dilluns, 19 de juliol de 2010

Debat territorial 3: Gàtova

Gàtova és un municipi valencià que es troba a la frontera entre l'Alt Palància i el Camp del Túria, a la part xurra del País Valencià.
A la divisió provincial del 1833 restà adscrit a la de Castelló, però l'any 1995, a petició del consistori, el municipi va passar a formar part de la província de València, mitjançant la Llei Orgànica 15/1995. Cal recordar que el 1995 l'alcalde de Gàtova era del PSPV-PSOE, mentre que la Diputació Provincial de Castelló, la Diputació Provincial de València i la Generalitat Valenciana eren del PP (i amb majoria absoluta). El president del Govern Espanyol era Felipe González, del PSOE.


Dues tortosines passejant per l'Ebre. Allà no hi ha bícing, sino bàrquing.


La setmana passada, durant el debat de l'estat de l'imperi decadent de la nació, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a sargir via Llei Orgànica tot allò que el Tribunal Constitucional havia esquinçat.
Doncs bé, si vol compensar els catalans en general, i els ebrencs en particular, podria començar redactant una Llei Orgànica per la qual es constitueix la província de les Terres de l'Ebre. Una Llei Orgànica requereix d'una majoria qualificada, 176 vots al Congrés dels Diputats, i aquesta majoria la pot aconseguir amb el suport de CiU, d'ICV-EUiA, d'ERC... i fins i tot del PSC.

Ells que facin la Província, que nosaltres ja l'anomenarem Vegueria.

10 comentaris:

Molon labe ha dit...

Deixi, deixi de bicing o barquing, allí el que hi ha és vicing directament....

Jordi ha dit...

Llavors també haurien de fer la província de l'Alt Pirineu i la província de la Catalunya Central.

porc de-cent ha dit...

Des de que hi ha les vegeries, les provincies han perdut tota mena de sentit. Si tens una vegeria, perquè necessites una provincia, antiquada i pasada de moda? reflexioneu-hi, si us plau

Anònim ha dit...

Sempre demanem el que no ens volen donar? O és que no demanem amb prou rotunditat el que ens cal, per haver de deixar de demanar?

Pere Perellon ha dit...

Molt bé, sr. Josep. Que l'anomenin com vulguin, la qüestió és que li donin més importància al nostre territori de la que actualment té: cementiri de tot lo dolent. I que donin un major impuls a unes terres que, antigament, tenien més importància que qualsevol de les que ara estan al capdavant. També he de dir una altra cosa bastant important tal com està el panorama avui. Van dir que els Consells Comarcals substituirien a les Diputacions. Espero que la Veguereia no carregui més de despesa a n'aquesta malalta Administració.

Anònim ha dit...

Jo tinc una petita solució:
Tots a pendre pel cul.

Agnès S. ha dit...

Deixa notar la seva estima cap a la terra Sr.Josep.
Per això, l'acompanyo en el sentiment, tant noble.

Per cert, molt eixerides les tortosines, espero que s'hagin posat força protecció repel.lent de mosquits. ;-)

XBaltar ha dit...

Gracies per l´imatge,un parell de bones mamas amenitzan qualsevol reivindicació.

Josep ha dit...

Benvolgut Molon Labe:
d'aquesta vida només ens en durem la propina del vici.

Benvolgut Jordi:
doncs sí. Del Penedès millor en passem.

Benvolgut Por de cent:
el que ha perdut actualitat és la constitució del 78 i el TC.

Benvolgut Anònim:
molt bona la pregunta. Aplicable a molts aspectes d'aquesta vida.

Benvolgut Pere Perellon:
sumem la despesa de les quatre diputacions i la repartim proporcionalment entre les set vegueries.
Pura aritmètica.

Benvolgut Anònim 2:
ho compartisc... activament!

Benvolguda Agnès S:
dels mosquits sí, dels moscons no.

Benvolgut XBaltar:
pedagogia, pura pedagogia. Un bon parell de mamelles, i la ESO milloraria molt.

Anònim ha dit...

Buena foto, si señor! Aunque carezca de interés el comentario, solo por ver a las barqueras, ha merecido la pena. Gracias!