dissabte, 31 d’octubre de 2009

Fires de Sant Narcís 2009 (primera part)

- Ha estat a la presó. No se n'amaga pas.
- Cada dia va al gimnàs, i allà hi fa un exercici intens. Està catxes i ben entrenat.
- Té una actitud contundent i combativa.
- Te la pell plena de tatuatges, perforacions, escarificacions, brandings, i tota mena de guarniments corporals.
- Parla barrejant idiomes com l'espanyol i l'anglès.
- Vocalitza poc quan parla.
- Li cal una ortodòncia.
- Té amics a països exòtics.

Ell és El Batu.





- Ha estat a la presó. No se n'amaga pas.
- Cada dia va al gimnàs, i allà hi fa un exercici intens. Està catxes i ben entrenat
- Té una actitud contundent i kombativa.
- Te la pell plena de tatuatges, perforacions, escarificacions, brandings, i tota mena de guarniments corporals.
- Parla barrejant idiomes com l'anglès, el català, el basc i l'espanyol.
- Vocalitza poc quan parla.
- Li cal una ortodòncia.
- Té amics a països exòtics.
- Es dutxa cada dia.
- Sap llegir i escriure.

Ell és Juanra, de KOP.



dijous, 29 d’octubre de 2009

Corrupte de la setmana: Rodrigo de Santos


No sé si aquest racó d'Europa, per alguns anomenat Països Catalans, està passant la seua particular Tangentopoli. Si és el cas, crec que caldrà donar uns premis. Jo propose El Corrupte de la Setmana. Vindria a ser com l' Empleat del Mes, però un sistema cleptocràtic.

Aquesta setmana, aprofitant que ja tenim la sentència en ferm, jo propose el regidor del PP a l'ajuntament de Ciutat de Mallorca Javier Rodrigo de Santos, condemnat per corrupció de menors i contra la salut pública. Ja n'hem parlat anteriorment, en aquest post.

Aquest individu és culpable dels següents crims:

- Malversació de doblers públics.
- Corrupció de menors.
- Atemptar contra la salut pública (donar cocaïna a menors d'edat)
- Abús dels serveis de solàrium i depilació.
- Ser catòlic, de missa dominical.
- Ser del PP, amb l'agreujant de responsabilitats en matèria d'urbanisme.

Malauradament l'actual Codi Penal només té tipificats tres d'aquests sis delictes, raó per la qual només li han caigut tretze anys i sis mesos de presó.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

És un punt

La mateixa setmana que Yahoo confirma el tancament de GEOCITIES el Ministeri d'Indústria (actualment orfe de les genialitats Joan Clos i José Montilla) ha adjudicat un concurs, per valor de mig milió d'euros, perquè "celebrities" anunciïn a la televisió les bondats dels dominis .Es a Internet.

Segons fonts d'Indústria, el concurs ha estat guanyat per l'empresa publicitària Thinking Forward Spain.
El plec de condicions de la convocatòria preveu textualment la contractació de "una o diverses 'celebrities' perquè actuïn com a promotors davant la ciutadania en general i els joves en particular, difonent els avantatges i beneficis de la identitat digital sota el codi del país corresponent a Espanya '.es', en espais televisius de màxima audiència per al 'target' definit ".
El Ministeri d'Indústria s'encarrega de la gestió del registre dels dominis .Es a través de l'entitat pública Red.es. Enlloc diu que la "celebrity" hagi de ser espanyola.

I és que Yahoo, que va adquirir el gener de 1999 GeoCities per només 2.870 milions de dòlars en ple boom especulatiu a la xarxa, ha anunciat que al final de l'any tancarà aquest clàssic d'internet, fundat el 1995 per David Bohnett i John Rezner. Una primera proposta seria donar un domini .Es a tots els webs allotjats a Geocities. Al cap i a la fi la majoria són pàgines caducades i prescindibles.

Un servidor no ha estudiat management publicitari, però humilment fa algunes propostes per a la tria de webs i famosos:

- pazylibertadenlasond.es
- democraciasinlimit.es
- corpiñoparatodos.es
- sexualidadconfusa.es
- drogassanas.es
- yopormihijamatometoymuto.es
















matrimoni exemplarliberal de tota la vidamascle heterosexualprestigi intel·lectual

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Les que digueren que no

Quan la gent escrivia diaris personals, amb tinta i paper, sovint hi relatava aventures sexuals. Tant si es tractava d'un diari íntim i privat, com si era un dietari amb pretensions literàries (i per tant publicable), algun afer sexual hi era relatat.

Amb els blogs d'internet passa el mateix, la gent hi escriu afers sexuals. Propis o propers, donant la cara o esguardant-se en l'anonimat, però s'hi parla. I molt.

Ja fa tretze mesos que tinc obert aquest blog i encara no hi he penjat cap relat sobre la meua vida sexual, o sobre la vida sexual d'algú que conegui bé. I crec que el vot de castedat ja ha durat prou en aquest blog.

Però després de fer un resum autobiogràfic me n'he adonat que, sincerament, hi ha poques coses interessants a explicar. I el que és interessant ja ha estat narrat per algú altre (sí, tampoc som tan originals). De fet el més interessant de llegir sobre la meua vida sexual és el que no ha passat. O bé elles no volgueren, o bé alguna força còsmica ens ho va impedir. És per això que queda inaugurada aquesta secció: Les que digueren que no.

Relats de no-ficció sobre no-relacions sexuals, i en alguns casos relacions no-sexuals. I fins i tot algun relat de no-ficció sobre no-relacions no-sexuals.

Mirem-nos-ho pel cantó positiu: cap dona em denunciarà per haver afirmat que no me n'he anat al llit amb ella. O gairebé cap.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Quant val un blog?

Un amic m'ha fet arribar aquest enllaç http://bizinformation.org/es/www.descans.blogspot.com segons el qual, el meu blog val 3.311,49 euros.

Encuriosit he mirat el valor econòmic d'altres blogs:
Jo només follo a pèl: 7.785,47 euros
Vull ser blogger: 2.924,27 euros
Humor Hintelijente: 3.130,89 euros

Després he mirat el valor d'altres pàgines web:
www.menjacigales.cat/ 2,557.4 euros
www.pablopinedapresidente.es/ 1.417,35 euros
http://www.legfuckingwithcolombianmilf.com/ 2,340.8 euros

Sort que només mesuren el valor econòmic, que si haguessin de mirar-se el valor cultural i espiritual encara prendríem mal.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Reflexions creatives de cap de setmana

[PARENTAL ADVISORY En aquest post parlaré de Sergi Belbel i el TNC. Intentaré no insultar gaire]


Sis autors teatrals s'han proposat escriure sis obres de teatre en quinze hores. Des d'ahir a les nou del vespre, participen en una marató d'escriptura teatral a la seu de la nostra estimada SGAE de Barcelona (on si no!). La iniciativa és un projecte del Teatre Nacional de Catalunya per a joves dramaturgs. En el món cultural la paraula jove s'aplica als menors de 40 anys (si ets home i hetero) o menors de 50 anys (si ets dona o gai).

Agafeu aleatòriament sis persones de les que fan els blogs que hi ha a la columna de la dreta. En quinze hores us faran sis obres de teatre, sis guions radiofònics i sis anuncis per a la televisió. I encara els sobra temps per a fer-li un favor al Sergi Belbel.


Sergi Belbel, un home de cul tura.

dijous, 22 d’octubre de 2009

Reflexions i desitjos funeraris de cap de setmana

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores

ja sé que aquestes coses s'han d'anar a resoldre a cal notari, però queda un any per a les eleccions i els notaris estan molt enfeinats amb polítics que prometen no pactar amb segons qui.

Ara que ve Tots Sants m'agradaria fer públic un desig, una darrera voluntat. Vull que en el meu funeral hi actuï una streepper, una noia que faci un streep dance.


El paio de la barba que hi ha a la dreta NO és el meu sogre.

Sincerament, fins a tres vegades he vist en ma vida el mateix espectacle en un funeral: un mossèn que s'equivoca al dir el nom de la difunta. Cosa lògica, ja que no coneix la difunta de res. I què voleu que us digui, que algú que no em coneix de res us digui com era jo, és una mica trist, oi?


Doncs alegria, que ja us haureu lliurat de mi!

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Propostes odisfèriques: Tots Sants



Estimats lectors, estimades lectores

s'acosta la setmana de Tots Sants, més coneguda entre els joves com Halloween. Amb motiu de tan bonica jornada us propose un petit exercici odisfèric:

Cal anar a un tanateu (o tanatori), preferentment llunyà del lloc on viviu. Després heu de fer una ullada al local i a les persones que hi ha, tot comprovant que no us coneix ningú. Un cop heu comprovat que no us coneix ningú, aneu on es troben els llibres de condolències. Allà trieu un dels morts i deixeu un missatge si fa no fa com aquest "Ja era hora, me n'alegro molt. Fins mai, malparit". Signeu, nom autèntic o fals al vostre gust.


Efectes de l'acció:

Els familiars i amics del difunt trigaran un temps en llegir el Llibre del Condols. I quan ho facin poden passar tres coses

1) Que el difunt fos un sant. En eixe cas els familiars pensaran que qui va escriure el missatge ple d'odi és algú que s'ha equivocat de persona, i molt. Això els farà més tolerants envers els errors aliens.

2) Que el difunt tinguès el seu puntet fosc. En eixe cas els familiars pensaran que vosaltres feu referència a "aquell fet, aquell incident... deu ser per això". Això els farà més prudents, tot pensant que les putades no caduquen i que qui la fa, gairebé sempre la paga.

3) Que el difunt fos un criminal i un malparit. En eixe cas els familiars pensaran que teniu tota la raó del món, que el cadàver no val les despeses del taüt i el nínxol. Probablement revendran el nínxol, reciclaran la fusta i les flors i sortiran a fer-se una bona farra d'homenatge a ells mateixos, per haver aguantat tant de temps a eixe malparit.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Donant motius

Un servidor de vostès, penjant aquest vídeo està donant motius per a ser criticat.


video



Però per quina raó he de ser criticat?

1) Islamofòbia, fer brometes sobre l'islam.
2) Xenofòbia, fer conyetes sobre els immigrants.
3) Masclisme, reduïr la dona a un objecte.
4) Terrorisme d'estat, el vídeo està en francès.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

E agora que

E agora que, que vou fazer
todo este tempo, que será de min
E agora que, que vou fazer,
da minha vida, que xa no importa!


Segons les revistes del cel·luloide, Alejandro Amenábar va estar-se més de tres anys documentant-se per a filmar la seua darrera pel·lícula, AGORA. Mal senyal: si t'has d'estar més tres anys documentant-te, és que no en tenies ni idea i/o no en tenies ganes.

El film comença l'any 391 DC a la ciutat d'Alexandria, amb un cristianisme puixant i arrogant, amb molts suport entre els esclaus, les dones i els que no van al dentista. Els pagans estan en decadència (és a dir, mancats de fanatisme) i el jueus es mantenen en un discret segon pla. A la mítica Biblioteca d'Alexandria hi dóna classes d'astronomia la filòsofa Hipàtia.

Hipàtia intenta entendre si els planetes es mouen seguint una òrbita circular, o en dos cercles. Perquè en eixa època es considerava l'esfera com la forma perfecta.

Dues esferes millor que una.


Però la Hipàtia està de bon veure i els seus alumnes estan més pendents de lligar amb ella que d'aprendre (SPOILER: hi ha un bonic homenatge al Príncep Carles d'Anglaterra i a la Camilla Parker-Bowles). Malauradament no hi ha oportunitat pel MILF sex, ja que els cristians assalten la biblioteca, expulsen els filòsofs pagans, cremen els llibres i prohibeixen l'ensenyament i la ciència.

La Terra és plana, com el seu encefalograma.


Però la cosa no s'acaba ací. A mesura que els cristians van guanyant poder, la població fuig (com els jueus) o s'hi adapta (com els conversos). En mig d'aquest sidral de fe i violència (apte per a menors, no com els films de sexe i violència) la senyora Hipàtia gairebé descobreix la Llei de la Gravetat i calcula que l'òrbita terrestre al voltant del Sol és el·líptica.

L'el·lipse és bella.


La pel·lícula té algunes llacunes que, quan surti la versió en DVD, s'explicarà en els extres. Algunes escenes eliminades que podrem recuperar:

1) Jesús era de lletres, per això els seus seguidors odiaven la ciència.

2) L'origen del baptisme. Era una cosa molt més pràctica i menys espiritual.



3) Resum musical de la història del cristianisme. Només cal actualitzar una mica aquesta cançoneta.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Reflexions polítiques de cap de setmana


Aquest cap de setmana, al santuari de Núria, Esquerra Republicana de Catalunya ha proclamat Joan Puigcercós candidat a la Presidència de la Generalitat. Per a celebrar-ho han pujat tots plegats al cim del Puigmal. Com a prova de la bona sintonia interna del partit, cap militant crític ha caigut (accidentalment) per un penya-segat.
Joan Puigcercós ha afirmat que a partir de l'any 2010 podrem exercir el Dret a Decidir. No ha concretat si serà el 2011 o el 2111, cosa que demostra que aquest candidat és -sobretot- un home sincer i prudent.

Aquest cap de setmana han seguit filtrant-se als mitjans detalls dels casos Gürtel (PP valencià) i Palmarena (PP balear). Res que el senyor Silvio Berlusconi no conegui bé.


Arribats a aquest punt, m'agradaria fer una petita anotació sobre el referèndum d'autodeterminació. Un detall tècnic sobre la qüestió a plantejar. Jo propose que hi haja tres opcions:

1) Independitzar-nos
2) Seguir amb Espanya
3) Unir-nos a Itàlia.

Val a dir que, a títol estrictament personal, proposaria una quarta opcció: unir-nos al Brasil. Els espots electorals serian una cosa així:



Més idees i suggeriments, on posa Comentaris.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

Enclotar una tonta del cony a Barcelona, avui mateix

Estimats lectors, estimades lectores

A Barcelona és molt fàcil cardar. Si una cosa bona té aquest cuny de ciutat, és que només baixant una mica el llistó, hom pot enclotar fàcilment. Aquest cap de setmana, a més dels bars i discoteques habituals, hom pot anar a trobar tema al Barnatresc (la caminada popular de Barcelona) i al Congrés de Dones de Barcelona. Pot semblar cruel per part meua, però us donaré consells per a lligar amb una tonta del cony.



Fa un parell de dies el senyor Valero Santmartí ens va explicar un interessant cas de sexe MILF. Tot i ser perillós, hi ha una opció de sexe MILF amb tontes del cony. Només cal seguir aquests consells:

1) Drama autobiogràfic. Ton mare va abandonar a ta mare, tens una germana víctima d'un marit malvat, etc... La teua sensibilitat envers les dones ha de semblar antiga, justificada i creïble.

2) Ofici i benefici. És important que els vostres estudis i la vostra activitat laboral tinguin un caràcter marcadament assistencial. No n'hi ha prou amb col·laborar amb una oenagé, cal ser un veritable professional de l'ajuda i la sensibilitat. Estudis i/o feines que heu de dir que feu: auxiliar de clínica, magisteri, infermeria, treball social, ginecologia homeopàtica...

3) Diferència d'edat. Has de buscar-te una dona més gran que tu. Si no ho és prou, treu-te uns quants anys de sobre (amb el drama de l'apartat 1 quedarà justificat el teu aspecte envellit). El cas invers (home madur amb noia jove) per a elles és malvat i pervers, però dona madura i home jove és bo i bonic.

4) Fantasies sexuals. Durant la conversa, i només quan aquesta arribi a aquest punt, cal que li diguis alguna cosa del tipus "les dones, sobretot les madures, tenen una especial sensualitat i un gran vigor sexual; una dona pot anar-se'n al llit amb tres homes i deixar-los ben baldats". Convé que ella es pensi que a tu t'agradaria fer un trio (o un quartet, o un quintet) amb ella i d'altres homes. Fins i tot que coneixes algun paio que li ve de gust fer-ho. Per a elles el cas contrari seria pervers i malvat, però ja sabem el pa que s'hi dóna, oi?

5) Roba i complements. Samarreta reivindicativa no-sexista, mocador palestí, llibre feminista... lutípic, que en diuen.


__________________________

[Nota autobiogràfica]

Alguns potser us preguntareu si jo, alguna vegada en ma vida, he anat a lligar amb dones d'aquestes. La resposta és sí però no. Dit d'una altra manera, he complert tots els passos fins arribar a la porta del dormitori, i en el darrer moment, i traient una excusa humiliant per a ella, he marxat i l' he deixat amb les ganes i la frustració.

Malparit? Sí, una mica. Però en veritat us dic que no hi ha res més divertit que vore una radical feminista actuant i insultant igual que el més masclista dels garrulos.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Reflexions editorials de cap de setmana

L'any 1977 l'escriptor francès Jorge Semprún guanyà el Premi Planeta amb l'obra Autobiografia de Federico Sánchez. Federico Sánchez era el nom que en Semprún emprava en la clandestinitat, i amb el que era conegut en cercles intel·lectuals i/o esquerranosos. Sembla prou evident que els membres del jurat sabien perfectament a qui estaven donant el premi.

L'any 1979 l'escriptor espanyol Manuel Vázquez Montalbán guanyà el Premi Planeta amb l'obra Los mares del Sur. Aquesta novel·la era la quarta d'una llarga i exitosa sèrie de novel·les protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho (anteriorment havia publicat Yo maté a Kennedy, La soledad del manager i Tatuaje). Sembla prou evident que els membres del jurat sabien perfectament a qui estaven donant el premi.

Aquests darrers trenta anys el Premi Planeta ha estat qualsevol cosa menys obert i net. I ja fa molts anys que entre el premiat i el finalista s'acostumen a reservar dues quotes: la genital (dones i/o homosexuals) i la perifèrica (autors d'Hispanoamèrica o de llengües diferents de la castellana). Ho entenc, no és fàcil vendre llibres en el racó d'Europa on menys es llegeix, així que la família Lara aposta per valors segurs.

Si em permeten el suggeriment, podrien anar una mica més enllà amb la publicitat i el màrketing avançat. De cara l'any que ve els suggereixo coses com aquesta:




Tanquen l'escriptor guanyador en un globus en forma d'OVNI i el deixen surant pel cel. Després troben que l'autor estava amagat per por a Hisenda (es queda el 43% de l'import del premi) i en Pere Gimferrer es desmaia de l'emoció. És important que el globus l'hagi construït un caçador de bolets (ací tenim pocs tornados) que hagi sortit en un real·liti xou.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Milions de barcelonistes a Espanya

A Espanya hi ha milions de barcelonistes i molts d'ells són vegetarians. Que el president del FCB Joan Laporta mengi bistecs és una greu falta de respecte envers aquests culés vegetarians. Com a representant de tot el barcelonisme no se'l pot veure públicament menjant carn, cosa que és una falta de respecte envers els vegetarians.
El barcelonisme no és seu, el barcelonisme és de tots.


A Espanya hi ha milions de barcelonistes i molts d'ells són abstemis. Que el president del FCB Joan Laporta brindi públicament amb cava és una greu falta de respecte envers aquests culés abstemis. Com a representat de tot el barcelonisme no se'l pot veure públicament brindant amb cava, cosa que és una falta de respecte envers els abstemis.
El barcelonisme no és seu, el barcelonisme és de tots.


A Espanya hi ha milions de barcelonistes i molts d'ells són calbs. Que el president del FCB Joan Laporta es pentini és una greu falta de respecte envers aquests culés alopècics. Com a representant de tot el barcelonisme no se'l pot veure públicament pentinant-se, cosa que és una falta de respecte envers els calbs.
El barcelonisme no és seu, el barcelonisme és de tots.


_________________________

Nota tècnica 1: jo no sóc soci del Barça. El Barça té 162.979 socis
Nota tècnica 2: el president del FCB Josep Sunyol va morir d'un accident de trànsit. El va atropellar un conductor del bícing que anava en direcció contrària.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

La Wolbachia


S'anomena Wolbachia a un tipus de bacteri que infecta els artròpodes.

El bacteri Wolbachia destaca perquè és capaç d'alterar greument les capacitats reproductores dels seus hostes. Aquests bacteris poden infectar diferents tipus d'òrgans, especialment els testicles i els ovaris.

El bacteri Wolbachia pot causar quatre manifestacions fenotípiques diferents:

- Mort dels mascles infectats.
- Feminització. Les femelles portadores de Wolbachia produeixen una descendència composta (gairebé) exclusivament per femelles. Els embrions infectats amb una dotació genètica masculina es desenvolupen com a femelles morfològiques i funcionals.
- Partenogènesi. Les femelles infectades són capaces de reproduir-se asexualment a partir d'òvuls no fecundats, produint només filles com descendència.
- Incompatibilitat citoplasmàtica. Els mascles infectats només poden generar una descendència normal si s'aparellen amb femelles infectades. L'absència de descendència en els encreuaments incompatibles es deu, o bé a que no es porta a terme la fecundació o bé a la mort dels embrions.


La Wolbachia és present en els ous madurs, però no a l'esperma madur. S'infecten només femelles que passen la infecció a la seua descendència.

Lidia Falcón, un altre paràsit que odia els homes.


Els propers dies 16 i 17 d'octubre es celebrarà el Segon Congrés de Dones de Barcelona. Com és habitual, la festa la paga el contribuent.

Diari de l'ablació de la Carlota, proper èxit editorial de Gemma Lienas.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Si és espanyol, és innocent

Com es nota que no és un marroquí jutjat a Espanya.


Ja fa uns quants anys que el no-nacionalisme espanyol té una curiosa percepció de la justícia: qualsevol espanyol condemnat a l'estranger és innocent de totes totes. Independentment de les proves aportades, independentment de la mena de delicte, si és espanyol és innocent.

Si el senyor Paco Larrañaga ha estat víctima d'un error judicial, ens hem de creure que és l'únic cas a totes les Filipines? No hi ha cap més cas? O potser hi ha centenars, o milers, de filipins en la mateixa situació? Si la justícia filipina és encara més ineficaç i corrupta que l'espanyola, no hauria de ser una prioritat de l'ajuda espanyola a les Filipines la millora de l'Administració de Justícia? O és que al govern espanyol només li preocupa la construcció d' Institutos Cervantes a tort i a dret per a que tothom parli fluidament la llengua de Belén Esteban?

En tot cas no cal patir pels estrangers que compleixen condemna a Espanya, són TOTS culpables. Segur que sí, els jutges espanyols no s'equivoquen mai.

Per a la justícia espanyola era culpable de dos delictes: ser lletja i lesbiana.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Amb motiu del Dia de la Raça

12 d'octubre, Dia de la Raça, Dia de la Hispanitat.



Per a preservar la Raça Celtíbera dels riscos de la globalització, col·labora amb UNICEJ. Alguns dels projectes de tan lloable institució:

- Seseña, Patrimoni de la Humanitat.
- Federico Jiménez Losantos, ambaixador de Bona Voluntat.
- Construcció d'un Instituto Cervantes a la selva del Congo, per a que els pigmeus aprenguin la llengua d'Iker Casillas.
- Cine de Barrio, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
- Belén Esteban, Premi Nobel de Literatura.


Catalunya, país solidari per imperatiu legal, ja s'ha afanyat a recolzar la causa d'UNICEJ.




Us deixe, que vaig a celebrar el Dia de la Nació No-nacionalista.


dijous, 8 d’octubre de 2009

Reflexions zoològiques de cap de setmana

Es pot saber de què ens estranyem!?

-Cada any l'informe P.I.S.A. ens diu el mateix: el nostre nivell en ciències és patètic.
- Cada sis mesos tenim alguna plaga de nom desafiant (mosquit-tigre, musclo-zebra, cargol-poma...).
- Cada dia veiem pels carrers del nostre país galifardeus amb cotxes tunejats.

I doncs? Ja es veia a venir que això acabaria passant! Han confós un gos perdut (tipus Scooby Doo) amb una lleona. Ací no ha fallat la Guàrdia Civil, ni el Cos d'Agents Rurals, no. En aquest cas, qui ha ficat la pota és el cap de premsa del Departament de Medi Ambient (sí, Iniciativa, com sempre).
Si hagués donat la següent nota de premsa ningú s'hauria escandalitzat: "Hem abatut un gos-lleona. No cal alarmar la població, la plaga de gossos-lleona està controlada. Prenent precaucions bàsiques com rentar-se les mans després d'esternudar i no circular a més de 40 km/h, la plaga de gossos-lleona s'acabarà en breu".

Qualsevol cap-de-cendrer, disposant dels estris de maquillatge necessaris, pot tunejar un gos fins a convertir-lo en una lleona. I a Catalunya en tenim un munt, d'addictes al tuneig!



I prepareu-vos, que això pot anar a més:

- Els bitllets-dinosaure. No hi ha desfalc, ni malversació. Tot plegat és tracta d'una plaga de bitllets-dinosaure, i ja se sap que els dinosaures s'extingeixen fàcilment.

- El president-rossinyol. Què el president d'Hondures, el senyor Zelaya, xerra molt però a l'hora de la veritat no fa fora els colpistes, i ja porta una setmana a l'ambaixada brasilera? És el que tenen els rossinyols, que canten molt, s'amaguen bé i són aus migratòries. Pitjor ho tenim a Catalunya, que patim el president-marmota, i el tenim en plena hibernació!

- Les dones-gamba. El teu amic té una xicota lletja i tonta? Nooo... és que es tracta d'una dona-gamba, cal prescindir del cap i gaudir del seu cos.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Normalitzant el país: guerres i enemics

Un país normal necessita enemics. Qualsevol país normal té enemics. Si el dia de demà volem ser un país lliure, sobirà i respectat, caldrà que ens triem uns bons enemics. Els teus enemics diuen molt de tu.

Quins enemics hauríem de tindre els catalans? Molts pensareu en França i Espanya, però us heu de treure aquesta idea del cap: per alguna estranya raó sociològica, amb el pas dels anys les ex-colònies acaben sentint una certa simpatia envers la metròpoli (la Índia amb Anglaterra, Brasil amb Portugal o Cuba amb Espanya). Així doncs caldrà seleccionar nous enemics.




Alguns enemics que podríem triar:


1) Mònaco. Una monarquia on els prínceps mai arriben a ser reis, és una institució amb la síndrome de Peter Pan. Un país on l'hereu (Albert) es fa passar per gai fins que, ja mort son pare, ix de l'armari i ens demostra que és hetero i que té un fill mulato... és un país encara més creatiu i original que el nostre. Som la pàtria de Salvador Dalí, Antoni Gaudí i Pascal Comelade, no podem permetre que quatre pescadors occitans, que han muntat un casino, siguin més originals i creatius que nosaltres!

2) Transdnístria. El país més corrupte d'Europa, governat per un senyor que s'anomena Igor Smirnov. Els catalans ja sabem que no serem els millors en agricultura, ni en indústria, ni universitats, ni cultura... però que quatre cosacs descavalcats ens puguin passar la ma per la cara en matèria de corrupció? Això sí que no! Som el país de Javier de la Rosa, Cañellas, Gürtel i Fèlix Millet, tenim un prestigi i una dignitat.

3) Sàhara Occidental. Molts us posareu les mans al cap, i veureu sacsejada la vostra consciència solidària. "Com podem odiar un país que ha estat, i encara és, víctima d'una invasió i la seua població ha de viure refugiada!?". Doncs per una raó molt senzilla: els saharauis amb Franco vivien millor. I un país amb aquests antecedents és un país molt perillós.



No sóc bel·licista, però si mai volem començar una guerra, primer hem de tindre ben clars quins objectius volem assolir. I segons els objectius que ens interessin, llavors triarem l'enemic:

- Si volem una derrota segura, hem d'atacar la Xina.

- Si volem una victòria segura, hem d'envair Sealand.

- Si volem fer amics, hem d'atacar l'Argentina.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Gran pèrdua blogaire



S'ha confirmat la notícia: l'alcalde de Barcelona*, en Jordi Hereu, ha tancat el seu blog. El blog costava un 800 euros diaris (per raons de salut us recomanem no multiplicar per 30, és millor no saber-ne el preu mensual).

És una veritable llàstima. Per aquest preu, o fins i tot per la meitat d'aquest preu, els membres de l'Odisfera podríem haver-li fet i mantingut un blog d'allò més rodó. Fins i tot els que no viuen a la ciutat de Barcelona hi participarien.

Algunes coses que podríem oferir:

1) Cameos a sèries de prestigi, com LOST WEBER.



2) Fotografies divertides.



3) Poesia patètica.

És difícil ser breu
parlant del Jordi Hereu
el millor alcalde europeu
admirat i envejat arreu.

Tingeu aquest exordi
tot parlant del gran Jordi,
cantarem amb el clavicordi
torrats amb cervesa d'ordi.

4) Elogis desmesurats, com aquest del senyor Valero.

5) Vídeos promocionals.





*Per a qui no conegui el territori, Barcelona és eixe suburbi que hi ha a les afores de Sant Cosme.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

El 10 d'octubre a Granollers

El proper 10 d'octubre s'estrenarà una obra de teatre a la ciutat de Granollers.
"La Fundació Espanyola de la Tartamudesa té el plaer de convidar-vos a l'estrena de l'espectacle "Vidas melódicas" de Bertus Compañó i Gal, la primera obra de teatre musical escrita a partir de les vivències de persones que quequegen.
Així mateix, l'elenc d'aquesta obra es composa, en la seua gran majoria, per actors tartamuts
".

Si jo fos un paio cruel i malparit ara mateix estaria fent sang del tema.

Però sóc un ferm partidari de la superació humana*, i crec que la causa més digna és la de la felicitat. I contra la queixa constant i la llagrimeta fàcil, una obra de teatre.
Així que si ells són feliços, per mi endavant. I a qui no li agrade que no mire, ni tampoc escolte.

I que carai, jo en tot cas sóc un paio cruel, malparit i dropo, raó per la qual deixe que siguen els altres els que facen els Comentaris escaients. Ja sabeu on.






* això vol dir que se'm posa ferma amb les humanes partidàries.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Homes d'oferta: M.R.



Estimades lectores

l'home que avui us ofereixo és d'allò més especial. És un home amable, intel·ligent i culte, però si hi ha algun tret característic que n'he de destacar, és que aquest home és el meu advocat. I jo estic en deute amb ell.

És el meu advocat, molt bé, però que té això d'especial? Per què l'hauríeu de triar? Us donaré tres motius:

1) Si ha estat capaç de parlar en favor meu, serà capaç de parlar del que sigui. A ell sempre li semblaran interessants els teus temes de conversa!

2) Si aquest home ha estat capaç de defensar-me a mi, serà capaç de fer qualsevol cosa que li demanis. Deixa volar la teua imaginació, que amb ell no tindràs límits!

3) Si ha estat capaç de trobar proves de la meua innocència, és capaç de trobar qualsevol cosa. Farta dels homes que no et saben trobar el Punt G? Doncs aquest senyor et trobarà el G, l'H, l'I i el J.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Me rio de Janeiro

Quina pena més gran, quin dolor més profund.
La nostra estimada Villa y Corte no podrà allotjar els Jocs Olímpics del 2016. A tots els pobles i barris dels Països Catalans s'hi han vist grans mostres de tristor.


A la vuitena fila, el tercer per l'esquerra que plora desconsoladament, sóc jo.


La guanyadora ha estat Rio de Janeiro. Brasil sempre ha estat un país molt adaptable a tota mena de circumstàncies i esdeveniments . I els seus habitants són gent emprenedora capaç d'assolir grans fites.



En fi, el senyor Ruiz-Gallardón sempre pot organitzar un Fòrum de les Cultures. Si necessita assessorament pot trucar l'ambaixador espanyol a Turquia.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Toca Sitges

Un cop més arriba el Festival Internacional de Cinema de Sitges. I com ja és tradició, he deixat la compra d'entrades per a última hora. I com era previsible, les més interessants ja estan esgotades.



De tota manera m'hi deixaré caure. M'agrada l'ambient que s'hi respira.