dijous, 7 d’octubre de 2010

A mi me'n donaven 2



L'any 2006 arribaren a les sales catalanes dues pel·lícules iguals Infamous i Capote. Tots dos films, estrenats a casa nostra amb pocs mesos de diferència, eren una adaptació de la mateixa novel·la de Truman Capote: A sang freda.

No és pas l'únic cas. L'any 1989 s'estrenaren Valmont de Miloš Forman i Dangerous Liaisons d'Stephen Frears, totes dues pel·lícules explicaven la mateixa història de sexe i poder basades en la mateixa novel·la del segle XVII de Pierre Choderlos de Laclos.

L'any 1991 arribaren a les pantalles catalanes Robin Hood: Prince of Thieves, dirigida per Kevin Reynolds i protagonitzada per Kevin Costner i Robin Hood dirigida per John Irvin i amb l'Uma Thurman fent de Marian.

L'any 1995 s'estrenaren Hackers i The net, totes dues ens explicaven una història de conspiracions a través d'internet. El 1997 estrenaren Volcano i Dante's Peak, totes dues eren detractaven els mateixos desastres geològics. El 1998 passà el mateix amb Deep Impact (on el Morgan Freeman feia de president negre dels EUA) i Armaggedon, en aquest cas l'argument era la caiguda d'un meteorit a la Terra. L'any 2000 tinguérem Mission to Mars i Red planet, totes dues narraven la mateixa expedició a Mart.

I la llista és encara més llarga.

A ell també li'n donaven 2

Si bé el cinema català no està a l'alçada del nord-americà, la política catalana sí que està al nivell de Hollywood: nosaltres també estrenem els partits de dos en dos, i fins i tot de tres en tres. Em refereixo a partits polítics que s'autodefineixen amb la mateixa ideologia i que tenen el mateix programa electoral, i fins i tot el mateix logo, però que van separats a les eleccions.

Estrenàrem la democràcia amb un bon grapat de partits trotskistes (LCR, POR, POSI, PST..) que tenien la mateixa ideologia i proposaven exactament el mateix programa electoral (nacionalitzar la banca, proclamar la república, autodeterminació de Catalunya..). També els falangistes presentaren llistes paral·leles (Falange independiente, Falange auténtica, Falange-Frente español...).

Després vingueren els verds (Alternativa Verda, Els Verds Ecologistes, Esquerra Verda, Opció Verda..) aplicant el copy+paste de programa electoral, eslògans i logo.

A les darreres eleccions catalanes es presentaren dues formacions polítiques, Escons Insubmissos i Ciudadanos en Blanco, que deien representar els ciutadans que votaven en blanc. I totes dues feien les mateixes propostes, com la reforma de la llei electoral, canviar el finançament dels partits i convocar referèndums per a aprovar les lleis més importants.

I si no hi ha canvis d'última hora, el proper 28 de novembre tindrem als col·legis electorals les paperetes de:

Dos partits de dreta xenòfoba i anti-islàmica: la Plataforma per Catalunya (PxC) i el Partit per Catalunya (PxCat).

Dos partits piju-progres espanyolistes Ciudadanos i la UPyD.

Dues candidatures independentistes i transversals: Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència.

Val a dir que si bé una persona pot anar més d'una vegada al cinema, en unes eleccions només es pot votar una vegada (si se'n voten més és fer trampa, i està molt lleig).
I després es queixen que la gent no va al cinema, ni a votar!

A mi me'n donaven cinc!

19 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

I dos partits que acabaran pactant:
CiU i el PSC-PSOE

Anònim ha dit...

Ciumarrans i el partit de l'hipernacionalista hispànica Rosa Diez els consideres 'pijuprogres'?

Sí que és molt estès entre la cosmovisió convergent parlar de 'progres' com una cosa horrorosa, a diferència de la seva gent avançada, moderna i exemplar com botiguers, capellans o cacics, però ho acostumen a fer quan es refereixen a una certa esquerra moderada catalana, més cultural que res,... C's i Upd què tenen de 'progres'? si ells mateixos es defineixen com a liberals, i curiosament les seves posicions econòmiques deuen ser bastant semblants a les de laportes i carreteros, i també odien a mort tot el que ha soni el 'progressisme català'... jo els qualificaria també d'unionistes transversals, ja que aquest adjectou ha fet tanta fortuna. A més també combinen suport de gent de pedralbes (barri on tenen el màxim percentatge de vot) amb bastants garrulos refractaris -no precisament 'progressistes'- de barris populars.

Aristofeles ha dit...

clar que si, això es el principi del marketing: pepsicola i cocacola
adidas i puma. Tu et fas la mateixa competència, aixì els votants que se t'escapen van a parar a un partit, que després pacta amb tu: Qui governa al pais Basc? PP+PSOE.
Molt bona la il·lustració gràfica.

Txisky ha dit...

La Nebreda no s'hi volia presentar també?

Jordi ha dit...

És més obscena la política que el porno.

Puji ha dit...

L'has classificat com a lamentable i prescindible, però jo trobo que és boníssim. Molt ben trobat.

Remitjó ha dit...

Sexto sentido i El último escalón. Ambdues del 1999 i calcades. La segona era millor, però la primera es va endur la glòria.

Missis ha dit...

I al final, tots esquitxats, però això sí, tots satisfets... porno dur.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

La ironia provè, que entre tanta opció (ni que sigui reiterada) encara no se sap a qui votar, perquè tots fan cagarela.

Neandertal Total ha dit...

Sempre he tingut un dubte sobre el tema de les eleccions. ¿A qui votaria la gent en l'hipotètic cas de poder triar a qui fos?. És a dir, sense l'existència de llistes ni res de tot això. Va, s'admeten apostes amb bitllets fotocopiats i del Monopoly.

Albert B. i R. ha dit...

Almenys, els partits espanyolistes no s'estan per òsties i no diuen allò que "si no van junts, no els voto". A sobre de la divisió, hi ha certs independentistes que s'autoflagel·len per segon cop i decideixen no votar o fer-ho per una opció que no els representa tan bé perquè no hi ha "unitat". Doble càstig.

Eva ha dit...

Nen, flipo de com fas les associacions d'idees.
Salut!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

amb esos tres parells de partits/collons tinc ganes de vore els resultats que ens depararan les eleccions catalanes... amb una miqueta de sort seran més divertides (i obscenes) que les valencianes.

La RaTeta Miquey ha dit...

Opino com l'Eva... però m'agraden molt!!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Aquí està la gràcia. Et fan sentir com si puguessis escollir quan en realitat estas consumint la mateixa merda. Per això li tenen tant de por a l'internet, per que deixa escollir a l'usuari. I sobretot per que posa en contacte a tots els usuaris i és força més complicat controlar-nos.

Josep ha dit...

Benvolgut MARTELL de REUS:
sembla que sí, que hi haurà sociovergència.

Benvolgut Anònim:
una cosa és ser "progre" i una altra és ser d'esquerres. Els progres són estètica i no pas programa electoral. Éls progres tenen més biografia que ideologia.
Ah, jo mai he votat CiU.

Benvolgut Aristòfeles:
gràcies pel compliment. I sí, aquest país ho té fotut.

Benvolgut Txisky:
la Nebrera és una dona intel·ligent, culta i treballadora. Es presenta amb aquesta formació: Alternativa de Govern.

Benvolgut Jordi:
totalment d'acord.

Benvolgut Puji:
moltes gràcies pel compliment! Supos que intento ser autocrític.

Benvolgut Remitjó:
ostres.... doncs no he vist aquesta pel·li... ja la buscaré.

Josep ha dit...

Benvolgut Missis:
sí senyor, porno dur.

Benvolguda Tiquis Miquis:
imatges de trempera en un cas de cagalera, interessant error.

Benvolgut Neandertal:
Carmen de Mairena, José María García, Ozzy Osbourn, Madonna, Núria Feliu...

Benvolgut Albert BiR:
No n'estic del tot segur, el dia 29 repassarem els resultats.

Benvolguda Eva:
coses de la sinapsi neuronal.

Benvolgut Busca Qui:
seran més animades, però el resultat no serà tan obscè com el de les valencianes.

Benvolguda Ra Teta:
sé que t'agraden, viciosa de la política contemporània i els iogurts!

Benvolgut CETINA:
home, n'hi ha que s'hi presenten de bona fe. Van en candidatures minoritàries, o en els darrers llocs de les majoritàries.

Anònim ha dit...

no t'acusava pas de ser de CiU, ni he dit que ser progre sigui ser gaire d'esquerres, dic que Ciumarrans i UPD tenen un discurs antiprogre igual que el té CiU

salut

Josep ha dit...

Benvolgut Anònim:
interessant reflexió. Els partits polítics s'adapten a les modes i es posen i treuen etiquetes amb aquella alegria.
Jordi Pujol va guanyar les eleccions del 1980 definint-se com a social-demòcrata.
UPyD i Cidadanos són dues formacions apadrinades per "progressistes" com Félix de Azua o Francesc de Carreras.
D'altres etiquetes com mudarnillu també encaixen en el perfil d'una part del seu electoral. O també piju-progre o bobu (de "bohemi burgès").