dels clients del Resort (també anomenades manilles), però a ell l'havien obsequiat també un bonic ull de vellut- es va dirigir a mi i em digué: "m'acusen d'haver fet un atracament amenaçant de punxar amb l'agulla d'una xeringa... però jo amb l'agulla d'una xeringa no ho faig mai!"

No sé perquè m'ho explicà a mi, però el seu advocat tenia una pinta de passarell de tirava d'esquenes... i a la cel·la. En fi, que avui he recordat aquesta bonica anècdota.


Darrerament són molts els imputats que segueixen l'exemple del jove grenyut. Dos exemples:

- Javier Rodrigo de Santos, ex-regidor del PP a Ciutat de Mallorca. L'home -catòlic, casat i pare de quatre fills- acusat de malversar més de 50.000 euros de l'Ajuntament de Palma en orgies gais, assegura que els doblers "Eren per a droga, que en sóc addicte, però no per a putus". Important matís a la confessió: la coca ajuda a treballar més i superar l'estrès que genera la gestió municipal, però res de mariconades. I en tot cas, les mariconades foren fruit de l'excès de coca, que alhora venia de l'excès de feina.

- Fèlix Millet i Tusell, ex-President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ha confessat que en trenta anys va furtar més de tres milions d'euros de la fundació que presidia. Això sí, ens ha matisat que els va emprar en arreglar-se el domicili conjugal, i no pas per a jugar al bingo, i que els viatges de luxe els feia amb la família, i no pas amb la fulana. Tot un exemple a seguir.

Si en el fons són bons, és la societat que no els entén.

14 comentaris:

Sonia ha dit...

jajaja vaja escena, sembla un gag.

Josep ha dit...

Benvolguda Sònia:
doncs l'anècdota és ben verídica.

Thera ha dit...

Són de comportament exemplar... I tant!

Anònim ha dit...

Expica'ns més detalls dels teus antecedents penals

Josep ha dit...

Benvolguda Thera:
doncs el Millet aquest tés una Creu de Sant Jordi.

Benvolgut Sergi BR:
ens veiem avui pel futbol?

baldufa c'est moi ha dit...

Ells no ho volien fer....però una veu divina els hi va dictar de robar, i anar-se'n de putos. Ara ho expliquen per quedar bé....i a més amb matissos ! I nosaltres que hem de fer aplaudir ?

Isabel Dengra ha dit...

i desde cuando criticamos las cosas tristes?

mai ha dit...

Parc temàtic al centre de bcn? M'has fet rumiar.Aterro despistadilla...

Bill y Sarnoso ha dit...

Seguiu aquesta campanya, si us plau.

Yotampoco.org

I passa-ho!

Josep ha dit...

Benvolguda Baldufa:
interessant teoria. Ells en el fons són bons... en el fons bancari són bons convertibles.
Crec que hauríem d'aplaudir la confessió d'allò que ja sap tothom, com els Alcohòlics Anònims. I al final de la confessió pública, tots hauríem de dir "T'estimem Fèlix".

Benvolguda Isabel:
aaah!! És que la meua vida és molt trista. Els diners no donen la felicitat, però mira quina cara de moderadament satisfet que fa el Fèlix Millet.
Jo, en canvi, ben tapat i capcot.

Benvolguda Mai:
al Passeig de Lluís Companys. Jutjats de Guàrdia, Jutjats d'Instrucció, Jutjats Penals i Audiència Provincial.
Per cert, la foto de la fitxa policial la fan sense maquillatge.

Benvolgut Billy:
interessant campanya. De tota manera, pel que he pogut veure amb les festes majors de barri, la Feria d'Abril i d'altres elements de cultura popular, puc afirmar que les subvencions són la condemna a mort de qualsevol esdeveniment.
Igual si subvencionem a sac la tauromàquia, la fem tan marginal, prescindible i menyspreable com les representacions teatrals d'un que jo em sé (comença per FLO i acaba per TATS)

Marta ha dit...

Molt bo el comentari de la foto!

Jaume Pros ha dit...

Josep, he cintentat contactar amb tu i no he pogut. Al meu bloc tens el meu mail. Estic interessat en enviare-te un correu electrònic.
Salutacions

glory ha dit...

si, si, però una no s'avorreix encara que estigui sola!

Josep ha dit...

Benvolguda Marta:
moltes gràcies. De fet el paio aquest ja fa fila de tril·laire de Rambla.

Benvolgut Jaume Pros:
t'acabo d'enviar un imeil. Espere que l'hages rebut bé.
Si no funciona l'imeil, podem provar el tam-tam, que mai té problemes de connexió ni de cobertura. El tam-tam funciona sense electricitat!

Benvolguda Glory:
bona observació. No et demanaré detalls sobre el que fas quan estàs sola.