divendres, 22 de gener de 2010

Debat territorial 1: Aran

La Vall d'Aran no és Catalunya. La Vall d'Aran és un territori de llengua i cultura occitana. Probablement, el millor per a ells seria convertir-se en un petit estat independent, com Andorra o Mònaco. Neutral, sense exèrcit ni impostos, conegut per les seues pistes d'esquí i per ser un paradís fiscal a Europa.

Els mateixos arguments que fem servir per a defensar la catalanitat de la Llitera o la Vall d'Albaida serveixen per a negar la catalanitat de la Vall d'Aran, la Fenolleda o la Plana d'Utiel.



Però la història és cruel, i als aranesos els ha tocat formar part de l'estat espanyol.

Dins de la desgràcia, podrien optar per ser una Comunitat Autònoma, però malauradament l'article 144 de la Constitució Espanyola no es va voler/poder aplicar, així que, entaforats a la província de Lérida, només pogueren optar a ser una autonomia dins de l'autonomia.

Però si alguna cosa bona tingué el pujolisme, fou el fugir d'enfrontaments estèrils amb Aran. El Consell General d'Aran (Conselh Generau d'Aran) anà assumint competències que li passava la Generalitat, i poc a poc, traspàs a traspàs, Aran assolí més autogovern que d'altres territoris de l'estat. Tanmateix la Generalitat emprengué mesures per a normalitzar l'occità i promoure la cultura aranesa, com per exemple garantir que els Mossos d'Esquadra destinats a l'Aran tinguessin un nivell mínim d'occità. Us imagineu que els policies nacionals i guàrdies civils destinats a les Balears haguessin de tindre un nivell mínim de català?
Des de fa dues setmanes que hom pot adreçar-se en occità a qualsevol oficina de la Generalitat a qualsevol racó del país. Aquesta mesura serà un èxit: l'excusa d'anar a fer cursos d'aranès serà collonuda per a escaquejar-se de la faena. Algú s'imagina un senyor d'El Bierzo podent presentar tràmits en gallec a una oficina de la Junta de Castilla-León a Salamanca?

Doncs bé: si l'Aran té autonomia —i més autonomia que tindrà amb el nou Estatut— quina necessitat té de ser encabida a la Vegueria de l'Alt Pirineu? Doncs és ben senzill: les vegueries seran —o es pretén que siguin— les properes circumscripcions electorals, i l'Aran només representa un 0.15% de la població del territori. Ras i curt: massa poca població per a tindre el seu propi diputat.
Així doncs els tocarà formar part de la Vegueria de l'Alt Pirineu, tot i que allà no s'hi decidirà res important per a ells. Només per anar a votar quan hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya.

12 comentaris:

Un votant preocupat ha dit...

Doctor, doctor! Estic totalment d'acord amb el que diu el Josep, és greu?

Combregue tant amb ell que si es presentara per la circumscripció electoral del Carrús i el Toscar, jo m'hi mudaria per tal de poder votar-lo.

Senyor Merdevalista ha dit...

Pobres mig-gascons, només es fa memòria d'ells per anar a esquiar o de càmping...

Totalment d'acord amb vós, mossènyer. Una entrada impecable.

Albert B. i R. ha dit...

Doncs té tota la raó. Quan Catalunya assoleixi l'Estat propi els hi donaria la independència?

An. ha dit...

Sr. Josep, vostè que es un gran savi, creu que van tenir mala o bona sort, de no passar a ser francesos directament (i ras i curt) ?
Tal com tenim el panorama! i com el tenen ells, que semblant a les Balears, estan infectats de peperos "nuevosricos" amb força poder.

Pere Llufa ha dit...

El problema és que els catalans històricament hem estat uns febles.

Què és això d'anar concedint als altres drets que a nosaltres no ens donen?

Si els catalans haguéssim tingut un parell de collons, ara Múrcia, Sardenya, mitja Grècia i part de Turquia serien més catalanes que el pa amb tomàquet i el món es fotria d'òsties per ser català.

Però no, sempre amb la puta mentalitat de negociar, de concedir...

A la vegueria del Baix Llobregat els enviaria jo als aranesos. Sinó, haver-se preocupat per revifar Occitània.

MARTELL DE REUS ha dit...

L'Aran ha tingut la pega de ser colonitzada amb més intensitat pels Espanyols que molts altres territoris. Els españols han aprofitat el seu fet diferencial per dir-los que ells no són catalans, però en canvi si són españols. Puc entendre que els Aranesos no es sentin catalans, però no puc entendre que es puguin sentir españols. Si algú ha donat pel cul als aranesos són, com sempre, els españols!!!

maria ha dit...

No ho sabia que la Vall d'Aran també era un paradís fiscal.Molt bona informació.

sal i sucre ha dit...

Això, i un cop independitzats, que els envaeixin els argentins i els portuguesos i hagin d'acabar parlant castellà com Andorra. Pobres països petits, sempre amb les de perdre.

Senyor Merdevalista ha dit...

A Sardenya i a l'Europa Oriental els catalans no varen negociar gaire, que diguéssim, mossènyer Llufa, no foti. No recorden aquella època amb apreci, precisament.

Pere Llufa ha dit...

I què n'ha quedat de tot allò senyor Merdevalista?

Perquè per la Mediterrània ara no veig pas els peixos amb les quatre barres d'en Muntaner.

Encara ens recorden poc.

Senyor Merdevalista ha dit...

Poc que queda, car sényer, però imagini's, si havent guerrejat els catalans d'aleshores ha quedat poc, sospito que si haguessin negociat hagués quedat encara menys.

Negociació... Pactisme... Quin mal ha fet Vicens-Vives, casumtot...

Josep ha dit...

Benvolgut Votant Preocupat:
corre la brama que els de la CUP i ERPV volen anar en coalició a les municipals del 2011.
Si astò passa, un servidor se presenta, i si cal al Barri de la Rata.

Benvolgut Merdevalista:
moltes gràcies. Occitània és el més proper que tenim.

Benvolgut Albert BiR:
i si resulta que ells s'independitzen abans? I si ho fem simultàniament? Tu em reconeixes a mi, i jo et reconec a tu.

Benvolgut An:
No sóc cap savi. Dit açò, entre Espanya i França és com triar entre foc i brases.

Benvolgut Pere:
l'expansió catalana a la Mediterrània fou un prodigi diplomàtic, comercial i militar. Si avui en dia hi ha un bon record del fet català a Calàbria o Sicília, és gràcies a eixa època.
I gràcies també a la nefasta "unificació" italiana.

Benvolgut MARTELL:
totalment d'acord. Allà, com aquí, hi sobren espanyols.

Benvolguda MARIA:
noooo... no ho és pas. Però podria ser-ho en aplegar a la independència.

Benvolgut Sucre:
creu vostè que Luxemburg està envait per Portugal?