dilluns, 16 de novembre de 2009

Beu d'aqueta copa

Beu d'aquesta copa, amor meu
i notaràs com la son
t'ennuvola en un segon,
relaxa't, que no serà greu.

Un cop estiguis adormida
i ja ben esmolada l'eina
em posaré mans a la feina
fins deixar-te ben espellida.

Que té quelcom d'encisador
veure com ajudes debades
a les persones necessitades
amb la teua bellesa interior.

Tinc un pacient voltorí
que necessita urgentment
que li faci un trasplantament
i a mi... a mi em va el bisturí.

Pulmons, ulls i mans
melsa i bíceps femoral,
tampoc és immoral
el tràfic d'òrgans humans .

19 comentaris:

Mecànic emprenyat ha dit...

Jajajaja! Bonissim!!

Jo vaig curt de fetge i de pulmons, hauriem de fer tractes vostè i jo.

Senyor Merdevalista ha dit...

Genial!
No ha pensat en oferir-lo com a himne per al col·lectiu de traficants d'òrgans?

Pere Llufa ha dit...

Poesia sr. Josep? A això porta la reflexió autocrítica que està fent actualment l'odisfera?

Què serà el proper? haikus?

Toni ha dit...

Ai, em recorda vagament a la cançó 'Tinc fam de tu' de Lax'n'Busto... que gran cançó i que gran poema que has fet! Molt bo! jajaja.

Josep ha dit...

Benvolgut Mecànic:
moltes gràcies! I no pateixi vostè, que nosaltres ho aprofitem tot. Si no és per a trasplantar, ho farem per estofat.

Benvolgut Merdevalista:
sí, ho cantem al principi de la Convenció Annual.

Benvolgut Pere Llufa:
aquest blog va nèixer amb els versos perversos.
I aviat hi haurà poemes visuals!

Xavi Ochando ha dit...

Veig que el senyor Josep es fica romàntic, això si... hi han amors que maten!

Josep ha dit...

Benvolgut Toni:
no conec aquesta cançó, tot i que sí que conec el grup.

Benvolgut Xavi:
sí en el fons sóc un sentimental. En el fons, quan faig submarinisme.

Senyor Merdevalista ha dit...

Mossènyer Josep, lamento no anar-vos a escoltar quan reciteu, però una gentil dama em requereix aquest vespre.
Espero em sabreu disculpar.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

jaja les lax n busto de la nostra joventut que fuig...jaja


http://www.goear.com/listen.php?v=b254289

Vaig beure'm la seva sang vaig menjar-me el seu cervell Tal com a missa fa el capella per tenir-la a dins me la vaig menjar i ara es part de mi.


i aqui l estribillo (pell de gallina ) que es on servidor es declarava

puto sentimental !!

L'unica cosa que no em vaig menjar van ser aquells ulls que em tornaven boig que els guardo amb formol.


Per cert i fent un change tots sabreu que un japones realment ho va fer argumentant que l estimava molt, la portaria a dins ad aeternum bla bla bla

maria ha dit...

Poesia de por...

Marta ha dit...

Per mi és una denúncia vestida de poesia sobre el tràfic d'òrgans humans. Molt bé com sempre!

Albert B. i R. ha dit...

Quin instant poètic!Ens ha sorprès molt gratament a uns quants!

Co ha dit...

Aquí, l'original...

Vaig trobar-me una destral
a dins l'armari,
em vaig exitar,
desitjava veure sang.
I li vaig clavar al mig del cor
no va poder ni cridar,
per sorpresa la vaig agafar.

Vaig veure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell,
tal com a missa fa el capella
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara es part de mi.

Vaig picar la seva carn, per fer croquetes,
vaig ficar a dins el forn, el seu cor tallat en dos,
I amb els seus pulmons, els canalons.
Ve tenir aquell gust genial que ningú li sap donar.

Vaig veure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell,
la única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig
els guardo en formol.

Vaig veure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell,
tal com a missa fa el capella
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara es part de mi.

I ara no sé el perque de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar, doncs me la vaig papejar.
maleeixo aquell moment, cada dia cada nit
l'esperit de lluçifer em v poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret després de l'apat,
tot seguit vaig netejar les parets plenes de sang.
I al bar el costat, fen una birra
surtia a televisió en jack el destripador.

Vaig veure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell,
la única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig
els guardo en formol.

Vaig veure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell,
tal com a missa fa el capella
per tenir-la a dins me la vaig menjar,
i ara es part de mi.

I ara no sé el perque de tot allò que vaig fer.
Ara no els hi puc parlar, doncs me la vaig papejar.
maleeixo aquell moment, cada dia cada nit
l'esperit de lluçifer em v poder posseir.

Sergi ha dit...

Quina sensibilitat Mestre Josep, podria escriure el guió de la nova de Evil Dead.

La RaTeta Miquey ha dit...

Gràcies. Últimament estaveu tant profund que no sabia que dir. Un cop més, gràcies per aquesta preciosa tonada.

La RaTeta Miquey ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La RaTeta Miquey ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Red Pèrill ha dit...

Vols una tita de gat?

Josep ha dit...

Benvolgut Merdevalista:
doncs es va perdre vostè una bonica vetllada de lírica i senilitat.

Benvolgut GAT:
mai he estat fan dels L'N'B, i no coneixia aquesta cançó.

Benvolguda Maria:
NOOOO! És poesia comercial. El tràfic d'òrgans

Benvolguda Marta:
Moltes gràcies, té vostè pagada una copa. O dues.

Benvolgut Albert BiR:
Vostè també té pagades dues copes i una tapa. O un tapete.

Benvolguda CO:
em recorden els STRAY CATS.

Benvolgut Sergi:
gràcies! Estic esperant ofertes.

Benvolguda RATETA:
jo sóc així. Crec. O no...

Benvolgut Red Perill:
és gruixuda i llarga?