dijous, 12 de novembre de 2009

Corrupte de la setmana: Maruja Sánchez



La primavera del 1991 el PSPV-PSOE, liderat per Manuel Catalán, guanyava per majoria absoluta les eleccions municipals a Benidorm. Pocs mesos després la regidora socialista Maruja Sánchez Trujillo, com Saule de Tars al camí de Damasc, veia la llum i donava suport a una moció de censura del PP. El candidat del PP era un cartagenero desconegut a la política valenciana, un tal Eduardo Zaplana.

La política del nou alcalde destacà per l'exhibició i els viatges en l'espai-temps: va recuperar el Festival de Benidorm (del 1959, amb els ye-yes de l'IMSERSO), va promoure els camps de golf d'estil escocès als secarrals típics de la Marina Baixa i inicià un dels transvasaments més espectaculars de la història de l'enginyeria, de Neverland a Benidorm. Sí, només fent un transvasament de melanina entre Michael Jackson (Neverland, Califòrnia) i Eduardo Zaplana (Benidorm, País Valencià) es pot explicar que un estigués cada dia més blanc i l'altre cada dia més negre.

Amb tal exhibició de prodigis no ens ha d'estranyar que quatre anys després el cartagenero li guanyara les eleccions autonòmiques valencianes a Joan Lerma.

Maruja Sánchez Trujillo, una andalusa que havia emigrat a Benidorm per a fer de ballarina de flamenc en un tablao per a guiris, no tenia grans aspiracions polítiques i es quedà a la Marina Baixa. Era una persona humil, per això ella i la seua família, en aquests darrers onze anys només s'han embutxacat un milió i mig d'euros de les arques municipals. Açò sí, tot ben legal, tot en concepte de sous per les seues impagables contribucions al benestar de la ciutat i dels seus habitants.

Malauradament un trànsfuga, el Pep Banyuls, també ha vist la llum i com Sant Pau ha caigut del cavall. En aquest cas ha caigut del costat del PSPV-PSOE i li ha donat la batllia al (ex) sociata Agustín Navarro.

No sóc expert en urbanisme, però li voldria donar un consell al nou alcalde benidormer: lluite vostè contra la contaminació lumínica i canvie vostè l'enllumenat públic, no fóra que un altre regidor veja la llum i li furten la poltrona.


Maruja Sánchez eixint dels Jutjats. No els té declarats com a segona residència.

8 comentaris:

Anthony S. ha dit...

Frase que fa ràbia: "la història sempre es repeteix"

Albert B. i R. ha dit...

A Catalunya fa res que hem "vist la llum" pel que fa als casos de corrupció. Al País Valencià, per desgràcia, ja en tenen un màster...

Senyor Merdevalista ha dit...

Així que cartagenero en Zaplana... Ja deu ser ben cert aquella cançoneta de la Marina que diu allò de "Cartagena/ monte sin árboles/ mar sin pescado/ hombres cabrones/ mujeres putas/ y niños maleducados".

En aquest país hi ha molta gent que ha vist o veu la llum. Potser ja va essent hora de deixar-lo a les fosques, però no un sol municipi, sinó el territori sencer. Una mena d'apocalipsi xorissera, vaja. I encara així, trobarien la manera. Fillsdeputa!

Xavi Ochando ha dit...

Un post molt il·lustratiu, senyor Josep, de la vida política al País Valencià.

Ara ja hem explicat el perquè diuen que València és la terra de les flors, de la LLUM i de l'amor. També perquè diuen això de que PSOE i PP la mateixa LLUM és!

Sergi ha dit...

Aquesta no la coneixia. Els polítics corruptes són com els pokemon, es gairebé impossible col·leccionar-los tots.

#M# ha dit...

Gràcies Josep, acabes de donar-me material suficient per a la mitja dotzena de palles que em pense fer aquest cap de setmana.

Una per la Marujaaaaaa, una altra per Zaplanaaaaaa, Machael Jacksoooooon!

maria ha dit...

Em perdó per la gent del poble però és que aqui a València està plegat de polítics corruptes...No sé pas si és el bon temps, però surten com bolets.^-^
No et corrumpeixis tu, eh?

Josep ha dit...

Benvolgut Anthony S:
fa ràbia perquè és veritat.

Benvolgut Albert BiR:
un màster ben car, tot siga dit.

Benvolgut Merdevalista:
molt encertat, sí senyor!

Benvolgut Xavi:
i al seu poble bé que ho pateixen, oi?

Benvolgut Sergi:
ostres, bona analogia.

Benvolgut #M#:
a disposar.

Benvolguda Maria:
de moment ningú m'ha fet cap proposta.