dimecres, 21 de juliol de 2010

El Camí de Sant Jaume

Com ja sabreu, enguany és any Jacobeu o, com diuen en gallec, Xacobeo. Si algú vol aconseguir la butlla jubilar serà millor que s'afanyi, ja que el proper any Jacobeu no serà fins el 2021. Els darrers anys jacobeus han estat el 2004, 1999 i 1993 (en aquest enllaç ho expliquen molt bé).

La setmana passada em convidaren a la presentació d'un llibre sobre el tema, una guia, i allà vaig conèixer unes quantes persones que havien fet el Camí de Sant Jaume, també anomenat Camí de Santiago.
Una de les coses que destacaven és que és una meravellosa experiència espiritual, de gran realització personal, i que no cal ser cristià per a fer-lo. "Cristians, musulmans i ateus... tothom pot fer, i ha de fer, el Camí" m'insistien. Enguany el Ramadà cau en ple mes d'agost, així que no m'imagino un ésser humà fent dejú i caminant centenars de kilòmetres en plena onada de calor.

La majoria de peregrins havien fet el camí primitiu i el camí del nord. Alguns havien fet el camí portuguès, el francès o el català. Uns quants havien fet vàries vegades el camí. Però el que més em va sorprendre fou el retorn: la majoria havia tornat en tren o en avió, i uns pocs en autobús, però cap —CAP— havia tornat a peu. Quina mena de pelegrinatge és aquest!?

Peregrinatge i peregrina natges... un acudit massa fàcil, ho sé.

Quin sentit té fer un viatge d'anada —un viatge que t'ha de canviar— si no hi ha una tornada on quedin reflectits els canvis? Tornant a peu et trobes amb els que hi estant anant, i els pots aconsellar, animar i servir d'exemple de les múltiples virtuds que té fer el Camí. La tornada és la meitat del procés, quan, fruit de les revelacions tingudes, el hajji veu el mateix paisatge amb uns nous ulls i enraona amb una nova veu.

Potser al segle XV hi havia gent que anava a peu i tornava en un carro de bous. Més descansat el retorn, sí, però tornaven pel mateix camí i a la mateixa velocitat que els que anaven a peu. Així doncs, si algú vol ser molt autèntic fent aquest peregrinatge, que faci l'anada a peu i la tornada en patinet (o alguna cosa de comoditat i velocitat equivalent).

Tot i que si volen ser autèntics i medievals, que obtinguin la butlla amb el mètode tradicional medieval: pagant-la.

13 comentaris:

Molon labe ha dit...

Mira, igual e viatge d'anada et canvia i es torna en avió per tal que el de tornada no et torni a deixar com erets.....

Txisky ha dit...

Des de l'experiència d'haver-hi anat l'any passat: la gent hi va a lligar (o directament a follar), a alcoholitzar-se, a fer trampa agafant l'autobús entre alberg i alberg,...

En vaig acabar ben fart i amb una ampolla a l'orella!.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

El camí de St. Jaume és l'últim lloc on aniria a caminar. I això que passa al costat de casa meva. Massa gent i massa tonteria. Sobretot si no tens una vessant espiritual com és el meu cas.

A part, quina credibilitat pot tenir el testimoni d'algú que diu que ...... l'ha canviat la vida. Que passa que abans de ..... era gilipolles? O s'ha tornat gilipolles després de ....?

Massa tonteria és el que hi ha.

Jordi ha dit...

Els que han fet el camí per segona vegada, han tornat a canviar? Han anat a pitjor? S'han trobat a si mateixs més d'una vegada? Tenen personalitat multiple?

anònim ha dit...

Si fos per mi podrien fer el camí de Sant Jaume combinant catolicisme i islam: fer tot el camí a peu i autoimmolar-se a la praza do Obradoiro. Així no s'han de preocupar per la tornada.

Alba ha dit...

En sé d'un que si que el va fer a peu d'anada i tornada, i va sortir del portal de casa mateix, ho va fer sol i, a més, a l'hivern. Això si, sense resar. En total tres mesos. Aqui en teniu el blog, a vore si es decideix a actualitzar-lo més sovint!http://elcamidesantjaumeijo.blogspot.com/

MARTELL DE REUS ha dit...

Sembla ser que les probabilitats de follar mentre es fa el Camí de Sant Jaume es multipliquen exponencialment. L'Apostol vetlla pel benestar dels seus pelegrins.

xavi ha dit...

iep jo tinc un company que va fer anada i tornada a peu, des de Móra, s'ho va passar teta, i va fer unes farres del copon

XBaltar ha dit...

El camí de Sant Jaume es la champions dels senderistes, es normal que una vegada aconseguit l´objectiu passin de jugar a segona.

La RaTeta Miquey ha dit...

Doncs tens totala raó: per veure els canvis caldria fer la tornada també a peu, bici o el que siga.

Biennn pel Sr. Josep

(a mi l'acudit peregrina natges m'ha fet gràcia)

Oriol ha dit...

No he fet mai el camí (i tampoc és que m'interessi massa, la veritat), però m'imagino que el canvi que hi pots patir deu ser tant gran com el què hom pot viure si va a Lourdes (principalment si es compra les ampolletes d'aigua beneïda-souvenir que tot ho curen).

Llesca ha dit...

Ja ho diuen que "el roce hace el cariño".

Josep ha dit...

Benvolgut Molon:
en eixe cas, cal fer el Camí de Sant Jaume cada any. Com el Nadal o el Ramadà.

Benvolgut Txisky:
i s'hi lliga?????

Benvolgut CETINA:
viu vostè a Santa Eulàlia de Provençana? Un antiga vila medieval, amb una ermita romànica, arxipestrat... avui en dia ja no queda gaire cosa de l'antiga vila de Santa Eulàlia. Bé, ni de Santa Eulàlia, ni de Sants, ni de L'Hospitalet, ni de Cornellà.... ara tot és un gran magma d'asfalt i ciment. (aleeerta, moment líric)

Benvolgut Jordi:
hauríem de consultar el tema amb un expert.

Benvolgut Anònim:
interessant proposta, molt mestissa i multicultural.

Benvolguda Alba:
he visitat el blog i està molt bé.

Benvolgut Martell:
o camines molt, o folles molt. Les dues coses, sense dopar-se, no es poden fer.

Benvolgut Xavi:
i va notar un canvi espiritual?

Benvolgut X Baltar:
i el peregrinatge a La Meca, Medina i Karbala?

Benvolgut Ra Teta:
gràcies, l'humor simple mai no mor. Però tampoc triomfa massa.

Benvolgut Oriol:
vaig llegir un article sobre els miracles de Lourdes i la gent que havia mort anant a Lourdes. Interessant.

Benvolguda Llesca:
sobretot quan tots dos estan suats, amb butllofes als peus i cremats del sol.