dimarts, 23 de març de 2010

Corrupte de la setmana: Jordi Planasdemunt

Totes les enquestes apunten a una victòria contundent de CiU a les properes eleccions. Sembla que les coses els hi van bé als convergents.



Ara que el país està patint les set plagues d'Egipte i que els convergents es veuen recuperant el Palau de la Generalitat després de set anys de travessa del desert, fóra bo recordar la figura de Jordi Planasdemunt.



Jordi Planasdemunt i Gubert (Barcelona, 1928 - 1998), economista i militant de Convergència Democràtica de Catalunya. Fou secretari general de la Borsa de Barcelona fins 1980, després fou director general del Tresor i Patrimoni i més tard ho fou de Política Financera de la Generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec de conseller d'Economia i Finances els anys 1982 i 1983, substituint l'històric Ramon Tries Faves. Després d'abandonar el Departament fou nomenat síndic de la Borsa de Barcelona, càrrec que desenvolupà fins 1989, any que Tries Faves, de nou conseller d'Economia, li encarregà la direcció general de l'Institut Català de Finances (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest càrrec, es va veure implicat de ple en el cas BFP. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitzà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4.000 milions de pessetes (vint-i-quatre milions d'euros).



Per aquest delicte fou condemnat, juntament amb Joan Basols i Salvador Forcadell, a set anys de presó per l'honrat i prestigiós jutge Lluís Pascual i Estevill. D'aquests set només en complí tres, perquè el 1997 l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt, tot un sanyó de Barcelona, morí l'any següent, als 70 anys d'edat.

En fi, si han de tornar a governar, convindria que es replantegessin el sector negocis del partit, que després venen els escàndols.

9 comentaris:

Remitjó ha dit...

Un bon dia per parlar de corruptes.

Ara mateix he escoltat que els diaris publiquen hui que el TSJ de Madrid té previst anular les converses telefòniques que constitueixen la millor prova del cas Gürtel. Molt de fill de puta respirarà hui més tranquil i algun altre sortirà de la garjola, i no precisament per raons humanitàries.

Txisky ha dit...

A aquest puto país no hi ha un pam de net per enlloc! Però ja em veig al senyor de la laca fent de president...

Valero Sanmartí ha dit...

El peix al cove. Encara hi ha gent que es pensa que el cove era el de Catalunya i no la butxaca d'alguns polítics.

Oriol ha dit...

Quant fill de puta posat a manar i fotent mà de les "arques públiques"! Ep, però llavors demanen a la gent de fer un esforç en els moments difícils!

Eulàlia ha dit...

ei, no puc evitar pensar en polonia..

;)

Pere Perellon ha dit...

Sr. Josep, si ha llegit la meva entrada al meu blog, que segur que sí la llegit, sabrà el què penso de tot aquesta gent i per què ho fam.
http://pereperellon.blogspot.com/2010/03/en-espana-sale-barato-robar.html

Surt massa barato robar a n'aquest país i si puguéssim tocar uns quants milions, estic segur que tothom ho fariem.

Sergi ha dit...

Com a mínim si guanya CiU repartirem el poder entre la Generalitat i la nova Supermancomunitat de municipis de l'area metropolitana de Barcelona, encara que casos com el que vostè ens exposa són difícilment evitables.

Josep ha dit...

Estimats lectors, estimades lectores:

Alguns ens diuen que amb quatre anys de Montilla ja en tenim prou, i segurament tenen raó.
Però sincerament, vint-i-tres anys de Pujol no són pas la millor alternativa.

Josep ha dit...

Benvolgut Remitjó:
doncs sí. Com era allò de la separació de poders?

Benvolgut Txisky:
segons les enquestes, sí.

Benvolgut Valero Sanmartí:
aaah, l'oasi català!

Benvolgut Oriol:
crec que d'això se'n diu "hipocresia". O "mala folla".

Benvolguda Eulàlia:
Polònia era més potent fa dues temporades.

Benvolgut Pere Perellón:
sí, sóc lector habitual del seu blog.

Benvolgut Sergi:
fem apostes? Hi haurà Sociovergència?