dilluns, 30 de novembre de 2009

La Llei electoral catalana (opinions radicals)

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores


com vostès ja saben, l'Estatut del 1979 deixava pendent la redacció d'una Llei Electoral Catalana. Però en 23 anys de pujolisme no se'n va aprovar cap i els catalans del Principat anàrem tirant amb l'adaptació de la llei espanyola. El nou Estatut —pendent del TC, però vigent— contempla l'aprovació d'una llei electoral pròpia. I pel que sembla, el President Montilla vol que s'aprovi abans d'acabar la legislatura.


Amb tot la humilitat del Món, faré les meues aportacions al debat. Com que no sóc cap expert que cobra per fer informes, gaudiu d'aquestes propostes que no us han costat ni cinc.






— Cens electoral: Qui ha de ser elector i elegible? Ens agradi o no, som ciutadans de l'estat espanyol, i ens agradi o no, som ciutadans de la Unió Europea, així doncs seran electors i elegibles els ciutadans espanyols i europeus residents al Principat a Catalunya. La pregunta és quant de temps cal estar residint a Catalunya per a poder votar a les eleccions del Parlament de Catalunya? Si les legislatures duren quatre anys, caldrà concloure que són electors i elegibles els ciutadans espanyols i europeus que portin un mínim de quatre anys empadronats a Catalunya. Fins ara patíem una greu injustícia: un gallec que portes sis mesos empadronat a Catalunya podia votar, però un portuguès que portes sis anys no.

I els que no són de la Unió Europea? Hi ha països com Andorra que ens són propers i els seus ciutadans residents a Catalunya (un mínim de quatre anys) haurien de poder votar a les nostres eleccions. I pel que fa d'altres països, tot és discutible. En qualsevol cas seria interessant veure com un ciutadà provinent de Guinea Equatorial pot votar lliurement a Catalunya, però no pas al seu país d'origen

— Escons i participació. Quants diputats han de formar el Parlament? L'article 56.1 ho diu ben clar "El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. " Crec que el més democràtic i representatiu seria composar el Parlament en funció de la participació. Si la participació és baixa (menys del 50%) hauria de tindre el mínim, 100 escons. Si la participació és alta (més del 80%) hauria de tindre el màxim. A partir d'ací es podrien fixar escons proporcionalment a la participació.

Per a què serveix això? Segons el meu punt de vista, serveix per a tres coses:

- Estalviar diners. Un diputat no deixa de ser un representant, com un advocat, un procurador o un agent comercial. Si una part de la ciutadania no vol votar, no vol triar representants, no té perquè pagar el sou d'aquests representants que li són sobrers. L'efecte negatiu serà pels que han estat escollits, que tindran més feina. Però això també és positiu, ja que els obligarà a espavilar-se i fer pujar la participació a les properes eleccions.
- Visualtizar la realitat política del país. Si en un plenari, si anant-hi tots, només omplen dos terços de l'hemicicle, els polítics d'aquest país recordaran constantment qui són i a qui representen en realitat. Una mica destrempant, ho admeto, però crec que necessari.
- Majories qualificades. Les majories qualificades han de ser realment qualificades, i reflectir la societat a la que representen i per la que treballen. Aconseguir 75 vots en un parlament amb 150 escons ocupats és més fàcil que fer-ho en un que només n'ocupa 120 perquè té 30 vacants a causa de l'abstenció. Al cap i a la fi hi ha lleis importants que s'han d'aprovar amb majoria qualificada precisament perquè volen representar una majoria social. En canvi hi ha lleis que es poden aprovar per majoria simple, i fins i tot simplíssima.


— Circumscripcions electorals. Segons l'article l'article 90 del nou estatut "90.1 La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis.
90.2 La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos
", així que el més lògic és que la vegueria passi a ser la circumscripció electoral. Si tenim 7 vegueries tindrem 7 circumscripcions electorals. Val a dir que hi ha grans diferències de població entre elles, així que ens podríem plantejar si es poden agrupar dues vegueries veïnes i poc poblades per a fer una circumscripció electoral. Per exemple l'Alt Pirineu amb les comarques de Ponent (territori gairebé coincident amb la província de Lleida). Ho he parlat amb gent del Pirineu i no els sembla bé. Doncs res, set circumscripcions electorals, una per vegueria.


— Repartiment territorial dels escons. Habitualment s'adjudiquen un parell a cada circumscripció i la resta es reparteix proporcionalment en funció de la població de la circumscripció electoral: si a una vegueria hi viu el 12% de la població, li adjudiquen un 12% dels escons. A mi em sembla un error. Jo crec s'haurien d'adjudicar un parell a cada circumscripció i la resta s'haurien de repartir proporcionalment segons la participació a les eleccions.

Pot ser que a una vegueria hi visqui el 73% de la població, però que la participació sigui més baixa i només aporti el 69% dels vots emesos. Crec que aquesta vegueria hauria de rebre el 69% dels escons. També pot passar que una vegueria tingui el 11% de la població, però allà la participació sigui més alta i aporti el 12% dels vots. Crec que aquesta vegueria hauria de rebre el 12% dels escons. Al cap i a la fi voten les persones, no pas els territoris. O si ho preferiu, voten les persones que viuen, treballen i paguen impostos en un territori, però en tot cas el vot d'un ciutadà només pot representar a eixe ciutadà. No podem pretendre que el meu vot em representi a mi i al meu veí que passa d'anar a votar.

Això té un petit inconvenient: fins que no s'hagi fet el recompte dels vots no sabrem quants escons s'escullen a cada vegueria. En tot cas el ball d'escons no serà de més de quatre diputats a la vegueria metropolitana de Barcelona, i d'un diputat a la resta de vegueries.


— Llistes desbloquejades. Aquests darrers 30 anys hem vist quins són els efectes de les llistes tancades, i estem d'acord que no ens agrada. Però si vulguèssim fer llistes totalment obertes, on cada elector triï els candidats que vulgui de les llistes que vulgui, ens trobaríem amb dos problemes:

- Alguns es farien un embolic i tindríem molts vots nuls. Cal que l'acte de votar sigui senzill i fàcil per a tothom.
- Tindríem campanyes personalistes. Si cada candidat ha de guanyar-se individualment l'escó, les campanyes seran més llargues, denses i cares. I hi hauria la temptació de promoure el vot gremial (arquitectes fent una llista només amb arquitectes, discapacitats fent una llista només amb discapacitats, etc.) i perdríem visió de conjunt.

Jo proposo llistes desbloquejades. La llista de cada partit inclourà una casella al costat del nom de cada candidat, així el votant podrà triar el que més li agradi. Què un partit obté 10 diputats en una circumscripció? Doncs obtenen l'acta de diputat el cap de llista (només faltaria!) i els 9 candidats que hagin obtingut més creuetes.

— Percentatge mínim per a entrar en el repartiment d'escons. Jo crec que ha de ser el més baix possible, un 1%. Els percentatges alts són antidemocràtics (al País Valencià prou que sabem que és tindre un 11% dels votants fora del Parlament). Algú dirà que un percentatge baix faria el Parlament ingovernable o facilitaria l'entrada de frikis. Està equivocat, al País Valencià amb un percentatge alt hem tingut un friki de la categoria de Vicente González-Lizondo presidint el Parlament. I un Parlament és tan governable (o ingovernable) com ho sigui el seu reglament, la voluntat dels seus diputats i la capacitat del seu President. La pluralitat no ens ha de fer por. El nostre Parlament ha de ser tan plural com els nostres ciutadans vulguin.

— Proporcionalitat. La volem pura o corregida amb la Llei D'Hont? L'objectiu de la Llei D'Hont és afavorir els partits majoritaris i facilitar la formació de govern. És a dir, que un partit amb el 49% dels vots ja tingués majoria absoluta al Parlament. O amb el 48%, o el 47%, o 46%... només una dada, l'any 1989 el PSOE obtingué majoria absoluta amb només el 39.6% dels vots. No van arribar ni al 40%. Això ja és massa, no us sembla? Té una explicació aritmètica: quan hi ha pocs diputats a les circumscripcions electorals (o moltes circumscripcions electorals amb pocs diputats) la Llei D'Hont castiga excessivament les candidatures menys votades i premia excessivament les més votades. Si volem circumscripcions electorals més petites (Alt Pirineu, Terres de l'Ebre...) cal que apliquem la proporcionalitat pura.

— Quotes de gènere. Hi estic en contra. Obligar un partit polític a configurar les seues llistes en funció del gènere (o la raça, o l'opció sexual, o la discapacitat) dels seus militants és atemptar contra la sobirania dels partits. I no només això: és un maquillatge perillós. Els partits que defensen la igualtat de gènere ja fan (o ja intenten fer) llistes paritàries. Què volem? Que els partits masclistes no ho semblin, encara que ho siguin? Això és enganyar l'electorat! El mateix es pot dir pel que fa la raça o l'opció sexual. Què volem? Que algú digui "Ei mira, els de la Falange tenen de candidata una negra lesbiana, això vol dir que ja no són fatxes. Els votaré" !?


Ja em direu que us semblen aquestes propostes.
Ah, m'oblidava, he fet un càlcul de com hauria quedat l'actual Parlament (el de les eleccions del 2006) aplicant les meues propostes. He de dir que no queda tan diferent, però en tot cas hem de fer aquesta Llei pel bé del país, i no pas pensant només en els nostres interessos partidistes.

19 comentaris:

Jordi ha dit...

Totalment d'acord. Sobretot amb les llistes desbloquejades i el repartiment d'escons per vegueries tenint en compte la participació,.

herr ha dit...

I la negra lesbiana aquesta, és també minusvàlida?

Pere Llufa ha dit...

Molt d'acord especialment amb el tema de la paritat. I del concepte de llistes cremallera què me'n dieu? Per matar-los a tots.

Puji ha dit...

Uala, nen, quina parrafada. Hi ha coses que m'hauria de mirar i pensar amb clama, però en línies generals estic molt d'acord amb tu. Bona feina!

Gabriel ha dit...

M'agrada el repartiment d'escons segons la participàcio.

nomes per curiositat com quedaba la composicio del parlament amb les teves regles.

Mònica Caba ha dit...

Estimat Josep,
Abans de tot una reflexió. Jo penso que els esdeveniments i fets no passen per "casualitat", sinó per "causalitat". Per tant, si partim d'aquesta premissa, en un moment social on l'ordre del dia era parlar de la corrupció política, inmobiliària i econòmica que Catalunya està vivint,
-"causalment" i favorablement per alguns partits polítics-, han deixat de banda aquest tema de la corrupció i ara ens distreuen amb la nova llei electoral.. (diga'm malpensada si vols...)

Hi ha molts punts a debatre en la llei electoral però jo destacaria els següents:
- Si la pretesa llei no preveu llistes obertes i ben diàfenes per a que els electors puguin triar les persones que ens mereixen confiança. Serà una llei sense sentit.
-Si la llei no preveu que els càrrecs electes només ho puguin ser durant 8 anys com a màxim. Serà una llei sense sentit.
-Si la llei no prevveu que cap càrrec electe pugui acumular càrrecs, com és el cas de la Sra. Anna Hernández,esposa del president José Montilla, que acumula 15 càrrecs. Aquesta llei no tindrà sentit.

Respecte al punt de les vegueries, estic totalment d'acord amb tu.

En fi, Josep, ja veurem el resultat final de la llei. En joc està la creixement i imparable desafecció del poble respecte als polítics i de la política perquè és el mateix sistema el que s'ha de regenerar i a fons inclosos els polítics.

una abraçada,

Mònica Caba

MARTELL DE REUS ha dit...

Ja podem fer lleis electorals que mentre estiguem colonitzats per aquesta merda d'españols (sense perdó), aquests es treuen un real decreto lei de la butxaca i deixen qualsevol iniciativa legislativa promulgada pel Parlament en paper mullat.

Nets de Junh ha dit...

MOL BÓ!!!
Totalment d'acord amb tot, sobretot amb composar el parlament segons la participació,despres dels raonaments que dones i sabent que la política és negoci, potser així seria la manera de trobar i tornar a l'essència de la política.

la niña del pozo ha dit...

Jo tampoc estic d'acord amb lo de la paritat (igual que estic en contra de la discriminació positiva -qui val, val, i qui és inútil és inútil independentment del sexe). I si un partit vol presentar una llista íntegrament masculina (o femenina), que la presenti... I que els voti qui vulgui, que per això el vot és lliure.

cleta ha dit...

Jo tampoc estic d'acord amb què hi hagi d'haver una llei que estableixi una quota femenina o masculina dins dels partits polítics, ni amb la discriminació positiva, però és ben cert que això de "qui val, val" no sempre s'aplica. Per desgràcia, moltes dones hem de picar amb pic i pala per aconseguir el que alguns homes tenen només fent petar els dits. I no sóc feminista, ni molt menys; només recordo una realitat.

I sí, crec que moltes dones amb gran talent i capacitat per a dedicar-se a la política no apareixen, ni apareixeran, ni tan sols a les llistes dels partits anomenats d'esquerres.

Val a dir, però, que no tinc la recepta que resolgui aquesta problemàtica. Insisteixo en què la llei de la paritat em sembla un gran engany ja que no garanteix que cap de les quotes, ni la masculina ni la femenina, siguin de bona qualitat... ;-)

Neandertal Total ha dit...

Mira, continue pensant que la millor opció és tornar a les cavernes i deixar-nos d'històries rares.
Som animals, com animals vivim i com a animals morirem.

Albert B. i R. ha dit...

Gran post el d'avui! El més trist de tot és que la gent tenim molt clar que el sistema falla però els que haurien de canviar-lo no mouen un dit.

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

Josep

!un nou pare de la constitució !!

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

je suis consterneé....:


http://www.elpais.com/articulo/cultura/descanso/noches/luna/llena/elpepucul/20091201elpepucul_10/Tes

maria ha dit...

Bona pensada aquestes llistes desbloquejades.Pot ser cridarien més l'atenció a la participació ciutadana a l'hora d'anar a votar...

Sergi ha dit...

Enhorabona senyor Josep, quin tros d'informe.
Tan de bo el govern li faci cas abans de gastar 25.000 euros en algun informe absurd.

Josep ha dit...

Benvolgut Jordi:
moltes gràcies. El vot és així, personal, secret i intransferible.

Benvolgut Herr:
a l'hora de fer quadrar balanços, es dfan tota mena de meravelles comptables. També amb persones, i també amb quotes.

Benvolgut Pere Llufa:
si li dic el que en penso el meu advocat tindrà una sobrecàrrega judicial.

Benvolgut Puji:
he procurat ser breu. Gràcies!

Benvolgut Gabriel:
amb un full d'excel tu mateix pots saber el resultat. Com ja sospitaràs, CiU i PSC perden una mica, Ciutadans es queda igual i els altres guanyen una miqueta.
De tota manera no he penjat el resultat PRECISAMENT perquè no vull que sigui un debat egoista-partidista.

Benvolguda Monica Caba:
la limitació de mandats és un tema molt important. I l'acumulació de càrrecs també. En tot cas cal diferenciar entre carrecs remunerats i no remunerats, i carrecs secundaris derivats d'un càrrec principal i carrecs que et cauen per la patilla.

Benvolgut Martell:
les colònies imiten la metròpoli, també en la Llei Electoral.

Benvolguda Nèts:
doncs sí, totalment d'acord amb tu.

Benvolguda Niña:
correcte!!

Benvolguda Cleta:
i com es mesura el talent? També hi ha homes amb talent fora de la política. I moltes persones tenen talent per l'art o l'empresa, però no per a legislar un país.

Benvolgut Neandertal:
això sí que és ser alternatiu!!

Benvolgut Albert BiR:
igual si es senten prou pressionats....

Benvolgut GAT:
mmm.... homeeee, tampoc tant!

Benvolguda Maria:
jo crec que és el que ens cal. I més coses també, és clar.

Benvolgut Sergi:
jo aquestes coses les faig de franc.

Cleta ha dit...

Que com es mesura el talent...? Tregui's la roba, que li ho dic ara mateix...! Hehe!

"També hi ha homes amb talent fora de la política. I moltes persones tenen talent per l'art o l'empresa, però no per a legislar un país."

Completament d'acord. Per desgràcia, a voltes el que té talent per a l'art o les verdures es dedica a la política i viceversa... Així va el país...

Josep ha dit...

Benvolguda Cleta:

bona observació. Al cap i a la fi un bon polític és eixa persona que es dedica a ajudar la seua gent, no?