dimecres, 6 de gener de 2010

Unes festes sense boicot, no són festes ni són res

El 6 de desembre del 1978 s'aprovà en referèndum la Constitució Espanyola. El 25 d'octubre del 1979 s'aprovà en referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (i també el d'Euskadi). El jove filòleg i periodista Federico Jiménez Losantos considerà que amb aquest estatut s'havia traït la constitució i feu una crida a boicotejar els productes catalans, com a mesura de pressió. S'iniciava una bonica tradició nadalenca de la democràcia espanyola (serà això un oxímoron?): el boicot als productes catalans.





L'any 1993 el PSOE perdia la majoria absoluta i havia de pactar amb CiU. Una de les condicions d'aquest pacte era la cessió del 15% de l'IRPF a les comunitats autònomes. El PP i la Brunete Mediàtica consideraren que allò era la fi de la solidaritat inter-territorial, i que Espanya podia desaparèixer com a realitat econòmica i social. I es feren crides a boicotejar productes catalans com a mesura de pressió.

L'any 1996 el PP guanyava les eleccions sense arribar a la majoria absoluta i havia de pactar amb CiU. Una de les condicions d'aquest pacte era la cessió del 30% de l'IRPF (amb capacitat normativa) a les comunitats autònomes. El PSOE, IU i els mitjans piju-progres consideraren que allò era la fi de la solidaritat inter-territorial, i que Espanya podia desaparèixer com a realitat econòmica i social. I es feren crides a boicotejar productes catalans com a mesura de pressió.

L'any 2003 ICV-EUiA, ERC i el PSC-CpC formaren un govern de coalició a Catalunya, cosa que va caure molt malament a Espanya ja que els independentistes declarats entraven al Govern, i va provocar les conseqüents crides a boicotejar els productes catalans. El gener del 2004 es feia pública una reunió al Rosselló entre Josep-Lluís Carod-Rovira i uns dirigents d'ETA. I òbviament vingueren les campanyes de boicot. La llarga tramitació del nou estatut fou l'excusa per a fer més campanyes de boicot el 2004, 2005 i 2006. La reedició del Tripartit el novembre del 2006 va fer repetir més campanyes de boicot el 2006 i 2007.





Ja l'any 2008 les crides al boicot de productes catalans foren molt més fluixes. I aquest Nadal 2009 pràcticament no n'hi ha hagut cap. Tot i les consultes sobiranistes del 13-D, Espanya no ha reaccionat! Què pot haver passat?

Els boicots no funcionen. Milions de correus electrònics i missatges als blogs i les xarxes socials d'internet, milers d'hores de tertúlia radiofònica i televisiva, i centenars de columnes d'opinió no serveixen per a que la gent, a l'hora d'anar a comprar, es fixi en el lloc on s'ha fabricat un producte. Els espanyols són molt patriotes, però encara més mandrosos.

Les marques rojigualdes. Són marques espanyoles que fan les empreses catalanes per a vendre els seus productes a Espanya. Són com les marques blanques, però en celtíber. Ha funcionat amb les empreses Freixenet i Codorniu, i sembla ser que Caixa Catalunya també ho farà.

La crisi. Les empreses catalanes menys competitives són les que venien els seus productes a Espanya. I aquestes han anat tancant, així que poca cosa poden boicotejar els espanyols. Interessant lliçó d'economia: només espanyolegen els empresaris mediocres.

Però fixem-nos en el cas basc: 50 anys d'ETA, més de 800 morts i cap campanya de boicot als productes bascos... No serà que als espanyols els agrada que els hi donin canya?


18 comentaris:

Beneit o beneït? ha dit...

Bon post i fina ironia.
Gràcies.

Però en esmentar els diversos boicots als productes catalans, dius que s'han convocat tots durant l'actual règim.

Doncs no.

T'he enviat un pamflet espanyol contra l'Estatut del 1932 demanant el boicot als productes catalans.

Són tradicions que no s'han de perdre.

la niña del pozo ha dit...

No oblidem que això dels boicots als catalans és una tradició que ja ve de molt endarrere i és seguida amb fervor per la corona castellana i espanyola, que segles ha ja ens va prohibir el comerç amb Amèrica o participar en la seva colonització (malgrat haver ajudat a sufragar les despeses de la descoberta; com diu la meva mare: cornut i paga el deute). Visca Escòcia!

la niña del pozo ha dit...

Perdó, volia dir: cornut i paga el beure!

La RaTeta Miquey ha dit...

És bó, Sr. Josep, molt bó.

MARTELL DE REUS ha dit...

Brillant!!!

esmegmatitzat ha dit...

<>
crec que la raó perquè no funcionen els boicots als productes catalans, és que per produir un producte (ho sento no domini el terme sinònims) no només es fa servir matèria primera catalana. per exemple per fer un ampolla de cava també es necessita vidre, suro, metall, que normalment els porten d'extremadura, castella, etc i en el fons es perjudiquen a ells mateixos i no tant a catalunya que per sort tenim més d'un sector econòmic desenvolupat

i això és l'únic que he pogut extreure d'un dia que vaig estar atent a clase

esmegmatitzat ha dit...

com a títol del comentari anterior havia escrit
"to pseudointel·lectual" entre 2 < > no sé perquè no surt

iaiapunkarra ha dit...

Són més divertits i efectius quan hi ha futbol pel mig: Quan les ventes de marques com Teka i Zanussi van caure en picat a Catalunya fins que van haver d'acabar retirant el patrocini (tant de poder tenim, els catalans?).

Quan els del Barça tampoc no compren productes Dani.

Quan els pericos no compren Llet Nostra perquè hi surt l'escut del Barça.

Thera ha dit...

I és que és bo el post i són bons els productes catalans!!!

Liam32c ha dit...

Això que diu la Iaia d'un boicot de pericos deu tenir efectes tant devastadors com el cop de puny d'una formiga a un mamut

Neandertal Total ha dit...

Ja m'estic imaginant l'eslògan nadalenc "Al nadal torna el boicot de cada any...i si se n'oblida deixe'l encarregat a qualsevol familiar".

Albert B. i R. ha dit...

"Només espanyolegen els empresaris mediocres". Per desgràcia, tots aquests, són els que es troben al capdavant del Foment del Treball.

la niña del pozo ha dit...

Doncs el devem tenir, el poder, sinó recordeu el cas (deplorable) de la llet Pascual i el decret dels iogurts...

Liam32c ha dit...

Quasi tots els empresaris espanyolegen molt, no sé perquè hi ha gent que pensa el contrari, ni en què es basen, la veritat

els malparits del xampany mateixos, són lo més fatxa que et puguis tirar a la cara, franquistomonàrquics espanyols rematats, jo quan els espanyols diuen que els faran boicot me n'alegro, què coi

Josep ha dit...

Benvolgut Beneit:
imatge rebuda. Impagable. La penjaré en un futur escrit.

Benvolguda Niña:
exacte. I encara hi ha catalans que diuen que la culpa la tenen els independentistes per excitar els ànims dels espanyols.

Benvolguda RaTeta:
moltes gràcies!

Benvolgut Martell:
moltes gràcies!

Benvolgut Esmegmatitzat:
crec que això ho va explicar també el Rajoy. Amb raó li diuen Maricomplejines.

Benvolguda Iaia:
SIEMENS, patrocinador del Reial Madrit, fou la primera marca de telefonia en oferir telèfons mòbils en català.

Benvolgut Thera:
moltes gràcies i bons productes!

Benvolgut Liam32c:
he he he... paricu power...

Benvolgut Neandertal:
imagine's vostè "si vas a SORT compra loteria, i recorda que no has de consumir productes catalans".

Benvolgut Albert BiR:
diem noms i cognoms? Per exemple Juan Gaspart.

Benvolgut Liam32c:
"Codorniu rebenta el piu", oi?

iaiapunkarra ha dit...

Josep, quan vaig anar a comprar un mòbil, recordo que vaig demanar com a condició indispensble que parlés en català. I em va dir que hi havia -almenys fa 6 anys, que encara em dura- Alcatel i Siemens. De seguida vaig descartar el segon per aquesta raó, i li ho vaig dir. La tia insistia que el Siemens feia nosèquè, però li vaig dir que si insistia volent-me fer pagar al Mandril, que cap problema, que aniria a una altra botiga i llestos.

També en Bernabeu era català. O això almenys diuen.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Els productes s'haurien de comprar amb dos criteris bàsics: relació qualitat/preu i proximitat(per allò de no contaminar). La resta sòn ganes d'enredar.

Per cert, gran dada aquesta del boicot del 79. I millor encara la del 32.

Josep ha dit...

Benvolguda Nuri:
el senyor Santigo Bernabéu va nèixer a un poble de la província d'Albacete. I era un castellà castellanista i racista. Estiuejava a Santa Pola...
Els que eren catalans ere els fundaors, Joan Padrós i Rubió, i Carles Padrós i Rubió (germans)

Benvolgut CETINA:
"Es un infanticido, la han matado antes de cumplir el primer año de vida" frase de Federico Jiménez Losantos.