dilluns, 18 de gener de 2010

I tu, insultes o provoques?

Estimats lectors, estimades lectores

si proven vostès de fer una cerca per paraules en aquest blog, trobaran que hi ha pocs insults. Mentre que d'altres racons (odisfèrics o no) són plens de cabronassos, malparits i fills de puta, ací el llenguatge és força moderat. Vol dir això que aquest és un blog moderat, tou i fleuma? Jo crec que no.

Ja fa anys que molts — moltíssims— han confós l'insult amb la provocació. Sovint, per a provocar bé, cal trobar el mot escaient, i ben sovint és una paraula malsonant, concisa i precisa. Però es pot provocar sense insultar. I no per molt que s'insulti, hom esdevé provocador.

En certa ocasió l'escriptor Tom Wolf assistí com a periodista a una recepció organitzada per veterans de la US Navy. Hi anà amb un vestit tot blanc immaculat, com l'uniforme de la US Navy. I el vestit li arrambava les natges, les cuixes i les espatlles, com l'uniforme de la US Navy. Però la minsa constitució física, i els moviments lleugerament amanerats, el feren aparèixer com una maricona portuària.
Durant la recepció l'escriptor elogià els mariners. Va lloar la seua forma física, tot comentant el goig que li feia veure homes joves i vigorosos fent exercicis a coberta. Va parlar molt bé de la companyonia que regnava entre els mariners, i quina gran amistat s'establia entre un grup d'homes joves que passen tants mesos sols a alta mar.
No cal dir que els veterans es cabrejaren molt, i que la resta d'assistents no podia reprimir el riure.

No li va caldre recòrrer a l'insult. Però la conya i la provocació quedaren paleses.

Un altre exemple el tenim en aquest film, Brüno de Sacha Baron Cohen. Fixem-nos en aquesta escena:




El personatge de Brüno compleix els requisits: va de negre, duu barret... però els ultraortodoxos van a hostiar-lo igualment.

Al cap i a la fi, per a provocar cal conèixer a la persona o col·lectiu que es vol provocar. Saber quines són les seues febleses i saber què és el que ignoren. Com la broma que li va fer a l'homòfob Eminem.

Insultar sempre és més fàcil.

35 comentaris:

Sergi ha dit...

És envejable la seva capacitat per no caure en el recurs fàcil que és l'insult i la paraulota. Jo no sé dir que Sherlock Holmes és una puta merda de cap altra manera que tingui la mateixa força i contundència.
L'escena que ha penjat de Bruno és de les millors, però la de Eminem i gairebé tota la resta foten una pudor a preparat que no s'aguanta...

Remitjó ha dit...

Sr. Josep, ja ho he entés; a partir d'ara vostè visitara l'odisfera vestit de Marc Vidal, de Ramoncín o de Tomás Roncero. És això, no?

Uf em sembla que amb el de Ramoncín m'he passat (millor si li hagués dit a vosté cabronàs)

Helena Arumi ha dit...

Quanta raó té, Sr. Josep.
Provocar és pot provocar, fins i tot d'una manera subtil i alhora contundent, que no són pas contraris.
Sí és que en realitat els bons provocadors - com vostè - són uns artistes. Per què pensa que té aquesta corrua de seguidors?

:-)

MARTELL DE REUS ha dit...

Quan sigui gran, m'agradaria ser provocador.

Anònim ha dit...

I no serà que no tens collons de dir les coses pel seu nom i a la cara?

Txisky ha dit...

Té raó, entono el mea culpa, de vegades se m'infla la vena violenta i no puc reprimir-la!

Però és que hi ha tant de kabró suelto....!!!

Nets de Junh ha dit...

Tal i com ha dit el Sergi, però amb matissos, la paraulota, és descriptiva per recalcar els fets i sentiments, l'insult és provocació fàcil.
Em trec al barret, Josep, no tothom té el seu do amb la paraula i l'argumentació.

Oriol ha dit...

Té tota la raó, Sr Josep. El problema és que alguns tenim una tendència natural a malparlar i a escriure impulsivament en moments d'ira incontrolada. Llavors, en algun cas com el meu, un té un blog tan heterogeni (en quant al nivell del llenguatge emprat) que ratlla la incoherència.

Vostè, però, també té el do de trobar temes interessants i donar-los un enfoc original... per no parlar de les fotos que hi posa. Ben pensat, en alguns casos, qui vol una mala paraula... Una fotografia val més que un milió de paraulotes!

Senyor Merdevalista ha dit...

Bona reflexió. Em sumo a les veus autocrítiques sobre el recurs a l'insult. En el meu cas particular, he arribat a un punt de, diguem-ne, fatiga, que m'impulsa a la violència verbal enlloc del treballat art de la provocació.
Ara bé, també cal tenir en compte que cadascú és lliure de fer servir les seves armes, sigui perquè les pot escollir, sigui perquè no dóna per més, o sigui fins i tot una barreja d'ambdues coses.
"Brüno" em va semblar massa impostada en comparació amb la resta del què ha fet en Baron Cohen.

Planinsky ha dit...

A vegades l'odisfera és més una via d'escape per no rebentar que no una provocació.

Ara... després passa que hi ha gent que te la pell molt sensible i es sent provocada per qualsevol cosa.

PD: De totes maneres, el "Fills de puta tots" coma filosofia de vida m'ha portat a pocs equívocs a l'hora de jutjar la societat.

Neandertal Total ha dit...

Jo sempre he sigut més de provocar que d'insultar. Amb l'insult no arribem enlloc. Amb la provocació tampoc, però dóna més joc. No sé si m'explique.

Molon labe ha dit...

Umm, tot insult és un intent de provocació (crec), o d'un fartisme absolut de la situació... i com deia aquell no provoca qui vols sinó qui pot, i per cert, em pregunto... si l'eminem hagués acabat partint-li la cara al subnormal qui li va gastar la broma es podria considerar com una forma de protesta i de broma bis??, perquè a vegades hi ha gent que abusa de la broma per senzillament abusar...

esmegmatitzat ha dit...

sí sí! però com deia el poeta Marlo:
hijo de puta hay que decirlo mas!

provocador és anar a una dona i dir-li que ets pilot. llavors quan vegis als seus ulls que ja s'està imaginant lo podrit de pasta que estàs, et treus la cigala i la comences a fer girar com una hèlix. en aquell moment li dius: d'helicòpters eh!
pel que he vist, només els hi fa gràcia a les andaluses (suposo perquè no saben què és un helicòpter)

Ina Blackwood ha dit...

Per els tanoques com jo que no tenim cap mena d'estil, nomès ens podem atenir a això:

http://www.youtube.com/watch?v=V1NnmRmDLc4&feature=related
"...el Alfa y la Omega de la vulgaridad"

iaiapunkarra ha dit...

D'acord, cabronàs, però hi ha casos especials: Si parlem, per exemple, de l'Espanyol, no direm pas que insultem, sinó que definim.

Pere Llufa ha dit...

No crec que a Catalunya s'usi l'insult amb la intencionalitat de provocar.

No podem deixar de banda que l'insult, el renec, la paraulota, la imprecació i la paraula gruixida formen part del tarannà del poble català, com també en formen part la blasfèmia i l'escatologia.

És per això que no cal veure el renec i la paraulota com a provocació, sinó com a elements intrínsecs de la cultura popular catalana, reflex d'una manera de ser, de viure i expressar-se.

Expressions d’un poble que des dels almogàvers fins la pagesia, ha tractat sempre amb bèstia grossa, i per això ha hagut d'anar nodrint la seva llengua dels recursos necessaris per fer-hi front.

Renunciar a la paraula gruixuda és, en certa manera, renunciar a una identitat, a formar part d’un poble i d'una tradició.

D'altra banda, qui se sent provocat, ferit, ofès per sentir o llegir 'fill de puta', 'bandarra', 'malxinat' o 'carallot' necessàriament ha de ser un titafreda amb alguna mena de complexe de la infantesa no superat.

Anònim ha dit...

Home sr. josep em sembla que el video de l'eminem era un fake (o potser era un fake la nota que va treure dient que estava pactat?).
Per provocadors naturals: xoan saura i els seus votants.
PS: Segur que el primer vídeo és de la pel·lícula brüno? A veure si m'he baixat una versió censurada.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Per provocar cal tenir estil i saber-ne i estic d'acord en que no cal insultar per aquest fi.
Jo l'insult m'el prenc com una mena de terapia...

Anònim ha dit...

Ja m'agradaria poder-lo provocar d'alguna manera i notar com se li infla alguna cosa.

Anònim ha dit...

Sí, això vol dir que aquest és un blog moderat, tou i fleuma.

Thera ha dit...

L'art de la provocació no és qualsevol cosa i no tothom té la gràcia d'usar el terme apropiat, aprofitar la situació adequada,... de ben segur que a sang calenta l'insult és més fàcil, visceral, més d'estar per casa... Bon post provocador.

Albert B. i R. ha dit...

Acaba de donar una classe magistral de com ser el més punyent i provocador pòssible. Aquest article, no s'estranyi, s'ensenyarà algun dia a les universitats.

Dr. Muerte ha dit...

Jo faig servir allò de "una imatge val més que mil paraules", i de moment em funciona. El dia que deixin de visitar-me gent normal i em vingui gentussa com jo ja no sé què faré.
En fi.

maria ha dit...

Definitivament el millor és la provocació.I és que si et pares a pensar, l'insult tan sols és una paraula.El fet de que t'afecti és problema teu.(Això ho vaig aprendre fa molt en una pel·lícula d'en Patrick Swayze)...

Mirada ha dit...

m'agrada la elegància de la provocació, els insults em semblen mancats d'intel ligència i sobretot de paciència, i en aquesta vida sense paciència no construeixes els teus somnis ...

Agnès S. ha dit...

Bé, contestant al titular:

Jo insulto en la intimitat, en veu baixa i quan estic sola per desfoga'm, sigui a casa, al cotxe, a la feina, etc. (Però estic pensant de deixar el blog dolcet que tinc per un, digne de l'odisfera).

Provoco també en la intimitat, i quasi sempre rebo resposta, ensenyant una mica la cuixa n'hi ha prou a vegades... i es que les dones ho tenim ben fàcil això...

(Que si! Que m'ha llegit tot el post Sr.Josep! )

Josep ha dit...

Estimats lectors, estimades lectores:

Mal que em diguin ordinari,
visca tot el diccionari!
I és que tant se me'n refot
de la Lliga del Bon Mot
mentre hi hagi una paraula
patint discriminació
la nostra llengua estimada
serà una llengua amputada
(amb putada)
i perdonin l'expressió!

Dr. Muerte ha dit...

Sr. Josep és un poeta,
segur que a tota noia li toca la teta,
i quan la té ben calenteta
li endinya i fot el camp com un jeta.

Pere Llufa ha dit...

Quant de mal ha fet La Trinca a unes quantes generacions com a referent cultural!

Però sí, La Lliga del Bon Mot va ser un dels episodis més negres de la nostra història.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Insultar? Per que? Amb lo senzill que resulta incrustar una bala al bel mig d'un front

Josep ha dit...

Benvolgut Sergi:
moltes gràcies. Les paraules gruixudes són legítimes, el problema és que n'abusem. I amb l'abús, perden efectivitat.

Benvolgut Remitjó:
exacte!

Benvolguda Helena:
gràcies per l'elogi. Vostè m'afalaga.

Benvolgut MARTELL:
doncs tindrà tot el meu suport.

Benvolgut Anònim 1:
i això ho diu un Anònim??

Benvolgut Txisky:
sí, de cabrons n'hi ha molts. Però insultar-los és poca cosa. Coneix vostè el bat de beisbol?

Benvolgut Nets de Junh:
moltes gràcies!

Benvolgut Oriol:
per alguna estranya raó, quan poses la foto d'un travel·lo la gent veu el tema amb una nova perspectiva.

Benvolgut Merdevalista:
l'autocrítica, igual que l' autocita té el seu punt excitant.

Benvolgut Planinsky:
el "fillsdeputa tots" és una bonica filosofia.

Benvolgut Neandertal:
estic totalment d'acord amb vostè.

Benvolgut Molon:
hi ha agresions que es disfressen de bromes, així que també es poden disfressar les bromes d'agressió.

Tot i que sovint el bat de beisbol és la millor opció.

Benvolgut Esmegmatitzat:
un dia d'aquest vostè i jo hem de quedar. M'encantaria vore com fa aquest numeret davant d'una senyora.

Josep ha dit...

Benvolguda Ina B:
que també té la seua gràcia, tot s'ha de dir!

Benvolguda Iaia:
totalment d'acord. Els paricus no són d'aquest Món.

Benvolgut Pere:
Aquesta frase hauria d'eixir al preàmbul de l'Estatut "Renunciar a la paraula gruixuda és, en certa manera, renunciar a una identitat, a formar part d’un poble i d'una tradició."

Benvolgut Anònim 2:
igual sí. I la pel·lícula és bona, fins i tot els extres tenen escenes eliminades bones.

Benvolguda Tiquismiquis:
moltes gràcies.
I jo també me desfogue insultant.

Benvolgut Anònim 3:
estem parlant de provocacions sexuals? Inflamar el cos cavernós??

Benvolgut Anònim 4:
vol dir?

Benvolguda Thera:
moltes gràcies!

Benvolgut Albert BiR:
moltíssimes gràcies!

Benvolgut Dr Muerte:
posi travel·los, a mi em funciona.

Benvolguda Maria:
estem d'acord.

Benvolguda Miranda:
bona reflexió! Estic d'acord amb vostè.

Benvolguda Agnès S:
una foto de la cuixa? Ho dic per a situar-me en el tema...

Benvolgut CETINA:
ja està, el recurs fàcil de la pistola i la bala. I l'elegància de la katana? I la bellesa del nuntxaku? I la poesia de les estrelles ninja??

Pere Llufa ha dit...

Deixeu-me concloure amb una anècdota personal que il·lustra perfectament el tarannà català.

Recordo un dia, de petit, que li vaig dir al meu avi:

— Avi, sempre esteu renegant
— Que jo renego, mecagundéu? Au, passa, passa. [I remugant] Collons, de nano, que jo renego diu...

Josep ha dit...

Benvolgut Pere:

el seu avi era un geni. Ho dic sincerament.

Anònim ha dit...

Hi there! This is my first comment here so I just wanted
to give a quick shout out and say I really enjoy reading your blog posts.
Can you recommend any other blogs/websites/forums that cover the same subjects?
Thank you!

my web site low cost seo service