dilluns, 24 de maig de 2010

28 de maig


El 28 de maig del 1814 les tropes franceses abandonaven la ciutat de Barcelona, en aquell temps capital del departament francès de Montserrat. En poques setmanes queien Girona (departament del Ter), Perpinyà (departament del Pirineus Orientals) i Narbona (departament de l'Aude). I l'Imperi de Napoleó arribà a la seua fi.


L'Imperi Francès de Napoleó i el Regne d'Espanya de Josep I tenien constitucions basades en els ideals Revolució Francesa. L'espanyola era l'anomenada Constitució de Baiona de 1808. S'havia abolit l'esclavatge, el Tribunal de Sant Ofici i els privilegis de la noblesa. Eren estats laics, amb (teòrica) llibertat política i sufragi universal (masculí).

Ferran VII va ocupar a Catalunya quan ja havia revocat la Constitució de Cadis de 1812. Els defensors de la Llibertat foren acusats d'afrancesats i durament represaliats. Tornà l'esclavatge a les Amèriques (de fet, mai va desaparèixer), i s'acabà la llibertat política i religiosa.

I el més greu és que des de fa un parell d'anys, i fins el 2014, tot de pobles i ciutats celebren orgullosos actes del bicentenario. Com si tinguessin gaire cosa de la que estar orgullosos.

9 comentaris:

Noa Literal ha dit...

Very intereeeeesting ...

MARTELL DE REUS ha dit...

Es veritat, posats a triar entre ser una colònia española o una colonia francesa no hi ha color. Els primers han estat uns impresentables en qualsevol moment de la seva història.

Pere Llufa ha dit...

Martell de Reus: és mil vegades preferible ser una colònia espanyola que francesa. A nivell de destrucció d'identitats nacionals els francesos han estat sempre molt més efectius que els espanyols.

Només cal comparar la situació de la llengua a la Catalunya Nord i al Principat, o de l'occità a la Val d'Aran o a la resta d'Occitània.

Si algun dia ens prenem seriosament això d'independitzar-nos, creu-me que serà més fàcil fer-ho sent espanyols que si fóssim francesos.

Jordi ha dit...

Pere Llufa té raó. Els espanyols són tan criminals com els francesos, però més cutres. I al ser més cutres, és més fàcil independitzar-se d'ells.

I França ja no és el país il·lustrat i liberal del segle XIX.

Tyler Durden ha dit...

La celebració l'empenyen els madrilenys que, a partir d'aquell moment, van passar d'ocupats a ocupadors.

Aquí no s'independitza ni la mare que ens va parir mentre seguim essent els dolents de la pel·lícula

La nena del pou ha dit...

Realment són prou dolentes totes dues opcions. Si fóssim francesos no parlaríem català, la nostra cultura es veuria reduïda al merchandising folklòric de la barretina i el porró i a cantar l'Estaca abans dels partits de l'USAP però cobraríem un salari mínim de 1.300 euros. Cadascú que triï l'opció que més li escaigui. Perquè per desgràcia, en aquest cas, no tenim opció C (encara).

Albert B. i R. ha dit...

Això de l'opció C és com amb la Consulta de la Diagonal, que existeix però proven d'amagar-la i desacreditar-la. Per cert, he vist anunciat que el 3 de juny a TV3 es fa un programa titulat "Adéu Espanya?". Per fi un programa centrat al voltant de la independència?!

Josep ha dit...

Estimats lectors, estimades lectores:

la meua intenció no és debatre si als catalans del nord viuen sota els francesos millor o pitjor que els catalans del sud sota els espanyols. Sincerament, crec que és millor viure lliure i sobirà.

El que volia plantejar és si els canvis que pretenen ser a millor acaben anant a pitjor.

Ja sigui el cas afganès, on canviaren el govern pro-soviètic de Najibul·là pels talibans, o el cas espanyol on canviaren la monarquia constitucional de Josep I Bonaparte per la monarquia absolutista de Ferran VII de Borbó, o molts d'altres al llarg de la història.

Josep ha dit...

Benvolguda Noa:
moltes gràcies

Benvolgut MARTELL:
no sé si els corsos i els bretons pensen el mateix que vostè.

Benvolgut Pere Llufa:
encertadíssima observació.

Benvolgut Jordi:
amen.

Benvolgut Tyler Durden:
per cert, no diuen quant costa cada celebració.

Benvolguda Nena del Pou:
exacte, ens cal una opció C.

Benvolgut Albert BiR:
compte, que segons com es faci el programa pot ser un fracàs.