dijous, 19 de novembre de 2009

Euskaltxungoa (LQDQN)

Fou durant els anys de l'aznarisme, i per pur rebot estàvem (gairebé) tots ancorats a l'extrema esquerra. I fou a una festa alternativa que no sóc capaç d'ubicar al mapa, ni al calendari. Potser perquè les festes alternatives no deixen de seguir uns patrons oficials. Només recorde que feia calor, però amb el canvi climàtic tant podien ser les Festes Alternatives de Gràcia com la Castanyada Alternativa de Baqueira Beret.

Ella era guapa de cara i espectacular de cos. Potser no era tan alta com jo voldria, però tenia tot allò que hom voldria trobar, on i com ho voldria trobar i amb més abundància de la que es sol trobar. I per acabar-ho de reblar, anava acompanyada d'una amiga seua, que s'anomenava igual que ella, vivia al mateix barri que ella i estudiava el mateix que ella. I estava tan bona com ella.

Sóc realista, així que de seguida vaig tindre clar que no hi hauria un trio. Sí, el cine porno ens ha proporcionat grans moments de joia, però ens ha distorsionat la percepció de la realitat. Així doncs, com que la primera amb qui vaig xerrar va ser ella, ella fou l'objectiu. Cal optimitzar recursos. Ah, l'anomenarem L5, per a preservar la seua intimitat.


No es pot dir blat fins que és dins del sac i ben ejaculat.



El fet és que la vetllada avançava d'allò més bé. I just quan la cosa estava en el punt de no-retorn ella em xiuxiuejà "Tinc nòviu".

— Com? Què tens agòbiu? Treu-te la samarreta... ja t'ajude jo...
— No, que dic que tinc xicot.
— Què tens un xic d'escot? Vaig a fer-li una ullada...
— Au va, para ja, que tinc nòviu i això no està bé.
— Tens raó, no està gens bé.
— M'agrada que ho entenguis. A mi tampoc m'agradaria que em ell em fotés el salt.
— El que no està bé és que m'ho hages dit ara. O m'ho dius de bon principi, i em dedique a la teua amiga, o m'ho dius al final quan la feina ja està feta.

Arribats a aquest punt voldria matisar un detall important: no li critique que em digués que no, però si li retrec que em tragués oportunitats. Òbviament jo ja no tenia opcions amb la seua amiga (que en eixa època no tenia xicot), i a l'hora que era jo ja no tenia res a fer amb cap altra dona. Això de l'hora és molt important.

És cert que, a mida que avança la nit, augmenten les probabilitats d'èxit, ja que augmenta el nombre de dones poc exigents, o les dones baixen el seu nivell d'exigència.




Malauradament també hi ha un moment de la nit en el que baixa la quantitat de dones disponibles.

I sobretot, quan baixa la qualitat de les dones disponibles. A partir de les tres de la matinada augmenta el percentatge de dones poc exigents, però baixa críticament la quantitat i la qualitat de dones disponibles.


Malgrat tot no acaba ací la cosa. Mentre intentava lligar amb ella li havia parlat del meu pis, que en eixe moment era per a mi tot sol, tot i que un company de pis no m'aniria del tot malament.

— El meu xicot, el Z‡ vindrà a estudiar aquí.
— El Z‡ aquest és estranger?
— Sí, és basc. I molt kombatiu i revolucionari.

El que faltava, un basc! Disposant d'un català, la noia preferia un basc!!
Per si algun/a lector/a no sap a que m'estic referint, que li faça una ullada a la següent imatge:


El fet és que uns dies després tenia el basc ficat a ma casa, escarxofat al meu sofà, bevent-se la meua cervesa i mirant la meua tele per cable, tot decidint si es decidia a ser el meu company de pis.

I l'andova va decidir que no, que preferia allotjar-se a un barri més glamourós. Malgrat tot algunes nits es va allotjar a ma casa.

Afortunadament, tot i ser molt revolucionari i kombatiu, mai va sortir per la tele.



Passaren els anys i l' L5 i el Z‡ tallaren. L'L5 ha tingut unes quantes relacions estables, però sempre amb homes com el Z‡ , és a dir kombatius i revolucionaris, amb grans ideals, persones intel·ligents i cultes però — sincerament— poc atractives físicament.

Qui sap, potser algun dia l' L5 canviï de criteri i triï parella basant-se només en la més pura superficialitat. I eixe dia, un paio com jo, s'embolicarà amb sa filla. Recordeu: els anys no perdonen (i com podeu vore, jo tampoc)

18 comentaris:

Molon labe ha dit...

De fet passar de parella/marit a gendre/amant segur que fa pujar l'ego a un i el deixa per terra a l'altra, i ara a lo fàcil no es dirà Laura...

MARTELL DE REUS ha dit...

La solució potser seria que el Parlament de Catalunya promulgués una llei que obligués a totes les dones de sexe femení, i que participin en festes alternatives, a dur un distintiu lluminós verd o vermell en funció de si tenen noviu o no. Tal i com duen els taxis de l'Area Metropolitana.

La RaTeta Miquey ha dit...

Com m'agrada quan expliques contes... mmmm... m'està agafant una nyonya... mmm... ara mateix aniria a dormir.... zzzzzzzzzzzzz.....

(m'ha encantat el quadre verd sober mandingues i catalans...)

Senyor Merdevalista ha dit...

Joder, quina manera de calentar l'ambient per a res! Em solidaritzo, ja li podria haver dit abans allò del nòvio.
Felicitats pel primer capítol. Per cert, magnífic l'ús de les gràfiques. Em recorda a Carlo M. Cipolla i el seu "Allegro ma non Troppo" (l'ha llegit, mossènyer?).

Salut!

Valero Sanmartí ha dit...

No hi ha res a pelar, Josep. L'euskofília és tota una obsessió entre moltes dones.

I aprofito l'ocasió per enllaçar-li una entrevista a la creadora del manifest PUTA. Ho sento si el faig sentir gran per haver de llegir La Vanguardia. A mi em passa el mateix.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091120/53826975503/beatriz-espejo-las-mujeres-deberian-ser-mas-promiscuas-barcelona-transexuales-nacho-vidal-berlusconi.html

Jordi ha dit...

I no pots posar una foto de la noia aquesta? Té collons presumir de no follar.

Josep ha dit...

Benvolgut Molon:
mmmm... Laura? Conec unes quantes Laures.

Benvolgut Martell:
sí senyor! Antigament, quan els DNIs eren de color blau, hi posava l'estat civil. Ara que estan de moda els tattus i els pírcings, ho podríem fer més fàcil.

Benvolgut RaTeta:
contes de no-ficció, relats de pura realitat.

Benvolgut Merdevalista:
moltes gràcies! No conec aquest llibre, miraré si el tenen a la biblioteca.

Benvolgut Valero:
l'euskofília és una malaltia. Per cert, vaig tindre l'ocasió de conèixer a la Bea Espejo. Una dona molt intel·ligent i molt valenta. I malgrat haver passat moments durs, mai es fa la víctima.

Benvolgut Jordi:
no puc posar la foto de l'L5 perquè seria atemptar contra la seua privacitat.
I pel que fa a presumir, doncs sí, cal saber dir que no, i no follar també té el seu mèrit.

cargol ha dit...

És possible agrupar en un mateix titular transexual-nachovidal-berlusconi?

iaiapunkarra ha dit...

Jo també pateixo d'euskofília, tot i que un bon català ben refet i pagesot també me posa ben berra, tu.

Però au vinga, que te'l devia: Deuria estar tremendament bo el gudari aquell perquè la tia no es volgués liar amb tu.

Pere Llufa ha dit...

Les basques no follen. Tothom ho sap. Per això el mascle euskaldun surt a caçar fora del seu territori.

És llavors quan troba la seva presa, una noia romàntica que creu que aquell llenyataire rude serà el seu príncep blau.

El fet que el llenyataire visqui a més de 600 quilòmetres de distància i només s'hagin de veure un cop al mes ajuda a consolidar la relació.

Perquè les tres setmanes restants la noia sap que serà lliure per menjar-se les cigales nostrades que vulgui sense risc de ser descoberta.

Sabent, a més, que l'expressió "nòvio d'Euskadi" allunyarà de forma immediata i implacable aquelles cigales que no vulgui.

Ras i curt. Amb nòvio o sense no hi teníeu res a pelar.

Sergi ha dit...

Terrible experiència més usual del que creu. Brillant l'ús dels gràfics al més pur estil Barney Stinson.
Tinc un amics que diu que a partir de les 03 de la matinada comença l'hora Greenpeace: aquella en què ja només es poden salvar foques i balenes.

Josep ha dit...

Benvolgut Cargol:
sí, és possible. I no només és possible, sinó que a més és força probable. La política italo-catalana està arribant a uns nivells fellinnians que es recordaran durant anys.

Benvolguda Iaia:
el baskorro eixe era panxut, calb i poc alt. Val a dir que l'L5 sempre va amb homes intel·ligents i lletjos. Com que jo sóc un energúmen no hi tinc res a fer.
Això sí, és molt bona noia.

Benvolgut Pere Llufa:
SÍ SENYOR!! Té vostè tota la raó.

Benvolgut Sergi:
moltes gràcies. I sí, la hora GREENPEACE, molt encertat el terme.

Senyor Merdevalista ha dit...

Li ho recomano, ben seriosament. La segona part, "Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana", és magistral.

Passi-ho bé!

Albert B. i R. ha dit...

Ha pensat en fer de professor? Amb aquesta habilitat per a fer gràfics segur que els alumnes l'entendrien a la perfecció.

Dr. Muerte ha dit...

Ai murri que ha tret les gràfiques del "Journal of pholling and penetrating behavior"... a que si?
Grandiosa la conclusió de que quan L5 vulgui alguna cosa vostè ja s'estarà follant la filla. Sublim!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Grande finale! La vejança es serveix verge.

maria ha dit...

Molt bo.
Unes gràfiques boníssimes^-^.
Sort que després de les decepcions tenim noves oportunitats encara que no sigui el mateix dia...

Josep ha dit...

Benvolgut Merdevalista:
el llegiré.

Benvolgut Albert BiR:
sí, només cal trobar alumnes amb ganes d'apendre. Diuen que a Finlàndia n'hi ha molts.

Benvolgut Dr. Muerte:
moltes gràcies! Sí, el llobarro és un plat que es serveix mullat, calent i acabat de pescar.

Benvolgut C.E.T.I.N.A.:
molt ben dit!

Benvolguda Maria:
bona observació. Al cap i a la fi la vida és plena d'oportunitats. Jo crec que fins i tot podem lligar el dia del nostre funeral. Ja se sap, amb tanta noia seguidora del rotllo gòtic-sinistre...