dilluns, 19 d’octubre de 2009

E agora que

E agora que, que vou fazer
todo este tempo, que será de min
E agora que, que vou fazer,
da minha vida, que xa no importa!


Segons les revistes del cel·luloide, Alejandro Amenábar va estar-se més de tres anys documentant-se per a filmar la seua darrera pel·lícula, AGORA. Mal senyal: si t'has d'estar més tres anys documentant-te, és que no en tenies ni idea i/o no en tenies ganes.

El film comença l'any 391 DC a la ciutat d'Alexandria, amb un cristianisme puixant i arrogant, amb molts suport entre els esclaus, les dones i els que no van al dentista. Els pagans estan en decadència (és a dir, mancats de fanatisme) i el jueus es mantenen en un discret segon pla. A la mítica Biblioteca d'Alexandria hi dóna classes d'astronomia la filòsofa Hipàtia.

Hipàtia intenta entendre si els planetes es mouen seguint una òrbita circular, o en dos cercles. Perquè en eixa època es considerava l'esfera com la forma perfecta.

Dues esferes millor que una.


Però la Hipàtia està de bon veure i els seus alumnes estan més pendents de lligar amb ella que d'aprendre (SPOILER: hi ha un bonic homenatge al Príncep Carles d'Anglaterra i a la Camilla Parker-Bowles). Malauradament no hi ha oportunitat pel MILF sex, ja que els cristians assalten la biblioteca, expulsen els filòsofs pagans, cremen els llibres i prohibeixen l'ensenyament i la ciència.

La Terra és plana, com el seu encefalograma.


Però la cosa no s'acaba ací. A mesura que els cristians van guanyant poder, la població fuig (com els jueus) o s'hi adapta (com els conversos). En mig d'aquest sidral de fe i violència (apte per a menors, no com els films de sexe i violència) la senyora Hipàtia gairebé descobreix la Llei de la Gravetat i calcula que l'òrbita terrestre al voltant del Sol és el·líptica.

L'el·lipse és bella.


La pel·lícula té algunes llacunes que, quan surti la versió en DVD, s'explicarà en els extres. Algunes escenes eliminades que podrem recuperar:

1) Jesús era de lletres, per això els seus seguidors odiaven la ciència.

2) L'origen del baptisme. Era una cosa molt més pràctica i menys espiritual.



3) Resum musical de la història del cristianisme. Només cal actualitzar una mica aquesta cançoneta.

15 comentaris:

Simó Martí i Olmos ha dit...

3 anys per a documentar-se... igual no és només Jesucrist qui era de lletres

Pais secret ha dit...

Doncs a mi em va agradar.
A més te n´adones per enèsima vegada que per molt que passin els anys , les visions de l´univers i les creences, seguim patint del mateixos mals. No n´aprenem.

Bons costums romans ha dit...

Hipatia tenia 60 anys quan els cristians la van apallissar fins a morir.

I la Rachel Weisz no té 60 anys...
I els cristians no ixen com al que eren:
Fanàtics intolerants i assassins.

O siga:
- Amenábar no ha gosat posar una dona vella com a protagonista.
(no és comercial)
- Amenábar no s'ha atrevit a explicar com es va imposar arreu el cristianisme.
(se li tirarien a sobre els cristians que, si pogueren, farien el mateix)

Canya als cristians!
Cristians als lleons!

Anònim ha dit...

Per a mi, l'escena final és una gran declaració d'amor...

M'estranya que no l'hagis analitzada al post.

(paraula de verificació: amant)
no és conya!

Senyor Merdevalista ha dit...

Ep, sr. Josep. El comentari del blog del sr. Modgi anava per mí?

Senyor Merdevalista ha dit...

PD: La foto de l'Esteban, brillant.

Anònim ha dit...

El pressupost de la pel·lícula són 50 milions d'euros. Tenint en compte que el cost de la documentació sol ser pagar un pot de fabada litoral a un becari d'història perquè faci tota la feina no em sembla just acusar al senyor amenabar de ser de lletres, crec que no havia acabat la carrera de comunicació audiovisual, quants economistes llicenciats reuneixen aquesta pasta?

Senyor Merdevalista ha dit...

Conyu, sr. Josep, deixi-ho estar. Ara ho he enganxat. Merda d'espessor que m'ha agafat avui, osti.

Per al Sr. Bons Costums Romans: A Braveheart també van modificar les edats per fer quadrar en Wallace i la reina de França. Hagués estat més pederàstic que la relació Anakin-Amidala (parida amb el cul, per cert).

Funcionario's blog ha dit...

Oye, me ha encantado tu crítica de la peli. Para mí es una peli para tías, un panfleto feminista sobre la culpa de los hombre actuales en la represión de las mujeres por hombres pasados.

Puaj.

Anònim ha dit...

Sincerely, no he vist la peli però la crítica em sembla justeta. Val a dir que el Sr. Manel va deixar el llistó molt alt a REC2. Espero que la pròxima sigui de la pel·lícula amateur de l'estimada Keeley, que ha tingut l'encert d'encabir.

sr. manel ha dit...

Sr. Josep, això no es pot considerar cap plagi. De fet, la idea de la crítica destroyer la vaig extreure dels amics de:

http://www.cinecutre.com/

Si vol podem plagiar la idea i fer una pàgina de crítica cinematogràfica.

Josep ha dit...

Benvolgut Simó:
he he he... ha obert vostè l'enllaç?

Benvolguda País Secret:
a mi també em va agradar, però cal ser crític.

Benvolgut Bonscostums:
El maquillatge pot fer miracles, i l'Amenábar ha volgut amortitzar els 50 milions. I sobre l'imposició del catolicisme (barreja de cristianisme amb mithraisme i paganisme) dóna per a una saga de cinc llargmetratges.

Benvolgut Anònim:
NO PUC EXPLICAR EL FINAL!!!

Benvolgut Merdevalista:
Belén Esteban és una icona. I una iconya també.

Benvolgut Anònim:
Amenábar sap molt bé de que va aquest negoci.

Benvolgut Funcionario's:
moltes gràcies!! A mi també m'agrada el teu.
El teu BLOG vull dir, colla de malpensats!

Benvolgut Anònim:
és difícil, molt difícil superar el mestre MANEL:

http://blogcinefobo.blogspot.com/

Josep ha dit...

Senyor Manel:
i si la paraula plagi té una connotació sexual que vostè i jo ignorem? S'estaran pensant la resta de lectors que entre vostè i jo hi ha quelcom de genital? (i no de genial)

Bargalloneta ha dit...

jajjaaj, bon comentari!!!
crec que em costaria fer-lo des d'aquest punt de vista... però el teu realment m'ha agradat!!!

Funcionario's.... una peli feminista???? que dices hombre esta es la excusa para decir que no te ha gustado?????

Josep ha dit...

Benvolguda Bargalloneta:
tot es posar-s'hi. Val a dir que moltes crítiques cinematogràfiques només es gaudeixen si has vist la pel·lícula en qüestió.