divendres, 30 de juliol de 2010

Toots & The Maytals

Ahir dijous, a la sala Razzmatazz de Barcelona, actuà el mític conjunt jamaicà Toots & The Maytals. Com que jo no sóc el Davi Broc, no us castigaré amb una crònica del concert. Només uns breus apunts sobre l'esdeveniment:

Entrada anticipada. Mira que fa anys que existeix la possibilitat de comprar l'entrada anticipadament, en una botiga, per telentrades o per internet! L'entrada anticipada és més barata, t'assegures lloc al concert i t'estalvies fer una cua. Però, per raons difícils d'entendre, la gent ho deixa per última hora.
Serà que la majoria de persones tenen una vida molt emocionant, on tot és imprevisible i, fins l'últim moment, no saps que faràs un dijous al vespre. Jo, que sóc avorrit i previsible, ja tenia el dia i l'entrada reservat. I cinc euros que m'he estalviat.

Els teloners. Què té de dolent ballar quan toquen els teloners?
Desconegut 1— Ostres, com balla aquest tio amb els teloners
Conegut— El conec, és el Josep.
Desconegut 1— I qui és? El germà del cantant? El nebot del guitarrista?
Conegut— No, és un garrepa que si paga vint euros, els hi treurà tot el suc. Si el punxadiscos posa la sintonia del telenotícies, ell la ballarà. Hauries de veure'l en un bufet lliure.

El públic. A tots els concerts de música negra que he anat el públic era format per blancs en la seua immensa majoria. En bona lògica caldrà preveure que a les òperes wagnerianes el públic estarà format majoritàriament per negres.
En aquest concert hi havia de tot: skins, rastes, skins, punk-rastes, skins, piju-rastes....
Desconegut 2— Aquest tio amb grenyes que va tot de negre, què és? Un gòtic bronzejat o un gitano amb ulleres?
Conegut— No, és el Josep, un paio de Sants. Si va tot de negre és perquè ve d'un funeral.
Desconegut 2— Oh, em sap greu... qui s'ha mort? Un parent, un amic?
Conegut— Ningú que ell conegués. Li encanten els espectacles on l'entrada és gratuïta.

Evolució artística i personal. A mesura que passen els anys es fa més difícil anar a un concert on el cantant et duplica l'edat (i el tio que estava als teclats, me la triplicava... o igual era una figura del Museu de Cera, ves a saber). És interessant veure com els rastes s'adapten a l'al·lopècia: uns es posen un mocador al cap, d'altres una gorra i uns pocs perruca... sense comentaris.
És pefectament trobar-te que el cantant i el seu conjunt han evolucionat, i ara ja no són tan desfassats, ja han vist la llum i han descobert la seua vena religiosa. Però malgrat les cançons espirituals negres, el públic segueix entusiasmant-se pels grans clàssics:


12 comentaris:

Jordi ha dit...

Jo hi era

Txisky ha dit...

Jo no hi era, però m'ha agradat el seu comentari: "A mesura que passen els anys es fa més difícil anar a un concert on el cantant et duplica l'edat". M'ha recordat un corcert dels Canned Heat a La Boîte, on l'únic membre original s'agunta amb prou feines repenjat d'un bafle!.

Txisky ha dit...

AGUANTAVA repenjat d'un bafle!!!

iaiapunkarra ha dit...

Si van cantar el Monkey Man, n'hi ha per treure's el barret: Com a mínim no són pedants i snobs com aquests grups tan consagrats que quan fan una gira d'aquestes, no toquen els temes que els van fer famosos, que al cap i a la fi és el que la major part del públic espera.

Seria com anar a un concert d'aquells de del Rio i que no toquessin la Macarena.

Pons ha dit...

Jo encara no em crec que realment algu pugui ballar amb els teloners, es tan... tan... però tan!

Remitjó ha dit...

Jo faig el mateix. I no em fa vergonya. Si menge de menú i el cambrer em pregunta si prendré postres, jo dic: això m'entra o no m'entra?

Llesca ha dit...

Acabarà com un del meu poble, que té una gepa considerable i és adicte a les sardanes; no es perd ni una ballada o concentració sardanista. I si cal, balla sol (que és en la majoria d'ocasions).

J.M.C. ha dit...

Ja no es tracta només d'amortitzar l'entrada. Quant li van cobrar per tot el que es va haver de beure abans de posar-se a fer el titxarel·lo (sense ànim d'ofendre) quan tocaven els teloners?

I gran, molt gran, monkey man... El pitjor d'aquests grups és que, si encara els tens pendents de veure, no saps mai si tornaran.

La RaTeta Miquey ha dit...

Trobo que vostè és model i exemple en el tema de les tradicions: no ens diuen que som garrepes i estalviem? doncs que s'ho creguin! si cal ballar amb els teloners, es balla. Si cal fer la conga i el trenet, es fan!!

Va suar gaire ballant, Sr. Josep?

SERGIBR ha dit...

Les veus acompanyants femenines, tb són les originals del grup?

porc de-cent ha dit...

el felicito sr. josep pel seu bon gust musical. Si hagues sabut que hi havia el concert... tampoc hagués vingut, perquè no podia. Però hauria passat la nit del dijous cagant-me amb tot. M'agrada la filosofia de vida de "garrepa i orgullós", segur que li aporta una vida molt rica en activitats. Com que tot s'ha d'amortitzar...

Josep ha dit...

Benvolgut Jordi:
caram, quina casualitat! Entre el públic hi havia una noia molt guapa, negra, amb uns cos preciós... era vostè el paio que l'acompanyava?

Benvolgut Txisky:
i no ens agraden aquestes actituts tant autèntiques?

Benvolguda Iaia Punkä:
són honestos i realistes. És un detall que s'agraeix.

Benvolgut PONS:
oi que he pagat l'entrada? DONCS HO BALLO TOT!!!

Benvolgut Remitjó:
vostè és dels meus!

Benvolguda Llesca:
com es balla una sardana tot sol??

Benvolgut JMC:
vaig eixir begut de ma casa. Allà dins només una birra gran, per a compensar (o no) la deshidratació.

Benvolguda Ra Teta:
dons sí, vaig suar molt. Pectoral fibrat i perlat de suor. I movent els muscles pectorals al ritme de cada tema.

Benvolgut Sergi BR:
Nooo... són les filles del TOOTS. El típic negoci familiar, ja se sap.

Benvolgut Porc de Cent:
exacte, ara mateix sóc a les segones rebaixes i hauria de veure'm amb les botes de muntar dromedaris que m'he comprat per NOMÉS 11.87 euros.