diumenge, 26 de setembre de 2010

Tardor calenta


Ja és oficial: som a la tardor. Astronòmica i meteorològica, com toca (o no). Com que El Corte Inglés ja fa prou negoci amb les estacions de l'any, jo em limitaré a fer quatre observacions.

1) Dissabte, diumenge, dilluns. Un partit Barça-Madrid implica, entre moltes altres coses, un espectacular desplegament de seguretat a Barcelona. Una jornada electoral implica, entre moltes altres coses, un espectacular desplegament de seguretat a tot Catalunya. El Barça juga el dimecres 24 de novembre contra el Panathinaikós, així que sembla lògic que no vulguin jugar el dissabte. A més a més, en ser jornada de reflexió, la llotja del Barça es veuria okupada per dotzenes de presidenciables i futurs consellers, a la recerca del vot indecís. El diumenge hi ha les eleccions així que, tenint en compte que enguany també hi ha partits de lliga el dilluns... per què no juguen el dilluns? Ja ho ha dit en Jaume Roures, que d'això en sap un munt: un Barça-Madrid sempre té audiència, es jugui quan es jugui.
L'avantmatx i l'anàlisi del resultat electoral simultàniament, diumenge a la nit i dilluns al matí. O us penseu que els comentaristes esportius no poden aplicar els mateixos tòpics futboleros a la política? "No hi ha rival petit", "una legislatura dura quatre anys", "els rivals també concorren a les eleccions", "els altres han anat a fer la seua campanya", "la política és així" ...

2) Entranyables. L'any 2001 n'Artur Mas fou nomenat Conseller en Cap i successor del president Jordi Pujol. A partir d'eixe dia, el Molt Honorable President es tornà entranyable. A principis del 2006, després de ser traït pel PSC i el PSOE, d'haver estat retallat l'Estatut amb el pacte Mas-Zapatero i d'haver-se trencat el primer trist-partit, el Molt Honorable President Pasqual Maragall agafà un aire entranyable. No sé que tenen els polítics acabats, que es tornen entranyables.

Ja fa mesos que el José Montilla i el Jordi Hereu estan molt entranyables.






3) La part positiva de la vaga. La Constitució Espanyola reconeix el Dret a la Vaga, com qualsevol país mínimament civilitzat. Si un treballador vol fer vaga per a exigir alguna cosa, té dret a fer-la. Però l'empresari també té els seus drets, i és just i coherent que l'empresari no pagui al treballador el sou del dia que fa vaga (el jornal del dia i la part proporcional de les vacances i la paga extra).
A la majoria d'empreses la vaga funciona com una eina de pressió del treballador sobre l'empresari, ja que el benefici que el treballador aporta a l'empresa és superior al sou que l'empresa paga al treballador. Si no fos així, l'empresa ja hauria acomiadat el treballador!

Però, ves per on, a la nostra economia hi ha també empreses on els treballadors cobren més del que aporten. Més i, en alguns casos, moltíssim més. Tant és així que, en aquestes empreses, quan un treballador es posa malalt no es molesten en cercar un substitut. Si es vol prejubilar li donen totes les facilitats i si es mor, ploren tots menys els de comptabilitat.
Són empreses públiques (RàdioTelevisió Espanyola, Ràdio Televisió Valenciana, COM Ràdio...) i també empreses privades que operen (o han operat) en règim de monopoli (o oligopoli, sense marge per a la competència) (FECSA-ENDESA, Iberdrola, Abertis, Aigües de Barcelona...). Com compensen aquest dèfici? Les empreses públiques tiren dels pressupostos públics i les privades, a part de rebre ajudes més que discutibles, subcontracten el servei a empreses que exploten els seus treballadors.

Per a la comptabilitat d'aquestes empreses la vaga és una benedicció. S'estalvien de pagar un sou que supera amb escreix el valor del que el treballador aporta a l'empresa. És més, si en comptes d'un dia de vaga en fessin cent, aquestes empreses deixarien de ser deficitàries. No caldria cap ERO, ni cap retallada salarial, simplement quedant-se a casa uns quants mesos els sindicats majoritaris d'aquest país farien un gran favor a l'hisenda pública i a l'economia del país.

12 comentaris:

La nena del pou ha dit...

Només faltaria...

Jordi ha dit...

Malament anem si la visita del líder d'una secta o un partit de futbol han de ser més importatns que les eleccions.

Dani ha dit...

I la quarta observació?

MARTELL DE REUS ha dit...

Doncs em sembla que l'español Aznar encara no ha arribat a la fase d'entranyable.

Txisky ha dit...

Hereu entranyable?. Mai!.

Senyor Merdevalista ha dit...

Conec uns quants d'aquests que cobren fins i tot massa pel què aporten. Curiosament, són els primers en exigir els seus drets. I no parlo de molts funcionaris.

SUPER FELÍ ha dit...

el final del teu post es super dreta economica lliberal...em sembla molt be !!!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

L'Hereu em fa por.
Ah, i jo no tinc dret a vaga, no m'han donat opció, visc en una dictadura laboral. Déu faci que la que em puteja es quedi aillada als eeuu on anirà en breu.

Josep B. ha dit...

Hi ha un petit error: Abertis no te dèficit, al contrari, te prou beneficis com per comprar altres dos Abertis, és el que te viure de peatges i parkings (a més dels serveis demanteniment d'un parell d'aeroports secundaris).

Ni piu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ni piu ha dit...

pel títol imaginava una alra mena de post. Estic en un nivell bàsic.

Josep ha dit...

Benvolguda Nena del Pou:
exacte.

Benvolgut Jordi:
totalment d'acord

Benvolgut Dani:
has de llegir el missatge ocult que amaga el misteri d'aquest blog. Segueix les pistes.

Benvolgut MARTELL:
mai va plegar del tot.

Benvolgut Txisky:
jo ja el veig retirat.

Benvolgut Merdevalista:
exacte, les vaques sagrades de les grans companyies monopolístiques. Cobren el doble per fer la mateixa feina (i menys hores, 35 a la setmana) que el de la subcontrata QUE TÉ JUST AL COSTAT.

Benvolgut SUPERFELÍ:

de dretes jo!?
http://descans.blogspot.com/2009/01/de-dretes-jo.html

Benvolguda Tikis Mikis:
vaques sagrades?

Benvolgut Josep B:
és cert que ABERTIS actualment no té pèrdues, però també és cert que ABERTIS és un monopoli privat, amorrat a l'administració pública i practica la subcontractació en precari.

Benvolgut Ni Piu:
tot arribarà