diumenge, 25 d’abril de 2010

Política i gustos personals

Com ja he dit en alguna ocasió, un servidor és un defensor de la Llibertat Individual. Com diu el tòpic, els teus Drets acaben on comencen els dels altres, i de la pell cap endins, és la teua sobirania personal.

I sempre que tinc un debat (o discussió) amb algú que no pensa com jo, sempre m'acaba etzibant el mateix: "Ah, però tu fas talcosa?", "Ah, però a tu t'agrada talcosa?". Talcosa pot ser la droga, la prostitució, el burkha, l'homosexualitat o qualsevol altre element subjecte a la lliure decisió personal. I la resposta més habitual és "I quina importància té això?" . I sovint és que no. No, i què?

Al cap i a la fi, les lleis es basen en un consens social, no pas en uns gustos personals. Al cap i a la fi, respectar les decisions dels altres no vol dir compartir-les ni fer-les pròpies. I les coses no són bones o dolentes només perquè siguin o no siguin del meu gust.

Que jo sàpiga, els únics que fan que els seus gustos personals siguin Llei són els dictadors. Els que pretenen prohibir tot allò que no els agrada són petits dictadors en potència.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Herr Josep,
Crec que avui despatxa massa fàcilment un tema bastant complicat. Quan diu "Al cap i a la fi, les lleis es basen en un consens social, no pas en uns gustos personals." passa per alt que en el consens social s'hi filtren sempre els gustos personals d'una majoria de cretins. Per exemple, ningú dispararà a matar als fans de la "oreja de van gaal" o l'amaia montero, però l'èxit d'aquesta gent té alguna cosa a veure amb la deficient formació musical i filosòfica que proporciona l'ensenyament en aquest país. El liberalisme de respectar els homosexuals, les dones amb burqa o el català de José Montilla té el problema d'encobrir un menfotisme que porta massa temps estenent-se i que en temps de crisi (personal o col·lectiva) és perillosament manipulable.

Remitjó ha dit...

Fa un parell de dies, vaig tenir una discussió sobre el avortament i em va passar quelcom paregut.

El meu interlocutor va acabar dient-me que, com jo hi era defensor, si un dia la providència tingués a bé obsequiar-me un fill, jo estaria obligat a matar-lo...

Oriol ha dit...

És en aquest tipus de debats on un s'adona com d'intolerant és la gent (potser un mateix!) quan es toquen temes que li són sensibles... Quants petits dictadors a l'ombra que hi ha! Té vostè tota la raó

SERGIBR ha dit...

Algú t'ha preguntat com és que vas amb el Nenuko?

Anònim ha dit...

Miri això sempre em passa quan em trobo davant de qualsevol situació, qualsevol situació és defensable, qualsevol... i aleshores no queda més que allò que decideix la majoria, però que en molts casos és erroni i contrari al que un pensa, així doncs, on acaba allò que diu que la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre si "els altres" per la senzilla raó de ser majoria poden sotmetre la llibertat d'un??

Anònim ha dit...

Estic amb el primer anònim! Dins les lleis socials sempre s'hi troben els gustos personals d'una majoria de cretins. Promoure el cretinisme pot resultar profitable per a uns quants durant un temps, però a llarg termini farà mal a tothom. Ves de viatge a Texas i ho comprovaràs.

Mireia ha dit...

Doncs... no sé pas què dir. En gran part crec que tens raó, perquè al cap i a la fi les lleis són redactades per uns pocs

Pere Perellon ha dit...

No s'ha de confondre llibertats en imposicions dels altres; per tant, un ha de fer lo que considere oportú sense cap imposició dictada per ideologies imposades. El dret a escollir lliurement, o el dret a la llibertat individual, sense cap influència -familiar, grupal (per formar part d'un grup), política, racial...- és lo que s'ha de protegir.

Llesca ha dit...

Tots hauríem d'aprendre que quan tenim una conversació sobre qualsevol tema, més o menys polèmic, el que hauríem de fer és exposar la nostra opinió, i no pas intentar convèncer a l'altre de que allò que nosaltres pensem és la única veritat. Ens hauríem de prendre com la cosa més natural del món que l'opinió de l'altre difereixi de la nostra. Seria el més sa.
Clar que això és només una opinió...

Pere Llufa ha dit...

Tenint en compte que el 98% de la gent és imbècil, una mica d'imposició de tan en tan tampoc aniria malament.

El problema és qui decideix què i com imposar. Però com que els que ho fan són escollits per aquest 98%, la cosa va com va.

Altra cosa seria que gent com en Josep, en Modgi, en Valero i en SuperFelí entre altres (i jo mateix, què collons), tinguéssim aquesta autoritat.

ZuhaitzV ha dit...

Benvolgut Josep,

Jo que en tinc molta, dic "mort a la pell fina" i més "pendre's menys seriosament a un mateix" (i també als altres, encara que no calgui fer-los partíceps d'aquest extrem), per fer aquell gest físic i social tant necessari d'obrir el palmell de la mà i fer-lo passar per sobre de l'espatlla... com qui tira una cosa cap al darrera.

Perquè encendre's només acaba amb mal d'estómac, mala jeia i ganes de reventar cares.

I si en Pere Llufa fos "l'autoritat"... com diria el meu pare, jo em cordaria l'americana i me n'aniria. És sa que ell hi sigui, com vós benvolgut Josep, però amb un blog en tinc prou.


Salut i opinions

Sergi ha dit...

Sí, però cal no confondre llibertat amb llibertinatge. No sé què vol dir, però m'ha semblat que quedaria bé aquí.

Jordi ha dit...

Els bars són plens de garrulos donant solucions a tots els problemes del món. I si no ets com ells, ets un tarat.

Josep ha dit...

Estimats lectors, estimades lectores:

al cap i a la fi és ben bàsic (bàsic no sempre és senzill, que hi farem!): si no genera cap externalitat negativa, si no podem afirmar objectivament que perjudica els altres (un perjudici observable, mesurable fins i tot), TANT LI FOT SI ENS AGRADA O NO.

No es tracta d'agradar, sinó de respectar.
- No cal que m'agradin els burkhes
- No cal que m'agradin les crestes punks
- No cal que m'agradin els gais
- No cal que m'agradin els porros de marihuana
.... N'hi ha prou amb respectar.

Viu i deixa viure.

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:
el primer consens social és el del respecte a la lliure decisió individual (en persones adultes en ple ús de les seues facultats), sempre que aquesta decisió afecti només a qui la pren.

Benvolgut Remitjó:
a la ciutat d'Elx hi ha un ésser humà anomenat Francisco que té unes idees encara més hardcores sobre l'avortament.

Benvolgut Oriol:
gràcies!

Benvolgut Sergi BR:
va.... qui dels dos penja el vídeo al blog??

Benvolgut Anònim 2:
home... la Democràcia ha d'anar lligada a la Llibertat. En cas contrari, tenim totalitarismes basats en el caprici del 51% de la població.
I no ho dic només per la vistòria electoral d'Adolf Hitler el 1933.

Benvolguda Mireia:
moltes gràcies!

Benvolgut Pere Perellón:
el dret a decidir, per a persones i per a pobles.

Benvolgut Llesca:
DISCREPO!
Es pot opinar sobre allò que és subjectiu i opinable, però allò que és objectiu és com és.

Benvolgut Pere Llufa:
una dictadura odisfèrica??

Benvolgut Sergi:
els refranys comodí, que valen per a qualsevol cosa.

Benvolgut Jordi:
totalment cert. Fem els plens parlamentaris al bar de la cantonada?

Benvolgut Zuhaitz V:
condescendència amb els cretins? Hi ha un problema: vivim en democràcia, i el vot del cretí, el de vostè i el d'un servidor valen EXACTAMENT el mateix.
Cal guanyar la batalla dialèctica. Com a mínim.

SERGIBR ha dit...

Tú evidentment, però abans l'hauríem de subtitular.

Josep ha dit...

Estimat Sergi BR:
doncs hauré de buscar un editor de subtítols.
Tu tens el vídeo original, oi?

ZuhaitzV ha dit...

Condescendència ni mica. Condescendència és permissivitat, i sí, hem de guanyar la batalla dialèctica.

Ha parlat mai vostè amb un borratxo al metro? No ha acabat dient vostè allò del "sí, sí... d'això, que jo ja baixo".

Per aquí va. Rellisquència. Que rellisqui. Ara, quan un cretí s'hi posi, però s'hi posi perquè creu que el que diu és una veritat com un temple, cal engegar el debat de les idees. I en aquell moment, guanyar-lo. I si cal, posar-los en evidència, però no fer sang, que llavors tindrem conflicte per estona.

Més val educar el gos que que t'agafi tírria i et vulgui fotre una mossegada.

I sí, tots els vots conten igual. I la llàstima llavors està, segons com, en veure on vivim i qui hi viu. I sinó miri Badalona, benvolgut Josep.


salut i debats

Josep ha dit...

Benvolgut Zuhaitz V:
sempre s'ha dit que els règims dictatorials promouen la ignorància, ja que un poble ignorant és més fàcil de manipular. Els règims dictatorials promouen la superstició i els enemics exteriors i/o secrets, per a culpar-los de tot.

Tres dècades de democràcia i una part important de la població que viu i vota a Catalunya segueix ancorada als anys 70'. És Cine de Barrio amb telèfons mòbils d'última generació.

I invoquen allò que és "normal" per a deslegitimar allò que no ho és. Com si una (en molts casos discutible) predominància estadística fos el que donés legitimitat.

I el PP de Badalona, competint amb la PxC de l'Anglada, i també amb el PSC.

I de regal, dues autocites:

Xenofòbia, el musical.

Xenofòbia, els extres

ZuhaitzV ha dit...

Benvolgut Josep,

en primer lloc, gràcies pels presents.

en segon lloc, és una llàstima que haguem de fer un simulacre de discussió escrita quan en realitat estem d'acord.

Però ja li dic ara... cauran pel seu propi pes.

La gent no és tant burra. Tingui una mica més de confiança en el seu entorn, o com a mínim, gran part d'aquest entorn.


salut i dialèctica

Josep ha dit...

Benvolgut Zuhaitz V:

Hauríem de muntar un concurs de dialèctica.

Crec que així va començar la seua carrera política l'Albert Rivera de Ciuadanos-Partido de la Ciudadanía.

ZuhaitzV ha dit...

Exactament. En boles.


Li dic emperò, que Albert Rivera com a polític, fent feina de polític, és més digne d'admiració que molt d'altres amb més renom.

Comissions, votacions, Parlament, campanya, rodes de premsa... s'ho fa tot ell.


Això sí, no puc més que vomitar davant dels seus arguments polítics.

Jo el que voldria és un Albert Rivera catalanista. I això no ho tenim... o jo no ho he sabut veure.


Encantat de muntar el curs CCC de dialèctica amb vostè, benvolgut Josep.


Salut i Plató