dijous, 22 d’octubre de 2009

Reflexions i desitjos funeraris de cap de setmana

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

ja sé que aquestes coses s'han d'anar a resoldre a cal notari, però queda un any per a les eleccions i els notaris estan molt enfeinats amb polítics que prometen no pactar amb segons qui.

Ara que ve Tots Sants m'agradaria fer públic un desig, una darrera voluntat. Vull que en el meu funeral hi actuï una streepper, una noia que faci un streep dance.


El paio de la barba que hi ha a la dreta NO és el meu sogre.

Sincerament, fins a tres vegades he vist en ma vida el mateix espectacle en un funeral: un mossèn que s'equivoca al dir el nom de la difunta. Cosa lògica, ja que no coneix la difunta de res. I què voleu que us digui, que algú que no em coneix de res us digui com era jo, és una mica trist, oi?


Doncs alegria, que ja us haureu lliurat de mi!

14 comentaris:

SergiBR ha dit...

Jo et pensava dissecar, i deixar-te al sofà al costat del nanuk amb un ou penjant.

Molon labe ha dit...

Carai i ara que a Banyoles fa temps que estan sense negre... podrien posar un blanc, per allò de l'agravi comparatiu...

CusCus ha dit...

Senyor Josep,

i no pot fer-se una assegurança tipus Ocaso i amb els calés anem de putes? Seria inclús millor que una noia despilotant-se.

Mike Litoris ha dit...

Això farem! Inclús serà la steaper la que li farà el sermó a part de fer la seva actuació. No sé si el Pare Bukkàkez hi estarà d'acord...

Oriol ha dit...

Crec que el Max Mosley (el representat de les SS de la F1) estava preparant una empresa dedicada a l'animació de diversos tipus d'events (tot ambientat en els camps de concentració). Sabent que té vostè un especial amor per les feminazis, potser contractar-ne els seus serveis en tan especial ocasió podria fer realitat els somnis que no s'ha atrevit a dur a terme en vida.

Valero Sanmartí ha dit...

Josep, no es pot donar idees (bé, de fet sí) però el Hunter S. Thompson demanà explícitament que en morir es cremés el seu cadàver i, tot seguit, es dipositessin les seves cendres dins d'un petard tipus cohet i s'encengués. L'explosió marcaria l'inici d'una festa en honor a la seva memòria.

S'ho pot pensar. Al cap i a la fi, la noia en mamelles té cabuda dins del pla.

maria ha dit...

Penses en tot tu, oi?
Doncs a mi m'agradaria que tothom vingués amb bici i mentre van pedalant que tiressin les meves cendres per l'herba,jejeje...

MARTELL DE REUS ha dit...

Sento discrepar en la feina que tenen els notaris. Lamentablement ells han notat amb tota la cruesa l'esclat de la bombolla immobiliària, ara signen poques escriptures i recapten poques minutes. Cal que entre tots mostrem la nostra solidaritat amb aquest col·lectiu tan dissortat. Aquest estiu enlloc d'acollir un refugiat saharaui he acollit el notari amb qui vaig signar l'escriptura del parking.

Senyor Merdevalista ha dit...

Què estrany. Ahir nit pensava en despedides de solter i ara em surt vostè amb l'stripper pel seu funeral. Ara lligo caps i em surt una cosa semblant a "despedida de viu", amb la diferència que en aquell moment vostè ja no estaria present. Bé, no, "de cuerpo presente" sí... Osti, m'estic liant...

la niña del pozo ha dit...

Lo de dissecar-lo no és incompatible amb l'stripper. De fet, segons com el dissequis la noia el pot fer servir de pal. Però jo votaria per llençar-lo als voltors, i així fem una bona obra en pro de l'ecologia i la sostenibilitat (cosa que també és compatible amb l'stripper).

Ararat ha dit...

Aquesta imatge és un scan de l'abominable pel·lícula anomenada showgirls? Sap que amb un parell d'anys més d'internet i el seu exèrcit de freaks amb temps lliure i poc criteri (els mateixos que no tindrien cap mena de vergonya a posar al mateix nivell 1984 i la "novel·la gràfica" Watchmen) elevaran aquest despropòsit a la categoria de cinta de culte?

És curiós.

Una salutació.

Markutis ha dit...

Jo si tingués la sort de poder anticipar la meva mort amb cert temps, sempre he pensat que faria una llista de convidats a l'enterrament (qui no en tingui es queda fora) i llogaria un actor per llegir en veu alta un escrit meu on cantaria les veritats a la cara dels asssistents, un per un. Seria un funeral collonut perquè ningú s'avorriria i a l'acabar la cerimònia l'ambient seria de qualsevol cosa menys de tristor. Al contrari, més d'un marxaria pensant que estic ben mort.

Toni ha dit...

Jo m'apunte, que mai ve mal alegrar-se -encara que siga la vista- en un moment difícil com seria perdre un company blogger, jaja.

Una abraçada ;)

Josep ha dit...

Benvolgut Sergi BR:
interessant proposta, mort i amb un majordom.

Benvolgut Molon:
exhibit en un museu, quin honor!

Benvolgut CusCus:
mmm... interessant proposta... alcohol, viagra i dones per a celebrar la meua mort... dóna gust morir-se així, fent feliços els altres.

Benvolgut Mike:
eps! Que el Pater Bukkàkez és un sant.

Benvolgut Oriol:
és difícil ser original

Benvolgut Valero:
que la Mamelluda sigui qui llenci el cohet? O enviar una mamelluda a l'espai, tot fent-me companyia??

Benvolguda Maria:
un funeral d'allò més sostenible.

Benvolgut Martell:
vostè és pura sensibilitat

Benvolgut Merdevalista:
en comptes de "funeral" direm "comait de viu", que és més alegre.

Benvolguda Niña:
m'apunto el suggeriment.

Benvolgut Ararat:
no és l'únic despropòsit que triomfa...

Benvolgut Markutis:
aproximadament, quanta gent hi estaria convidada?

Benvolgut Toni:
és clar que sí! Només ens morirem una vegada, així que és millor fer-ho bé, amè i divertit!