dilluns, 11 d’octubre de 2010

The Truman Show


La vida és injusta, i en comptes de passar-me aquest pont del Genocidi a una illa del Carib, redimint amb els meus encants sexuals les pobrissones mulates, que ja porten cinc segles de patiment, m'he hagut de quedar a casa. I a casa, mirant la tele, he pogut veure de nou el gran èxit de l'any 1998: EL XOU DE TRUMAN.

Dotze anys després del seu triomf a la gran pantalla podem concloure que el film té, com a mínim, tres greus errors:

1) Inversió inicial. Ni amb valors segurs, com el futbol a Europa o el beisbol als EUA, les cadenes de televisió fan inversions a 10 anys vista. Hi ha poca paciència televisiva, i si l'audiència no respon, els programes es suspenen sense pietat. I la llista de programes cancelats és llarga i dolorosa.

2) Personalitat imprevisible. Totes les persones tenim trets de personalitat innats, que les vivències poden matisar o accentuar, però no eliminar. I si el nen hagués estat intel·lectualment limitat? O hagués tingut una conducta violenta? O si fos gai? Es pot manipular l'entorn per a condicionar la personalitat i potenciar determinades capacitats intel·lectuals, però tampoc es poden fer miracles.

3) La competència. Quan un format televisiu triomfa li surten imitadors com si fossin bolets. I cada vòpia accentua un detall que pot interessar l'audiència (o un sector de l'audiència). I sempre van a més: violència familiar, adoctrinament religiós, viatges impossibles, conflictes racials... les coses que ja hem pogut veure a Peking exprés, La casa de tu vida, Gran Hermano 5....

Refent el tòpic: la realitat matisa la ficció.

10 comentaris:

Llesca ha dit...

També estava posada a casa aquesta pel·lícula, avui. Però per sort o per desgràcia, l'internet m'ha distret.

Fa temps que m'ho pregunto: per què l'Ed Harris sembla l'Steve Jobs en aquesta cinta?

Jordi ha dit...

El Show de Truman no és creible si no surt la Belén Esteban.

Remitjó ha dit...

Estic, d'acord, però Jim Carrey és bo al que fa, eh?

Missis ha dit...

Jo hi trobo a faltar el senyor Carnicero preguntant "quiere dar un paso adelante?"

SERGIBR ha dit...

T'he comentat algun cop que m'agrada molt l'actor Jim Carrey? Ja pot ser patètica la pel·lícula, que si surt el sr. Carrey, me l'empasso sencera.

Suposo que em comprens perquè a tu et passa el mateix amb les pel·lis d'en Rocco Sifredi que no te'n perds ni una. I mentre les veus, també te les empasses senceres llavors.

Josep B. ha dit...

No es pas pel Jim Carrey (no suporto la major part de les seves pel·lícules) sinó pel plantejament que fa aquesta, tot i que estic d'acord en els teus arguments. Com li deia a algú, si faig una història de fantasia espacial faré servir els forats de cuc tot i estar d'acord que en relalitat ningú no sobreviuria dins d'un d'ells.

Si de debó una cadena es pogués permetre una cosa així, no ho dubtis, ho farien i és això el que hem d'analitzar, fins a on són capaços d'arribar pel share.

Hi ha, però un altre "error" que no has indicat, el personatge te trenta-i-tants anys, això vol dir que ha estat el programa capdavanter durant tot aquest temps. No afegiré un gràfic aquí però diria que cap programa ha sobreviscut tan temps a la cresta de l'ona (excepte "saber y ganar", però mai ha estat al capdavant)

Srta. Tiquismiquis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Srta. Tiquismiquis ha dit...

És la única pel·licula protagonitzada pel Sr. Carrey que he acabat.

Anònim ha dit...

1) inversió inicial: no cregui que surt tan car. Un nadó te'l ven qualsevol xoni per molt menys del que costa el manteniment mensual en productes farlopèutics de Belén Esteban. El decorat i els extres són reutilitzables.
2) qualsevol secta de pa sucat amb oli té prou mètodes de manipulació mental com per controlar una persona. Llegeixi algun llibre de Pepe Rodríguez o si vol pot anar a una reunió de "nueva acropolis".
3) competència: ja buscarien alguna protecció dels drets d'autor. Imaginar-se Ramoncin defensant la propietat intel·lectual d'una forma d'esclavatge postmodern ens estalviaria que tornés a cantar una temporada.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

L'errada més greu d'aquesta peli és posar de protagonista a Jim Carrey. Aquest paio destrossa la història amb las sevas tonteries de sempre.