dimarts, 21 de setembre de 2010

Dues propostes en política municipal


La crisi no acaba de remetre, el dèficit públic segueix sent massa alt i al Zapatero li estan cantant la canya a Nova York. I com sol passar, els tertulians i columnistes senyalen els culpables. I qui més crítiques rep és la Ventafocs de les administracions públiques: els ajuntaments. Tenim 542 municipis al País Valencià i 946 al Principat de Catalunya, i entre aquest 1488 municipis hi ha de tot. N'hi ha d'austers i de malbaratadors, de seriosos i d'impresentables, però com passa gairebé sempre, paguen justos per pecadors.

Fa un parell d'anys el govern central va promoure que els ajuntament gastessen molt per a crear llocs de treball, era el Plan Ẽ. Ara, en canvi, els imposen austeritat i els controlen els pressupostos. Personalment no crec que s'haja de gastar poc, sinó que s'ha de gastar bé. I gastar bé vol dir en alguns casos gastar molt i en d'altres gastar poc, segons quines siguen les capacitats i necessitats de cada municipi.

I si el govern central vol impulsar mesures per a que els ajuntaments gasten bé té dues mesures que depenen d'ell:

Mandats municipals de 5 anys. La gestió municipal es mou a un ritme diferent. Els ajuntaments no han de prendre mesures urgents en política internacional, justícia o impostos. Massa sovint els alcaldes són víctimes de la "inauguritis" i impulsen obres que no són imprescindibles, però que s'acaben i inauguren ràpidament, mentre que d'altres inversions, més importants però de més lenta realització, es posposen. Allargant un any el mandat municipal es permet als consistoris planificar amb més calma. Cinc anys és el que dura una legislatura al Parlament Europeu.

Llei electoral municipal. Una cosa és facilitar la formació de governs i una altra és regalar les majories absolutes. El 2007, igual que el 2003, molts alcaldes obtingueren la majoria absoluta amb el 40% dels vots. I molts han acabat fent "alcaldades". I les alcaldades acostumen a ser cares. Està bé que els regidors es distribuïsquen seguint la Llei D'Hondt, però caldria fer llistes obertes (o desbloquejades) i baixar el mínim per a entrar al consistori del 5% actual al 3% (com a les eleccions generals).

Sé molt bé que aquestes dues propostes no resoldran el problema del dèficit públic, però ajudaran a que els ajuntaments gasten amb més senderi.



10 comentaris:

Remitjó ha dit...

Jo aprove les seues mesures, però vull una solució amb el meu alcalde o em tocarà patir-lo 4 anys més. Algú el vol?

Pere Llufa ha dit...

Les mesures que apunteu estan bé, però l'única manera de resoldre de forma definitiva els problemes —endèmics— de l'administració pública seria arrasar-la i reconstruir-la de zero, amb nous fonaments.

Perquè els problemes no només sorgeixen dels polítics, sinó que es troben incrustats en el funcionament orgànic de tot l'aparell, des de baix de tot fins a dalt.

Però bé, mentre esperem que algú doni el pas de la destrucció i reconstrucció, permeteu-me deixar-vos un tercera proposta:

Examen als candidats a les eleccions: Molts polítics no tenen ni idea com funciona l'administració pública (de fet, molts no en tenen ni idea de res) i això deriva en responsables polítics de perfil baix, mal funcionament, incompetència, etc.

Amb sort, els més espavilats, començaran a entendre-ho tot a mitja legislatura, però n'hi ha molts que acaben el mandat sense saber ni tan sols com funciona un pressupost.

És per això que crec que tots els candidats a les eleccions haurien de fer un curs —encara que fos bàsic— sobre gestió pública i superar-lo per poder-se presentar a les eleccions.

Per conduir un cotxe necessites el carnet, per exercir de metge el títol de medicina, per fer d'advocat la llicenciatura en Dret... què menys que garantir uns coneixements bàsics per gestionar la que, en molts casos, és l'empresa més important del poble.

Txisky ha dit...

Munti un partit i jo m'apunto!

Jordi ha dit...

Cada ciutat té el batlle que es mereix.

Albert B. i R. ha dit...

El darrer comentari del Jordi m'ha fet mal. Ens mereixem els de Barcelona el Jordi Hereu? els valencians la Rita Barberà? Tan malament ho fem tot?
Són unes mesures racionals que, justament perquè ho són, ningú les voldrà impulsar.

Anònim ha dit...

1:ACABAR AMB EL "AMIGUISME DE CARNET".
2:PROU DEL "PIQUETA,CAIXA COBRO".
3:PROU D'ENLLUERNAMENTS AMB SLOGANS SEMPRE MENTIDERS.
4:PROU DE PARTITOCRACIA¡¡¡¡¡ESTEM AL SEGLE XXI,CAL GENT NOVA I AMB ESPERIT DE SERVEI AL CIUTADA,NO AL PARTIT.
JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

El ciutadà normal es considera informat perquè pot escriure Ahmadinejad sense faltes i sap qui són la Karma Chacón i en Celestino Corbacho però no sap com es diu el regidor d'urbanisme del seu poble. Després a les eleccions municipals els candidats parlen del conflicte àrab-israelià, del banc central europeu o del canvi climàtic i no de si els escombriaires fan bé o no la feina. Quan a l'alcalde se li'n va li pinsa aprova zona blava a cada carrer, un jubilat escriu una carta al director i la gent s'esbrava fent el toc.
La meva solució: repartir armes.

penyabogarde ha dit...

la solució: moneda municipal.

pagueu amb bogardons

Senyor Merdevalista ha dit...

Una anàlisi precisa i alternatives més que viables, sí senyor. Llàstima que els polítics no s'estiguin pel bé de la cosa pública, sinó per al de la seva butxaca.

Josep ha dit...

Benvolgut Remitjó:
homeeee, que el PP-CV és una font de recursos inesgotable!

Benvolgut Pere Llufa:
mmm... no sé que dir...
Pol Pot i els Khèmers Rojos van voler començar de zero, i a zero es quedaren.
I pel que fa la preparació acadèmica, algun dels cretins més grans que he conegut tenia càtedra.
Difícil, difícil...

Benvolgut Txisky:
les enquestes estan molt obertes, igual ho faig :-))

Benvolgut Jordi:
en democràcia, sí. Tot i que, de vegades, hi ha robatoris flagrants.

Benvolgut Albert BiR:
no sé que dir... igual, en una vida anterior, els habitants del barri del Cabanyal foren molt dolents.

Benvolgut Jugant amb Barcelona:
idees interessants, però jo no veig el miracle.

Benvolguda Anònima:
crec que molta gent està d'acord amb vostè.

Benvolgut P. Bogarde:
igual és una moneda més estable que l'euro, o el ien, o el dòlar.

Benvolgut Merdevalista:
gràcies! I llàstima del realisme.