dilluns, 5 d’octubre de 2009

El 10 d'octubre a Granollers

El proper 10 d'octubre s'estrenarà una obra de teatre a la ciutat de Granollers.
"La Fundació Espanyola de la Tartamudesa té el plaer de convidar-vos a l'estrena de l'espectacle "Vidas melódicas" de Bertus Compañó i Gal, la primera obra de teatre musical escrita a partir de les vivències de persones que quequegen.
Així mateix, l'elenc d'aquesta obra es composa, en la seua gran majoria, per actors tartamuts
".

Si jo fos un paio cruel i malparit ara mateix estaria fent sang del tema.

Però sóc un ferm partidari de la superació humana*, i crec que la causa més digna és la de la felicitat. I contra la queixa constant i la llagrimeta fàcil, una obra de teatre.
Així que si ells són feliços, per mi endavant. I a qui no li agrade que no mire, ni tampoc escolte.

I que carai, jo en tot cas sóc un paio cruel, malparit i dropo, raó per la qual deixe que siguen els altres els que facen els Comentaris escaients. Ja sabeu on.






* això vol dir que se'm posa ferma amb les humanes partidàries.

8 comentaris:

La RaTeta Miquey ha dit...

Abandones???

Baltar ha dit...

Per fi tartajas que actuen, ara nomes ens queda aconseguir que els malalts de parkinson puguin operar a cor obert.

Valero Sanmartí ha dit...

Això vol dir que serà com els partits de tennis, i que l'obra pot durar una hora i mitja o fins i tot cinc hores.

Tot depèn de com n'estiguin de flamencs els tartamuts.

Pere Llufa ha dit...

Hi actuarà l'Alícia?

Helena Arumi ha dit...

Jo no sóc cruel (per ara o encara) i m'alegra que la gent que té algun problema o petit defecte faci coses per treure ferro al tema.
Potser a l'odisfera s'ha de ser més destroyer. Jo ho sóc quan algú m'insulta o m'ofèn directament. Em molesta la mala educació gratuïta, potser em passa perquè en tinc un empatx diari de gent borde, al treballar de cara al públic. Ja sé que també hi ha gent insuportable darrera els taulells que no té gens d'empatia pels clients, pacients, etc. No sé què hi fan treballant segons a quins llocs quan tenen el múscul del somriure totalment atrofiat. Coses de la modernitat.
Resumint, m'alegro de l'obra de teatre d'aquestes persones.

xuiccss!

iaiapunkarra ha dit...

Se t'ha aparegut John Lennon en un mal viatge?

sr. manel ha dit...

Ja estem amb la discriminació positiva: L'obra no es podrà qualificar com a merda perquè hi actuïn tartamuts? Per què no envien un tartamut a Eurovisió? Bé, ja ho van intentar amb Rosa de España i no va sortir del tot bé...

Josep ha dit...

Benvolguda RaTeta:
abandonar què, qui?

Benvolgut Baltar:
d'això se'n diu superació humana.

Benvolgut Valero:
sí... però tot és pel bé de la superació humana.

Benvolgut Pere Llufa:
jo no descartaria res, però aquesta pinta a una altra mena de problema neurològic.

Benvolguda Helena:
avui tinc el dia sensible i delicat. Però demà passat em passarà.

Benvolguda Iaia:
podria ser. I la por a les repressàlies, també.

Benvolgut sr manel:
és que la discriminació positiva va pels tartamuts, però no pels calbs amb pèls a les orelles. Món cruel.